Maul Tancat (XLVIII)

Anterior

48

VIGILA EL TRON

El iot espacial personalitzat ubrikkès va sortir de l’hiperespai, flanquejat per un complement de sis Caçacaps Z-95, tots ells materialitzant-se alhora en el buit immediatament fora dels sistemes de detecció a curt abast de Sub Rusc 7.

Per un moment, res semblava moure’s. El iot de classe Trobador, batejat com Joia Estel·lar, va semblar penjar suspès gairebé vagament a l'espai, com si avalués les seves opcions. Opulent fins al punt de l’obscenitat, el Joia en si mateix era extravagant. El seu motivador d’hiperconducció CL-14 optimitzat havia fet el viatge des de l'espai hutt a través de la ruta comercial Triellus gairebé massa ràpidament per als propòsits del seu amo, que havia expressat interès empàtic pel camí en construir fins i tot una major gana en els dracs Kell que havia mantingut encadenats a la seva sala del tron. Quan van marxar de Nal Hutta, els dracs ja estaven famolencs. Per quan els hipermotors es van ajustar al silenci, les criatures estaven literalment bavejant al terra de la sala del tron.

Ara, assegut darrere de la gran cúpula de transpariacer en la seva vasta majestuositat, draconiana, Jabba Desilijic Tiure es va girar des dels seus estimats dracs per mirar cap a fora a la vasta extensió del no-res, no és que pertanyés a ella, encara que se sentia com a casa aquí. No hi havia estat tan terrible feia temps –en realitat només un parell de segles curts– des que relocalitzés la seva base d'operacions al Monestir B'omarr a Tatooine, i encara era prou jove com perquè tals viatges inesperats a través de la galàxia apel·lessin al costat tendre de la seva naturalesa.

Tot havia anat com esperava. No hi havia senyals dels objectius que li havien portat aquí, encara no, encara que no era estúpid. La tripulació del Joia, l'acompanyament habitual de noies esclaves, mascotes carnívores, i sicaris despietats (trandoshans, gran, i gamorreans), van fer les preparacions finals per als seus propis assumptes foscos aquí... una oportunitat que Jabba, venint de tan lluny, no tenia intenció de deixar escapar.

–Traieu els turbolàsers. –Ell va activar el comunicador al pont del Joia, on el seu pilot i segon al comandament, Scuppa, s'havia segrestat a si mateix durant la durada del viatge–. Silencieu tots els sistemes. No vull cap senyal de calor detectable dels motors iònics fins al meu senyal.

L'ordre va tenir el resultat esperat: segons més tard, el mateix Scuppa va aparèixer a la sala del tron, expressant-se amb la seva característica antipatia.

–Això no m'agrada.

–Scuppa, noi meu, acosta't i uneix-te a la festa. –Assenyalant al pilot cap a si mateix i la multitud al seu voltant, Jabba va somriure–. Segur que no et creus millor que nosaltres?

–No he dit...

–Bé. Els melindros són per als febles. –Jabba li va fer un gest, prenent-se un pervers delit en la reluctància del pilot. No era que Scuppa tingués cap objecció a barrejar-se amb les exòtiques concubines, músculs contractats, o els adherits de baixa mena que s'entretenien actualment provocant als dracs Kell; simplement no se sentia còmode allunyant-se del sistema de navegació de la nau quan estaven tan lluny de la ruta comercial. Després de tot, un mai sabia quins problemes podia trobar-se en la Vora Exterior–. No haurem d'esperar molt ara.

–És un error apagar els turbolàsers, –va dir Scuppa–. Si la barcassa de la presó ens agafa...

–No ho faran. –Jabba va estendre el braç al bol sota la seva pipa i va treure una granota de l'arròs de Klatooine, deixant anar a la desafortunada criatura viva i regirant-la a la boca–. Ja he despatxat al guàrdia del Joia Estel·lar per localitzar-los abans que ells ens trobin.

–Una altra idea dolenta. –El llavi inferior d’Scuppa es va reformar en una ganyota fins i tot encara més descontenta–. Sense els Caçacaps, ja estem més exposats que mai.

–Relaxa’t, Scuppa. Ja és gairebé l'hora. Seu, gaudeix de l'espectacle.

Ell va assenyalar a l'àrea oberta directament sota el seu tron. El pilot va romandre dempeus a l'escotilla oberta mentre dos dels guardaespatlles d’en Jabba –un gamorreà psicòpata criminal de guerra i un oskan nan menjador de sang– s'embrancaven en un combat a mort per terra al davant d'on el propi Jabba estava assegut, just fora de l'abast dels dracs Kell. En un parell de segons, el menjador de sang va obrir tallant la cara del gamorreà i es va aferrar a ell per alimentar-se. Ja Jabba es va començar a sentir avorrit, inquiet de la forma que massa sovint caracteritzava els últims moments abans que es permetés la completa gratificació d'assentar els negocis a mà.

Avui aquest negoci era la venjança.

Durant els últims tres anys, els crèdits que havia perdut davant les vendes d'armes d’Iram Radique s'havien metastatitzat des d'una molèstia menor a un insult intolerable. Així i tot, Jabba s'havia preparat per absorbir cert grau d'indignitat, almenys temporalment... en els seus gairebé sis-cents anys d'experiència com a senyor del crim, havia descobert que els homes com Radique rarament duraven prou com per molestar-se. Fins i tot quan prenien mesures enginyoses per protegir-se, com desaparèixer dins de la maquinària de Sub Rusc 7, com Radique havia fet, era simplement qüestió de temps abans que donessin suport a l'exèrcit equivocat, s'aliessin amb el sindicat del crim equivocat, venguessin armes als separatistes equivocats. Després d'un alçament meteòric en reputació, invariablement desapareixien sense deixar rastre, mai es tornava a parlar d'ells. Jabba, en la seva gran indulgència i misericòrdia, havia decidit que es faria a un costat i permetria a Radique caure víctima del seu propi èxit. De moment, continuaria enviant als seus homes a la presó com a guàrdies per descobrir la identitat del traficant d'armes, però res més.

Però les coses havien canviat a Sub Rusc 7.

El dia anterior, havien canviat molt ràpidament certament.

Per descomptat, Jabba no se sentia unit personalment a cap dels lacais que havia enviat encoberts a la presó... però quedar-se a una banda i permetre que la seva pròpia gent fora massacrada, destrossada, i devorada pels reclusos de la presó, mentre la Guardiana de la presó es quedava somrient com un mico-llangardaix, era una afronta als mateixos pilars de la seva autoritat.

Observant als seus soldats rasos sent destrossats, Jabba havia portat a la seva ment que si no podia treure a Iram Radique del negoci, llavors simplement destruiria Sub Rusc 7 per complet. Finalment demostraria ser més simple i molt més gratificant. I s'havia adonat immediatament de com fer-ho.

Una alarma va sonar en el panell de control al costat del tron, el senyal d'una transmissió entrant del pilot d'un dels Caçacaps.

–Nau de transport a la vista, –va informar el pilot–. Estem apropant-nos a ella ara.

Jabba va veure a Scuppa tensar-se en anticipació, mentre sota del tron, el menjador de sang acabava el seu menjar davant el sorollós aplaudiment dels altres. Els gamorreans i trandoshans estaven tan ansiosos com ell de continuar amb el seu autèntic assumpte entre mans.

–Aneu a l'armeria, –els hi va dir Jabba–. Vestiu-vos. –Es va girar cap a Scuppa–. Hauries d'estar alleujat, amic meu. Et vaig a deixar reactivar els teus turbolàsers.

En uns minuts, la barcassa de transport de la presó Purga havia volat al rang d'atac, encara que Jabba havia ordenat a Scuppa ignorar qualsevol sol·licitud del capità del Purga per identificar-se. El fracàs en respondre a la freqüència de contacte de la barcassa de la presó havia resultat en el resultat anticipat... la barcassa havia posat en línia els seus propis sistemes d'armes, sota el supòsit que el Joia Estel·lar era un navili pirata, o alguna cosa pitjor.

–Estic parlant al capità del iot espacial no identificat. –La veu del capità del Purga a través de l'intercomunicador sonava atrotinada amb impaciència–. Està en un passadís d'aproximació designat per al transport de presó a Sub Rusc 7. Identifiqui’s d'una vegada o serà disparat.

La veu d’Scuppa, igualment ansiosa, va cruixir mitjançant el comunicador del Joia.

–Jabba, molt més...?

–Tranquil, amic. –Jabba va esperar, un somriure lluent en els seus llavis, saturant tota la seva cara amb el plaer d'un atac imminent. Silenciosament comptant els segons va mirar fora de la cúpula, els ulls grocs brillant d'excitació mentre mirava fora al Purga. A baix, els trandoshans i gamorreans havien anat a l'armeria a vestir-se i preparar les armes.

La sala del tron ​​estava gairebé buida.

Excepte pels dracs.

Següent