Perill a Naboo (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Dos raigs de foc làser van solcar cap a Obi-Wan.

Qui-Gon va caminar cap al pas de l’STAP. Utilitzant el seu sabre làser, va bloquejar tots dos trets. Fent-los rebotar de tornada cap a l’STAP, fent-lo esclatar en una bola de foc de gas del pantà i oripell.

Respirant amb força, Qui-Gon va mirar a Obi-Wan. El Padawan ni tan sols s'havia molestat a contraatacar.

-Ho sento, Mestre, -va dir Obi-Wan avergonyit-, l'aigua va fregir la meva arma.

Va treure el seu sabre làser del cinturó. Estava socarrimat.

-Vas oblidar apagar l'energia una altra vegada, no? -li va reprendre Qui-Gon.

Obi-Wan va fer que sí.

-No portarà molt perquè es recarregui, -li va assegurar Qui-Gon-, però és una lliçó que espero que hagis après, el meu jove Padawan.

-Sí, Mestre.

Jar Jar va sortir del fang i va saltar cap a Qui-Gon.

-Tusa salviat misa de nou?

Obi-Wan estava molest per la bèstia.

-Què és això?

-Un local, -va respondre Qui-Gon-. Anem, abans que apareguin més d'aquests droides.

Els dos homes van començar a córrer cap al nord, en direcció al Palau Reial de Theed.

-Més? -va dir Jar Jar sorprès, caminant darrere d’ells-. Més, has dit tusa? Perdoni misa, pro il més gran lloc segur seria lia Ciutat Gungan. És on créixer misa. És unia ciutat oculta.

Qui-Gon es va aturar.

-Una ciutat? Pots portar-nos-hi?

-Ahhh, ho faré! -Jar Jar va fer que sí entusiasmat, llavors de cop i volta va baixar el seu cap-. Pensiant-lo millori, non, en rialitat non, non, non.

-No? -va preguntar Qui-Gon.

-És vergonyiós, pro misa tem qüe misa stat desterriat. Misa oblidà qüe el seu Cap farien cuoses terribiles a misa... cuosas terribiles a misa si tuorna alluí.

Un brunzit de motors va sonar en la distància.

-Escoltes això? -va preguntar Qui-Gon-. Aquest és el so de milers de coses terribles dirigint-se cap a aquí.

-Quan ens trobin, -va afegir Obi-Wan-, ens aixafaran, ens moldran en diminutes peces, i ens faran esclatar en l'oblit!

Les orelles d’en Jar Jar es van aixecar.

-Oh! Vosa punt es veu buo. Per aqüí... de pressa!

El gungan va córrer de volta al pantà. Mentre Qui-Gon i el seu Padawan el seguien, el soroll dels motors darrere d'ells es va convertir en un tamborineig profund. Una flota de transports, pel so.

Qui-Gon i Obi-Wan van haver de lluitar per mantenir el ritme amb Jar Jar mentre caminaven pel pantà. Els seus caps estaven gairebé amarats de suor mentre s'afanyaven cap a la costa d'un llac enfangat, Jar Jar es va aturar per recuperar l'alè.

Els MTTs s'estaven acostant. No es podien permetre descansar molt.

-Està molt més lluny? -va preguntar Qui-Gon.

-Nosa aniem sota aqua, okey dokey? -va dir en Jar Jar.

Perfecte. Otoh Gunga estaria ben oculta dels MTTs.

Qui-Gon i Obi-Wan es van lligar els seus respiradors Aquata i van seguir a Jar Jar mentre entrava a l'aigua.

-Misa adverteix vosa, -va dir Jar Jar-. Ails gungans non agraden ils estrangers. Non spereu unia càlida benvinguda.

-No et preocupis, -va respondre Qui-Gon-, aquest no ha estat el nostre dia de càlides benvingudes.

Jar Jar va doblegar els genolls protuberants i va saltar alt sobre l'aigua, executant una tombarella doble perfecta abans d'enfonsar-se.

Els dos Jedi van escollir travessar cap a l'interior.

Aviat els tres estaven baixant a ritme constant. En lloc de tornar-se més fosc, com hauria d'estar l'aigua en aquelles profunditats, va començar a clarejar. Surant davant d'ells hi havia centenars de globus gegants, espurnejant amb llum.

Les membranes dels globus no eren ni sòlides ni líquides, sinó un plasma hidrostàtic que es va embolicar al voltant d’en Qui-Gon i Obi-Wan mentre la travessaven, instantàniament tancant-se darrere d'ells per segellar l'atmosfera interior contra l'aigua.

A terra ferma, els dos homes es van treure els respiradors, i Qui-Gon va inhalar l'aire tancat, humit i nitrós d'un pantà subaquàtic.

El preferia al que hi havia a dalt.

Jar Jar els va portar a ell i a Obi-Wan, degotant mullats, cap al centre de la ciutat. A cada costat d'ells els gungans retrocedien temorosos, movent-se amb una gràcia nerviosa però estranyament fluida.

Per davant d'ells hi havia una gran plaça de la ciutat, oberta. Els edificis semblaven ser orgànics -cultivats en comptes de construïts- i decorats amb un estil sofisticat. Clarament la civilització subaquàtica era tecnològicament avançada.

Quatre guerrers gungan armats es van aproximar, liderats per un ancià marcit i bigotut. Caminaven sobre criatures de dues potes que semblaven ocells coriacis, sense ales.

Van apuntar les seves llances directament cap a Jar Jar.

-Holioles, Capi Tarpals! -va cridar Jar Jar-. Misa tuornat!

-Unia altrua vegada non, Jar Jar, -va dir el vell gungan en una veu profunda, cansada-. Tusa anirà ails Caps. Tusan gran yuyu qüesta vegada.

Una càrrega elèctrica es va disparar de la punta de la llança d'un guàrdia. Jar Jar va saltar sorprès.

-Qüè rude! -va cridar.

Rude o no, ara era un presoner.

Qui-Gon i Obi-Wan esperaven que no fossin empresonats també.

Següent