50
DARRERE DE LA MÀSCARA
El dit
del twi'lek encara estava ferm contra el gallet del blàster quan Maul va llançar
el sabre làser desacoblat cap a ell.
Les
peces van colpejar a Zero a la cara, més una distracció que una altra cosa,
però li va donar a Maul el temps suficient com per llançar-se cap a ell,
colpejant al twi'lek contra terra. El tret que estava disparant es va perdre,
fent carambola al sostre i rebotant fins al terra.
Maul va
prendre adherència de la gola d’en Zero, ja sabent que matar-lo era inútil, que
no hi havia sortida d'aquí fins i tot si els matés a tots, que –en esbrinar el
que havia estat enviat a esbrinar– només havia signat la seva sentència de
mort. Era massa tard ara. Fins i tot Zero semblava adonar-se'n. Al terra, Maul
estava capcinejant, rient-se d'ell amargament.
–Idiota,
–va dir el twi'lek, escopint sang–. Creus que això resoldrà alguna cosa?
Maul no
va respondre. Va portar el seu puny contra el mentó d’en Zero, i per la seva
gran sorpresa va sentir tota la cara del reclús estremir-se i caure de costat,
la seva carn semblà obrir-se i pelar-se amb una gelatinositat sobtada tan
inesperada que Maul va detenir el seu atac i va abaixar la mirada cap a ell.
La
màscara del twi'lek estava penjant a mig camí de la cara recentment exposada de
l'home per sota d'ella. Maul va mirar-lo, sorprès. Coneixia aquesta cara, o una
molt semblant. Era la Guardiana de Sub Rusc 7, Sadiki Blirr... però en una
forma masculina.
Ell diu que respon a un altre nom.
–Dakarai?
–va dir Vesto Slipher. El muun va sonar fins i tot més atordit del que se
sentia Maul–. Què...?
Dakarai
Blirr es va alçar dret i va retirar la resta de la màscara de la cara, llançant-la
lluny, on va aterrar a terra en un munt uniforme. Ell semblava completament
indiferent a Slipher, i a Maul, pel que importava... tota la seva atenció
estava centrada en el sostre.
–Puc explicar-ho,
–va dir ràpidament Dakarai, i Maul es va adonar de dues coses simultàniament.
Primer, Dakarai estava parlant a la veu que li havia donat l'ordre de matar...
la veu d’Iram Radique.
I segon,
Dakarai estava molt espantat, per motius que Maul no podia determinar.
...
Necessitava la disfressa per moure’m entre els reclusos, –va dir l'home–, per
programar l'algoritme. Em permetia servir-vos així com a la meva germana. Cap
de vosaltres necessitàveu saber-ho... cap de vosaltres podíeu saber-ho. Era
realment la solució perfecta. Podia reunir-me amb vosaltres com Zero, i...
–Acaba amb
ell, Coyle, –va dir la veu.
–Espera!
–Va dir Dakarai–. No has de fer això! Simplement pots...
El chadra-fan
actuà sense vacil·lació. Agafant el rifle blàster que Dakarai havia estat
sostenint només uns segons abans, Coyle li va apuntar i va disparar,
descarregant un únic tret. L'impacte a boca de canó va llançar el cos d’en
Dakarai d'esquena per la botiga, i ell va aterrar en un munt sense vida sota
una de les taules d'acoblament.
–Sr.
Slipher, –va dir la veu en l'intercomunicador, com si res hagués passat–. Ha de
procedir segons el pla. –Hi va haver una1 pausa–. Emporta't el zabrak amb tu.
Vesto
Slipher va aconseguir fer un assentiment indisposat.
–Sí, Sr.
Radique. –Sense molestar-se a mirar enrere a Maul, va caminar fins a la porta.
Maul el va
seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada