Revelació (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Què és un hut'uun? Un covard. Covard físic, covard moral, qualsevol tipus d'escòria sense columna vertebral per mantenir la seva posició o fer el correcte. No tenim una paraula per heroi. Estar disposat a morir per la teva família i amics, o aquells a qui vols, és un requisit bàsic per a un Mando, així que no val la pena tenir una paraula separada. Només per als covards vam haver de buscar un nom especial.

-Baltan Càrid, explicant els punts més fins del Mando'a, i la cultura mandaloriana a la Jaina Solo davant d'una buy'ce gal: una cervesa gran.

TUB D’ACOBLAMENT, CORREDOR MÈDIC: PENJANT DEL CASC DEL DESTRUCTOR ESTEL·LAR IMPERIAL ALETA DE SANG

No puc deixar la Tahiri.

Però pot ser que tampoc pugui sortir viu d'aquí.

Ara Caedus estava mirant a una cara mandaloriana, o almenys al seu casc. No hi havia ulls en els quals fixar-se, només un no-res en forma de T situat en una visera metàl·lica violeta picada i esgarrapada.

Va semblar durar minuts, però només van poder haver estat segons. L'home tenia el seu turmell agafat ben fort. El canó del seu blàster estava en el ventre de Caedus.

I llavors l'home no va disparar.

Caedus no necessitava ni tan sols un segon; una vacil·lació d'una fracció va ser tot el que necessitava per alliberar-se. Era un truc que li havia fet guanyar temps amb la Mara, no una il·lusió completa però suficient per funcionar al nivell dels reflexos d'algú, la cara d'un ésser estimat, fins i tot malgrat que sabien la identitat de l'enemic al qual s'enfrontaven.

No tenia idea del que podria detenir un mandalorià.

Va optar per la cara de l’Ailyn Vel.

-No et queda bé, dar'jetii -va dir cansat el mandalorià, i després simplement baixà el blàster a la ròtula d’en Caedus mentre Tahiri s'aferrava a ell en l'embolic de membres i armes-. Ah, Fett, esgarriacries, he de tenir una mica de diversió...

Va disparar cap a la cama d’en Caedus. Llavors només el que va fer és deixar-se anar.

L'agonia sobtadament va estar en un altre lloc. No li estava succeint a Caedus en aquest moment, sinó a un altre Caedus que estava molt lluny. Va posar el seu últim i millor esforç en colpejar amb la Força l'escotilla de dalt -no empènyer, res tan refinat- i obrir-la. En el moment que ho va fer, va empènyer fort amb la cama sana i va pujar com un coet per l'anell d'acoblament al corredor amb la Tahiri aferrant-se a ell.

El següent que va saber és que era a la coberta del corredor mèdic, amb la Tahiri tombada al seu costat. Va colpejar els controls de l'escotilla interna i el casc es va segellar. Necessitava posar-se fora de perill; el que havia xocat amb ell fora anava a perseguir-ho, però Tahiri necessitava ajuda ara. Va concentrar tot en contenir la sang, cada truc de la Força que va poder reunir i va buscar grapes, benes i sondes.

Ella estava inconscient. Esperava sentir una andanada de canons disparar-li just abans que la seva nau es trenqués i tingués uns segons finals per sentir que havia lluitat en va. Però seguia d'una sola peça, i res estava martellejant el casc. No podia entendre per què va tenir diversos minuts tranquils -estava segur que realment va passar tant de temps, no era l'efecte de l'adrenalina i el pànic afectant la percepció del temps del seu cervell- i res li havia passat mentre que va posar una sonda al braç de la Tahiri i li va bombar plasma mentre posava un embenat de compressió adequat sobre la seva cuixa.

També havia aconseguit que el vestit s'encallés en l'embenat, però ella ja no s'estava dessagnant-se.

I ell encara era viu.

Era el seu destí. Ningú podria tenir tanta sort sense una raó.

Caedus va activar els controls automatitzats quan va passar feixugament al costat de la consola del pilot i va enviar al corredor mèdic allunyant-se verticalment del casc de l’Aleta de Sang.

-Ànim, Tahiri -va dir, centrant-se una altra vegada en si mateix-. Tots dos anem a viure per lluitar un altre dia. És el nostre destí.

DESTRUCTOR ESTEL·LAR IMPERIAL ALETA DE SANG

-Deixin-lo! -va dir en Fett-. Orade, retrocedeix. Vaig dir que era de la Jaina i ho vaig dir de debò.

La veu d’Orade va sortir del no-res. Jaina va comprendre que podia sentir el comunicador del casc de la Mirta que estava a un costat de la coberta.

-Sí, Mand'alor... encara que no pots culpar un noi per intentar-ho.

-Deixa'm anar darrere d’en Jacen -va dir la Jaina-. Està ferit, està cansat, té una aprenent ferida...

-Amb què? -va dir Fett-. El Bes'uliik? Genial. I llavors, què faràs quan li donis abast? No estàs llesta per fer el que cal fer. Nosaltres farem que estiguis llesta.

Fett havia agafat l'espatlla de la Mirta com si anés a sacsejar-la fins deixar-la inconscient. En el seu lloc, només va tocar el seu cabell, un parell de maldestres carícies que suggerien que el contacte li estava cremant els dits. Jaina va comprendre que ell podria no haver acariciat mai els cabells de la seva pròpia filla. Era inquietantment commovedor. Fidel al seu tipus, Mirta es va enfadar i Fett va ficar el polze en el seu cinturó. El breu intent de ser avi i néta s'havia evaporat.

-Estic bé, Ba'buir -va dir la Mirta-. Jaina i jo, vam fer una bona parella.

-Ets una maniàtica -va dir la Jaina-. Tahiri podria haver-te matat.

-Primer havia de travessar el beskar, i de totes maneres, l’has derrocat.

-No, tu l’has derrocat... li vas obrir una artèria.

-Bé, això va ser per assassinar un ancià.

Jaina va tractar d'imaginar-se com se sentiria la Mirta estant tan a prop de la persona que havia matat la seva mare i no ser capaç d’arribar-hi. Ara la Jaina estava en un món d'emocions inquietants post-combat, de sentir que l'emoció es dissipava, i pensar en qui podria haver mort i qui podria haver matat, i un estrany impuls de trobar-ho tot divertit i aterridor al mateix temps.

Fett es va entremetre.

-Tornem a baix. En cas que no s'hagin adonat, encara hi ha uns quants soldats a calmar. –Inclinà el cap de cop i volta com si estigués escoltant una xerrada pel comunicador-. Està molt bé. Talgal diu que ella ja ha fet això. Seria bo si algú m’avisés que estaven assaltant una coberta hangar.

L'escotilla superior es va obrir i Càrid va baixar amb Vevut, el parell va colpejar la coberta amb forts sorolls sords. Càrid va aixecar el seu casc i va sacsejar el cap com un animal espolsant-se l'aigua del seu pelatge.

-Vaig gaudir d’això -va dir, tot somriures-. Sense ànim d'ofendre, jetii, però disparar-li al genoll al teu germà em va alegrar el dia, clar que si. Si el Mand'alor no hagués estat un esgarriacries i m'hagués detingut, hauria gaudit de posar-li un tret al seu...

Vevut li va donar un copet a l'esquena a la Mirta amb entusiasme.

-Kandosii! Aquesta és una filla per tenir en la família. Sap Orade que pots apunyalar així?

Mirta li va somriure i el va empènyer a l'espatlla, en la forma rude d'afecte mandalorià.

-Puc cuinar, puc cavar trinxeres, puc apunyalar un chakaar... -I va riure. Era molt transformador; era una dona diferent. Ella semblava molt més a gust amb el seu sogre, que el que mai va estar amb el seu avi, i Jaina es va preguntar si veure això feia mal a Fett.

Fett només va sacsejar el cap i es va allunyar pel passadís, inclinant-se lleugerament a causa de l'escassa altura. Jaina i els altres van marxar darrera. D'alguna manera tornar a baixar per aquests conductes se sentia molt més difícil ara que l'adrenalina havia decaigut. Es van obrir camí sortint de la ciutadella i van entrar a la nau mateixa, de sobte trobant per tot arreu tripulants i soldats de xoc de blanc -alguns, no tots- sent portats a punta de blàster pel passadís principal. D'altres, amb els cascos sota els seus braços, estaven parlant amb els seus camarades tripulants com si res hagués passat. Evidentment no tots se sentien obligats a morir a una rasa pels Moffs. Després de tot, podrien haver tingut més simpatia cap a Pellaeon.

-Quin desastre -va dir Fett, girant el cap en un lent escombrat mentre semblava avaluar la lamentable condició de l’Aleta de Sang. La nau era una massa de pintura cremada i escotilles enderrocades; semblava que totes les superfícies verticals havien estat danyades d'alguna manera-. Una nau nova. Vergonyós.

-Podria haver estat molt pitjor -va dir Càrid a la defensiva-. Vam ser molt curosos, sota aquestes circumstàncies. Si la Daala comença a protestar sobre la pintura, es pot perdre.

-Crec que ella té altres problemes -va dir en Fett-. Vaig a trobar el cos d’en Pellaeon. No som salvatges, després de tot.

Jaina el va seguir a una distància discreta, sabent que podia veure-la en la visió de 360 ​​graus del seu casc, però sense voler assetjar-lo. El va deixar entrar a la cabina de dia d’en Pellaeon i es va quedar esperant, però després el va sentir parlant amb algú. La il·luminació va anar tornant a la normalitat a tota la nau, la maquinària gemegava i brunzia quan els sistemes tornaven a estar en línia.

-És un assumpte brut, Reige.

-Daala ve cap aquí?

-Sí. Els deixaré a vosaltres dos per arreglar això.

La veu d’en Reige sonava tremolosa.

-Bé, aquesta tripulació la servirà per respecte a l'almirall. Anem a igualar els comptes per ell.

Jaina va avançar una mica. Fett estava parlant amb un home d'uns trenta anys en uniforme naval, un tinent comandant, i hi havia un cos sota una manta estirat al sofà. Jaina va notar les botes immaculades que sobresortien. Pobre vell Pellaeon. Estava lluny de ser la primera persona a qui havia conegut amb la qual havia perdut contacte i ara la trobava com una víctima de la guerra, però semblava una cosa terrible arribar en aquesta edat i després ser assassinat, sol i traït.

Reige va inclinar el cap educadament cap a ella. Fett va sortir de la cabina i es va allunyar lentament. Jaina el va atrapar.

-Després de tots aquests anys -va dir ella-. Quina cosa més terrible.

-És la guerra -va dir Fett.

-Em referia que si arribes als noranta, has de tenir un expectativa raonable de morir pacíficament a casa.

Fett va sonar com si hagués esbufegat.

-Pellaeon no. Va morir bé. Els homes com ell no volen desaparèixer tranquil·lament.

Jaina es va preguntar si Fett tenia aquest tipus de final en ment. No podia imaginar-se’l assegut en un porxo a Keldabe en els seus últims anys.

-Mirta és hàbil en un combat -va dir la Jaina. Per què estic tractant de ser sociable? -. Espero que estiguis orgullós d'ella.

Fett va arronsar les espatlles, encara caminant.

-És una lluitadora. Ho sé.

-He après molt avui. Fins i tot em vaig trobar fent un Beviin. Ja saps. Boira vermella, boja, colpejant com una maniàtica.

-Ell estarà encantat.

-No et molesta haver-me deixat aprendre tant? -va preguntar ella-. Ara sé molt sobre com lluiten els mandalorians.

-Què has après realment, Solo? -Fett reenrotllà la seva línia de fibrocable. Es va esvair en un buit en la seva armadura, i no semblava possible que tant cable hi pogués cabre. Li recordava un truc de prestidigitació-. Les nostres armes? Qualsevol cosa, des d'un Bes'uliik fins a les nostres pròpies mans. La nostra tecnologia? Encara estem usant tecnologia de fa mil anys. El nostre quarter general secret? Estem a tot arreu. Els nostres números? Ni tan sols nosaltres ho sabem. Com assassinar als nostres líders? No en necessitem cap. Si em matessin demà, tots es reagruparien i seguirien endavant sense mi. L'únic secret que tenim és com els nostres metal·lúrgics forgen el beskar. I ni tan sols depenem d'això.

Jaina va arronsar les espatlles.

-Quan ho poses així, res.

-Tothom pot veure com vam guanyar, però fer-ho és una altra cosa.

-En realitat, estava dient gràcies.

-De res, Solo. Per cert, sabies que el teu germà pot canviar la seva aparença durant un combat, per semblar-se a algú més?

-No -va dir la Jaina. Encara que a Jacen li agradaven les seves il·lusions; no li va sorprendre-. Ho tindré en compte. Gràcies una altra vegada, Fett.

Si ell anava molt més lluny, acabaria trepitjant el buit. Estava tractant de fer una mica d'espai on pensar, ella podia notar-ho.

I em va deixar a Jacen a mi.

Jaina va pensar en això durant la resta del dia.

SECCIÓ D'ENGINYERIA DE POPA, ANTIC DESTRUCTOR IMPERIAL ALETA DE SANG

Daala va recórrer la filera de cossos, com si estigués duent a terme una inspecció de desfilada amb soldats que només per casualitat estaven ficats al llit sobre les seves esquenes.

Va fer un parell de pauses per posar el seu pes sobre una de les seves polides botes, amb l'altra cama estesa gràcilment per mantenir l'equilibri, i es va inclinar lleugerament arrufant les celles cap al nom en una insígnia. Els dies de donar cops d’en Quille havien acabat. Un Moff va merèixer una inspecció més detallada i una sacsejada d'exploració amb la seva bota.

-Aquest és un dels paràsits misògins que volia matar personalment per Liegeus -va dir-. Fett, estic decebuda.

-Shab, sempre se'ns oblida de comprovar les identificacions quan la gent obre foc sobre nosaltres... -Càrid es va llevar el casc i es va netejar la cara amb el palmell de la guant-. Anem a arreglar el nostre control de qualitat del procés, senyora. Si vostè vol puc tornar a posar-ho dempeus, i llavors vostè pot omplir-lo de forats.

Daala no va dir res i no desenganxar els ulls dels Moffs, però va fer un pas enrere i li va donar una palmellada al casc d’en Càrid amb infal·lible exactitud, mentre ell el sostenia a la mà.

Fett la va comprendre, encara que el comentari estava presentat com una broma.

-Deu per cent de descompte per matar el barve correcte massa ràpid en el moment equivocat.

-Ets un cavaller, Fett. Vinga, deixem que l'equip de sanejament faci la seva feina. Mantinguem aquesta nau immaculada pel pobre Gil.

Així que ara l’Aleta de Sang era la seva nau, una altra joguina presa dels nens que es barallaven i que seria l'última vegada que no la deixaven jugar. Caminava pel passadís amb la confiança d'un propietari, però no va anar a la cabina de dia on Pellaeon havia estat assassinat. En el seu lloc, va seguir recorrent la nau i va baixar un parell de cobertes a la sala de guerra, on un petit grup d'oficials uniformats de gris estava assegut al voltant de petites taules, parlant en veu baixa. Semblaven ser homes -tots eren homes humans, el que sens dubte va fer que la Daala s’enfurís- que de sobte s'havien adonat del que significava ser exiliats molt lluny de casa. Es van posar ferms quan van veure-la. Ella pressionava tots els seus botons d'almirall-a-coberta sense si més no intentar-ho.

-Descansin, cavallers. -Els hi va fer un petit gest de complicitat i un gest amb la mà que deia que no es molestessin amb el protocol en aquell moment, i es va acomodar en una de les cadires més luxosament entapissades en un racó privat. Hi havia cremades de blàster per tot arreu-. Així que aquest és el nou enfocament Sith, oi Fett? Disparar-li a un home de l'edat d’en Gil, després de tots els anys de servei que li ha donat a la galàxia. Creus que els Jedi puguin desfer-se'n aquesta vegada?

Fett va pensar en la Jaina Solo, atrapada amb el dilema que eliminar els Sith de la manera permanent significava tornar-se com ells, almenys per un curt temps. La conveniència s'entremetia en aquesta moral d'alt vol.

-Si ho fan, només tornaran una altra vegada més tard. Oscil·lant com un pèndol.

-Mentre hHi hagi Jedi, hi haurà Sith -va dir la Daala-. Uns engendren als altres.

Fett va tractar de recordar les seves lliçons d'història, de la classe que coneixien els mandalorians encara que ningú més ho fes.

-Sí. Es torna esgotador.

-Vinga, Fett, et va anar molt bé amb Vader.

-Els Sith li han pagat als mandalorians durant mil·lennis. També hem tingut una guerra amb ells, i endevina qui no va guanyar. És un cicle de lluites sectàries. Tots els altres són colpejats per les ampolles que volen. He fet la meva part per eliminar el problema, però segueixen tornant.

-La gent diu el mateix sobre els mandos.

Daala es va examinar les ungles, pensant profundament. Un auxiliar de vol es va acostar ràpidament des de darrere del taulell amb les begudes en una safata, un veritable auxiliar de vol humà i amb una veritable safata de Ionita, perquè els imperials eren exigents sobre aquest tipus de coses. Daala va bressolar el got per una estona, però no va beure. Fett ni tan sols va tocar el seu.

-Crec que hi pot haver una tercera forma -va dir-. Sense un Consell Jedi. Mantenir-los en la seva caixa, lluny de la política, i de segur que mai armar-los.

-Barves ordinaris ocupant-se dels seus propis assumptes? Dona boja, Daala. Mai funcionarà.

Ella va acariciar el got de nou, i aquesta vegada no el va tornar a baixar.

-Tens una millor idea?

-No. Però l'estupidesa arrogant no sempre ve en el mateix paquet que els midiclorians. Està a tot arreu.

-Llavors qui succeirà a Jacen Solo quan algú finalment el llanci al pou d'un reactor, arribat el dia gloriós? Perquè no serà aquesta petita verinosa carnada-vong de la Tahiri... sobre el meu cadàver. I el d'ella, és clar.

A Fett no li agradaven molts éssers en la galàxia. Era indiferent a un 99 per cent, i la majoria de la resta estava en la seva llista d'objectius. Però podia aconseguir un retall d'aprovació per la Daala. Ella parlava el seu idioma.

-Somnies com una dona que es preocupa pel que passa en el Nucli –Va dir.

-Si ho fes... tu ets l'expert resident a contramesures Jedi. Estaries massa retirat per fer alguns treballs de consultoria per a mi?

Fett va indicar la placa del seu avantbraç, una plataforma d'armes per dret propi. Va notar que el llançaflames necessitava manteniment.

-Consulta això. Sempre sóc negociable.

-De debò.

-Si alguna vegada estàs en una posició on necessites un lloc per tancar un Jedi... podem donar-te un bon preu en grillons de beskar, i sempre tindrem soldats que puguis utilitzar.

-Anem a mantenir això en ment. -Daala va aixecar el seu got, i Fett va pensar que ella anava a fer alguna oferta informal. Però es va lliurar a un petit rampell de sentimentalisme, i ell també ho va aprovar-. Per Gil Pellaeon. L'últim dels veritables cavallers de l'Imperi. Que arribis a un port segur, amic.

Fett només va inclinar el cap. A la galàxia li agradaven més els seus herois morts, quan no seguien aquí fent coses inconvenients com avergonyir tots els altres i establint exemples brillants. O sent fal·liblement mortals. El pitjor pensament que mai havia tingut en la seva vida va ser que si el seu pare hagués sobreviscut, no podria haver igualat el parangó mort que encara donava forma a tots els seus moments de vigília. Era una de les poques peces per fer que no volia localitzar, i encara no havia trobat el temps per matar el barve que li havia plantat i regat el dubte al cap.

I què si Jango Fett no era el sant Fenn Shysa. Ell era el meu pare, m'estimava i jo l'estimava. Això és suficient heroi per a mi.

-vaig oblidar com d'eficaç que pot ser el teu ferro contra els usuaris de la Força -va dir Daala, arrencant-lo dels seus pensaments-. Et sorprendria el que va acabar en la Instal·lació de les Goles quan es van netejar els armaris de l'Emperador.

Daala mai el decebia. Ella era de granit massís, sempre amb la pilota, sempre buscant l'angle, fins i tot quan podria haver relaxat la seva guàrdia. A Fett li agradava mantenir-se atent.

-Sempre m'he preguntat el que va fer l'Imperi amb el mineral beskar que van extreure fins a esgotar-lo de Mandalore.

-Esbrinar que no podien fer-lo funcionar de la mateixa manera que podia teva gent, això és el que van fer...

Fett va gaudir de la idea que tot el beskar necessitava de l'habilitat mandaloriana.

-Sí, necessites preguntar-li a un metal·lúrgic mando, i ser molt amable.

-M'alegro que ens entenguem l'un a l'altre, Fett.

-És clar com el cristall, Daala.

-T’importa si visito el teu bo, però desafiadorament rústic món?

-Vine i pren una cervesa en les noces de la Mirta.

-Jo tinc un fill i una néta. A on van anar a parar els anys?

Fett gairebé li va preguntar on havia trobat temps per tenir una família. Però la forma en que els anys simplement es desplomaven sobre si mateixos, i com et despertaves un matí per trobar que de cop i volta eres cinquanta anys més gran que l'última vegada que ho vas comprovar, li recordava la temible tasca que se li acostava de confessar-li-ho tot a la Sintas.

-És millor que vagi a buscar la meva Jedi ensinistrada -va dir, empenyent el got que no havia tocat cap a ella-. Abans que em tornis el ferro per fer una caixa on posar-la.

Jaina es passejava en l'hangar silenciós, completament en un món propi, balancejant el seu sabre de llum -desactivat- en algun entrenament o una cosa així. No estava segur de si era una genuïna bona notícia veure-la portar-se bé amb la Mirta o no, però era millor que tenir-la tornant-se boja per haver de tractar amb la germana de l'home que havia matat la seva mare. Jaina es va aturar i va veure a Fett en el pòrtic.

-Anem -va dir ell, i va baixar per l'escala de malla de duracer-. L'hora de la classe de caça-recompenses.

-No estàs cansat després d’això d’avui? -va preguntar.

-No. -Fett va revisar la seva línia de fibrocable, enroscada a punt per disparar i atrapar, i va flexionar els dits-. Si no et torno al vague de l'espai més llesta del que et vaig trobar, segur que ell presumirà de ser el meu pitjor enemic per altres quaranta anys, i llavors hauré de disparar-li perquè es calli.

-Només recorda disparar primer... -I ella gairebé va somriure. Gairebé.

Jaina Solo estava bé, va pensar. I no podia evitar ser una Jedi.

Fett va pensar en un agent Jedi anomenat Kubariet, i es va preguntar si ell tenia una néta per aquí en algun lloc.

-Està bé -va dir, esperant el seu atac-. Vine a per mi, Jedi...

OFICINA DEL CAP D'ESTAT, CORUSCANT: QUATRE DIES DESPRÉS.

La rutina -els sous pagats a temps, els holodrames nocturns, els preus predictibles- era l'anestèsic que havia mantingut dòcil a Coruscant durant la breu absència d’en Caedus. Va aspirar el familiar aroma de la catifa, el tebi plastoide del quadern de dades, i el caf acabat de fer mentre les portes de la seva oficina es van obrir amb un sospir i ell va coixejar fins al seu escriptori.

Podria haver-li disparat, és clar.

Si la desfeta de l'operació Fondor havia estat la forma pacient de la Força d'eliminar netament la Niathal, fent d'ella una traïdora i d'en Caedus un heroi ferit derrotat per la traïció, llavors estava disposat a concedir que era una altra font necessària de dolor. Es va treure els guants i els va deixar sobre l'escriptori. Si l'hagués matat, la gent en diria dèspota. Havent perdut naus i personal, tant destruïts com robats, Caedus podia tornar amb una mica d'honor, amb el mateix resultat final. Tot era una il·lusió. Si Luke Skywalker pensava que el seu conjur fallanassi era un bon joc de mans, no entenia el poder de la presentació.

El nou androide administrador va entrar.

-He preparat un resum dels assumptes no urgents que van sorgir durant la seva absència, Cap d'Estat -va dir, col·locant una ordenada pila de quaderns de dades sobre el prolix escriptori que va pertànyer a Cal Omàs-. M'he pres la llibertat de netejar l'oficina de l’almirall Niathal i transferir tots els assumptes de defensa en aquest departament. Hi ha dos assumptes a la seva agenda d'avui: la designació d'un nou Comandant Suprem, i el senador G'Sil vol veure’l.

-Oh, m'havia oblidat d'ell -va dir en Caedus. Els senadors que havien quedat després de tantes desercions i secessions de l'AG semblaven agrupar-se per comoditat, formant ramats protectors en comitès. Parlaven; els droides escoltaven pacientment, interpretaven de manera creativa, i després simplement feien el que els deia Caedus. Era un arranjament terapèutic. Molts departaments governamentals ara estaven supervisats per droides. A Caedus li agradava la seva eficiència i absència d'egoisme ambiciós-. Encara segueix reunint-se el Consell de Seguretat?

-Crec que sí, Cap d'Estat. Trimestralment. D'aquí el desig de veure’l del senador.

-Molt bé.

-Està esperant que el truqui.

-Llavors ara seria ideal. Treure tot del camí. Tinc una agenda molt atapeïda aquesta setmana.

-He reduït una mica els seus compromisos, senyor -va dir el droide-. Vaig anticipar que vostè podria estar cansat després dels esdeveniments de la setmana passada.

-Excel·lent. -Això realment era molt impressionant-. Agraeixo la teva previsió.

-Com està la tinenta Veila?

-Es recupera bé, gràcies.

Caedus va trobar que li havien servit una tassa de caf -molt calenta- i es va acomodar a l'escriptori per revisar els quaderns de dades. La galàxia s'estava calmant. Podia sentir-ho. La vista des de la finestra li va cridar l'atenció i el va distreure per un moment; el transpariacer de la paret de la seva oficina estava ple de Coruscant com sempre hauria d'haver estat, canons de torres i ordenades carreteres aèries plenes de trànsit pacient; treballs, pau, abundant menjar. Els vagues ressons de l'ocupació yuuzhan vong, visibles en alguna de la vegetació alienígena i els edificis construïts recentment per omplir els buits deixats per la destrucció, ara no semblaven aguaitar més als ciutadans que l'ocupació de Har Binande per part de Lahag Erli, que va deixar als mons de Har plens d'exquisida arquitectura que atreia els turistes, sense cap record real de la misèria i el sofriment infligit segles abans. Hi havia un moment en què el passat deixava d'emprenyar per tenir una veu en cada decisió diària, i simplement passava a ser història.

El droide també havia recopilat la cobertura dels mitjans de la setmana passada. Caedus va fullejar els quaderns per triar un resum a reproduir a la pantalla més gran de l'escriptori. Va saltar les filmacions de la batalla i l'anàlisi d'estudi de qui havia fallat i per què -irrellevant, tot això ja era història- i li va cridar l'atenció un titular d'una de les holorevistes de xafarderies insidioses, no una de les que s'enfocava en la sòrdida vida privada d'estrelles d’emotidrames i holovídeos, sinó una de les versions més pretensiosament polítiques que barrejaven la sàtira -realment molt divertida, havia d’admetre- amb notícies reals, escrites despietadament.

EL JOC DE LES FAMÍLIES FELICES JACEN: GÀNGSTER D'ESTAT CONJUNT

Caedus estava acostumat al flux constant d'atacs sobre l'eliminació de Cal Omàs i els poders d'emergència indefinits, però tot eren rumors en els mitjans marginals. Els ciutadans no feien res al respecte i seguien alegrement amb les seves vides. Aquesta història començava amb el cop d'estat, i passava a enumerar les accions contra els membres de la seva pròpia família: l'intent de cort marcial de la Jaina, l'ordre d'arrest contra els seus pares, i la ruptura amb Luke i tot el Consell Jedi. Després hi va haver una referència a la mort de «L'esposa de Luke Skywalker a Kavan, en un moment quan Jacen Solo estava lluny de Coruscant» juxtaposada amb la mort de l’Ailyn Vel -anomenada «Fett Junior» -, Cal Omàs, Dur Gejjen, i d'una manera molt més directe la seva participació en un «presumpte atac fatal» contra la tinenta Tebut que no era investigat per la flota ni per l’FSC.

Caedus va recolzar la tassa sobre l'escriptori i va tornar a llegir el resum. Va trobar que en realitat se sentia molest per ell... no, ofès. Ferit. Res d'això era realment fals; va explorar els seus sentiments, sorprès que un episodi menor com aquest en una vida turbulenta i dolorosa li cogués tant, només eren les enraonies dels éssers que no comptaven, i que no podien afectar el seu destí.

Però així no va ser com va succeir. No va ser així.

L'informe el feia semblar com un gàngster comú, un pinxo que havia pres el poder i llavors s'havia dedicat a eliminar a qualsevol que li ofengués o estigués en el seu camí, com un senyor del crim hutt. Caedus volia trucar a l’holorevista i dir-los que s'havien equivocat; que ell estava servint al bé comú. Els gàngsters eren motivats per les riqueses, per la luxúria, o per algun malaltís desig de veure tremolar a la gent. Ell no era un criminal. No traficava amb drogues ni robava a ningú. Hi havia fet el que havia de fer, perquè ningú més estava disposat a enfrontar l'anarquia, o enfrontar-se a les velles elits del poder. Es pensaven que podria canviar la galàxia demanant-li amablement a la gent que deixessin de tractar-se entre si com monstres?

Totes aquestes coses havien hagut de fer-se.

Mara, la tinent Tebut... no les he matat per motius personals. Eren part del camí que havia de prendre per ser digne d'aquesta oficina. Com poden entendre el que ha de fer un Sith? Com se'ns poden aplicar les lleis? Les seves lleis ordinàries no van ser pensades per a nosaltres.

Qui anava a prendre les decisions difícils si estava lligat de peus i mans per les lleis convencionals? Algú havia protestat perquè Luke Skywalker va enderrocar a Palpatine? La Rebel·lió va trencar totes les lleis del llibre, i va matar a molta gent, però els ciutadans estaven disposats a acceptar-la perquè el canvi era necessari. Caedus només estava fent el mateix, i, no obstant això, era vilipendiat per això. Era ferit per la ceguesa al seu voltant. Per què no podien entendre-ho? Potser ell no s’estava explicant amb claredat.

Va colpejar la tassa contra l'escriptori i va cridar al droide.

-Digues al Senador G'Sil que no puc veure’l avui. Digues-li que donarem una altra cita.

La veu del droide era tranquil·la i pacient, sense cap indici de desaprovació.

-Senyor, diu que el Consell de Seguretat s'ha de reunir dins d’aquesta setmana perquè és un requisit legal que es reuneixin un mínim d'una vegada cada tres mesos, i ell necessita comptar amb la seva contribució.

Caedus va poder sentir el seu canvi de perspectiva, com si l'oficina fos una holoimatge sent ajustada a blanc i negre i la seva profunditat de camp es distorsionés. El seu escriptori va semblar perdre’s en la distància, perdent el color.

-Bé, si això és tot el que li preocupa, simplement canvia la llei.

-Senyor?

-Vaig preparar això fa mesos... l'esmena a la Llei de Mesures d'Emergència. -Hi havia tothom oblidat com s'havia despullat de tota aquesta burocràcia? No tenien bona memòria, semblava-. La clàusula que vaig utilitzar per canviar la llei i arrestar a Cal Omàs. Puc canviar qualsevol llei que necessiti sense recórrer al Senat. Només fes servir els meus poders administratius. Canvia-la. Endavant, treu tota la secció sobre qualsevol requisit per celebrar les reunions. Simple.

-Sí, senyor -va dir el droide. Igual que HM-3, l'excel·lent droide legal que havia descobert el tecnicisme legal per Caedus, no es preocupava sobre el bé i el mal, només pel que podia definir-se legalment.

I Caedus decidia la llei. Era una responsabilitat legítima del govern, i ell era al govern.

-Oh i fes venir al capità Shevu, si us plau.

Mentre Caedus esperava que Shevu arribés, va prendre alè profundament i calmadament diverses vegades, veient tornar el color a la sala i les seves proporcions tornant a la normalitat. No medito molt en aquests dies, oi? L'acció havia de ser la seva meditació. Tenia tantes coses a fer. Tahiri hauria d'assumir una part més gran de la càrrega. Ara era una aprenent Sith, i això significava treball.

Caedus havia estat planejant cridar a l'editor de l’holorevista a la seva oficina i exigir una retracció completa i un nou article explicant la veritat de les seves accions, però com més esperava, menys urgent li semblava.

Algú que importava llegia l’holorevista? Havia començat disturbis? No. L'únic que realment importava era que les poques persones clau al seu voltant entenguessin la seva càrrega.

Shevu, per exemple.

Caedus va canviar d'idea. No li demanaria a Shevu que enviés una esquadra de la GAG a aturar l'editor i així garantir que el tipus escoltés acuradament a Caedus. Era un treball cursi per a un home que havia fet una bona feina mantenint segur a Coruscant durant l'últim any.

Una tassa de caf, llavors i temps per posar-me al dia amb la política. Caedus havia trobat a faltar tenir a Shevu com la seva mà dreta durant la batalla. Valorar la lleialtat era una cosa que el seu avi havia entès bé, però Caedus també era conscient que la submissió no era necessària. Una mica de contesa honesta era molt més important.

Les portes es van obrir. Shevu, amb l'aspecte acuradament impassible de sempre, va entrar i es va parar davant de l'escriptori.

-Benvingut de tornada, senyor. -La seva tranquil·la aversió era tangible-. Uns dies agitats.

Caedus va indicar la cadira amb un gest.

-Et va sorprendre això de la Niathal?

Shevu es va asseure.

-En realitat no, senyor. Només el moment.

-Millor això que tractar d'enderrocar-me mentre estava fora del planeta.

-Sí, m'imagino que hauria estat complicat, senyor.

Li estava dient la veritat absoluta com ell la veia. Caedus podia sentir la certesa sòlida en ell.

-Mira -va dir Caedus, oferint-li l’holorevista. Només pensar en l'informe va provocar la seva ira de nou-. Mira aquesta ximpleria ingrata.

Shevu la va mirar ràpidament d'una manera que deia que o no volia llegir-la, o que ja ho havia fet, en detall. Però ell era un ex-oficial de l’FSC. L'hauria llegit.

-Vol que prengui accions, senyor?

-Si m'ho haguessis preguntat fa mitja hora, t'hauria dit que sí.

-Així que vostè preferiria oblidar-ho. Les acusacions són molt fortes... però clar que és una holorevista satírica coneguda per aquest tipus d'històries sensacionalistes.

-Oh, no vaig a disputar els fets, capità.

-De debò? -Shevu es va encendre una mica en la Força, un esclat de sorpresa roent. Caedus va comprendre que pocs dels superiors de l'home van poder haver estat totalment honestos amb ell-. Haurien de demostrar les acusacions si vostè els pressiona.

-És només que no semblen comprendre per què vaig prendre certes accions. Em fan sonar com un criminal. -Caedus va estrènyer el puny a la falda i va deixar anar un sospir abans de tornar a sentir-se sota control, de nou en la seva pròpia pell i no mirant-se des de fora-. Només estan dient el que he sentit a la tripulació xiuxiuejant al menjador, dient que jo he matat a molta gent i que no estava de servei quan la Mara Skywalker va ser assassinada, i que pensen que seria capaç d'assassinar fins i tot a la meva pròpia tia, com un d'aquests llunàtics i endogàmics emperadors d’Irmenu. Això és el que diuen, oi?

Shevu mai va ser algú que mostrés aprehensió. Estava assegut amb les mans creuades a la falda i corresponent directament la mirada d'en Caedus.

-Això li preocupa, senyor?

-Creus que hauria?

-Bé, sembla que tenen fonts dins de la flota i altres departaments.

-Jo també detesto la deslleialtat, però val la pena perseguir empleats xafarders quan tenim almiralls lliurant plans de batalla al Consell Jedi?

-Depèn de l'efecte que tingui sobre la moral, senyor.

-Somnies igual que la Niathal.

-El comandament es tracta d'emprar la disposició de les tropes a suspendre el seu raonable interès propi i posar les seves vides en perill quan tothom corre cap a l'altre costat. Això és la moral. Vostè està en millor posició que ningú per sentir el que les seves tropes realment pensen de vostè.

Un home inferior hauria estat frenèticament d'acord amb un superior capritxós, tement dir alguna cosa incorrecte, però Shevu no s’intimidava. Caedus encara sentia una recel, però també un poderós sentit de certesa com una llosa de permacret. Aquest era un home que coneixia la seva pròpia ment i no tenia por de donar la cara, i ja que no havia fugit com la Niathal, això significava que era aquí perquè volia estar en l'equip d’en Caedus.

Ell també entenia la justícia.

-Vols saber el que va passar? -va preguntar Caedus.

Shevu va arrufar els llavis com si estigués avergonyit.

-Creu vostè que jo necessito saber-ho? Després de tot, vaig estar involucrat amb Gejjen. No és com si això fos a impressionar-me.

No sóc un llunàtic ni un delinqüent comú. No vaig matar la Mara a sang freda, i m'importa el que pensis de mi, perquè quan et miro veig a tots els éssers raonables i bons. Ets el meu indicador de com em veuen les persones comunes i corrents.

-M'agradaria que ho sabessis -va dir Caedus. Shevu podria no haver entès les complexitats de la profecia Sith, i si ho feia, Caedus sospitava que estava massa arrelat en el món físic com per donar-li credibilitat, però veuria per què Caedus no va tenir una altra opció-. Si no és una càrrega per a tu.

-No, senyor.

-Sabia que Mara o Luke vindrien a per mi tard o d'hora... per prendre al seu preciós fill com a aprenent. -Caedus sabia que Ben li queia bé a Shevu. No tenia sentit explicar-li per què Caedus havia pensat una vegada que podria veure’s obligat a matar-lo -. Saps el que vull dir per aprenent? Sóc un Lord Sith. -Ep, se sentia bé i net poder dir-ho obertament. Shevu no va retrocedir-. Saps el que és un Sith? Som usuaris de la força.

-És com l'ala antiga de la filosofia Jedi, senyor?

-Això és... una descripció excel·lent. Sí, estem més disposats a portar la llei i l'ordre que el Consell Jedi.

L'expressió d’en Shevu deia que era un punt acadèmic.

-Llavors ella va venir a per vostè, senyor?

-Ella va jurar matar-me davant de testimonis al vestíbul del Senat.

-Oh.

-Dos senadors bith, H'aas i Ph'Olla. I ella anava a complir la seva paraula. M’estava anant del Cúmul de Hapes quan ella em va emboscar amb el seu InvisibleX, i vam acabar a Kavan, on em va perseguir fins als túnels abandonats i va intentar matar-me. Vàrem lluitar, realment lluitàrem fort... ella va tirar a baix el sostre i estava com boja. Una fúria cega completa. Vaig patir lesions de sabre de llum, blàster i aixafament i l'única forma en què vaig poder aturar-la va ser utilitzant els dards enverinats que guardo com a última línia de defensa.

Caedus havia omès alguns detalls sobre la Lumiya, perquè no eren rellevants; però la resta era totalment cert. Mara li havia tendit una emboscada, l'havia seguit als túnels, havia intentat matar-lo: no arrestar-lo ni aturar-lo, sinó matar-lo.

Shevu es veia sacsejat.

-Bé, almenys ara sé per què Ben va canviar de parer sobre servir a la Guàrdia.

Tot el que havia fet la Mara va ser per Ben. Caedus tenia tantes esperances per al noi, però Lumiya havia estat en la veritat després de tot. Ben no tenia estómac per a la lluita: no tenia el que feia falta per ser un Sith. Caedus desitjava poder parlar amb la Lumiya ara que sabia molt més, i això significava que la trobava a faltar. Mai va pensar que ho faria. Però ella havia desviat el focus d’en Luke Skywalker d'ell, encara que hagués resultat ser de forma temporal, i ho va pagar amb la seva vida. Va ser un acte esquinçadorament noble. Ell hauria d'estar a l'altura d'aquest sacrifici.

La trobo a faltar. I... trobo a faltar l’Allana, però he d’oblidar-la.

-Realment no va ser una venjança personal, capità -va dir Caedus, concentrant-se una altra vegada-. Això és per a la gent petita. Va ser part del meu camí a l'ascendència Sith.

-Això ha de ser molt inquietant, senyor -va dir Shevu. Caedus va sentir en ell una emoció molt forta i profunda, que no va poder identificar bé, però que d'alguna manera era llàstima-. Tractant-se d'un membre de la seva família.

-Sí. Intento no pensar en això, perquè alguna vegada vam ser molt íntims.

Shevu es va ajustar la jaqueta d'aquesta forma maldestra que usava algú que volia acabar amb una conversa dolorosa.

- Intenti un consell de policia, senyor. Quan ens enfrontem amb una cosa horrible, una cosa fastigosa, un terrible crim, intentem oblidar el que sentim pel perpetrador en cas que la ira ens distregui i ens faci descuidats. Ja sap... prendre una drecera per atrapar al tipus, potser perdent el cas davant la cort a causa d'això. Així que ens enfoquem en la víctima. Trobem la compassió. La compassió ens fa seguir. Volem donar-los justícia a les víctimes i les seves famílies... una conclusió. Pensi-ho en algun moment, senyor.

-Això és realment de molta ajuda, capità. -Caedus no havia pensat molt en com els no-usuaris de la força podien usar tècniques com els Sith per canalitzar productivament les seves emocions. Atès que no li queia bé a Shevu, el consell era commovedor, un reconeixement que tots dos tenien treballs bruts, un respecte mutu-. Per cert, ara tinc un títol. Darth Caedus. Et molestaria usar-lo en el futur?

Ara l'expressió d’en Shevu era il·legible.

-Sí, senyor. -Semblava estar intentant dir el nom en veu baixa-. Encara he de dir-li senyor?

Jacen sabia que era molt per acceptar d'una vegada. Shevu ho havia absorbit bastant bé, considerant-ho tot.

-Tècnicament, és milord -va dir en Jacen-. Però senyor està bé durant el servei.

Va mirar el crono a la paret, sentint-se molt més positiu del que s'havia sentit en dies. El desastre de Fondor va ser un revés temporal, perdent-se ràpidament en el passat; ara tenia al Romanent Imperial de la seva banda, una ombra del seu antic esplendor, però encara una força enormement poderosa que podia fer una diferència. I Shevu l’entenia, a ell i els seus motius.

Caedus li va somriure mentre es posava dret per anar-se'n.

-Saps, capità, sento la mà de la història sobre la meva espatlla. Realment ho faig.

Següent