CAPÍTOL 10
El sabre de llum de Darth Vader va travessar el canell d’en
Luke.
Luke va cridar. La seva mà es va allunyar del monyó
sobtadament cauteritzat de l'extrem del braç dret, portant-se el sabre de llum
amb ella. El sabre de llum es va desactivar automàticament, i l'arma va caure
amb la mà tallada, com unes escombraries insignificants, baixant per
l'increïblement profund eix del reactor.
Luke estava recolzat sobre una biga metàl·lica que
sobresortia d'un llarg pòrtic en l'eix. Vader s'alçava amenaçador en la vora
del pòrtic, just per sobre de la posició d’en Luke. Els forts vents del reactor
assotaven fortament a tots dos homes. Luke va estrènyer el seu braç ferit
contra el pit i es va deixar caure sobre la biga.
—No hi ha escapatòria —va dir Vader mentre Luke lluitava per
allunyar-se d'ell, gatejant cap enrere per la biga—. No m'obliguis a
destruir-te, Luke.
Però Luke seguia gatejant. Se sentia marejat i malalt. El
seu únic objectiu era posar distància entre ell i Vader.
El Senyor Sith va apagar el seu sabre de llum.
—Encara no t'has adonat de la teva importància —va continuar—.
Només has començat a descobrir el teu poder. Uneix-te a mi i jo completaré el
teu entrenament. Combinant les nostres forces, podem acabar amb aquesta
bel·ligerància i posar ordre en la galàxia.
Luke va arribar a l'extrem de la biga i va embolicar els
seus braços al voltant d'una matriu de sensors. Per sota d'ell hi havia un
anell metàl·lic, i més enllà d'això, res excepte l'abismal eix. Es va tornar
cap a Vader.
—Mai m'uniré a tu!
—Si coneguessis el poder del Costat Fosc —va dir Vader. Va
estendre la mà per aixafar l'aire amb el seu negre puny enguantat—. Obi-Wan no
et va dir el que li va passar al teu pare.
—Em va dir prou! —Luke va baixar els peus fins a l'anell
metàl·lic—. Em va dir que tu el vas matar —va afegir amb una ganyota de dolor.
—No —va dir Vader, amb el puny encara tancat—. Jo sóc el teu
pare.
Luke va obrir molt els ulls. El meu pare? Però Ben em va dir...
—No —va gemegar Luke—. No. Això no és veritat! És
impossible!
—Examina els teus sentiments —va dir Vader—. Saps que és
veritat.
—No! —va cridar Luke—. No!
El vent es va aixecar, i la capa negra de Vader es va agitar
a la seva esquena.
—Luke... tu pots destruir a l'Emperador. Ell s'ha adonat
d'això. És el teu destí —va obrir la seva mà esquerra i la hi va tendir—.
Uneix-te a mi, i junts dominarem la galàxia com a pare i fill.
La seva veu és tan
hipnòtica, va pensar Luke, i va sentir que part d'ell queia sota
l'encanteri de Vader. Però només una part. Mirà cap avall, a l'eix que semblava
descendir indefinidament.
—Vine amb mi —va demanar Vader—. És l'únic camí.
Luke va aixecar la mirada cap a Vader i va sentir certa
calma mentre pensava: No. No és l'únic
camí.
Va deixar anar els braços de la matriu de sensors i va
caure, a baix, més a baix en l'eix del reactor. No hi havia res que interrompés
la seva caiguda. Mentre queia per l'aire, va aixecar la vista, mig esperant
veure a Vader saltant darrere d'ell. Però tot el que va veure de Vader va ser
una mota negra que s'allunyava ràpidament de la vora del ja distant pòrtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada