Revelació (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Destructor Estel·lar Quimera a l'Esclau I

-Fett, canvi de plans.

Necessito que t'apoderis d'un Destructor Estel·lar per a mi.

Abans que ho preguntis... sí, ja sé que costarà extra.

-Missatge de l’almirall Daala a Boba Fett, esperant ordres a un salt per l'hiperespai de deu minuts estàndard cap a Fondor.

ÀNAKIN SOLO, DINS DE L'ESPAI FONDORIÀ

Ara Caedus se sentia més fort, però la pura energia de la connexió de batalla amb els seus comandants, acumulada i descarregada en la ment dels tècnics de l'escut fondorià, encara no havia tornat.

Exhaust, va haver de recórrer a l'habilitat natural dels comandants que s'havien unit a ell. Dues fragates fondorianes envoltaven l'Ànakin Solo, colpejant la cúpula del generador d'escuts.

També estava fart de sentir el senyal repetit de la Niathal a totes les naus de l'AG.

-... Totes les naus, el coronel Solo ja no està al comandament, han de perseguir i desactivar l'Ànakin Solo, o, si cal...

-Traïdora -xiuxiuejà-. Traïdora... traïdora! -La seva veu va esdevenir un grunyit-. Traïdora! Apagueu aquest comunicador, Inondrar. Mirin-la! Ella creu que és una màrtir, una heroïna! -Caedus es va aixecar d'un salt i va anar a un holomapa que mostrava la vista detallada de Fondor. Les naus de l'AG lleials a la Niathal es van formar amb l'armada fondoriana, bloquejant la flota d'en Caedus formant una barrera defensiva entre Fondor i els seus atacants-. Està usant les nostres vides per protegir els traïdors. Ella està tirant les vides de l'Aliança. Què creu, que ara Fondor va a convertir-la en un heroi nacional? Més els hi val, perquè ella mai tornarà a posar un peu a Coruscant. Mai.

Inondrar va fer una pausa i va esperar que ell tornés al seu seient.

-Sí, senyor. –L’Oficial Executiu de l’Ànakin Solo ara omplia el buit deixat pel capità Nevil. Estava fent el seu millor esforç, però no era suficient. I quan Caedus trobés a Nevil, seria un altre traïdor que moriria-. Senyor, hi ha...

-Nevil també m'ha traït, oi?

-Falta una càpsula d'escapament, i no podem trobar al capità Nevil. Però...

Caedus va considerar simplement saltar a l'hiperespai i lluitar arraconat des de Coruscant, però això era només el que li deia la fatiga. Ell tenia una flota aquí, i la batalla no havia acabat.

-Estalviï el seu temps. No el sento a la nau.

-Senyor, el Romanent Imperial... la flota està girant cap a nosaltres, i la tinent Veila li està trucant.

Caedus estava massa estirat per llegir molt d'ella en la Força. Anava el Romanent a reincorporar-se a la batalla per acabar amb ell? Va temptejar al voltant per una sensació de perill, però la carnisseria i el caos de l'enfrontament ofegava tot detall. Estava sota foc per totes bandes.

-Tinent, endavant.

-Senyor, l'almirall Pellaeon és mort, i el Romanent Imperial s'està reincorporant a les seves forces.

Ho va dir amb calma, com si fos una fita rutinària. Un tènue murmuri d'aprovació passà per la tripulació del pont. Caedus va dubtar entre apreciar aquesta lleialtat i saber que no tenien altra opció més que lluitar, ja que l’Ànakin ara era el blanc principal i estaven encallats en ell.

Però ells encara són aquí, i Nevil no.

Caedus li va fer un gest a Inondrar perquè prengués el control, i va anar a un post de comunicacions on no seria escoltat.

-Vas acabar la feina tu mateixa, Tahiri?

-Jo... Li vaig disparar, senyor.

-És probable que hagis salvat l'Aliança Galàctica.

-No em sento molt com una salvadora. No era més que un ancià.

Però Caedus va notar que ella ho havia fet de totes maneres, sense sentimentalismes, sense debilitat.

-Com et portarem de tornada a bord en el mig de tot això, Tahiri?

-Serà difícil.

-Ho farem. Encara ets a l’Aleta de Sang, correcte? Estaràs fora de perill de moment.

-Estic varada a l’Aleta de Sang. La tripulació es va amotinar i els comandants estan tractant de recuperar el control. Estem amb energia d'emergència... només control ambiental. -Tahiri va semblar perdre el seu desinterès per un moment-. Estarem rebent foc d'altres naus imperials fins que els Moffs ordenin que s'aturin... han transferit de lloc la nau insígnia. Però els Moff d'alt rang estan encallats aquí.

-Aniré a per tu, Tahiri.

-La tripulació no pot contenir aquestes seccions per sempre. Quan la lluita acabi, podrem enviar qualsevol nombre de naus per assaltar l’Aleta de Sang.

I potser no ser massa curosos quan intentin treure els lleials a Pellaeon.

-Aniré a per tu... quan jo pugui sortir d'això. -Ara que s'enfocava podia sentir-la. Estava infeliç, no espantada, plena de dubtes, però no sobre sortir de l'Aleta de Sang en una sola peça-. T'avergonyeix, Tahiri? T'avergonyeix haver matat un ancià?

Tahiri no va respondre per un moment.

-No és el paper heroic que tenia en ment.

-Però ho vas fer.

-Sí.

-Tahiri, a llarg termini, és més fàcil matar un enemic poderós d’un que sigui aparentment feble. Si fas caure a un gegant, ets un heroi. Si mates algú una mica feble, fins i tot si ha de morir, llavors suportes el menyspreu. Estar disposat a ser menyspreat al servei del bé comú... aquesta és la marca d'un veritable Sith. Seràs una bona aprenent per a mi, Tahiri.

-Oh. Llavors sóc... oficial.

Tahiri tenia una forma de passar en allò trivial que ell havia pensat que era simple banalitat, però que ella semblava utilitzar-ho per desarticular situacions que trobava massa tenses. D'altra banda, podria haver estat burlant-se subtilment d'ell.

-Pots dir-me Darth Caedus. Només seré conegut pel meu veritable nom d'ara en endavant.

-Sí... Milord.

-I aniré a per tu, Tahiri. No t’abandonaré.

La marea havia canviat. Caedus va sentir un altre gir de l'engranatge, canviant totes les parts de tota la maquinària de l'existència. La galàxia era un lloc alterat. El majestuós poder d'una flota imperial unint-se a les seves naus lleials se sentia com el torrent d'energia a les venes en menjar un àpat substanciós després d'un llarg dejuni. Hi havia quelcom més, algun altre presagi d'una gran energia i potència mecànica, però que era difícil de distingir en la creixent emoció d'una flota a punt de tirar tot el que tenia a l'enemic.

-Senyor, els comandants imperials d'alt rang volen les seves ordres -va dir Inondrar, com si ho hagués repetit diverses vegades abans sense obtenir resposta.

-Llavors anem a donar-li a la Niathal la lluita que vol.

Tres creuers imperials es van mobilitzar per obrir una furiosa andanada sobre les fragates que assetjaven l'Ànakin, atrapant a una en un foc turbolàser creuat que va esquinçar la seva aleta solar superior. Caedus va creure veure a l'Oceà apuntar els seus canons sobre ell, però era una nau de la mateixa classe, i altres naus de guerra imperials van atacar amb la mateixa tàctica de rajada, sotmetent els seus escuts al càstig d'un corrent combinat de poder de foc que va sobrecarregar les defenses. Caedus va veure el moment en què va fallar l'escut; el casc va ser esquitxat simultàniament en vint llocs alhora quan el foc de canons petits dels caces d'assalt imperials el va travessar sobtadament i va fer un contacte devastador.

Tenia a l'AG malparada. Eren els números, sempre els números. I en ara tenia més.

On sou ara, Jedi? No voleu que se us ratllin els InvisiblesX, oi?

-Ah... -va dir Loccin, encara en el seu lloc després de totes aquestes hores-. Senyor, més naus sortint de l’hiperespai.

Caedus es va tornar, amb ganes de veure què més els imperials havien llançat a la batalla.

-Què és això? -No va reconèixer la nau, i no portava les insígnies imperials-. Una auxiliar? Una nau de subministraments?

Les naus van començar a sorgir de l’hiperespai en flamarades de llum blanca i, quan els transponedors van començar a transmetre i els sensors a captar altres, Caedus va saber que els Jedi havien tornat amb un dels seus jocs mentals. Ell estava a l'extrem receptor d'un altre elaborat assalt mental Jedi. O almenys, la seva tripulació ho estava, i ara esperava que tothom comprengués com de reals que eren les il·lusions fallanassi en les mans d'un mestre, com es registraven amb tots els sentits, i fins i tot en els sensors si l'il·lusionista era el prou poderós.

-És l’Skywalker -va dir Caedus-. Tractin de filtrar aquestes aparicions de les amenaces reals. És difícil, però així és com ell vol enganyar-los, perquè disparin sense cura.

-Oh, ha de ser una broma... -Clarament, Loccin i un altre oficial subaltern, Duv-Horlo estaven veient el mateix que ell, així que aquesta era una il·lusió de gran escala que es registrava en moltes ments, no només projectada en una com ho havia estat la seva-. Algú va assaltar un museu aeroespacial? Què stang és això?

-Amb calma -va dir en Caedus-. Sembla real, però vagin amb compte.

Cap dels transponedors de les naus registrava codis en el sistema -llavors hi havia un límit al que Luke podia incloure en aquesta fantasia- i els dos oficials subalterns van tractar d'identificar les naus només per la classe, com si fos alguna instrucció de cadets en l'acadèmia naval. Ara hi havia dos creuers Creuats, un Destructor Estel·lar classe Victòria, i un esquadró de caces TIE. Un Venator i dues naus classe República van sortir exactament en el mateix moment com una coreografiada festa sorpresa de la pitjor classe.

-Senyor...

Era molt convincent. Era exactament igual que l'intent anterior, excepte que més imaginatiu, i ara hi havia una sensació de massa real i poder detectable.

Crec que...

Crec que això podria ser real.

-Comuniquin-me amb els Moffs d'alt rang i preguntin si aquestes són les seves... forces de milícia.

La variada flota va seguir creixent, caient des de la història sobre el Caedus d'aquí i ara, i les seves armes eren reals. L'equip d'operadors de sensors estava senzillament tractant d'avaluar els elements de combat que anaven contra ells.

-Fierfek, aquestes són corbetes Assassí...

-Quantes?

-Em pensava que les Simitarres ja eren ferralla.

-Això és una bogeria. D'on vénen totes aquestes caixes?

Un Assassí va sortir de la formació, amb una energia blanca encegadora fluint del seu canó. Un porta-naus de l'AG que portava Ala-X a posició va explotar, tota la secció de popa va ser engolida per una bola de llum en expansió.

No era una il·lusió.

Loccin va semblar haver-se cansat de complaure al seu comandant.

-Aquesta és una veritable baixa, senyor. Lamento discutir-ho, però això és real, és absolutament real.

Estic perdent la concentració. He de romandre alerta. En el nom de la Força d'on van sortir aquests?

-Sí, ho és, així que vinga, preparin els torpedes.

Apareixent a l'existència amb una flamarada com el falcó escombrador venjador que els savis jacipri van predir que anunciaria la fi de l'univers, ara un Destructor Estel·lar Imperial venia en un curs de col·lisió amb l’Ànakin Solo.

Tenia un codi d'identificació vàlid.

-Senyor, és un I-2... oh, això no pot ser correcte -va dir Duv-Horlo-. Algú ens està fent una operació psi, metall real o no.

Caedus va respirar lentament. Ell també la va reconèixer, però aquesta vegada va creure.

-Mai es va confirmar la seva destrucció.

Era una nau que havia estat vaixell insígnia d’almiralls llegendaris de la història moderna i va lluitar en algunes batalles pivotals. La nau veterana es veia molt més ordenada que en la Batalla de Bastió.

Estava completament restaurada.

-Quimera -va dir Caedus.

-Senyor, algú ha buidat tota la ferralleria galàctica i una mica més.

Caedus va sentir en la Força tal enfocament i verí suprimit per molt temps que gairebé va pensar que havia detectat un Sith, però aquesta era una foscor mundana; coent a foc lent, greuges recordats acuradament, anhel de justícia... un anhel difús, de qualsevol justícia... un raig de malenconia que el travessava. La sensació li hagués fascinat si no hagués estat més preocupat amb quants problemes posava en el seu camí.

-Ja saps com som les noies -va dir una veu patrícia i lleugerament ronca per la freqüència oberta del comunicador-. Simplement no podem tirar res en cas que torni a estar de moda uns anys més tard.

-Em té en desavantatge, senyora...

-Les meves disculpes, coronel Solo. On són les meves maneres? Aquí l’almirall Daala, oficial insígnia de la Flota Irregular de les Goles, i li sol·licito que s'aturi i abandoni l'espai fondorià immediatament.

Sabia que ella estava a la llista, però els Moffs havien de millorar la seva recol·lecció d'intel·ligència...

-Com a Cap d'estat de l'Aliança Galàctica, em temo que no puc fer això. -Caedus va convocar les seves sobrecarregades habilitats de meditació de batalla-. Grup de vol, esperin esquadrons per cinc-set i cinc-nou.

-Com vulgui, senyor -va dir la Daala-. Flota de les Goles, poseu-vos en contacte amb el centre d'informació de combat de l’almirall Niathal i donin-li un cop de mà a la dama.

La veu d'un Moff va sorgir pel comunicador, inútilment tard.

-Sabíem que Pellaeon l'havia cridat per alguna cosa no divulgada.

-Bona tarda, homenet insignificant. -El llustre satisfet de la veu de la Daala estava una mica enfosquida per una mica de dolor i pesar. Caedus ho va escoltar-. Aquesta és per Gil Pellaeon. I... Liegeus.

El Quimera va obrir foc. La batalla amb la flota de la ferralleria de la Daala havia començat.

PARTIDA D'ABORDATGE MANDALORIANA; NAU DE ASSALT ORAR APROXIMANT-SE AL DESTRUCTOR ESTEL·LAR IMPERIAL ALETA DE SANG, ACOMPANYADA PEL TRA'KAD

-Què vols ser avui? -va dir Orade, fullejant la llista de codis de microxip falsos per a les naus d’assalt-. Un vaixell de càrrega nallastià irremeiablement perdut, un tanquer de combustible, l'Estrella de la Mort?

-Unitat de transmissió de l’NEH -va dir Càrid-. Ningú vira per evitar-los, però no són objectius tàctics. N'hi ha molts. I es fiquen en posicions estúpides.

Fett havia d’admirar la sincronització de la Daala. Les naus imperials que havien estat protegint l’Aleta de Sang dels atacs depredadors mentre la batalla rugia dins d'ella ara tenien els seus propis problemes urgents amb l'arribada de la Flota de les Goles.

-Molt treball per anar a per alguns Moffs -va dir en Fett. Ara tenia una comunicació amb els amotinats de l’Aleta de Sang. Pensava que aquest terme era una qüestió jurídica delicada si el seu almirall havia estat assassinat-. Reige, quina és la teva situació?

-Hem connectat els motors i armes perquè explotin si algú tracta d'abordar -va dir en Reige-. Una vegada que les tropes travessin les mampares, estem acabats... aquí no estem equipats per al combat cos a cos.

-Mentre que no intentin repel·lir-nos a nosaltres, estarem bé -va dir en Fett-. A qui tens a bord?

-Els Moffs d'alt rang en el personal oficial insígnia... i ara el seu cap és Quille, suposo. La resta dels Moffs amb estatus de comandament encara estan en les seves naus.

-Així que van deixar els Moffs de l'equip B a casa... Bé, no em molesta si els atrapo vius o morts. Podem trencar el casc i deixar entrar una mica de fresc i agradable buit sense matar-los a vostès?

-No, ells van a estar al centre de comandament. La ciutadella està fortificada de totes maneres. Hem activat les mampares d'extinció d'incendis per segellar els compartiments al voltant de la ciutadella. Si van per les escotilles d'abastiment, arribaran molt més a prop del centre de comandament, i no hauran de lluitar per cada metre si arriben a tenir companyia.

-I tenen a una Jedi a bord -va dir tranquil·lament la Jaina-. Tahiri Veila.

-Crec que ha deixat d'usar el seu sabre de llum, Solo -va dir en Fett.

-Vull dir que ella podria ser més problemes.

L’Aleta de Sang estava efectivament mort a l'aigua, amb totes les armes i propulsió fora de servei. Era només qüestió d'arribar-hi sense atreure massa atenció, llavors abordar-lo, i després neutralitzar les tropes que intentaven recuperar el control de la nau. Els Moffs estaven atrapats en una caixa de metall; havien de trobar alguna manera de sortir de la nau o recuperar el control abans que Niathal, Daala, o fins i tot els fondorians el volessin de l'espai.

Jaina estava apagada. Va ser un mal assumpte això d’en Pellaeon. Tenia una mirada en els seus ulls que fàcilment podria haver estat d'una dona que s'embarcaria en una sagnant venjança si els Jedi no li haguessin tret aquest reflex humà natural amb l'educació.

-No t'hauria d'haver deixat sentir la gravació de la Daala -va dir en Fett-. Però quan estàs caçant merda, Solo, reconèixer les veus és part d’assegurar-te que mates al barve correcte.

-No sóc molt aprensiva –va dir ella.

Mirta, amb el casc a la falda, li va llançar una mirada Fett. Podria haver estat deixa-la en pau, o fins i tot esforça't més.

-De totes maneres era un home que has conegut durant molt de temps -va dir ell-. I un Jedi el va matar.

-Ja és bastant dolent que ho fes la Tahiri, però és difícil pensar que qualsevol esperi fora d'una habitació fins que algú estigui mort.

Fett la va entendre. Va tractar de calcular quants éssers havia matat ell -no, no podia ni tan sols endevinar-ho, hauria de comprovar els comptes arxivats, i renuncià- i no recordava mai haver deixat a algú morir de la manera que havien deixat a Pellaeon. Els barves haurien d'haver acabat amb ell netament. De totes maneres a ell no li queia bé la classe Moff, i Daala havia deixat clar el que havia de fer.

Ningú estava familiaritzat amb els nous Destructors Estel·lars «de butxaca» classe Turbulent del Romanent, però la Daala els hi havia transmès la disposició de cobertes, i les dues cobertes d’hangar obertes a la popa.

Fett va situar l'accés d'abastiment.

-Reige, on són les tropes?

-Fins on sabem, a part de les que ens ataquen nosaltres, s'han posicionat en les escotilles exteriors principals. Estaven confiant en les fragates per impedir l'abordatge.

-Crec que l’Aleta de Sang ha perdut la seva cobertura superior...

-I amb compte amb Jacen Solo: probablement planeja extreure a la tinent Veila. Bona sort, Fett.

Fett es va tornar cap a la Jaina.

-Complicació addicional. Ell s'enfrontarà als mateixos desafiaments que nosaltres.

-No puc localitzar-lo en la Força, però puc trobar-la a ella, així que serà el seu microxip.

-Creus que ell vindrà a per ella?

-Si no és molta molèstia per a ell.

Càrid es va inclinar fins al mapa sobre la consola de l’Orar i va posar un marcador a l’Ànakin Solo.

-No és que el vagi a portar, però és reconfortant mantenir un ull sobre ell.

-Reige -va dir en Fett-. Prepara't. Orade, uneix-te a Zerumar al Tra'kad.

L’Orar tenia una mica menys de quaranta metres de llarg i al banc de naus deu, vint, trenta vegades més grans, era un blanc petit per captar visualment; un rastre de microxip que el mostrava com una unitat de transmissió de l’NEH apropant-se massa a l'acció en aquesta batalla caòtica significava que per quan algú comprovés que s'estava acostant molt a la popa de l’Aleta de Sang, seria massa tard. El Tra'kad, fins i tot més petit, el seguia per darrere. L’Orar es va arrossegar al llarg del costat de babord per detenir-se sobre les escotilles d'abastiment i subjectar-se al casc. L’escotilla ventral de la nau d'assalt es va obrir i estaven mirant una obertura de no més de dos metres d'ample.

Era un mal punt d'accés i un bon lloc per quedar-se atrapats. Tan aviat com Fett va lliscar per l'escotilla i va posar el seu guant en el metall, va poder sentir les vibracions distants d'alguna cosa colpejant des de l'interior de l'Aleta de Sang: algú estava intentant travessar una escotilla a cops. Fett esperava que els enginyers i tècnics d'armes poguessin contenir als soldats de xoc una mica més.

L’escotilla d'abastiment es va obrir a un compartiment d'emmagatzematge amb accés a la coberta principal del destructor. Jaina va emergir de l'escotilla enmig d'un corrent de soldats armats, una petita figura de gris amb l'empunyadura d'un sabre de llum en una mà i un blàster en l'altra.

-Localitzaré la Tahiri –Va dir.

La nau estava en penombra, il·luminada només per tènues llums d'emergència verdes a la majoria dels passadissos. Amb millores de visió, Fett i les seves tropes podien veure molt més. Jaina va sortir disparada pel passadís amb tota la confiança d'algú a plena llum del dia; Fett va trobar que si pensava que els Jedi tenien una armadura i pantalles de control incorporades, no els trobava tan pertorbadorament diferents.

No és pels seus poders. És per la seva actitud. Els poders... puc manejar-los.

Kubariet, l'agent Jedi amb el qual havia treballat en les guerres vong, havia estat tranquil·litzadorament realista sobre les seves habilitats i no havia tingut dubtes sobre l'ús d'un blàster quan la situació ho exigia. Podria no haver fet cap diferència en el resultat d'un combat, però Fett era capaç de veure el que estava fent. I hi havia confiat més en ell.

Fett i Càrid van arribar a l'escotilla que s'obria directament a la secció del centre de comandament. Jaina ja hi era, estrenyent-se contra la mampara.

-Percebo a uns trenta éssers aquí i definitivament un Jedi -va dir ella-. S'han atrinxerat. L'única forma que sortiran és a través de les mateixes escotilles per les quals vam entrar.

-Llavors anem a fer-ho.

-I probablement ella ja m'ha percebut.

Fett no ho va especificar. Una vegada que les escotilles s'obrissin, ell i les seves tropes matarien a tot el que es mogués dins. Si Jacen Solo volia extreure al seu aprenent, hauria de fer-ho ràpid.

-A la de tres -va dir Càrid-. Un... dos... Vinga!

Un torrent de foc concentrat arrencà l'escotilla de les seves preses i va caure més enllà al passadís, encaixant-se en la braçola com una rampa de seguretat. Fett va disparar foc de cobertura mentre sis dels seus Ori'ramikade van entrar corrent i es van posar a la coberta, disparant des de posicions baixes i trobant una pluja de sagetes blàster en resposta.

Els Moffs no anaven a caure sense lluitar. Fett es va capbussar en el fum i en les punxants sagetes d'energia, de sobte es va adonar de quant més càstig absorbia la seva armadura de beskar que la vella de duracer.

Al soroll i el caos, fins i tot amb la seva pantalla integrada de vegades aclaparada pel volum de foc intermitent, li desconcertava veure a Jaina Solo, una dona petita des de qualsevol punt de vista, desviant les sagetes amb un sabre de llum i amb res més que un vestit de vol de tela gris per protecció.

Algun dia hauria de recordar-se d’explicar-li a ella com d’impressionant que es veia. De moment, tot el que podia registrar era la direcció del foc i la Jaina, maleint prou alt perquè la sentís sobre els cruixits i cops de les descàrregues blàster, dient que la Tahiri havia desaparegut.

NAU DE GUERRA GALÀCTICA OCEÀ, PROP DE FONDOR

El Quimera es va obrir un camí pel camp de batalla i es va dirigir cap a l’Ànakin Solo, disparant turbolàsers.

-Sempre diuen que la Daala va trencar els llibres d'estratègia. -Niathal seguia avaluant la força i el poder de foc de la flota eclèctica que acabava de caure a la seva falda. La seva intuïció immediata era que ara tenia un 30 per cent més de cascs que la flota Moff-Jacen, com ara pensava en ella-. Sembla com si anés a envestir-lo.

-Jo sortiria fora del seu camí -va dir en Makin.

Diversos altres comandants de la flota d'en Jacen deurien haver tingut la mateixa idea. Van interrompre els atacs i es van dirigir cap a l’Ànakin Solo. Ara hi havia sis naus de guerra convergint sobre el Quimera, i la Niathal intentava endevinar l'estratègia de la Daala. Un dels avantatges de tenir una flota completament inesperada i diversa irrompent sobtadament al teatre era que sumia tot en el caos, i cada comandant havia de fer una pausa i estudiar la situació... però això incloïa als aliats de la Daala. Era un espai concorregut. Niathal va tenir la impressió d'una antiga batalla marítima a Naboo, quan els vaixells havien estat massa junts i atapeïts per moure’s o disparar amb seguretat.

-Sí, ella va a girar a últim moment -va dir la Niathal.

-Tot i així, jo no seria la fragata amb aquest rumb d'allà.

-Va dir ella la Flota Irregular de les Goles?

-Ho va fer.

Un destructor que es dirigia cap al costat de babord del Quimera semblava estar apuntant al seu pont, i un creuer anava en un curs d'intercepció a estribord. El Quimera va obrir foc contra tots dos simultàniament, amb aparentment poc efecte i va mantenir el seu curs.

-Què va ser això, ho va veure? -va preguntar la Niathal-. Turbolàser?

-Desconegut, senyora.

-Aquest no és el moment per admirar les reparacions que ella ha fet però mai he vist res com això. Sensors? Diguin-me el que té el Quimera com armament. Esperem que això no sigui un enorme engany i ella no hi hagi simplement portat tot el que va trobar en un desarmador perquè Jacen ho detectarà molt ràpid.

Niathal, que seguia vigilant la imminent col·lisió, va passar a mirar el senyal d'una de les holocàmeres remotes més properes a l’Ànakin Solo. El Quimera estava deixant que les naus petites li disparessin de lluny, la qual cosa els seus escuts van resistir fàcilment i llavors simplement va apuntar a les mateixes dues naus a les que havia tornat el foc moments abans.

Niathal va esperar senyals d'impacte. El que va veure en el seu lloc va ser el casc d'una nau deformant-se i després simplement partint-se en trossos com una bossa de menjagra, sense l'acompanyament de cap explosió. La secció de popa estava intacta, però en el casc hi havia un forat prou gran com per abastar cinc cobertes, potser més i exposar els compartiments al buit.

Va ser un final estranyament silenciós, no apropiat per al creuer. A la Niathal quelcom li sonava familiar.

-Oh, crec que la Daala portà amb ella algunes de les seves joguines -va dir en Makin. Havia estat observant en silenci.

-Sí, crec que té algunes armes noves. –La Niathal va trucar a la nau insígnia de les Goles-. Oceà a Quimera... gràcies per la seva ajuda. Estan armats amb armes no convencionals?

-Oceà, confirmat, tenim canviadors de fase metàl·lic-cristal·lí... entre altres coses.

Les armes CFMC alteraven les estructures cristal·lines. Una àrea del casc del desafortunat destructor simplement s'havia fracturat sota la tensió i va començar a trencar-se. Era tan bo com un atac làser però penetrava els escuts.

-Gràcies, Quimera.

-Daala va desempolsegar alguns dels projectes de recerca de la instal·lació de les Goles -va dir en Makin-. No sabem el que té ara.

-Bé, crec que hauríem de dir-ho a algú... perquè això oscaria una mica la meva moral si jo fos l'enemic.

Però la Daala estava enviant els seus propis missatges tàcits per tota la flota d’en Jacen. Altres destructors estaven deixant naus de l'AG trencades i mortes al seu pas, amb una arma que no podien contrarestar amb escuts convencionals.

Jacen sens dubte havia de ser capaç de detectar el que la Niathal podia -i més, amb els seus sentits de la Força-i sabria que estava tractant amb tàctiques i armes que mai s'havia enfrontat abans.

I ara l’Ànakin Solo estava exposat. El grup de batalla que s'amuntegava al seu voltant estava sent reduït, d'una manera estranyament pacífica, però igualment letal; sense espectaculars explosions obrint els cascos, però grans buits de metalls alterats que es desintegraven quan havien perdut la seva força.

No hi havia manera de saber quantes naus tenien CFMC, però això era part de la tàctica: la incertesa. Les naus de l'AG i imperials estaven literalment obrint-se a l'espai per tot el teatre de Fondor, i qualsevol comandant entenimentat amb una de les naus de la Daala aproximant-se es preguntaria si ell seria el pròxim.

La Niathal va triar el seu moment per trucar a totes les naus, amb l'esperança que els que havien corregut al costat d’en Jacen havien mantingut obertes les comunicacions amb la nau insígnia.

-Comandants de la Tercera i Quarta flotes de l'AG que han optat per no acatar les meves ordres -va dir-. Aquesta és la seva oportunitat d’incorporar-se a les forces legítimes de l'Aliança Galàctica. Desenergitzin les armes i retireu-vos a la zona de reunió de la flota designada, ara. No prendré, repeteixo, no prendré mesures disciplinàries contra cap comandant que es retiri ara.

La Niathal es va asseure i va esperar a veure qui tornaria amb ella.

I va mantenir la mirada a l’Ànakin Solo, per veure el que faria Jacen.

Següent