Maul Tancat (XLIII)

Anterior

43

LES AGULLES KALDANI

–Suposo que això vol dir que has de felicitar al teu aprenent, –va observar Darth Plagueis–, per un treball ben fet.

Acabava de tornar la seva atenció des de la pantalla d’holovídeo per mirar per la finestra del seu àtic al cim de les Agulles Kaldani, a baix a les multituds insospitades que pul·lulaven la Plaça Monumental, molt a baix.

A l'altra banda de l'habitació, Sidious estava bullint de ràbia amb els seus punys premuts, els músculs de la mandíbula ferms amb ràbia. No podia discernir l'expressió d’en Plagueis reflectida al vidre, ni podia imaginar els pensaments del seu Mestre pel seu to de veu. Al seu voltant, l'àtic generosament moblat d’en Plagueis havia caigut absolutament en el silenci, una tranquil·litat reverencial prevalent sobre la catifa ricament teixida, ressonant des dels mobles elaborats, tapets, i artefactes que adornaven les habitacions i passadissos. Sidious podia escoltar el batec del seu propi pols ultratjat.

Acabaven de veure l’holo del combat més recent d’en Maul... el primer que havien vist junts, encara que Sidious havia estat monitorant cadascuna de les lluites del seu aprenent acuradament des que Maul arribés per primer cop a Sub Rusc 7. Avui, sense advertència o precedent, Plagueis li havia convocat aquí perquè poguessin observar la lluita junts.

Era com si hagués sabut el que passaria.

–La seva missió era assassinar a Radique sense confiar en la Força, –va murmurar Plagueis, mentre es girava per encarar a Sidious–. No era així? –I com tan sovint, la cara allargada, blau grisenca darrere de la màscara transpiradora no estava ni somrient ni arrufant les celles. En el seu lloc, Damask portava l'expressió distant, abstreta d'un intel·lecte profundament avançat perdut en les profunditats del seu propi consell–. La qual cosa vol dir que ha acabat allà, no? Preparat perquè se li extregui?

Sidious va aconseguir fer un únic assentiment. Profundament en el seu interior, la ira va créixer més intensa, i encara no confiava en la seva pròpia veu.

–I així i tot, –va dir Plagueis, mirant-lo pensatiu–, sembles... menys que complagut.

Amb l'esforç deliberat d'un home alliberant un puny tancat, Sidious va fer un esforç conscienciós de les bones formes. M'està provant. Examinant els meus motius. I de nou, la pregunta va tornar pel seu cap: Quant sap?

–És clar que estic complagut, –va dir Sidious, acurat de mantenir un contacte visual sense trencar-se amb Plagueis mentre parlava cada paraula. No podia haver indicació de traïció aquí, ni una ombra de l'autèntic propòsit darrere de la missió–. Maul ha fet exactament el que li vaig demanar.

–No és que et qüestioni, per descomptat, –va dir en Plagueis–. Com he dit abans, els teus assumptes amb el zabrak, especialment quan es tracta d'aquest tipus de coses, són exactament això... els teus assumptes. –Ell es va aturar prou com perquè Sidious es preguntés si tot això era, de fet, simplement una frase passatgera, l'equivalent d'un pensament vague que passava a través d'una consciència tan elevada com la d’en Plagueis–. Em pregunto, però, sobre què passaria si Maul revelés la seva autèntica identitat com Lord Sith mentre encara estigués empresonat en aquest lloc. Les implicacions per al nostre pla resultarien... substancioses.

–Impossible, –va dir Sidious–. La lleialtat d’en Maul cap a nosaltres està per sobre dels retrets. Lliuraria feliçment la seva vida abans de comprometre el secretisme de la seva missió.

–Per descomptat. –Plagueis va capcinejar–. Només vull recordar-te que encara hi ha aspectes d'aquesta operació que poden no estar completament sota el teu control. O el meu. –Per un moment la seva expressió era compassiva, indulgent d'una manera que, com un home més jove, Sidious havia gaudit però ara... si era honest... trobava apaivagadora, gairebé condescendent–. És dolorós encara que necessari recordar-ho Darth Sidious. Éssers tals com nosaltres, que vam gaudir de la promesa d'un poder gairebé il·limitat, vivim amb el risc paradoxal d'oblidar que hi ha alguns elements de la galàxia que no podem controlar.

–Està suggerint que la missió va ser un error de càlculs des del principi?

–Potser l’especulació no té sentit ara. –Plagueis va esperar de nou, i Sidious li va percebre acostant-se al seu punt final–. No, suposo que el meu autèntic propòsit, mirant enrere al que ja ha passat, és preguntar-me per què senties que era necessari anar a tals distàncies elaborades, corrent riscos innecessaris que podrien potencialment deixar vulnerables els nostres plans, per trobar aquest traficant d'armes.

Sidious no va dir res.

–A no ser que hi hagi alguna cosa més que tinguessis intenció que ell fes, –va acabar Plagueis.

–Com vaig dir, –va començar Sidious–, l'assassinat d’Iram Radique era necessari per ampliar les nostres metes definitives amb el Gran Pla... –Ell es va aturar, deliberadament deixant l'explicació sense acabar prou com per observar si Damask pogués estar interessat en escoltar més de la història encoberta, que havia estat acuradament fabricada per aguantar el més intens escrutini, si fos necessari. En cap punt de l'operació se li havia de permetre al muun especular que Sidious havia enviat en realitat a Maul a Sub Rusc 7 per comprar el dispositiu nuclear que els Bando Gora utilitzarien finalment contra Plagueis. Aquesta possibilitat, fins i tot ara, era inconcebible.

Però Plagueis ja havia deixat de banda l'explicació, i llavors, tan ràpidament com havia aparegut, el to casual s'havia anat. Tornant a mirar l’holopantalla on havien observat el duel, el seu humor es va enfosquir.

–És un tipus orgullós, el zabrak, no és així? Tan excel·lent com és en combat, ha de ser increïblement difícil per a ell mostrar contencions en no utilitzar la Força.

–Té experiència en aquestes contencions, –li va recordar Sidious, encara que ell sabia on estava anant la discussió, i va veure poc propòsit en defensar Maul en aquest punt.

–No ho dubto. Seria una gran vergonya, però, si, en lloc de merament matar el traficant d'armes, Maul inadvertidament revelés més sobre la seva identitat... i la identitat d'aquells que li van enviar. –Plagueis estava mirant-lo directament ara–. De fet, m'aventuraria a dir que aquest desafortunat gir d'esdeveniments demostraria ser extremadament alliçonador per als seus arquitectes originals.

Alliçonador. La paraula es va ancorar a la boca de l'estómac d’en Sidious i va jeure allà com una roca.

–Prendré mesures per assegurar-me personalment que tal cosa mai passi, –va dir intensament ell.

Plagueis no va dir res per un llarg temps. Quan va parlar de nou, la veu en la qual va respondre era baixa però ferma.

–Contacta amb el zabrak, –va dir ell–. Informa-li que ha de destruir Sub Rusc 7 immediatament, eradicant tota evidència dels nostres plans allà. –Ell es va detenir–. Si vols, li pots permetre pensar que tindrà l'oportunitat d'escapar.

Sidious va agafar alè i el va contenir. Els músculs de la seva diafragma es sentien sorprenentment tensos. Durant els últims minuts, la tensió que s'havia reunit dins de l'àtic li havia deixat sentint-se sufocat, com si l'oxigen contingut dins d'aquestes parets hagués estat drenat lentament però constant.

–Hi ha res més, doncs?

–Res urgent, –va dir en Plagueis–. Gaudeixo de les nostres converses, Darth Sidious. No hi ha ningú més amb qui pugui ser completament i totalment càndid. No deixem que calgui esperar tant fins a la següent reunió.

–Certament no. –Sidious va assentir i, fent el seu comiat, va trobar la seva sortida, escoltant l'escotilla segellar-se i tancar-se darrere d'ell.

Alliçonador.

La paraula encara hi era, retorçant-se en les seves entranyes com el verí.

Per quan va arribar al turboascensor que portava avall a través de la torre, cap al lobby principal, estava respirant amb normalitat de nou, i el agitar en el seu pit s'havia anat gairebé per complet.

Següent