Cursa de beines cap a la llibertat (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

SSSSHKKKLLLLLIIISSHHHHP!

El so d’en Jar Jar xuclant sopa era com el d'algun dispositiu de canonades reforçat. La mare de l’Ànakin es va sobresaltar però va continuar menjant. Els altres li van mirar.

Jar Jar es va enfonsar de tornada al seu seient.

Ànakin tot just s'adonava. La seva ment estava en altres coses.

La gent està morint.

Què havia volgut dir Qui-Gon amb això? Quina gent? Per què estava preocupat per assumptes com aquest?

Ara mentre sopaven davant la música estrepitosa del vent, Qui-Gon estava preguntant per la vida d'un esclau de Mos Espa.

-... Tots els esclaus tenen transmissors dins dels seus cossos en algun lloc, -estava explicant Shmi.

Ànakin va tornar a la conversa.

-He estat treballant en un escàner per intentar localitzar els transmissors, però no hi ha hagut sort.

Shmi va sospirar.

-Qualsevol intent d'escapar...

-... I ells et fan volar, -va afegir l’Ànakin-. Bum!

Jar Jar va panteixar.

-Qüè dolent!

-No puc creure que encara hi hagi l'esclavitud a la galàxia, -va dir Padmé amb incredulitat-. Les lleis antiesclavistes de la República...

-La República no existeix aquí fora, -va dir Shmi-. Hem de sobreviure pel nostre compte.

Ànakin odiava les converses com aquesta. Els visitants, especialment aquells del Nucli Interior, mai entenien les coses de Tatooine.

Però no necessitava la simpatia de ningú ni les mirades de llàstima. Esclau no era la paraula que el definia. I Tatooine no era on la seva vida començaria i acabaria.

Era hora de canviar la conversa del sopar.

-Has estat alguna vegada en una Cursa de beines? -va preguntar a Padmé.

Ella va sacsejar el seu cap.

Sssssssthhhhwirlp!

La llengua d’en Jar Jar es va disparar com un fuet, atrapant una mica de menjar a l'altre costat de la taula.

Qui-Gon li va mirar enfadat. Shmi va tractar de contenir la seva desesperació.

-Tenen Curses de beines a Malastare, -va dir en Qui-Gon-. Molt ràpid. Molt perillós.

Ànakin es va aixecar orgullós.

-Jo sóc l'únic humà que pot fer-les.

La seva mare li va llançar una mirada aguda.

-Mama, què? -va respondre ell-. No estic presumint. És cert. Watto diu que mai ha sentit parlar d'un humà que ho faci.

Qui-Gon semblava embadalit.

-Has de tenir reflexos de Jedi si condueixes Beines.

Exacte. Ànakin va somriure.

Ssstthhhh...

Just mentre Jar Jar desplegava la seva llengua ràpida com el llamp, Qui-Gon va estendre el braç amb una sorprenent velocitat i la va agafar entre els seus dits.

Jar Jar es va ennuegar.

-No facis això de nou, -va dir fermament Qui-Gon.

-Mmmphwwrppl, -va murmurar Jar Jar, assentint ansiós.

Qui-Gon va alliberar els seus dits i la llengua va saltar cap enrere.

Sorprenent. Ningú -cap humà viu- podia tenir reflexos així.

Bé, gairebé ningú.

-Em... M'estava preguntant una cosa... -va començar l’Ànakin.

-Què? -va preguntar Qui-Gon.

-Bé, ahhh... -Ànakin va agafar alè profundament-. Tu ets un Cavaller Jedi, no?

-Què et fa pensar això?

-Només un Jedi porta aquest tipus d'arma.

Qui-Gon es va inclinar i va somriure amb aire despreocupat.

-Potser vaig matar a un Jedi i l'hi vaig treure.

-No ho crec. Ningú pot matar un Jedi!

-Tant de bo fos així...

-Vaig tenir un somni en el qual jo era un Jedi... tornava aquí i alliberava a tots els esclaus. -Ànakin va mirar a Qui-Gon directament als ulls-. Has vingut a alliberar-nos?

-No, -va respondre Qui-Gon-. Em temo que no.

-Crec que si. Per què més estaries aquí?

Qui-Gon va pensar per un llarg moment. Els seus ulls semblaven enfonsar-se a través de l’Ànakin, fent-li sentir càlid i fred al mateix temps. Finalment l'home es va inclinar cap endavant sobre la taula.

-Puc veure que no hi ha forma d’enganyar-te, Ànakin. No has de deixar que ningú sàpiga sobre nosaltres. Estem de camí a Coruscant, el sistema central de la República, en una missió molt important. I s'ha de mantenir en secret.

-Coruscant? -El nom era màgic per a l’Ànakin, el cor de la República Galàctica, el més gran dels planetes-. Uau!... com heu acabat aquí en la Vora Exterior?

-La nostra nau va ser danyada, -va explicar Padmé-, i estem abandonats aquí fins que puguem reparar-la.

-Puc ajudar! -Va dir ansiós l’Ànakin-. Puc arreglar qualsevol cosa!

-Crec que pots, -li va assegurar Qui-Gon-, però el nostre primer treball és adquirir les parts que necessitem.

-Sense re pera comerciar, -va afegir tristament Jar Jar.

-Aquests comerciants de ferralla han de tenir una debilitat d'algun tipus, -va intercedir Padmé.

Shmi va assentir.

-Les apostes. Tot aquí es resol apostant en aquestes horribles carreres.

-Beines de carreres... -Qui-Gon es va recolzar, pensant-. La cobdícia pot ser una poderosa aliada.

-Jo he construït una beina! -va exclamar l’Ànakin-. És la més ràpida. Hi ha una gran carrera demà, a Boonta Eve. Pots registrar la meva Beina. Està a punt de ser acabada!

-Ànakin, calma't, -va dir la seva mare-. Watto no et deixaria...

-Watto no sap que l'he construït! -Ànakin va mirar suplicant a Qui-Gon-. Podries fer-li pensar que és vostra, i podries dir-li que em deixi pilotar-la per tu.

La cara de Shmi es va enfosquir.

-No vull que corris, Annie. És horrible. Moro cada vegada que Watto et fa fer-ho.

-Però mare, m'encanta... i ells necessiten ajuda. Estan en problemes. Amb els diners del premi donaria més que per pagar les parts que necessiten.

-Nosa muito mal assumpte, -va dir Jar Jar.

Qui-Gon finalment va parlar.

-La teva mare té raó. Hi ha algú amistós amb la República que pogués ajudar-nos?

Shmi va sacsejar el seu cap.

El so del vent, encara que creixent en intensitat, sonava distant i esmorteït ara.

-Hem d’ajudar-los, mare, -pregà l’Ànakin-. Vas dir que el major problema de l'univers és que ningú s'ajuda els uns als altres...

-Ànakin, no, -va dir la seva mare, la seva cara enfonsant-se.

-Estic segura que Qui-Gon no vol posar al teu fill en perill, -va assegurar la Padmé a Shmi-. Trobarem una altra forma.

Les llàgrimes s'acumulaven en els ulls de Shmi.

-No... Annie té raó, no hi ha una altra forma. Potser no m'agradi, però pot ajudar-vos. -La seva veu va baixar fins a gairebé un murmuri-. Està... per ajudar-vos.

La mandíbula de l’Ànakin va caure.

-Això és un sí? Això és un SÍ!

Següent