La cursa de bongos (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Era el dia després que el Capità Tarpals hagués derrotat al Capità Swagg i recuperat els artefactes gungan robats, tothom a la sorra del festival estava parlant de l'accident que havia passat abans aquell matí al Llac Umberbool. Tot i que la Cursa de Bongos encara estava a un parell d'hores, dos dels participants -Spleed Nukkels i Neb Neb Goodrow- havien topat durant una carrera de pràctica prèvia. Tots dos corredors van resultar il·lesos, però els seus bongos havien estat destrossats. Quan el Capità Tarpals va escoltar les notícies, es va preguntar si Jar Jar Binks podria haver estat d'alguna manera involucrat en l'accident. No obstant això, Jar Jar tenia una coartada: Ja era a la feina.

Tarpals cavalcà en el seu fidel kaadu a través dels passadissos abarrotats de la sorra. Estava de camí a una bombolla de menjador al lateral sud de la sorra, on planejava dur a terme alguns assumptes no oficials. Els vianants gungan van escoltar a Tarpals aproximar-se i van obrir el camí. Va enfonsar els seus talons suaument sobre els laterals del kaadu i el va instar a galopar més ràpid a través del tub de transport transparent.

Quan Tarpals va arribar al seu destí, va desmuntar del seu kaadu i va lligar les regnes a un anell de metall que estava posat en la vora exterior de l'entrada arquejada de la bombolla. Tarpals es va adonar que la multitud fluïa ràpidament passant l'entrada, i que ningú estava entrant o sortint del menjador. Tots es dirigien cap a la carrera.

Tan aviat Tarpals va entrar al menjador, el seu nas va detectar l'olor d'anguiles fregides a gas, i va escoltar una veu familiar dir:

-Eihola!

Al centre de la cambra circular de la bombolla, Jar Jar estava darrere d'un taulell a la cuina. El menjador estava totalment automatitzat, i merament requeria d'algú que monitorés l'equip.

Una dotzena d'anguiles estaven esteses en una gradeta de gas al costat de Jar Jar. Tarpals es va aproximar a la cuina oberta amb cura. Va pensar que el Cap Nass estava boig per deixar a Jar Jar treballar en un restaurant, ja que hi havia tantes formes en què Jar Jar podia ficar-se en problemes. Mentre Tarpals s'apropava, Jar Jar va somriure àmpliament i va preguntar:

-Vuols muosos diangüila?

Tarpals va mirar a les anguiles fregides i va sacsejar el cap.

-No, gràxies, -va respondre ell. Li agradaven les anguiles, però només quan estaven al vapor.

Jar Jar va usar un pal verd per punxar les anguiles i va preguntar:

-Tusa aqüí per Spleed Nukkels i Neb Neb Goodrow?

Tarpals va assentir.

-Misa non te re a veure amb qüest axident, -va proclamar Jar Jar a la defensiva.

-Misa sap, -va respondre Tarpals-. Misa ja comprovat.

-Oh, -va dir Jar Jar-. Ací qüe, per qüè tusa aqüí?

-Misa aqüi per complir tusa última vuluntat, -va respondre Tarpals.

-Última vuluntat? -es va fer ressò Jar Jar, i llavors va recordar-. Tusa deveitat tens tiquets pera la Cursa de Bongos?

Tarpals va estendre el braç a la butxaca i va extreure un tros prim de plasticel verd que tenia forma de manta d'aletes amples. Era un tiquet, un regal del propi Cap Nass. Li va donar el plasticel a Jar Jar i va dir:

-Seients de llotja.

-Uausa! -va cridar Jar Jar mentre sostenia i examinava el preuat tiquet. Dins el plasticel, brins de vida vegetal formaven lletres i números que indicaven que el tiquet era certament per a tot una llotja d'espectadors a la sorra del festival-. Açò islo millore! -va exclamar Jar Jar amb una alegria desenfrenada-. Misa surt de treballiar en unia hora. Llaviors tusa et misa podem anaria veure lia gran cursa!

Tarpals va sacsejar el seu cap i va respondre:

-Misa sols dóna tusal tiquet per qüe misa va prometre. Açò acaba misa obligacions amb tusa. Gaudeix lia carrera.

Jar Jar no podia creure el que sentia.

-Misa non pretén. Tusa no vuol qüe vegem lia Cursa de Bongos junts?

Tarpals va sospirar. Jar Jar realment no ho entenia.

-Tusa no hauriesaver enganyiat misa ahir, Jar Jar. -Jar Jar estava desconcertat.

-Ahir? Enganyiat a tusa?

-És cert, -va dir Tarpals-. Tusa pretén qüe tusa anava muorir suol per qüe tusa pogues fazuer una última vuluntat.

-Pro misa no preten re! -va protestar Jar Jar-. Misa realement pensà qüe misa anava muorir!

-Deveitat? -va preguntar Tarpals, encara que el seu to traïa que no podia importar menys.

-Isla veitat, -va insistir Jar Jar-. Ahir, misa temia qüe lies màkinaks anaven a aplastiarme. Pro penjar cap per avall deuaverme afectiat malament, per qüe misa tuot just recorda tusa lliurar-me dila trampa. Quan misa vua fe última vuluntat, misa suol parlà amb il cap marejiat. -Tarpals havia sentit moltes de les excuses d’en Jar Jar amb els anys, i trobava difícil creure que pogués estar dient la veritat.

- No faràs a misa riure, -va dir Tarpals-. Tusa marejiat tuot il tempo.

Jar Jar va sospirar.

-Tarpals, tusa stà enfadiat puorqüe misa non fet deute de vida a tusa? És açò el qüe tusa vuol?

Els ulls d’en Tarpals es van obrir amb sorpresa.

-Açòs l'últim qüe misa vuol, Jar Jar.

Tarpals va tancar els ulls i va sacsejar el cap. Era impossible tenir una conversa lògica amb Jar Jar. Obrint els ulls, va dir:

-Colta, Jar Jar, un cop més. Misa quonseguí tusa seients per lia Cursa de Bongos puorqüe misa vua prometre. Fins i tot encara qüe misa vua pensiar qüe tusa enganyià a misa, misa mai trenca una promisa. Lia única quosa qüe misa vuol a canvi és qüe tusa no molesti a misa mai més.

Jar Jar va mirar el tiquet amb forma de manta, que de sobte se sentia molt pesat a la mà.

-Misa sent muito muito tuots ils malentiesos, Tarpals, -va dir Jar Jar-. Misa realement non vuolia enganyiar tusa.

Ell va alçar el tiquet cap a Tarpals i va dir:

-Misa non vuol ferte enfadiar per qüelcom estúpid quom açò.

Tarpals va ignorar el tiquet i va dir:

-Massa tard pera açò. -Llavors es va girar i es va dirigir cap a les escales, deixant a l’atònit Jar Jar sol al menjador.

Jar Jar va mirar el tiquet i es va sentir malalt de l'estómac. No sabia què fer amb el tiquet o amb Tarpals, i la seva ment estava plena de pensaments que col·lisionaven. Va considerar tractar d'obtenir la devolució del tiquet i donar-li els diners a Tarpals, però i si Tarpals rebutjava els diners? Semblava una llàstima no utilitzar el tiquet. La Cursa de Bongos només succeïa un cop l'any, i tota una llotja d'espectadors permetria a Jar Jar convidar a tots els seus amics. Però ja que l'única persona a la que podia pensar demanar -Tarpals- acabava de sortir del menjador, Jar Jar es va adonar que hauria d'anar a la cursa sol, si és que potser anava. I llavors es va recordar...

La Major Fassa.

Fassa havia esmentat que estaria a la sorra per veure la Cursa de Bongos amb el Cap Nass. Jar Jar pensava que si podia trobar a Fassa, podria convidar-la a seure a la llotja d'espectadors i també persuadir-la que li demanés a Tarpals que s'unís a ells.

Jar Jar va mirar al cronòmetre a la paret, i es va adonar que la cursa començaria en tan sols dues hores. Va ficar el tiquet en una de les butxaques. Encara havia d’acabar la seva jornada de treball, i llavors hauria de rastrejar a Fassa. Jar Jar volia estar presentable. Es va adonar que probablement feia olor d’anguiles fregides al gas. Va fer una mirada cautelosa cap a l'entrada del menjador. Ja que no van haver-hi clients en tot el matí, va pensar que era un bon moment per donar-se un bany ràpid.

Va omplir el safareig profund de la cuina amb aigua calenta, es va treure les seves robes i es va ficar al safareig. Just llavors, va escoltar un panteix de les escales del menjador. Jar Jar es va girar per veure al Cap Nass a les escales.

-Binks! -va bramar el Cap Nass-. Qüè fa tusa nel safareig?

Jar Jar va agafar un gran drap de cuina, se’l va embolicar al voltant del seu cos i va grimpar acuradament per sortir del safareig.

-Buo, a dicir veitat, Cap, -va respondre Jar Jar-, misa tem qüe misa olori a anguiles, asín qüe Misa vua pensiar...

-No importen lies males excuses, -va interrompre el Cap Nass. Com Tarpals, el Cap Nass estava bastant cansat de les excuses d’en Jar Jar. El Cap Nass va veure les taules buides del menjador i va dir-, sembla qüe ils negocis aqüí non són buons, ací qüe non te sentit qüe tusa quedi. Misa te una gran festa ala mansió després dila Cursa de Bongos.

-Tusa necessita ajudia? -va preguntar Jar Jar. Si pogués ajudar amb la festa, hi havia una possibilitat d'agradar més al Cap Nass. I tindria una oportunitat de veure la Fassa.

-Bo, -Va dir el Cap Nass-, Misa necessita un cambrer extra pera servir il menjar...

-Misa puot se il cambrer! -es va oferir voluntari Jar Jar. Sabia que mai seria convidat a una festa d'una altra manera.

El Cap Nass s’ho va pensar un segon.

-Okey dokey, -va dir al final-. Pro ries daxidents!

-Ries daxidents! -li va assegurar Jar Jar.

Estava molt nerviós per la festa mentre recollia les seves robes i anava a l'armari de subministraments del menjador per vestir-se. Llavors es va recordar...

La Cursa de Bongos!

Havia estat tan atordit parlant amb el Cap Nass que s'havia oblidat del tiquet que Tarpals li havia donat. Ara no hi havia forma d'anar... no podia fallar-li al Cap Nass. En el seu lloc, hauria de retornar-li els tiquets a Tarpals... i esperar veure la Fassa, després que acabés la carrera.

Següent