53
HI HA UN FANTASMA
–Què en
nom de...? –Des de darrere del seu escriptori, Sadiki Blirr estava observant
les holopantalles que mostraven els esdeveniments a baix al celler de càrrega,
el càrrega i descàrrega CLL pivotant sobre els seus giroscopis i irrompent
contra la paret–. Informe d'estat. Què està passant allà baix?
Al
costat d'ella, 3D no va respondre. El droide havia estat tractant en va de
comunicar-se amb la unitat CLL durant els últims cinc minuts, i el seu silenci
no era reconfortant.
–Disculpes,
Guardiana. –3D va retirar el seu adaptador de la consola de la paret–. Em temo
que el motivador del càrrega i descàrrega ha estat compromès manualment
d'alguna manera. No puc accedir-hi des d'aquí.
–Què vols
dir, compromès manualment?
–Algú l’ha
recablejat allà mateix.
–Això és
absurd. –Maleint en veu alta, Sadiki va mirar a la pantalla. Les restes
aixafades de Vesto Slipher decapitat i trepitjat estaven escampades per terra,
gairebé irreconeixedores. No tenia ni idea del que havia estat fent el muun
allà baix, ni li importava particularment. La vista del seu cos no li suscitava
res més profund que un mal de cap. Però era un mal de cap més amb el que anava
a haver de tractar, en el pitjor moment possible. Ella va mirar al monitor de
crono.
–Quin és
el TEA[1]
d'aquesta barcassa de presó de camí?
–El Purga ha d'arribar a trenta minuts–, li
va dir 3D.
–Has confirmat
això?
–El
Capità Styrene va fer contacte quan el navili va sortir al principi de
l'hiperespai. No he sentit res d'ells des de llavors.
Trenta minuts. Sadiki es va quedar
amb les seves mans agafant cada costat de l'escriptori i es va quedar allà,
perfectament immòbil de moment, permetent-se assimilar la situació. Per si
mateixa, un droide espatllat i la mort inoportuna d'un representant del CBI no
eren catastròfics, però atès que era al punt de mira, percebia la mà d'alguna
cosa encara més perillosa darrere d'això.
I per
què havia desaparegut Dakarai? On era el seu germà quan ella més necessitava el
seu consell?
–Guardiana,
–va dir 3D–, tinc al Comissionat de Joc Chlorus en línia. He de fer que deixi
un missatge?
–Sí. –Ella
es va aturar i ho va reconsiderar–. No. Espera. Passa-me’l.
La cara
d’en Chlorus va aparèixer a la pantalla directament davant d'ella. Ell no va
esperar la seva salutació.
–Sadiki,
què està passant allà?
–Comissionat.
–Ella va somriure, trobant-ho sorprenentment fàcil de fer–. Se li veu bé.
Chlorus
va alçar la seva mà per aturar-la.
–Estàs operant
en una violació directa de les ordres de la comissió d'apagar la teva operació
de joc. Ara estic rebent informes d'hostilitats en marxa entre reclusos i guàrdies.
–No estava
al corrent que la reforma penal caigués sota la tutela de la Comissió de Joc,
–va dir ella.
–No facis
això, Sadiki. No em posis en aquesta posició.
–Al contrari,
Comissionat. –La veu de la Sadiki va canviar, enfosquint-se lleugerament, els
seus ulls sense deixar mai la seva imatge a la pantalla–. És vostè qui em va
posar en aquesta posició. Fa temps.
–No aconsegueixo
veure...
–No volia
treure això a la llum, però no em deixa opció. –Ella va teclejar un seguit
d'ordres a l’holoconsola, i una nova sèrie d'imatges es van sobreposar sobre el
desplegament del monitor–. Reconeix aquest lloc?
Per un
moment Chlorus no va respondre.
–Per
descomptat. És el Casino i Ressort malfactor a Coruscant.
–On ens
vam conèixer, –va dir la Sadiki mentre la següent sèrie d'imatges sortien–.
Recorda això?
Ara tota
la cara d’en Chlorus es va posar blanca d'atordiment mentre mirava les fotos de
vigilància.
–D'on has
tret aquestes...?
–No hi
fa res. El que importa és el que els membres de bord haurien de dir sobre un
respectat comissionat trobant-se amb una jove gerent de casino, altament
impressionable en el que haurà d’admetre és una posició molt comprometedora. –Ella
es va inclinar cap endavant lleugerament–. Pot veure les imatges clarament? Puc
augmentar l'ample de banda si ho prefereix. Hi ha algunes imatges molt bones de...
–Aquestes
fotos no demostren res!
–Té raó,
–va dir la Sadiki–. Potser simplement hauria d’enviar-les a la comissió i
deixar que ells traguessin les seves pròpies conclusions. –Ella va esperar un
moment–. A no ser que tingui un altre suggeriment?
–Suficient.
–Els espatlles d’en Chlorus se sacsejaren–. Què és el que vols?
–Ah. –Sadiki
va assentir–. Ara estem progressant. Aquí està el com funcionarà. Tan aviat
acabem aquesta conversa, va a invertir el seu mandat contra la meva operació i
reinstauraran els drets i privilegis de Sub Rusc 7 com una instal·lació de joc
sota les regulacions de la comissió, fent-la completament operacional, a
efectes immediats.
–No és
possible que jo pugui...
–I, –va tallar-lo
ella–, vull que vostè contacti amb el seu amic Lars Winnick al CBI i arribi amb
una explicació plausible per a la desaparició inesperada d'un dels seus agents
de camp.
–Què?
–El seu
nom és Vesto Slipher. Enviaré les especificacions directament. Com ho
aconsegueixi no em concerneix, mentre no sigui sotmesa a cap més d'aquestes
inspeccions degradants.
–Sadiki...
–Chlorus va alçar el braç per agafar-se del coll de la seva túnica, lluitant
per afluixar-lo–. Sobrevalora massa l'abast de la meva influència en aquests
assumptes.
–I vostè,
Dragomir, subestima en gran mesura la quantitat de dany que aquestes fotos de
vigilància poden infligir en la seva carrera, –va dir ella–. Ha fet grans coses
per la comissió i les relacions entre les comunitats de joc. Ha portat els
ingressos galàctics a noves altures. Un home com vostè podria ser senador algun
dia... i després d'això, qui sap? –Ella va deixar que les paraules calessin,
sabent que saturaria el seu ego colossal–. De veritat vol tirar tot això per la
borda per una cita barata amb una gerent de casino?
Chlorus
la va mirar. Un mostatxo lleument brillant de suor s'havia format sobre el seu
llavi superior, i els seus ulls semblaven crus, vorejats de vermell. Finalment
va negar amb el cap.
–Vaig
oblidar com d’obstinada que et tornes quan vols alguna cosa.
–No torni
a oblidar-ho–, li va dir Sadiki–, i abans que pogués respondre, va pressionar
el botó per tallar la transmissió. Ella va escoltar a 3D aproximar-s'hi per omplir-li
el seu caf.
–Ben fet,
–va observar el droide–. Si se’m permet dir-ho.
–És un
joc de nens. –Ella va alçar la tassa, permetent-li omplir-la–. On és el Reclús
11240?
3D es va
girar cap a ella, sense entendre-la.
–Disculpi?
–Neteja
els monitors. Mostra’m tots els túnels i ascensors que surten de la plataforma
de càrrega. Rebobina cinc minuts. Fes-ho ara.
Les
holopantalles van parpellejar i van canviar, mostrant una dotzena de
passadissos diferents, tots possibles sortides de la plataforma de càrrega.
Sadiki
es va prendre el seu temps, examinant cada pantalla individualment, utilitzant
el temps per considerar el que acabava de passar. No hi havia volgut enfrontar-se
a Chlorus amb les fotos de vigilància, no perquè no volgués humiliar-lo, –la
reputació de l'home, com la seva enorme vanitat i les seves ambicions
polítiques no massa secretes, no podien haver-li importat menys– sinó perquè
les fotos representaven l'última i més potent forma d'avantatge que ella tenia
sobre la Comissió de Joc. Cada instint depredador en el seu interior hi havia
volgut conservar les imatges fins que poguessin ser explotades pel seu valor
màxim. Ara estaven allà fora, i...
Ella es
va quedar gelada, els seus pensaments tallant-se mentre captava la visió
d'alguna cosa en una de les pantalles, una estranya taca blava a la cantonada
d'un dels turboascensors. Des d'aquí no semblava res més que una aberració
visual, com una onada de calor lleugerament descolorida d'un conducte de
ventilació exhaust. Excepte que no hi havia tals conductes a l'ascensor, i...
L'onada
es movia assenyaladament.
Sadiki
es va inclinar més a prop, mirant a la imatge.
Hi havia
alguna cosa dins de l'ascensor.
Una cosa
que no volia ser vista.
Ella va
colpejar l'alarma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada