Per la Mà de l’Emperador (X)

Anterior

CAPÍTOL X

Asseguda de costat sobre la vora del gegantesc tauler de l'ordinador del saló de guàrdia, Ysanne Isard escoltava les explicacions que li donava el tècnic Tal Burren, qui assenyalava alguns plànols sobre la pantalla.

—Aquesta és la Torre, i aquests són tots els punts d'accés que s'han obert des que es va activar el tancament d'emergència. Semblaria que ha estat corrent per tot arreu.

Isard observava la informació amb una expressió d'enfadat escepticisme sobre el rostre.

—Són ingressos falsos, i dades fantasmes. Verifica quines portes s'han obert després de l'actualització de manteniment; selecciona quines van ser activades amb obertures i tancaments.

—Ho tindré en un minut.

—Que siguin trenta segons, i seràs ascendit a grau 5.

Al cap d'un instant, Burren va afirmar.

—Ho tinc; també he reprogramat les connexions de dades dels ordinadors als quals es pot accedir des d'aquí, perquè puguin ser verificats —després d'una breu pausa, mentre esperava els resultats de la seva anàlisi, va continuar—. Cap d'aquestes portes ha estat oberta manualment.

Una lluentor de satisfacció començava a apreciar-se en l'expressió de l’Isard.

—Bon treball; ja ets tècnic de grau 6; vols pujar al setè?

—Què desitja que faci?

—Aplica un forrellat atmosfèric en tots els nivells, el qual abasti fins a una distància de set nivells del terminal en el qual ella es trobava.

L'operació no va demorar més d'alguns segons, després dels quals, Burren va dir.

—Fet.

Isard va creuar els braços sobre el seu pit.

—Bé. Ara ingressa al control climàtic, i baixa la temperatura fins a la meitat, i restringeix per complet el flux d'aire.

El tècnic es va girar a mirar-la.

—Potser, abans hauria de segellar les cel·les, per no matar als presoners.

—Sona raonable. Fes-ho.

Animant-se, Burren va continuar.

—I si afebleixo l'atmosfera, en lloc de restringir-la, podria aconseguir que els que estiguin per aquí es desmaïn sense necessitat d'asfixiar-los.

La Directora va deixar escapar un lleu somriure.

—I això que l'última avaluació del teu supervisor indicava que mai podries arribar a grau 8. Procedeix.

Burren es va embardissar en la silenciosa tasca de reprogramar el mitjà intern del Centre de Detenció, i al cap d'uns minuts, la pantalla de l'ordinador li va revelar que tots els canvis havien estat realitzats. Satisfet, ho va confirmar.

—Ara, l'atmosfera és com la que hi ha en un cim de set mil metres d'altura, senyora Directora. Fins i tot moure's en aquest ambient seria una tortura.

—Esplèndid —li va felicitar Ysanne Isard—. Podem emprar els sistemes d'oxigen suplementaris antiincendis per arribar fins aquest terminal.

Burren va afegir.

—Vaig a codificar unes claus d'accés perquè puguem arribar fins allà sense problemes. —Mirà cap a l'extrem del passadís—. Les màscares d'oxigen es troben allà, cap al fons.

Una vegada més, la temuda Directora de la Intel·ligència Imperial, es va permetre l'esbós d'un somriure.

—Sols ser sempre tan resolutiu, Burren, o és que per ventura sabies que tinc una vacant per a tècnic de grau 10 entre el meu personal?

Aixecant-se del seient que estava enfront de l'ordinador, Burren es va quadrar militarment.

—Gràcies, senyora Directora!

***

Mara Jade començava a introduir-se acuradament per l'habitació a la qual havia arribat, després de travessar el passatge secret. Va verificar que no hi hagués ningú, i a continuació va caminar amb major seguretat cap al centre de la mateixa. Sobre un ampli escriptori i presidint l'ambient, l’estatueta de Darth Vader d'uns vint centímetres d'altura, esgrimia el seu vermell sabre de llum sobre una figura vençuda que jeia als seus peus.

Bé, estic en el cau de la meva enemiga —va somriure dintre seu—. No és que ella no pugui imaginar que estic aquí, però per descomptat... almenys no ho pensarà encara.

Obrint un dels calaixos de l'escriptori, va trobar el que havia vingut a buscar.

El meu blàster de canell, la meva espasa làser, les meves targetes de dades, la meva cèdula d'identificació... Isard ha gravat el nombre de la mateixa en el sistema... ha de creure que ara ja em té registrada.

Va fer una pausa mentre ho guardava tot en un cinturó utilitari.

Gairebé em sento lliure de tu, Directora Isard...

Es va fixar en el datapad que també es trobava sobre l'escriptori, el qual començava a parpellejar.

El teu datapad està enllaçat amb el sistema general; en veritat, això no és molt intel·ligent.

Es va asseure enfront de l'aparell, i va començar a teclejar alguns codis.

Tancament atmosfèric i reducció del flux d'aire; molt bé. Ets millor del que creia. Hauré de donar-me pressa.

Digità algunes connexions, i va continuar.

Ara, emprant els teus propis codis personals, puc fer que una llançadora de la mateixa Oficina d'Intel·ligència estigui esperant per mi en un dels molls públics del Palau. Aquesta serà una molt bona distracció. Jo prendré un transport comú.

Aixecant-se, es va fixar en la petita rèplica de Vader.

Ara, haig d'arribar a l'altre extrem dels molls, i fotre el camp d'aquí. El meu treball en aquest lloc ja gairebé ha acabat.

Abans de creuar la porta, va girar-se una vegada més; la figura de Vader semblava estar mirant-la acusadorament.

Ivak estava equivocat. Sí existeix una raó per enfrontar-me a Isard... al cap i a la fi, és l'últim plaer del que podré gaudir abans d'abandonar el Centre Imperial.

Les càmeres de seguretat seguien sense transmetre cap senyal. L'escamot de soldats d'assalt va obrir el camí a Isard i a Burren, cap a l'interior de l'abandonat terminal on s'havia produït el sabotatge. Dispersant-se cap a tots els seus extrems, van fer arribar la seva conformitat.

—Està buidat.

Burren va entrar després de l’Isard, i es va abalançar sobre el caigut Ivak.

—Té pols. Ivak segueix viu!

Amb un gest de desgrat, mentre recorria l'ambient i observava les pantalles que només llançaven un núvol d'interferència, Isard el reprengué.

—Torna al treball Burren; i soluciona aquest problema.

Donant uns ràpids passos per tot l'ambient, semblava buscar a la fugitiva.

—On estarà? No pot haver anat molt lluny; ha d'estar per aquí.

Mentrestant, Burren s'asseia enfront dels ordinadors i murmurava.

—Vaig a fer un repàs ràpid. Tan sols deixi'm consultar una cosa...

Amb les mans en la cintura, Ysanne Isard es va tornar cap a ell.

—Si aconsegueixes fer-les funcionar, ascendiràs a grau dotze.

Sense desenganxar la mirada de les pantalles, Burren li va contestar.

—Si aconsegueixo fer-les funcionar, voldré una mica més que el grau dotze.

Amb un gest de disgust i de sorpresa, la Directora gairebé li va cridar.

—Però aquest és el grau més alt que existeix!

Fent un gest amb la mà, com si el que estiguessin discutint no tingués la menor importància, Burren li va replicar.

—Inventi's un de més.

Enfurismant-se, i a punt d'explotar, Isard començava a amenaçar-ho.

—Fes això, sinó...

Amb una tranquil·litat que en veritat no sentia, Burren la va interrompre.

—El volum d'aire que entra en aquest ambient, és major que el volum dels nivells circumdants; tancarem per complet l'accés a totes les sales i passadissos que donen en aquest terminal, i augmentarem la pressió a deu atmosferes tan sols en aquest nivell, i...

Es va produir un so similar al que s'escolta quan es destapa una ampolla, encara que moltes vegades major, i el panell lateral que cobria una de les parets va sortir disparat, impactant en la cintura del soldat d'assalt que estava d'esquena al mateix. Va caure damunt d'un dels seus camarades.

Tots es van tornar a observar el forat que havia quedat obert.

Isard va cridar sorpresa.

—Un passadís secret!

Somrient ple d'autosuficiència, Burren va preguntar.

—Quin és el sou d'un tècnic de grau 13?

Ignorant-lo, Ysanne Isard es va aproximar a l'obertura, i va poder veure les graderies que pujaven cap als pisos superiors.

—Ha anat cap amunt? Quina dona! —A continuació, dirigint-se als soldats d'assalt, va continuar—. Vostès, segueixin-me!

Obrint acuradament la porta circular camuflada com si fos un dels al·legòrics escuts que reposaven sobre una de les parets del passadís, Mara va emergir cap a un dels pisos inferiors del Palau Imperial.

Ara haig de rondar pels passadissos pels quals abans caminava amb total impunitat —reflexionava en silenci. Més enllà, l'ombra de dos Guàrdies Vermells Imperials amb les seves piques, li advertia que aquest no seria el camí més segur a seguir.

Esmunyint-se en la direcció contrària, va continuar.

Aquesta no és la ruta més ràpida cap al meu objectiu, però ella no esperarà que sigui la que jo prengui.

Girant per un tombant, sobtadament es va trobar davant d'una patrulla composta per dos soldats d'assalt. El primer d'ells, la va interpel·lar.

—Alto! Mostri'ns la seva identificació.

Amb l'acostumat gest d’altivesa que sempre solia dedicar als qui considerava que no haurien de ni tan sols dirigir-li la paraula, Mara li va contestar.

—No, jo no necessito identificar-me.

Només que en aquesta ocasió, no anava vestida amb els luxosos vestits de sintetiseda que el personal de la Cort de l’emperador solia proporcionar-li, ni amb el glamurós pentinat amb què solia acompanyar-los, i que feien que es veiés com una de les més distingides Dames de la Cort del Centre Imperial.

Estava bruta, despentinada, i la seva expressió revelava esgotament.

El segon soldat d'assalt li va cridar.

—Qui et creus que ets!? La teva identificació... Ara!

Amb un sospir, Mara es va encongir d'espatlles mentalment.

Mai se m'ha donat bé aquest truc de manipular les ments... Hauré de fer-ho a l'antiga.

Amb una puntada que va picar just sota el casc del primer soldat d'assalt, alhora que desenfundava el petit blàster de canell que guardava ocult, i que va disparar sobre el pit del segon soldat, Mara es va desfer de tots dos homes en menys d'un segon. El so estrepitós de les seves armadures colpejant contra el terra la va fer estremir-se. Es va ajupir per escoltar millor qualsevol soroll procedent del passadís, i a poc a poc va anar tranquil·litzant-se després que el silenci fos l'única resposta provinent dels voltants.

Va obrir un nou passatge secret, i va introduir a tots dos esvaïts homes en el seu interior, sentint-se bastant satisfeta pel seu acompliment.

Hum... això ha estat com una catarsi. De vegades, l'única manera d'acabar amb una agressió, és... bo, ser agressiu.

Es va perdre entre les ombres del lúgubre passadís, prometent-se interiorment que hauria de ser més acurada. El fet d'haver actuat precipitadament, gairebé li havia costat ser detinguda una vegada més.

Ysanne Isard estava furiosa. Realment furiosa.

—Ha estat aquí, en el meu despatx, i no fa molt temps.

La imatge de Darth Vader sobre l'escriptori, ara semblava contemplar-la a ella. Els soldats d'assalt que l'acompanyaven, revisaven cada centímetre del recinte.

Acariciant-se la barba, Burren es va dirigir cap a l'escriptori.

—El seu datapad està encès, i té un nivell d'autorització alfa-súper-nova. Assumeixo que vostè el va deixar encès... —Després de pensar-s’ho un moment, va afegir—. Quin trencament dels paràmetres de seguretat.

L'àcida rèplica no es va fer esperar.

—Així com vas ser ascendit, també podries ser degradat, Burren.

Canviant oportunament de tema, el tècnic va continuar.

—Ella ja està baixant. Ha demanat una llançadora del Servei d'Intel·ligència, la qual ja l'està esperant en el moll 54 d'aquesta torre.

Arrufant les celles, Isard va vociferar.

—Vaig a ordenar que es detingui tot el tràfic, tant l'entrant com el sortint! Anem a atrapar-la.

Baixant el coll del seu uniforme, i gratant-se pensativament, Burren no sabia si seria prudent contradir-la; però va decidir que seria millor fer-ho abans de permetre que la presonera escapés per no haver-li advertit a temps de les altres naus que estaven entrant.

—No serà tan senzill, senyora Directora. Han demanat una altra llançadora d'Intel·ligència en el moll 61... i una altra en el 87; i hi ha dos més entrant...

Tancant un puny com si volgués colpejar a algú, Isard va cridar a veu en coll.

—Això és massa! Es va ficar en el meu despatx! Va utilitzar els meus codis personals!

Burren seguia recitant el nombre de les naus que continuaven arribant.

—I una altra més en...

—Calla idiota! Preparin la meva llançadora personal, la Lokvar. I envia tropes a cobrir totes les altres! Que la meva tripulació estigui preparada per seguir-la en la Lokvar.

El Saló del Tron de l’Emperador romania abandonat i ombrívol. Mara Jade caminava per la llarga passarel·la en direcció a la butaca gravitatòria que mirava cap a un dels polsosos finestrals. El tron estava cobert per un mantell negre bastant ampli... la capa que havia emprat en vida el difunt emperador.

—Mestre, atorga'm la teva fortalesa.

Després d'un instant de dubte, sens dubte motivat pels abundants records del seu mentor en aquesta sala, Mara ho va aferrar amb la mà dreta.

—Jo mai he volgut cap una altra cosa que no fos servir a l'home pel qual va ser creat aquest tron. Si hagués fet una mica més... o ho hagués fet millor, ell encara seguiria aquí.

Donant-se la volta, i amb el fosc mantell onejant darrere d'ella, va pensar.

Ara haig d'assegurar-me de fer tot el possible per poder viure amb les conseqüències d'haver-li fallat.

Decididament, va accelerar el pas.

Darrere del gegantesc finestral que donava accés als molls d'embarcament públics del Palau, la mà de la Ysanne Isard tamborinava sobre el marc de la finestra. Una bella llançadora imperial amb les ales replegades, romania estacionada enmig d'una bigarrada multitud de naus multicolors, a les quals anava pujant una igualment diversa filera d'éssers pertanyents a les més dispars espècies que poblaven la galàxia. Estretament vigilada, ningú semblava tenir ànims per acostar-se a la llançadora.

—Està aquí, ho sé. Vaig a buscar-la, i estic segura que la trobaré.

Els seus ombrívols pensaments van ser interromputs per un sergent de les tropes d'assalt, qui fent-li la salutació reglamentària, li va informar.

—Hi ha una patrulla a la zona del Saló del Tron que no s'ha reportat.

La Directora li va ordenar.

—Enviï una companyia sencera per verificar-ho. Aïlli la zona amb prou feines els trobin, i si és que continuen amb vida, portin-los aquí immediatament per interrogar-los.

—A l'ordre, senyora Directora.

El sergent es va allunyar a tot córrer.

Burren seguia embardissat enfront de les pantalles dels ordinadors.

—Esperava millors resultats de part d'un grau 13 com tu, Burren —va descarregar la seva impotència.

—Totes les targetes d'identitat estan sent verificades, senyora Directora. Ningú podrà escapar d'aquest cèrcol.

Sense parar esment a les seves paraules, Isard va continuar amb les seves reflexions, mentre semblava voler fulminar amb la mirada a les perllongades fileres de gent que caminaven sota la seva torre.

—Està aquí, ho sé... si deixo que s'escapi ara... quan torni a capturar-la, tindré una cel·la especialment condicionada per a ella.

El diligent soldat d'assalt li va estendre la mà.

—Identificació, si us plau.

La ranquejant dona embolicada amb el negre mantell que la cobria des dels peus al cap, va introduir la seva mà cap a una butxaca en el seu pit.

—La tinc just aquí —va dir en veu baixa.

La falsa identificació que havia elaborat amb els codis del datapad de l’Isard, va ser col·locada sobre l'escàner portàtil que tenia el soldat, i la llum que va emetre va ser de color maragda.

—Verd. Pot continuar.

Amb la veu fatigada que correspondria a una anciana, Jade va recollir la seva targeta.

—Gràcies jovenet.

En el seu interior meditava.

Per descomptat que puc passar; tinc una autorització prioritària provinent de la mateixa Ysanne Isard.

Va continuar el seu camí cap a la cua de gent que estava pujant a un atrotinat transport espacial.

En aquesta targeta d'identificació han estat transferides totes les dades de la memòria de la meva nau, exceptuant el nombre d'identificació anterior; bé, trobaré a faltar totes aquestes joguines.

Va arribar fins a l'escala d'embarcament, on un brut humà vestit amb un ras uniforme de la marina mercant, revisava els passis d'abordatge.

—Correcte, té passatge fins a Commenor.

—Voldria que m'assigni un seient de passadís.

L'home grunyí.

—El seient no està considerat.

—Doncs res.

Abans de desaparèixer a l'interior de la nau, Mara Jade va fer un últim cop d'ull al món que era a punt d'abandonar. El fort vent va fer que es baixés la seva caputxa, i quedés revelada la seva pèl-roja cabellera. Amb un ràpid moviment, va tornar a cobrir-se el cabell. Ysanne Isard no descansava mai, i amb seguretat estaria buscant-la intensament. Després de llançar una espantada mirada al voltant seu, va tornar a tranquil·litzar-se. Pel que sembla, ningú s'havia adonat de l'incident.

Una diversa multitud d'apurats passatgers es van atapeir en l'entrada del transport per darrere d'ella, i alguns d'ells començaven a demostrar clars senyals que començaven a impacientar-se. Aparentment, l'educació i els bons modals no eren les virtuts principals de la bigarrada concurrència.

El Centre Imperial... un lloc que ha estat la meva llar per tants anys —Va ofegar un nostàlgic sospir—. Però això va ser quan jo era la Mà de l’Emperador, i ell ja no existeix... ni tampoc la seva Mà. Ara simplement sóc Mara Jade; serà interessant poder descobrir qui sóc jo realment.

Donant-se la volta, es va introduir en el pudent navili, disposada a no tornar la vista cap enrere mai més.

 Següent