Revelació (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

En la tradició mandaloriana, el color blau representa fiabilitat; el verd, deure; el daurat, venjança; el negre, justícia; el gris, dol per un amor perdut; i el vermell, honrar un pare.

Mandalorians: identitat i llenguatge, publicat per l'Institut Galàctic d'Antropologia.

DE CAMÍ AL CÚMUL DE HAPES

-Estàs segur que no és un parany? –En Ben va preguntar.

-Et vaig dir que Jacen està boig. -Shevu es dirigia per la Ruta Comercial Perlemiana en un petit transport amb identificació de l'equip d'investigació geològica de la Universitat de Coruscant. Ben es va sentir segur de poder aconseguir aquest engany si eren interrogats, perquè realment es veien com un estudiant i un jove professor ansiós en alguna branca arcana de l'estudi de les roques ígnies. Ben sens dubte volia mirar a Kavan molt de prop-. Però no tenia cap forma de saber que anava a fer això abans que em digués que em prengui un descans.

-Però ell tenia un altre motiu.

-Bé, ell no sabia que aniríem a Kavan. I no sabrà que ho hem fet.

-Qui et va aconseguir aquesta caixa?

-Jacen va fer enutjar a una gran quantitat de gent.

-Sí, crec que ja està fora de la llista de festes en un munt d'ambaixades...

-Si has de saber-ho... molts dels corellians que va acorralar eren professors i estudiants. La uni s'ho va prendre malament. I... a Barit Saiy li va molt bé, amb aquesta empresa d'enginyeria del seu pare.

El nom va colpejar a Ben a la cara. Barit Saiy. Era corellià, d'una família treballadora ordinària que havia viscut a Coruscant durant generacions; però va fer alguna cosa ximple amb un blàster, va parlar dur sobre la lluita contra l'Aliança Galàctica, i Ben l’havia lliurat a Jacen. Quan va desaparèixer de la custòdia de la GAG com tants corellians durant aquestes setmanes terribles, Ben havia assumit el pitjor.

Un record va tornar a ell, Shevu encorbat sobre un registre de custòdia, enutjat per haver perdut als presoners de la llista sense el procediment adequat.

-El vas trobar? -va preguntar Ben, quan el record va portar a la comprensió.

-Sí.

-I el vas treure. -Ben va ensopegar amb les paraules, i va caure des d'una altura a una piscina d'aigua gelada de dubte-. Però ell estava armat i disparant a policies...

-Sí, i no has de sentir-te culpable per informar sobre ell. La llei és la llei.

-Però la vas doblegar. Vas deixar anar a Barit.

-Ben, tot el que Jacen va fer per fer-se amb el poder va estar dins de la llei. Està la llei, i està la justícia, i de vegades no són la mateixa cosa. Barit era només un nen que parlava a través de la seva part del cul, com fan els nois adolescents.

La certesa d’en Ben va vacil·lar. Ell havia vist a Barit disparar contra els policies durant un disturbi. Ell havia desviat la sageta. Es va preguntar si s'estava aferrant en això per sentir-se millor per haver-ho delatat.

-I necessitaves un informant.

-I tu no? No és això el que faré per al teu pare?

El món dels adults al qual Ben havia estat catapultat no tenia xarxa de seguretat si alguna cosa sortia malament. Ningú demanaria un temps mort com en una sessió d'entrenament i les armes no eren sabres de llum modificats dissenyats només per coure. Hi havia despertat per donar-se compte d'això ràpidament; estava jugant segons unes regles brutes, violentes i adultes. El que encara el deixava lluitant, però, eren les concessions, i es quedava despert a la nit caminant per l'interminable laberint del bé i el mal, i preguntant-se si dos mals podien tornar-se un bé, i si hauria après això a l'acadèmia Jedi. El pare sempre semblava saber el que estava bé, encara que no pogués explicar per què. Ben es va adonar en aquell moment que mai va aprendre una fórmula infal·lible per al bé i el mal, que no hi havia cap llista de control del bé i el mal, i que havies de mantenir un ull en tu mateix a cada minut del dia i preguntar-te: Hauria d'estar fent això? M'agradaria que algú em fes això a mi?

-Tu no has d’espiar per al Consell Jedi –Va dir.

-És clar que sí -va dir Shevu-. Qui més serà capaç de desfer-se d'un Sith? Creus que les corts de l'AG poden fer caure tota la majestat de la llei galàctica sobre el seu cap? Mentre que els dos comprenguem la situació, està bé.

Ben va tornar al seu quadern de dades, comprenent com de tens que estava Shevu. Podria haver-li dit a la Tenel Ka el que estaven fent, però això hagués significat la participació oficial de la Seguretat Hapana i Shevu no confiava en ningú. Ben comprenia el seu punt. Després de tot, ell havia confiat en Jacen. Ara estava de nou a la terra de l'evidència sòlida, analitzant totes les dades que havia reunit en una boira atordida mentre la seva mare jeia morta al túnel de Kavan.

Ella estava, per descomptat, en la majoria dels enregistraments d’holovid.

Ben les havia observat una vegada i una altra fins que va poder veure més enllà del cos de la seva mare i el mal de reviure el descobriment. En el seu lloc va veure la posició del cos, l'àrea al voltant, quin material estava desplaçat o trencat, el brillant color no oxidat dels maons trencats que li deien que el dany era nou; va reconstruir una lluita salvatge, hi havia tanta destrucció del complex de túnels en aquest món abandonat que l'ús de la Força resultava evident. No hi havia rastres de detonita, l'única altra explicació per a tant de mal, i la Mara Skywalker mai hauria hagut d'esforçar-se tant contra un atacant comú i corrent. Hi havia lluitat contra algú almenys tan poderós com ella.

Ben va comprovar els perfils de les mostres d'aire que havia pres. Hi havia el rastre de vaporització de gran energia dels sabres de llum i traces d'un munt d'elements llançats pels maons, fusta i pedra trencats. Gairebé havia esperat un murmuri de l'aire dels pulmons d’en Jacen, però el dispositiu de la mida d'un quadern de dades no podia fer màgia.

Què podria haver-se-li passat per alt? El cos de la seva mare havia estat examinat minuciosament per la Cilghal. Altres Jedi havien pentinat els túnels a la recerca de proves, recollint totes les possibles pistes que podrien no haver-se trobat amb tecnologia ordinària, però no hi va haver res descartat excepte el paquet estèril de dards enverinats que eren tan semblants a les armes predilectes de l’Alema, i els ecos d'energia fosca, que era igualment probable que haguessin vingut de l’Alema.

Però no havien recollit els ressons de la mateixa Alema. Era prou hàbil per disfressar el seu pas a través de Kavan? Segur que Jacen ho era. Podia ocultar-se en la força i fins i tot ocultar la presència de la Lumiya just sota el nas del Consell Jedi.

Però encara era tot el que no hi havia en l'escena, no el que hi havia.

Els sensors de seguretat d'espai profund hapans van captar el transport universitari tan aviat com va arribar al seu abast, i l'únic que va semblar preocupar al centre de control era si la investigació buscava pedres precioses. Semblaven sensibles per això. Shevu va posar una veu monòtona molt convincent, explicant que les pedres precioses no eren ni prop tan interessants com els tubs volcànics carlanians i les roques ígnies circumdants que podrien llançar més llum sobre l'última teoria sobre els orígens i la formació del Cúmul de Hapes. Ho estava llegint en un quadern de dades. Va funcionar. El centre de control el va detenir enmig d'una fascinant explicació de l'aflorament de diatremes cilíndrics, i els hi va donar permís per aterrar a Kavan.

Puc fer això. Ben es va concentrar en la calma distant mentre que la superfície assotada pel vent de Kavan s'expandia ràpidament sota l'embarcació. Puc enfrontar-ho.

-Estàs bé, Ben?

-Estic bé.

-Pensa com a policia. Només segueix pensant com a policia.

Era molt menys desolat del que Ben recordava. Les estacions havien canviat, i el terra estava cobert de plantes diferents, mates de petites flors vermelles en forma d'estrella amb puntes de color ambre per fulles. Shevu va posar al droide de geo-investigació a explorar i perforar algunes mostres convincents, per si de cas, i van caminar pel curs, argot de l’FSC per tornar a visitar l'escena del crim i mesurar les distàncies i angles amb l'esperança d'aconseguir una visió fresca. Es van parar al lloc on s'havia trobat l’InvisibleX de la Mara, buscant inspiració.

-Jacen ha d'haver aterrat aquí en el seu InvisibleX -va dir en Shevu-. El seu havia signat en sortir de l'hangar de la GAG durant el període de temps rellevant, i sabem que la teva mare va trucar al CTA hapani per dir que sabia que era a l'àrea. Així que a menys que canviés de nau, estem buscant traces d'aquest isòtop especial de Tibanna.

-L’equip de la Cilghal va fer l'escombrat. -Ben havia cobert tots els angles. Estava segur d'això, però volia estar equivocat i que sorgís una revelació forense imprevista-. Els InvisiblesX tiren tant durant l'enlairament que les traces es van estendre més de cinc-cents metres. Si mare va aterrar en algun lloc prop d’en Jacen, la qual cosa és probable si anava darrere d'ell, llavors ella va escombrar la seva empremta isotòpica.

-Només ho comprovava.

-Revisem els túnels.

Era el més difícil de tot, però Ben va pensar com a policia com li va aconsellar Shevu, i només veia el que estava davant d'ell, no el que podria haver tingut lloc allà. Cilghal havia trobat rastres de sang a la runa que havien caigut d'un sostre esfondrat, com si hagués colpejat a algú a sota, però havia estat massa degradada per l'energia del foc blàster per identificar la seva font. Fins i tot podria haver estat de la seva mare.

No obstant això, la seqüència dels esdeveniments semblava clara. Algú, almenys dues persones, havien avançat lluitant a través dels túnels, causant enormes danys. Alguns eren per foc blàster, i alguns no mostraven cap senyal de la seva causa, que Ben va suposar que podria haver-se tractat de fortes empentes de la Força. Ets tu, Jacen, ho sé, tots ho sabem, però he de tenir proves contundents. Shevu semblava cada vegada més exasperat mentre tornava a analitzar les parets i els pisos, sacsejant el cap mentre mirava les lectures. L'escena del crim tenia mesos d'edat.

-Crec que això és tot el que anem a aconseguir -va dir en Ben-. Anem-nos-en.

-No, no he acabat -va dir en Shevu.

-Vaig a intentar una altra ruta. No has de...

-Si només volgués acusar-lo d'assassinat, ja tinc un cas amb veritables testimonis vius: la tinenta Tebut. Estic fent això per tu, Ben. Tu necessites ho saber del cert.

Importava més la mort de la Mara Skywalker que la de Patra Tebut? Ho feia pel Ben, i es va sentir una mica culpable per tenir tants recursos als quals recórrer en la seva recerca de justícia. No sabia res sobre la Tebut, si tenia una família i el que els hi podria estar passant ara, ni tan sols quina història li havien explicat als seus familiars més propers per explicar la seva mort. Va raonar que també ho estava fent per ella, i per tots els éssers que havien mort a causa d’en Jacen, fins i tot la filla d’en Boba Fett, criminal o no.

Hi hauria d'haver sabut el que ell era aleshores. Ho hauria d'haver sabut quan vaig estar assegut fora d'aquella sala d'interrogatoris i vaig sentir a Jacen matar-la.

-Tens raó -va dir en Ben-. Seguim endavant.

Ara estaven de nou fora. El cel s'estava omplint de núvols, amenaçant amb escopir una pluja lleugera. Shevu va començar a caminar la distància des de l'última ubicació coneguda de l’InvisibleX, veient el terreny a través dels ulls d’en Jacen, segons va dir, i Ben es va concentrar de nou en el seu quadern de dades.

Era difícil ignorar la imatge de la mare. Va pensar en totes les coses que mai havia tingut l'oportunitat de dir-li, i va magnificar la imatge perquè la pantalla mostrés un primer pla de la seva cara. Les lesions eren fresques; si tan sols hagués arrencat un tros d’en Jacen amb les seves ungles, llavors hauria hagut teixit per comparar amb el d'ell, però la Cilghal havia dit que les seves ferides estaven esquitxades de pols com si els maons l'haguessin colpejat a la cara. Mentre Ben mirava la seva imatge, podria jurar que va canviar una mica, com si alguna cosa anés malament amb la pantalla del quadern de dades.

La pantalla reflectia un raig de sol de curta durada. Ben el va inclinar lleugerament per veure millor. I llavors la cara de la seva mare a la pantalla realment es va moure, reflectit des del darrere d'ell, i ell va empassar una silenciosa alenada d'aire mentre es donava la volta i ella hi era, just aquí, mirant-li directament als ulls. Estava només a un toc d'ell. Es veia igual que com ho havia fet en vida, però banyada en una boira de tènue llum blava blanca com un holograma defectuós. Ella va somriure, un somriure amb una mica de trist gest però un somriure de totes maneres, i va enterrar els dits de la mà dreta en el seu espès cabell vermell per estirar-lo. Encara somrient, va avançar els fils arrencats com si anés a deixar-los caure en les mans d'ell. Ben no podia emetre ni un so: va fer una cassoleta amb el palmell per recollir els cabells però res va caure, i de sobte ella s'apartava lentament d'ell. Va intentar tant cridar-li que s'aturés, que esperés, que parlés amb ell, que tornés, que l'estimava tant, però ella va seguir caminant, i tot el que va poder dir va ser:

-T’estimo...

Llavors es va tornar, va tirar d'un floc del seu cabell, i ell va llegir en els seus llavis: Jo també t'estimo, Ben.

I ella s'havia anat.

Ben ara només podia sentir el martelleig del seu pols. El seu cuir cabellut se sentia tens sobre el crani, i no podia moure’s.

-Ben? -va cridar Shevu-. Estàs bé?

Controla't.

-Has vist res?

-No tens molt bon aspecte.

-Has vist alguna cosa?

-No, aquí no hi ha res que jo pugui veure que s'hagin passat per alt la primera vegada, i si n'hi va haver... va ser fa setmanes i s'ha anat. –Agafà les espatlles d’en Ben amb les dues mans-. Et veus terrible. Vine, anem a seure en el transport. Perquè et reorientis.

Ben sabia que Shevu pensava que havia estat superat pels records. Shevu no havia vist a la mare, i Ben no sabia com dir-li que ell ho havia fet. La gent desconsolada deia que veia als seus éssers estimats a tot arreu quan la pèrdua era recent, i aquesta probablement era l'explicació, excepte que ella l'havia mirat a ell, i els seus gestos havien estat tan clars; i li havia parlat, encara que ell no va poder sentir el so. No sabia molt sobre els fantasmes de la Força -ningú ho sabia- però aquesta rara resplendor blavosa... si el seu cervell li havia estat jugant trucs, l'hauria vist com la recordava, no amb coses que ell no entenia afegides.

Ella va tornar. Ella va tornar per dir-me alguna cosa.

-Estic... Bé -va dir.

Va pensar desesperadament. Tenia que agafar això mentre encara estava vívid i cada detall estava fresc. El cabell. Per què ella s'havia arrencat cabells del cap? Per què se li havia aparegut aquí? Per què aquí? Per què no a Endor, o a casa? Si ella podia contactar-hi així, per què no només li va dir que Jacen la va matar?

Sabia ella qui la va matar? Podria haver estat emboscada. I llavors per què no ho sabia ara, ara que era una amb la Força...? però Ben es va aturar allà. Estava perseguint el nebulós món dels fantasmes, quan necessitava proves en el món mundà que mostrar a tot el món.

-Ben, tinc un termo de caf. Una tassa calenta et farà sentir millor.

Per què aquí? Perquè estem fent una investigació. Ella li estava dient que el cabell era significatiu.

-Lon -va dir- quan la gent lluita, deixen tota mena de rastres l'un sobre l'altre, oi?

-Sí, però és massa tard per demanar mostres d’en Jacen. I els Jedi realment colpegen amb les mans?

-No, però...

-Stang. -Shevu estava furiós. Se li havia ocorregut alguna cosa, i estava enfadat amb algú, o potser fins i tot amb ell mateix-. Stang, l’InvisibleX. No van examinar l’InvisibleX. A l’FSC, normalment l’hauríem revisat amb una pinta de dents fines com una qüestió de rutina...

-En aquest moment ningú sospitava que era Jacen. Ningú va pensar que podria haver hagut quelcom a buscar de qualsevol manera, perquè no vam lluitar com els no-usuaris de la Força. I...

-Què estaríem buscant? -va preguntar Shevu-. Vinga, Ben, què tens en ment?

En Ben va empassar.

-Cabell. El cabell de la mare.

-Podria ella fins i tot haver volat en l’InvisibleX d’en Jacen? Si trobem alguna cosa, hi ha alguna altra forma en què podria haver acabat allà, a part de ser traslladat a la roba d'ell? Sé que ella va anar a veure’l a la caserna de la GAG, però van tenir algun contacte fora de la feina que hauria donat lloc a la transferència?

-No que jo sàpiga.

-Llavors hem d'anar a per això, Ben.

-Com en tindrem l’ocasió? I ha tingut setmanes per netejar la cabina.

-Pensarem en alguna cosa. -Shevu semblava estripat entre quedar-se i fer una recerca més mentre hi hagués llum i tornar a casa-. Si sortim amb les mans buides, bé, però no vaig a deixar pedra sense remoure. Vinga.

Van recuperar el droide i van enlairar cap a la ruta hiperespacial. Un centenar de vegades durant el viatge de tornada, Ben va tancar els ulls per reproduir aquest record de la seva mare i va veure moure els seus llavis.

També t’estimo, Ben.

També. Ella li havia escoltat. Li havia escoltat, vist, sentit, el que fos... però ella sabia que ell havia dit que l’estimava. Va trencar a plorar i sanglotar fins que li van fer mal els músculs abdominals.

-Perdó -va dir a la fi, netejant-se la cara en la seva màniga-. Estic una mica boig.

-La teva mare va ser assassinada -va dir Shevu en veu baixa-. Tens dret a posar-te tan boig com vulguis.

Ben es va preguntar si explicar-li a Shevu sobre l'aparició, però s'ho va pensar millor. Més tard, potser. Per un temps, ni tan sols podria dir-ho al pare. No sabia com. Però li diria i li faria saber on estava tan aviat com sortissin de l'hiperespai. Estranyava al Luke, i no podia imaginar per què havia posat tanta obstinació en el passat tractant d'escapar de la seva atenció. Ara valorava cada segon amb ell.

-Els morts parlen, Ben -va dir Shevu-. Donen testimoni.

-Sí -va dir en Ben-. Ho fan.

GRANJA BEVIIN-VASUR, SORTINT DE KELDABE

El Dr Beluine li va donar a la Sintas una altra dosi de tranquil·litzant i va comprovar el seu pols. Aquesta vegada, ella no va intentar fugir.

-Generalment no administraria això -va dir-, però es farà mal a si mateixa colpejant les coses si no és sedada.

Fett va veure les goles obertes del Sarlacc una fracció de segon abans de precipitar-se al pou d'àcid sense llum ni esperança. Gràcies, Solo.

Això diuen.

-Deixin de parlar sobre mi com si estigués morta -va exclamar la Sintas-. Tot és tan sorollós. On sóc? Per què no puc veure?

Ara semblava atordida, però era una millora a donar tombs per l'habitació. També semblava corda, però el seny era una cosa fràgil i Fett coneixia les probabilitats. Eren 50-50 que ella seria completament normal una altra vegada. No sabia per on començar a explicar, i fins i tot la Mirta, que generalment tenia totes les respostes intel·ligents, errava per al costat de la precaució extrema. Sintas estava asseguda al llit, abraçant-se els genolls, amb la mirada cega deambulant vacil·lant entre les veus.

Com li deies a una dona que havia estat congelada per trenta i tants anys i que mentre estava ocupada estant inconscient, la seva filla havia anat darrere del seu ex-marit, obstinada en una venjança mortal, i llavors aquesta filla havia estat capturada per la policia secreta i torturada fins a la mort, i que tenia una néta, i... Fett ho havia assajat en la seva ment. Stang. Sonava tan malament ara com ho havia fet fa tres mesos: potser pitjor.

Si recordava tot allò per si mateixa, ja anava a ser bastant dolent.

Medrit, calia reconèixer-ho, va fer el que hauria fet Beviin si no hagués estat atenent un altre problema potencial. Va salvar al seu Mand'alor de la vergonya i va manejar la diplomàcia.

-Ets la Sintas Vel -va dir Medrit en veu baixa. Ella semblava molt sensible al soroll. Encara que era bo que estigués cega. Si ella hagués vist a Medrit, un pilar de músculs amb un nas que anunciava el seu temperament, no s'hauria sentit tranquil·litzada-. Has estat atrapada en carbonita per un temps. Saps el que és això?

-És clar que sí.

-Bé, estàs a Keldabe, a Mandalore. Sóc Medrit Vasur. Aquesta és la meva granja i et pots quedar aquí fins que estiguis prou bé per anar-te'n. Què és l'últim que pots recordar?

Sintas mirava directament endavant, sense veure. Seguia fregant-se els ulls amb evident frustració, sedada o no.

-On és el meu collaret?

-Pot recordar un collaret, senyora? -va preguntar Beluine.

-Jo tenia un collaret. On està?

Beluine es va tornar cap a Fett.

-El tenia?

-Sí -va dir en Fett-. El tenia.

-És molt encoratjador que ho recordi.

Fett va mirar la Mirta. Els seus ulls es van trobar i ella va ficar la mà en el seu coll per agafar el cor-de-foc, o almenys la meitat d'ell que no havia estat enterrada amb l’Ailyn. L'hi havia donat a la Sintas com a regal de matrimoni quan tots dos eren massa joves per saber que no devien, però això no era el que li estrenyia les entranyes ara. Sintas era de Kiffu. La gemma, una de les més rares daurades, brillava amb llum interior en un arc de Sant Martí de colors, deien que contenia part de l'ànima de qui la donava i qui la rebia. Els kiffar podien sentir els records emmagatzemats en les pedres, com si es tractés d'un vidre de dades, però amb la capa addicional -les complicacions no sol·licitades addicionals, pensava en Fett- dels elements emocionals. Fins i tot si estava boja o cega, aquesta pedra podria simplement parlar-li i refrescar la seva memòria massa ràpid per al seu gust. Ell era un home que només deia el que havia de dir, que en general no era molt, però això era diferent.

Per qui estic més preocupat: La Sintas o la Mirta? Cap de les dones tenia una visió completa de l'embolic que era la seva família... encara.

Beluine, que no impressionava a Fett ni la meitat que la veterinària de granja local que l'havia tractat, va fer un valent intent de guanyar-se la seva tarifa. Va apropar una cadira al costat del llit i es va dirigir a la Sintas amb el seu millor tracte cap als pacients.

-Recordes haver estat en carbonita, estimada? Vas estar conscient?

Sintas va sacsejar el cap en sentir entrar al droide metge.

-Res. No em recordo de res. I també pots mantenir aquest droide lluny de mi.

Mirta sostenia el cor-de-foc pel cordó de cuir embolicat al voltant del seu dit índex. Li va donar a Fett una mirada significativa -ara o mai, Ba'buir- i es va acostar amb cautela a la Sintas.

-Aquí està el teu collaret -va dir ella. Va embolicar la mà de la seva àvia al voltant de la pedra, doblegant-li suaument els dits-. Te l’he cuidat. El meu nom és Mirta Gev. Mai ens vam conèixer, però sóc... part de la teva família.

Sintas es va congelar per un moment, gairebé fregant al cor-de-foc a la mà, amb la mirada fixa.

-No és... com el recordo.

Fett es va apartar en aquest punt. Havia après a fer-ho en els dies després que el seu pare va ser assassinat, un truc d'accionar un interruptor entre les emocions en carn viva i el complet entumiment. Va descobrir que també podia fer-ho amb el dolor físic. Qualsevol podia aprendre a fer-ho si volia tant escapar del dolor.

-Vam haver de trencar-lo -va dir-. Pots tenir un altre.

Sintas va tornar lentament el cap cap a ell, i per un moment ell va esperar que reconegués la seva veu. Ella certament semblava com si estigués sospesant alguna cosa, però va baixar el cap i va semblar estar enfocada al cor-de-foc. Mirta es va quedar asseguda a la vora del llit amb l'espatlla tocant el de la seva àvia, el seu rostre amb aquesta expressió ombrívola que posava quan estava decidida a no deixar-li veure com de malament que estava.

-I a tu et conec? -va preguntar la Sintas.

Beluine es va inclinar cap a Fett.

-Pot ser massa, massa aviat. Els casos d'estudi que he llegit diuen que l'exposició excessivament ràpida a la seva situació real pot fer que els pacients de carbonita entrin en un estat catatònic.

Fett va comprendre la idea. Es va aferrar a l'excusa.

-Fa molt de temps... Sintas -va dir. El nom se sentia estrany a la boca. No es va atrevir a usar el seu nom afectuós per a ella, Sin. Ella li havia anomenat Bo. Aquestes eren relíquies d'un breu temps feliç-. Descansa una mica.

Va fer una pausa per mirar-la durant uns quants minuts, preguntant-se què havia passat amb la seva pròpia vida en els anys intermedis, mentre que ella havia dormit, i llavors es va sentir el soroll de les portes obrint-se. Fett va sortir al passadís i va tancar la porta. Els nens van xisclar en una habitació propera:

-Ba'buir, la senyora va despertar! Està boja! I no pot veure!

-K'uur! -La veu d’en Medrit amb prou feines era audible. Va dir fent un so per fer-la callar-. Això no és bona educació, Briila. Ella no se sent bé. És l'esposa del Mand'alor.

-Però ell és tan vell, i ella és bella.

Com si la ironia no m'hagués passat pel cap. Fett va entrar a l'habitació, una vegada més impermeable a totes les opinions, llevat de les del seu pare. Sempre havia estat l'única constant en la seva vida, l'autoestima i el sentit de ser estimat que el seu pare li havia donat. Tota la resta era massa fràgil. Fins i tot l'anguila de mar que Fett va tenir com a mascota a Kamino, aquesta pobra criatura tampoc havia escapat a la seva corrupció. La volia de la manera en què els nens petits volen als animals més estranys, i quan va haver d'abandonar Ciutat Tipoca amb el seu pare per última vegada, la va deixar lliure en l'oceà. Va ser devorada per un peix depredador davant els seus ulls, en segons, fins i tot abans que hi hagués provat la llibertat. Tot el que havia estimat li va ser arrabassat d'alguna manera, o va ser objecte d'una maledicció desconeguda que deia que Fett estava millor sol... pel bé de tots.

-Nens -va dir Medrit.

Fett es va estudiar els guants.

-Diuen que un cop vaig ser-ne un.

-Goran acaba de trucar per dir que està a l’Oyu'baat i no vas a creure el que va venir en l'Ala-X.

-Què?

-Una Jedi. Ell creu que és la Jaina Solo. Recorda les holoimatges que Sal-Solo va estar mostrant quan va posar el contracte pels Solo.

-Bé, bé.

-Ella et vol veure.

-Va portar el seu compte de crèdit? -Fett gairebé estava agraït per la interrupció. Aquest era un treball que podia manejar molt millor que el que estava passant en aquesta habitació-. Li vaig dir al munt d'escòria del seu germà que li vendria el Bes'uliik a ell en persona o no ho faria. Però anem a veure el que està oferint.

-Llavors, com està anant amb la Sintas?

-Mirta li va donar el cor-de-foc. Això la manté ocupada.

-Per cert, Beluine és una pèrdua de crèdits.

-No hi ha molts doctors que vegin casos de carbonita en aquests dies.

-Vull dir que no ha preguntat el que va passar amb la teva malaltia terminal, sobretot després d'haver estat cridat a Kamino al respecte.

-Potser veu que encara estic respirant.

-Llavors li faré saber a Hayca Mekket que podria ser necessària...

Fett va deixar que la diversió de la idea de la dura mèdica de nerfs li aixequés una mica l'ànim.

-A veure el que vol la Jedi. I donem-li deu punts extra per tenir el desvergonyiment de venir aquí.

CANTINA OYU'BAAT, KELDABE

Era l'últim lloc a la galàxia on la Jaina havia esperat trobar-se amb un altre Jedi. I definitivament tampoc esperava trobar-se amb un que li apuntaria amb un blàster. Però la boca d'un blàster li tornava la mirada en aquests moments.

Pots sortir d'aquesta parlant. Has de fer-ho.

-Tinc raó, oi? -va dir el vell-. Ets una Jedi.

No ho estava imaginant; l'ancià feia una impressió gran i disciplinada en la Força, com si hagués estat entrenat. L'home gran tenia una armadura multicolor... i encara que era més difícil de determinar, estava segura que era sensible a la Força. Era com escoltar un accent que ningú de fora de la ciutat podria captar. La multitud a la cantina de sobte havia perdut l'interès en el bol-ball i cada un d'ells havia apuntat com a mínim un blàster cap a ella. Alguns en tenien dos.

-On és el seu sabre de llum? -va preguntar l'home del tatuatge d’enfiladissa.

-No el té amb ella. -El vell mandalorià ni tan sols va parpellejar. Els seus ulls, amb vores rosades, aquosos, d'un color clar descolorit que una vegada va poder haver estat verd o avellana, es van fixar en els d'ella, penetrant en la forma en què només un altre Jedi podia. Va donar mig pas cap endavant, ja no era la figura fràgil d'un avi-. Tenia una sensació molt forta que havies arribat.

-Sóc la Jaina Solo -va dir ella finalment. Un nom Jedi solia ser suficient perquè les portes s'obrissin en el Nucli. Aquí les tancava-. I he vingut a demanar-li a Fett que m'ajudi.

Podria haver tallat el silenci amb una vibrodaga. Hi havia esperat un riure burleta. Beviin només la mirava amb la molèstia lleu que podria reservar per a un nen. Podia sentir-la.

-No li vam salvar les Shebs al teu pare a l'Estació Caluula? -va preguntar l'home tatuat-. Pregunta-li si recorda a la gent rara d'armadura que estava matant als vong per a ell. Podria refrescar-li la memòria. I digues-li que Càrid li envia salutacions.

-Em disculpo per... arribar d'amagat -va dir la Jaina. Ara era totalment depenent de poders que no havia utilitzat ni entrenat, els que havia vist utilitzar a la seva mare tan sovint sense cap truc de la Força a la vista: la diplomàcia i la persuasió. Era molt més difícil del que semblava-. Però fins on hagués arribat més enllà del CTA si anunciava qui i què era? Realment necessito l'ajuda d'en Fett.

-Almenys dóna-li una mica de crèdit per haver vingut desarmada. -L'home de l'armadura bigarrada es va treure el casc, una cosa d0un gris i vermell sang que no feia joc amb cap altra de les seves plaques. Tenia cinquanta i tants, ulls molt foscos i cabell negre jaspiat de gris-. Sóc Venku. També conegut com Kad'ika. -Va mirar a l'ancià amb un afecte distret-. El meu respectat ori'buir d'aquí és Gotab.

-Bé, llavors tots sabem el que som...

-Som mandalorians, Jedi Solo -va dir en Venku-. Què vas pensar que érem?

A la Jaina li va donar la impressió que potser la resta de Keldabe no sabia que aquests homes eren sensibles a la Força. Donada l'enemistat entre els Jedi i mandalorians, potser estaven en una missió encoberta, o avarats aquí, o... o... no, ella no podia arribar a una explicació plausible. No podia imaginar que cap Jedi estigués fora del circuit durant tant de temps sense que ella ho sabés, però sempre existia la possibilitat que no fossin Jedi, i només sensibles a la Força. Però el vell irradiava poders entrenats, i una sensació de... de curació, de reconciliació, de tota mena de coses tranquil·litzants que no anaven amb la pistola o la seva expressió hostil. No era un esdeveniment genètic aleatori.

No estàs aquí per fer massa preguntes. Ets aquí per aprendre d’en Fett.

Si la Jaina seguia provant aquesta presència en la Força, encara que fos molt acuradament, aquests homes podrien sentir-se amenaçats. Si estaven vivint aquí com mandalorians -aquí ningú els tractava com si fossin estranys, observà- el més probable era que volguessin mantenir un perfil baix.

Oh... no... diga’m que no són Sith.

Els mandalorians sempre van lluitar contra els Sith en el passat, oi? Encara que també Fett era un ajudant contractat de Vader. No podem escapar l'un de l'altre.

Però estava segura que hauria sentit l'energia fosca envoltant-los si haguessin estat Sith. Ella havia tingut massa pràctica en sentir Sith i Jedi Foscos en la Força en els últims mesos per equivocar-se en això.

Podria necessitar la seva ajuda com a usuaris de la Força. No els pressions.

-No hi fa res -va dir la Jaina per fi-. La meva mare va venir aquí durant l'ocupació de l'Imperi. Ella va ser rebuda pel seu líder d'aquell moment. De fet, ella...

-Ens va molt millor que en l'època de la teva mare, però no gràcies a la Nova República... o a l'AG. Has vingut a negociar algun tipus d'acord d'armes?

Ouch. Llavors no s'havien oblidat de la Guerra Yuuzhan Vong. Ho havia fet algú?

-En certa manera, suposo que sí.

-Fett està de camí -va dir en Beviin-. I la majoria dels acords són negociables.

Gotab, semblava satisfet pel fet que hi havia suficients blàsters apuntant-la com per permetre’s descansar, va deixar la seva arma de nou al seu cinturó i es va tornar a posar el casc.

-Ens anem -va dir en Venku-. Beviin, si necessites alguna cosa, truca.

L'expressió d’en Beviin deia que havia quedat perplex recentment.

-Com és que la van identificar abans que jo? Jo tenia imatges d'ID de Sal-Solo.

-Potser no vas ser l'únic aquí al que se li va oferir el contracte pels Solo.

La Jaina es va recordar a si mateixa que no només tenia un germà problemàtic. Ella també havia tingut un oncle bastant tòxic, i Fett havia ajudat a desfer-se'n.

I Venku òbviament no volia revelar que era sensible a la Força.

-Adorable -va dir ella, deixant que el seu estat mental de la Leia passés per un moment mentre mirava anar-se’n als dos sensibles a la Força-. Prendré com un bon senyal que cap de vostès va anar darrere de nosaltres.

-Només la filla d’en Fett -va dir en veu baixa Beviin-. I pel que fa a ella, només volia a Han Solo com a esquer per al seu pare.

La Jaina va fer un esforç per imaginar el seu dolor per la tia Mara transferit a Fett, i en quin estat d'ànim podria estar ara. Però on estava? Com és que el Mandalore, el governant, no tenia cap residència oficial on ella hagués de demanar una audiència amb ell? S’anaven a reunir en una cantina en mal estat. Va recolzar l'esquena contra la barra i s'ho va pensar millor abans d'intentar donar-li conversa a Beviin, que se les estava ideant per mantenir-la en el seu camp de visió i en canvi no mirar-la als ulls.

Eventualment, els parroquians van enfundar els blàsters i van tornar a la seva cervesa, murmurant sobre perdre el final del partit de bitlla-ball gràcies a una shabla Jedi. En bàsic, perquè jo sàpiga que els he molestat. Bon començament. Llavors es van obrir les portes, i un home amb una opaca armadura verda i una capa esquinçada era a l'entrada.

La seva impressió en la Força era la d'un home solitari resignat a ser-ho. Era aquest Fett? La seva armadura s'ajustava a la descripció, però ella havia vist un munt de plaques d'armadura verdes en l'última hora, de tots els matisos des del pàl·lid verd de la nou warra al verd més profund d'un bosc. Alguns de la multitud de la cantina van mirar a l'home per un moment com si estiguessin simplement comprovant qui havia entrat, però van tornar a la pantalla de l’HoloRed i el que semblava ser una dissecció posterior al partit en el seu propi idioma. Llavors probablement no era Fett. Hi havia esperat que fos enorme, monstruós, icònic, però aquest home era de complexió mitjana, i a part del seu caminar molt segur -no una ostentació, només una sensació que no responia davant ningú-, no hi havia res que hagués fet que el mirés dues vegades.

Es va aturar un metre davant d'ella i va enganxar un polze en el seu cinturó, la seva altra mà estabilitzava un blàster EE-3 que penjava d'un arnès d'espatlla.

Llavors va veure les cabelleres wookiee. Oh, era ell.

-Volies veure’m, Jedi?

-Fett?

-Hi ha hagut impostors, però crec que m'he encarregat de tots. Avisa’m si se m'ha escapat algun.

-Sóc Jaina Solo.

-Ho sabem. –Inclinà el cap una fracció-. T’assembles a la teva mare.

Jaina, habituada al protocol i als seguicis xerraires i aduladors dels líders mundials d'una dotzena de planetes, no estava preparada per a un senyor de la guerra que caminava sense escorta, i el poble podia passar-ho per alt per un joc de bitlla-ball si els hi donava la gana. O Fett tenia la confiança informal que es derivava d'un enorme poder, o no tenia la menor importància per a ells. Hauria apostat tots els seus crèdits al primer. Fett només es va quedar allà aturat, esperant. El pare tenia raó; no poder veure els seus ulls darrere del visor era inquietant.

-Has salvat al meu pare un parell de vegades -va dir la Jaina-. Hauria d’agrair-t'ho.

-També el vaig lliurar a Jabba. Però vaig passar un temps en el Sarlacc gràcies a ell, així que estem a mà. Què vols de mi?

Jaina va sentir que el gel es feia més prim sota els seus peus. Juraria que el va escoltar cruixir. Havia de caminar amb cura.

-És pel meu germà, Jacen.

-El barve covard que va matar la meva filla?

-Em temo que sí. Em sap greu.

La veu d’en Fett era grava sense passió, sense ni una sola síl·laba addicional que no hauria de ser-hi.

-Així que ell vol comprar una mica de tecnologia mando.

-No -va dir la Jaina-. Vull que m'ensenyis com capturar-lo i impedir que ell destrueixi la galàxia. -Va fer una pausa-. Si us plau.

Fett no va respondre. Ell no era precisament un home xerraire, però una cosa era guardar els consells, i una altra cosa era el silenci atordit, i Jaina sabia a quina cosa estava escoltant ara. En la Força, Fett se sentia com un sobtat torrent d'aigua gelada.

Llavors havia aconseguit cridar la seva atenció. Ara necessitava el seu acord.

Següent