Revelació (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Cap soldat mandalorià hauria d'haver de lluitar la guerra d'un aruetii pel preu del menjar d'un dia. Cap Mando'ad hauria d'haver de lluitar en absolut, excepte per defensar Manda'yaim, la seva llar o la família, o perquè vol fer-ho. Hem de deixar de ser l'eina dels governs als quals no els importa si vivim o morim, sempre que fem la seva voluntat.

-Kad'ika, també conegut com Venku, dirigint-se a una reunió informal dels líders dels clans.

GRANJA BEVIIN-VASUR, PROP DE KELDABE

Fett va esperar fora de la porta per uns moments. Podia sentir el brunzit del droide mentre es movia per l'habitació, i la veu del Dr. Beluine murmurant. Tan aviat com sortís el doctor, ell entraria i s'asseuria amb la Sintas per una estona. Després d'això, començaria les seves sessions amb la Jaina Solo. El seu dia estava planejat.

-L’àvia segueix preguntant on és. -Mirta se li va acostar per darrere i li va donar una empenta a la part baixa de l'esquena. Encara no arribava fins a agafar-li la mà o abraçar-lo, i ell no hauria sabut com respondre amb aquest tipus d'intimitat o fins i tot a la compassió-. Nosaltres l'hi seguim dient, però la seva memòria a curt termini està feta un haran.

-Són els primers dies -va dir en Fett, preguntant-se qui eren nosaltres.

-No vol deixar anar el cor-de-foc.

-La deies àvia?

-Vaig pensar que això seria buscar problemes, Ba'buir...

Fett va sentir unes botes al passatge darrere d'ell, lentes i acurades, com algú caminant d'amagatotis i tractant de no cridar l'atenció. Fins i tot sense la visió de 360 ​​graus del seu casc, sabia qui era.

-Bon dia, Orade.

-Su'cuy, Mand'alor. -Ghes Orade, el nou amor de la Mirta, es va aturar en sec, agafant alguns plançons de vormur silvestres-. He portat algunes flors per a la Sintas.

-Està cega.

Orade li va llançar una mirada que deia barve sense cor.

-Ella pot olorar l'aroma.

Era un bon toc, una cosa que Fett no havia pensat. Serà millor que també tracti a la meva néta com a una princesa. Fett es va tornar lentament per donar-li al noi tots els beneficis de la seva advertència tàcita.

-Llavors vas a casar-te amb la Mirta?

-Sí, Mand'alor.

-Tu ets l'únic Mando'ad en aquest planeta que s'acovardeix davant meu. No ho facis. -Orade era un típic noi dur mando, però els parents polítics eren molt més aterridors que els yuuzhan vong-. Un minut sóc orfe. El proper tinc parents apareixent del no-res com squalls.

-Està bé -va dir Orade, posant-se rígid-. Me'n vaig a casar amb la Mirta, i si algú ha de tenir cura de la seva àvia a llarg termini, serem nosaltres.

El meu nét polític. Fierfek. Fett el va avaluar, i va pensar que anava a servir.

Un casament mandalorià consistia en quatre vots curts i normalment era una cerimònia privada per a la parella, no les seves famílies. Fett, que encara pensava en termes aruetii, es va preguntar si havia de sentir-se ofès per què no havia estat convidat, i llavors es va adonar que tampoc ningú més podria assistir, tot i que hi hauria una beguda comunitària i sentimentalisme després. Ni un crèdit seria desaprofitat en foteses. Els Mando'ade operaven amb promeses i contractes honestos, tant en l'amor com en els negocis.

-Llavors no vols tornar a la cultura kiffar -li va preguntar a la Mirta.

-He fet la meva elecció -va dir ella.

La porta es va obrir i Beluine va sortir, amb aspecte ansiós. Fett se'l va endur a una banda mentre Mirta i Orade es ficaven a l'habitació.

-Es posarà millor? -va exigir en Fett.

-El fet que estigui alerta i movent-se ja és prou notable. -Beluine va baixar la veu perquè Fett hagués d’esforçar-se per sentir-lo, però semblava indignat pel fet que el seu tractament no havia estat agraït-. En la majoria dels casos van estar en algun grau de coma durant mesos. La seva química cerebral kiffar podria haver-li ofert certa protecció davant el pitjor del trauma per la carbonita.

Els kiffar eren diferents, Fett ho sabia. L'habilitat de detectar esdeveniments passats a partir d'objectes inanimats era prova d'això, igual que havia fet Gotab quan li havia explicat a Fett massa sobre la seva història amb la Sintas simplement amb sostenir aquesta pedra de cor-de-foc. També havia de ser un kiffar.

-Així que podria millorar.

-Podria. La carbonita afecta les connexions neurals en el cervell. És per això que la seva dona no pot veure, i per això la seva memòria es veu afectada. Amb el temps, les neurones es regeneren. L'estimulació ajuda: petits exercicis mentals per a estimular la seva memòria, objectes que pogués recordar, com el collaret, holoimatges, aquest tipus de coses.

Ex-esposa, doctor. Ex-esposa.

Però el pes de la responsabilitat se sentia igual. Fett mai havia estat molt bo pensant per a dos, llevat que l'altre fos el seu pare.

-M’estàs dient que el seu cervell està malmès?

-Tècnicament, sí. Però la teràpia...

-Vas dir que em quedava un any de vida. I ara estic bé.

Beluine es va retorçar visiblement.

-Llavors vas trobar la teva científica kaminoana.

-Vaig trobar el que necessitava. -Fett no havia tingut una revisió des que el laboratori veterinari havia avalat les seves mostres de sang. Físicament, se sentia bé. Sospitava que el destí l'havia salvat d'una mort prematura perquè pogués quedar-se fins permetre que el seu passat l’atrapés. No estic orgullós de res del que he fet. Tampoc m'avergonyeixo de res. Vaig fer el que vaig haver de fer-. Li trobaré a Sintas el que ella necessita. Si et necessito, et trucaré.

Beluine sempre era bo per a saber quan volien que marxés. Mirta va treure el cap per la porta, amb les celles arrufades.

-A pesar del que digui Medrit, Beluine va fer una bona feina -va dir ella-. Ets tan ingrat. L'àvia podria fàcilment haver mort.

Fett va recordar les seves primeres lliçons en el combat, apreses al costat del seu pare. T’has de comprometre totalment en l'atac. No afluixis. No t'aturis a pensar. També era un bon consell per afrontar el seu passat. Va entrar i es va asseure al costat del llit. Sintas estava asseguda amb les cames creuades al matalàs, donant voltes al cor-de-foc a les mans, com si estigués buscant alguna cosa.

-Qui ets tu? -va preguntar, tornant-se cap a ell.

No t'aturis a pensar.

-Et vaig conèixer quan érem més joves.

-Com et dius?

No t'aturis a pensar. No...

-Boba. Boba Fett.

Esperava que el món s'ensorrés en aquest moment, però la Sintas només semblava estar en blanc, com si estigués tractant de recordar una cosa menor, no l'home que havia fet un buit enorme en la seva vida.

-Jo sóc Sintas Vel, i tu ets Boba Fett, i ella és... ella és...

Mirta va prendre posició al costat oposat del llit.

-Jo sóc Mirta Gev -va repetir pacientment.

-Sí, Mirta... ets la meva petita? Tinc una filla.

Fett es va desconnectar. No hi havia planejat fer-ho, però va succeir de forma automàtica. Era com l'interruptor d'un termòstat que s'accionava quan les coses estaven en perill de sobreescalfament.

-Ailyn –Va dir. Com podia saber quant podia ella gestionar alhora? De qualsevol manera, ho oblidaria al moment següent-. El nom de la teva filla era Ailyn. Tenia uns setze anys l'última vegada que la vas veure.

-He de trobar-la. S’ha d'estar preguntant on sóc.

Mirta va mirar a Fett amb una mirada que deia: Ni se t'acudeixi.

-Moltes coses han passat mentre tu eres a la carbonita. -Mirta va respirar profundament-. Sóc la teva néta.

Sintas no va reaccionar durant una estona. Va seguir fent girar el cor-de-foc entre els seus dits, movent els llavis en silenci. Fett es va preguntar si estava llegint-lo i intentant correlacionar la seva informació amb el que estava sentint. Sin sempre havia estat aguda, analítica, buscant l'angle. Ell no sabia el que significava sempre, és clar; des que la va conèixer fins que la va deixar només havien passat tres o quatre anys, com a molt.

Es va penjar el cor-de-foc al voltant del seu coll, amb una mà encara aferrant la pedra. Orade es va inclinar i va sostenir les flors davant d'ella.

-Aquests són plançons de vormur -va dir-. Sóc jo, Orade. Recordes? D'ahir?

Sintas va inhalar l'aroma i només va somriure. Almenys ara no estava angoixada; això era alguna cosa. Mirta es va aixecar i va treure alguna cosa de l'armari, una cosa que Fett no havia vist en molt de temps. Era un recipient vermell rectangular amb una maneta en la part superior. En algun lloc -no aquí, no ara-, el seu cor es va enfonsar, però ell no va deixar que li toqués.

-Vam trobar això en els efectes de Rezodar -va dir la Mirta, obrint la tapa.

Un holograma va saltar a la vida amb un lleu brunzit, provocat pel mecanisme. Mirta va aixecar la vista lentament, mirant fix a Fett amb una expressió que podria haver estat de recriminació o un senyal per dir-li a Sintas el que ell podia veure i ella no. Fett no podia distingir-ho. L’holograma mostrava la Sintas sostenint un nadó, molt somrient, i a Fett amb un braç al voltant de la seva espatlla.

Podria haver dit que era Spar ocupant el meu lloc, fent el que ordenava Shysa com de costum, l'idiota. Però aquest que està aturat allà sóc jo. Recordo aquell dia.

Fett també recordava haver matat un munt d'escòria per recuperar aquest holograma per a ella, molt després que es van separar. Ell no podia -no volia-, recordar com s'havia sentit quan es va gravar la imatge.

-Què passa? -va preguntar la Sintas, estenent la mà cap a la font del brunzit.

-És un vell holograma -va dir suaument la Mirta-. Són tu i la teva filla, crec. La meva mare. I... el teu marit. -Els seus ulls estaven fixos en Fett, de nou amb la freda mirada negra que li havia donat quan es van conèixer per primera vegada. Era com si les lliçons d’odiar que li havia donat Ailyn estiguessin tornant a la superfície en ella-. Tot tindrà sentit quan puguis veure-la de nou.

Sintas va somriure a mitges, amb aspecte avergonyit.

-Tinc un marit? Què va passar amb ell? Quant de temps he estat congelada? Vinga, expliqueu-m’ho.

Podria haver perdut la memòria, però aquesta sí que era la vella Sintas, un caça-recompenses a la qual no li agradaven les ximpleries i no tenia temps per excuses i clixés. Ella sempre volia saber el que passava.

Fett va prendre un llarg i lent sospir de la mateixa manera que ho feia quan es preparava per assaltar una habitació.

No ho recordarà demà, va llegir als llavis de l’Orade.

Fett va enderrocar d'una puntada la porta en la seva ment.

-Trenta-vuit anys. -Acaba d'una vegada. Fins i tot va mirar la Sintas directament als ulls, encara que ella no podia veure'l-. I jo era el teu marit. Sóc Boba Fett.

Va comptar fins a tres, com mesurant el temps d'un detonador i preparant-se per llançar-se a terra just abans que l'ona expansiva arribés fins a ell. Però mai va arribar. Els ulls de la Sintas es movien d'un costat a un altre, com si ella estigués buscant-lo. La seva expressió era gairebé beatífica com si caigués en el compte d'alguna cosa.

-Qui em va congelar en carbonita?

-No ho sé. Encara.

-Però em vas trobar.

-Sí.

-Tu em vas trobar.

-Et vam trobar. -No tenia sentit donar-li la idea equivocada a la Sintas. Li devia més que això-. Mirta va fer tota la feina.

-No em recordo -va dir la Sintas-. No em recordo de res. Però si han vingut per mi... després de tot aquest temps, encara m’estaven buscant...

Fett va obrir la boca per explicar que no era exactament així, però Mirta va aixecar un dit d'advertència. Ella no necessitava saber això ara. Es va aturar en sec.

-Vas a estar bé -va dir-. Tornaré més tard.

Era una retirada tàctica. Quan Fett es va tornar, Beviin estava dret a la porta amb els braços creuats. Va fer un pas enrere per deixar passar a Fett, i llavors el va seguir pel passadís fins a la part davantera de la casa de la granja, on Dinua i Jintar estaven esmorzant amb els seus fills a la cuina, en el seu propi món i clarament encantats d'estar junts una altra vegada. Fett va captar un fragment de la seva conversa; Jintar estava discutint els seus plans per a un nou taller, així que, òbviament, no estava planejant acceptar més contractes mercenaris per un temps. Algunes persones mantenien una vida familiar sense esforç fins i tot en les condicions més difícils.

-Jo podria treure't a la Jedi de les mans avui -va suggerir Beviin-. Llevat que vulguis estar en una altra part.

-Com més aviat li tregui la idea que sóc un marit devot, millor -va dir en Fett-. Només ho farà més difícil per a ella quan finalment tingui la imatge completa.

Va arribar a la porta d'entrada, però Medrit l'estava bloquejant. Era prou gran com per fer això. Medrit era sòlid i alt de naixement, però els anys de colpejar el metall com ferrer d'armadures havien afegit uns prodigiosos músculs a la seva contextura.

-Espera -va dir Medrit imperiosament-. Res de combats amb la jetiise fins que estiguis correctament vestit. –Movent un dit tacat de sutge va portar a Fett al seu taller-. Avui no rodaran caps. D'acord?

Descansant al banc hi havia un conjunt de plaques d'armadura, la pintura verda intermèdia encara sense marcar. Era un color comú per als mandalorians; i casualment també era el color d’en Fett.

-Bé podríem aprofitar al màxim els nous dipòsits de beskar. -Medrit va recollir el peto i el va fer girar entre les mans-. Et vaig dir que hauries de desfer-te d'aquesta armadura de duracer, no? Aquí està el teu apropiat beskar'gam. Fes-lo servir en cas que la Jedi tingui sort. Hauria de tallar amb el seu jetii'kad durant una setmana per fer efecte en això.

-Complau-lo -va dir Beviin-. Et va fer un collaret especialment...

Fett no estava ansiós per provar el beskar'gam, però el collaret li intrigava. Era una banda gairebé circular amb una articulació per obrir-la i protegia el coll entre el casc i el gorjal. Si el seu pare hagués fet servir un, probablement hauria sobreviscut al cop de sabre decapitador d’en Mace Windu. Fett se’l va posar i va girar el cap per provar el rang de moviment amb ell.

-Creus que passaré el meu temps lluitant contra la Jaina Solo, oi? -Fett va permetre que li canviessin algunes plaques de l’armadura-. Hi ha moltes més maneres d’entrenar-la per caçar al seu germà que esgotar-me jo mateix.

-Si fos per mi, també estaries fent servir gamberes. Estàs buscant problemes, Mand'alor.

-No es veu com la meva. Massa nova.

-Està bé, vols posar-li els teus bonys? Li pintaré bonys si vols veure't gastat i dur. És beskar. No s'abonyega.

El recordatori de la Mirta que era un shabuir desagraït es va ficar al seu cap.

-Està bé, Medrit. Gràcies.

Beviin el va ajudar a posar-se la resta de les plaques. El nou casc... s'encarregaria d'això més tard, ell mateix. El de duracer serviria per avui. Va balancejar els braços un parell de vegades i es va acostumar al pes extra abans de tornar a posar-se la seva motxilla jet i trenes wookiee, i després va partir cap a l'hangar que havia reservat per utilitzar com a zona d'entrenament.

Beviin el va seguir.

-Vols veure l'espectacle? -va dir en Fett-. Només vaig a veure les habilitats que té ella en primer lloc.

-No confio en els Jedi, Bob'ika. No és que no cregui que puguis manejar-la.

-Tots confiem en Kubariet durant la guerra.

-Ell era un tipus diferent de Jedi, que trobi descans en el manda. -Beviin era un tradicionalista; podria no haver cregut literalment a la superalma col·lectiva, però desitjava ferventment la seva existència. Va acariciar l'empunyadura del seu beskad-. Però vaig a donar-li a la dona el benefici del dubte.

La Jaina estava esperant al graner, semblava molt petita i abatuda asseguda en una galleda tornada del revés. Es va estremir quan Fett es va acostar, ell estava tan acostumat a causar aquesta reacció que no li va prestar atenció fins que es va adonar que l'expressió de la cara d'ella no era d'alarma, sinó de preocupació.

-Hi ha cap problema? -va preguntar.

Fett se sentia nu. Ella podia sentir l'ansietat aferrant-se a ell. Estava segur que no estava deixant que la Sintas li afectés, però la Jaina semblava olorar problemes de totes maneres.

-Problemes familiars -va dir.

-Sí, digues-m'ho a mi... -Es va posar dempeus-. La teva néta?

No hi havia cap raó per no explicar-ho. De totes maneres, tothom a Keldabe ho sabia. La impressió podria donar-li una lliçó sobre no deixar que res la distregui de la tasca en qüestió.

-La meva ex-dona -va dir-. Acaba d'aparèixer després d'estar congelada en carbonita durant trenta-vuit anys. I ella no sap que el teu germà va matar la seva filla... encara.

-Si prefereixes estar amb ella ara...

-Hi ha feina a fer.

Els seus ulls es van trobar amb els de la Jaina, i va veure un dolor compartit que no esperava. Els dos tenien famílies esquinçades per la tragèdia; els dos tenien deures difícils per davant. Per un instant, es van mirar l'un a l'altre, i podria haver jurat que hi havia una mica de simpatia, una mica de veritable compassió en ella. Això no li va agradar en absolut.

La Jaina va desembeinar el seu sabre de llum amb lenta cura com si ella no volgués posar a ningú massa nerviós.

-Vols veure el que puc fer?

La ment d’en Fett es va buidar a l'instant de tot pensament superflu. El combat era purificador; havia fet això tan sovint que era gairebé una forma de meditació. Estava de nou en el seu element, alliberat de l'estrany món de les relacions que mai havia après a manejar.

Però havia après a dominar totes les armes que la galàxia podia oferir, excepte una.

-Jo, també -va dir en Fett, traient un sabre de llum-. Podem ensenyar-nos mútuament alguns trucs nous.

GRANJA BEVIIN-VASUR, SORTINT DE KELDABE

Jaina havia pensat que anava a començar el seu estrany aprenentatge amb una discussió sobre el prodigiós catàleg d’en Jacen de poders de la Força, però no va ser així.

-No sóc un espadatxí -va dir en Fett, sostenint el sabre de llum com un martell mentre l'envoltava. La seva fulla era verda. Ella es va preguntar de la mà de qui l'havia pres, i com-. I mai he entrenat a ningú. Serà educatiu per als dos.

Havia de ser un truc. Jaina va igualar els seus moviments, mantenint una distància constant. Era conscient d’en Beviin com una taca blava profunda a la seva dreta, mirant, i no se sentia còmoda. Una sospita emanava d'ell, però hi havia un nucli de... alguna cosa que ella només podia dir bon humor. Potser sentia que això era una broma; però no hi havia malvolença palpable. Ella es va trobar marcant-lo de totes maneres en la seva percepció de la Força, un transponedor en un holomapa, una nau enemiga fora de rang, però que era prudent monitorar.

-Vull aprendre el que Jacen no ha après -va dir ella.

Fett es va aturar i es va quedar amb el cap lleugerament inclinat. Es veia com si pogués estar somrient sota el casc, i estava a punt per això; pensava que anava a incitar-la, burlar-se d'ella, provocar-la per veure la rapidesa amb què perdia els estreps i el nombre d'errors que podia provocar-la a cometre.

-Digues el que ell pot fer -va dir en Fett-. A més de matar dones desarmades sense tocar-les.

Jaina va sentir que Beviin es movia lentament per la seva visió perifèrica. Així que Fett no volia posar a prova les seves tècniques de lluita. L'estava distraient.

-Apart dels bàsics de l'acadèmia?

-A part de saltar, influir ments, llençar pedres amb la ment...

-Telecinesis. –La Jaina va fer un pas enrere per mantenir a Beviin en la seva vista física. Ell tenia tant un blàster com aquest sabre curt i pla penjant del seu cinturó-. Sé que ha mogut naus, desviat canons d'ions... fins i tot turbolàsers. Pot sentir a grans distàncies amb alguna tècnica d'escolta de la Força therana. Pot crear elaborades il·lusions de la Força que semblen reals, pot caminar cap al passat o el futur, pot controlar objectes com escàners, i pot esborrar la ment... fins i tot li va esborrar la ment a Ben.

-Li va fer oblidar.

-Sí.

-Podria fer-se ric amb això. -Fett no sonava com si s'estigués burlant. De fet, el sentia totalment neutral; una pissarra en blanc en la Força, res a llegir-. Per què necessita espies i policia secreta si pot espiar on vulgui?

-No... No ho sé.

-Si pot aturar turbolàsers ell sol, per què necessita una flota?

La Jaina va buscar l'angle.

-Un cop més, ni idea.

-Per què necessita escuts en les naus quan pot crear els seus propis?

Ara ella feia equilibri sobre les puntes dels seus peus, a punt per saltar. Era quelcom tan instintiu, tan arrelat en l'entrenament, que no podia anul·lar-lo. Se sentia amenaçada. De cua d'ull, la prima franja de llum que marcava les portes del cobert es va eixamplar en una cinta més ampla i algú, diverses persones, van entrar. Tenia una audiència.

Jo sóc l'atracció principal. D'acord, Fett. De totes maneres mai vaig pensar que això fos a ser un passeig.

Fett va baixar el sabre de llum i el va sostenir amb la punta just per sobre del sòl polsegós, aixecant petits núvols de partícules, mentre caminava lentament cap a ella.

-Res més?

-No... No podem sentir-lo en la Força...

-Benvinguda al món mundà.

-... I de vegades pot fer-se invisible.

Beviin va riure a riallades.

-Wayii, gar ori'shukla!

La Jaina gairebé es va tornar, provocada pel simple instint de fer front a la font d'un so sobtat, però ella ho va combatre. Ara Fett estava totalment relaxat, a un parell de metres d'ella, sostenint fluixament el sabre de llum en una mà enguantada. La seva armadura es veia diferent, més neta, més brillant. Potser s'havia posat la seva armadura de festa.

-Què vol dir això, Mirta? -va dir en Fett.

Una dels mandalorians que havia entrat era una dona jove. Jaina va recordar. Justa, la seva néta, la qual mare i pare van conèixer... la qual va tractar de matar-lo. He vingut al lloc correcte. Fett entén les desavinences familiars. Podia sentir ansietat en la noia, però no tenia res a veure amb ella. Era més com un mal record que estava tractant d'oblidar.

-Beviin diu, «Ai mare, estàs totalment fotuda», Jedi. -Mirta va entrar en el seu camp de visió darrere d’en Fett, una figura amb plaques color groc rovell d'ou i el casc sota un braç. Ara se sentia dura i amarga-. Jacen és molt intel·ligent, oi?

Ell va matar la seva mare. Dimonis.

Jaina va sentir que tots s'aturaven. Ella estava seguint a diversos objectius en el seu sentit de la Força, ara conscient de Beviin, Fett, Mirta i altres tres figures cuirassades que estaven esperant. Potser havia comès un terrible error; potser només anaven a fer-la pagar per la mort de l’Ailyn Vel, ull per ull, una filla per una filla. Fett estava ara a distància d'atac. Però el seu pes estava sobre una cama, no equilibrat per preparar-se per un cop, i emanava tranquil·litat. Només l'estava turmentant. Va apagar la fulla del sabre de llum i va estudiar l'empunyadura tallada. Jaina va baixar el seu sabre de llum i llavors el va apagar.

-Tens problemes, Solo -va dir en Fett, enganxant el polze en el seu cinturó, el pes encara sobre la cama dreta. Jaina no necessitava que li ho diguessin-. Llavors com vas a atrapar-lo?

Encara no tenia cap resposta. Fett va arronsar les espatlles i llavors...

El següent que ella va saber va ser que un cop la va deixar sense alè quan ell li va donar un cop de puny en els budells. El seu sabre de llum tornava a estar encès i tallant cap al pit d'en Fett en una fracció de segon, sense haver-ho planejat; va reaccionar directament i instantàniament per instint pur. Fett va retrocedir un parell de passos. Jaina es va inclinar gairebé doblegada en dos, panteixant per aire, mentre el seu plexe solar cridava una protesta agònica pel cop, però va seguir sostenint el sabre de llum cap endavant per rebutjar-lo.

-Tu... -Ningú l'havia atacat així de ràpid abans. No ho havia sentit venir. Va lluitar per respirar. Però ningú s'estava burlant d'ella i havia esperat un riure desdenyós-. Què va ser això?

-Lliçó acabada -va dir Fett, inspeccionant el seu peto. Els ulls de la Jaina li ploraven, però va poder veure una marca de cremada per tot Fett des del ventre fins a la barbeta, la pintura verda cremada en una línia que s'estenia per diferents sectors de l'armadura, com una pinzellada negra descurada que exposava una franja de metall gris nu per sota-. Fa mal, no és així?

Jaina va estabilitzar la seva respiració amb una mica d'ajuda de la Força per calmar els impulsos nerviosos alterats. Sí, fa mal, cretí. Va lluitar per mantenir la seva dignitat davant de l'audiència. La notícia de la seva credulitat estaria per tot Keldabe en hores.

-I hi ha... una raó per... tot això... -va dir, decidida a no mostrar com de dolorós que havia estat el cop. Fett encara sostenia l'empunyadura del sabre de llum a la mà dreta. L'havia utilitzat com una manyopla, i setanta i tants o no, encara podia colpejar fortament-. Espero.

-La hi ha -va dir ell. Encara estava mirant la cicatriu que el sabre de llum havia deixat creuant les seves plaques-. Estic esperant que la descobreixis.

Jaina es va redreçar i, finalment, va decidir que era segur desactivar el seu sabre de llum. Si algú anava a provar sort amb ella, ja ho hauria fet.

-Així que aquesta és l'armadura de beskar, oi?

-Beskar'gam -va dir Beviin darrere d'ella-. Significa «pell de ferro». Vivim en la nostra armadura. I si el Mand'alor no l'hagués estat utilitzant, no li hauria deixat arribar tan a prop teu.

-Si no l'hagués estat utilitzant -va dir en Fett-. No ho hauria intentat.

Beviin, amb el casc sota el braç i un agradable somriure a la cara, va treure el seu sabre amb una sola mà i el va sostenir verticalment perquè la Jaina pogués veure’l.

-Si estàs disposada a entrenar amb mi, vaig a avaluar la teva tècnica.

-Modest, no? -va dir la Jaina.

-Sap el teu germà com manejar un sabre de llum?

-Sí...

-Llavors potser pugui mostrar-te com ell podria utilitzar aquesta tècnica contra tu.

Humilitat, noia. Recorda humilitat.

-Per descomptat. Gràcies.

El cobert estava construït toscament de fusta i làmines de duraplast, travessat per dotzenes de raigs de sol des de bretxes en les taules. Ara la Jaina només podia veure aquestes bretxes com vulnerabilitats, i mai no s'havia sentit tan exposada abans. Tenia poders de la Força prou forts per sortir de problemes, oi? Podia rebutjar sagetes de blàster. Podia escapar d'un salt. Podia llançar amb la Força.

Fett l'havia trastornat.

Això era. Havia de ser-ho. Era tot el bagatge de la família, totes les històries amb les que havia crescut sobre el que li havia fet al seu pare, i com ell mai parava, mai es donava per vençut, com seguia apropant-se i ni tan sols el Sarlacc va poder matar-lo. Però això no anava a ajudar-la a derrotar a Jacen. Ara que ella podia fer una pausa per mirar al seu petit públic, es va trobar que eren un gran home amb armadura gris fosc, la cara oculta per un casc, un home jove, ros i de barba que semblava estar amb la Mirta, i un altre home major amb un magnífic entramat de trenes negres subjectes amb sivelles d'or, la seva pell de banús marcada amb cicatrius excel·lents. Ell li va fer una picada d'ullet de complicitat. Si l’hagués conegut en un altre context, li hauria agradat immediatament.

-No ho entens, Solo? -va preguntar en Fett.

-Vas treure profit de la teva propaganda, crec.

-No, vaig treure profit dels teus errors. Vas llegir malament el meu llenguatge corporal. Vas assumir que estaves fora de perill.

-És difícil sentir el perill de tu. -Oh, això és intel·ligent. Només estàs confirmant-li com pot matar més Jedi. Va fer un gest amb el polze cap a Beviin-. Captava més del teu amic d'aquí.

-I et seguies contenint.

Ella va assenyalar a la cremada que creuava la seva armadura.

-Ei, et vaig donar un bon cop.

-Vas assumir massa. Només estàs entrenant, ningú vol fer-te mal, el bon mando m'està ajudant, està molt mal parat per atacar... vols guanyar? Comença per guanyar. Colpeja primer.

-M’estàs dient que lluiti brut. Ho entenc.

-No, t'estic dient que això no és sobre la tècnica del sabre de llum. Jo tinc més del doble de la teva edat, cap poder de la Força, i encara vaig poder fer que deixessis caure la teva guàrdia. Guanyar no es tracta de ser el millor. Es tracta de trobar la debilitat del teu oponent i explotar-la.

-Llavors quina és la d’en Jacen?

-Quina és la teva?

Jaina es va mossegar el llavi mentre pensava, conscient de la mirada de la Mirta. Ella semblava un problema més seriós que el seu avi. Què hauria passat si jo hagués entrat i carregat contra Fett, no hola, com estàs, res? Si només hagués anat a per ell? Podria algun d'ells haver-me detingut? Jo...

Llavors va caure en el compte.

-Jo utilitzo la força adequada. Amb f minúscula. Segueixo les regles del combat.

-Bé. -Fett va fer rodar l’empunyadura del sabre a la mà i després la hi va ficar en la bossa a la cuixa de la seva pantaló-. Estàs aprenent. Següent lliçó: Goran et mostrarà com fer coses boges amb una espasa.

-Però què passa amb les debilitats d’en Jacen?

-Són les teves.

-Ell és el meu germà bessó. Jo el conec.

-I ell et coneix a tu. Sé algú més.

Jaina es va penjar el sabre de llum del cinturó i va comprendre tant la senzillesa com l'enormitat de la seva tasca. La solució era òbvia. Només era una cosa molt difícil d'aconseguir. Ella no havia d'estar en millor forma, o ser més forta, o més hàbil; havia d'actuar tan fora de personatge que Jacen no fos capaç de contrarestar-la o anticipar-se a ella.

-Si pogués ser tan diferent, Fett, llavors no seria una Jedi.

-Això és -va dir Fett, i es va allunyar.

Mirta i els dos homes sense casc el van seguir. Beviin es va quedar. El tipus gran de gris fosc es va treure el casc i li va donar la classe de mirada que deia que pensava que ella era una cosa que s'havia netejat de les botes.

-És aquesta la idea Fett de la il·luminació mística? -va preguntar ella.

Beviin va arronsar les espatlles.

-No és enginyeria d’hiperespai.

-És una pena. -Jaina va considerar llevar-li aquesta ganyota de la cara al noi gran i silenciós, però va decidir que seria impolític-. Això podria manejar-lo.

Beviin va caminar cap a la porta i li va fer senyals amb el cap perquè el seguís. L'home de gris va caminar al seu costat.

-Intentarem donar-te un alter ego -va dir Beviin-. Una Jaina dolenta. Una Jaina enganyosa i astuta. Una Jaina caça-recompenses. Et sembla bé, Med'ika?

-Estic a favor de donar-li a la gent una segona opció de carrera -va dir. Sonava eloqüent, sorprenentment eloqüent, com si fos un home molt educat. Jaina havia esperat que fos un brut inarticulat-. Però primer pot ocupar-se dels droides arada. No podem tornar-la i obtenir un Jedi d’AgriCorps en el seu lloc?

En Beviin va riure.

-Ingrat.

Fett s'havia esvaït. Jaina es va preguntar què feia en les seves hores privades, i quan Beviin va assenyalar cap a la barraca on Fett estava allotjat, ella realment es va sorprendre. Podria haver tingut un palau. La granja d’en Beviin, amb les seves barraques de dependències i límits com fosses, li recordava més a un bastió que a un recés de pau rural. Els túnels i passadissos semblaven córrer per tot arreu. Res era el que semblava.

Ella estava en el brut taller amb els braços en les entranyes olioses d'un droide arada, escoltant el gemec i el rugit de les naus per sobre: ​​caces, definitivament, la forma en què queia la nota indicava que alguna cosa s'allunyava a gran velocitat. Mentre ajustava juntes de dilatació i comprovava filtres, una nena petita -cinc anys, ni un dia més, estava segura-, va aparèixer a la porta per mirar-la. Portava una petita versió del vestit de vol que tenia cada mandalorià, amb plaques d'armadura a escala reduïda però folgades que semblaven d'un parell de talles de més, i un petit blàster al cinturó que semblava de mida completa en ella.

El blàster era real.

-Hola, petita. -Jaina va somriure, a punt per desviar un raig.

-Su'cuy, Jetii.

-Aquest és el teu blàster?

-Me’l va donar la mare. -La nena va desenfundar com un professional, va comprovar el fiador, i la va sostenir amb el canó apuntant amb seguretat lluny de la Jaina-. Tinc cinc i mig. M'estic entrenant.

-Tu i jo, petita. -Jaina va empassar saliva, més commoguda que preocupada-. Tu i jo.

No, els mandalorians no eren gens el que havia esperat. I ella aprendria a ser una sorpresa igual de gran per al seu germà com ells ho havien estat per a ella.

Gràcies, Fett.

PALAU IMPERIAL, CIUTAT DE RAVELIN, BASTIÓ: DOS DIES DESPRÉS

-Fes passar a la jove, Vitor.

Rebre visitants a la sala de Palau sempre els hi recordava amb què estaven tractant, va pensar Pellaeon. Era una càmera imponent que xiuxiuejava una riquesa casual; donava a entendre que l'Imperi no havia d'esforçar-se massa. Encara que mai es va permetre pensar de tenir un paper d'emperador, per aquest camí venia el deliri i la corrupció moral, estava segur que ell estava al comandament, i li agradava que els visitants ho sabessin.

-I vol caf o tisana murrih, senyor?

-Tots dos, si us plau. -Pellaeon podia veure un tros del vívid cel turquesa per les finestres de pis a sostre, una petita promesa d'escapament en un dia per altra banda tempestuós. Trobava a faltar estar fora amb la flota-. I supervisa la reunió, vols?

-Per descomptat.

Pellaeon no veia cap raó per no escoltar el que l'enviada d’en Jacen Solo havia de dir. Escoltar-la no el comprometia a res, sinó que simplement omplia els buits, si els seus informants realment havien deixat algun. En una carrera que abastava més de setanta anys, s'havia construït una xarxa personal que podia rivalitzar amb el cos d'intel·ligència de qualsevol estat. Ni tan sols l'aparentment omnipotent Jacen podia fer molt sense deixar empremtes. Havia de treballar amb la matèria primera de la societat, soldats, funcionaris, empleats... fins i tot droides. La nau de l'estat podia deixar un deixant terriblement gran si sabies on buscar.

Tahiri Veila va passar a l'habitació just a temps. El seu brillant cabell ros i el seu comportament en general ingenu la feien semblar massa jove per ser enviada en una tasca com aquesta, tot i que les marques yuuzhan vong encara visibles en el seu front evocaven records desagradables.

Jacen, si envies a una nena maca per engalipar-me, no trenquis l'encanteri recordant als vong...

Pellaeon es va posar dret i la va conduir a la seva cadira. L'encanteri definitivament s'havia trencat abans que ella hagués tingut l'oportunitat de llançar-ho.

-És aquesta la teva primera visita a Bastió? -va preguntar, servint-li una tisana murrih que va estendre piscina ametista de llum sobre la taula de marbre blanc-. Si és així, no te’n vagis sense veure els Jardins Imperials.

-Prendré nota d'això, almirall.

-Llavors... -Va tornar al seu seient, amb cura de veure’s lent i vell, de semblar com una presa fàcil-. Vivim en temps difícils. Però aquí, al nostre petit recés remot, ens les hem arreglat per evitar la guerra, i em pregunto què podria fer que valgui la pena que ens fiquem en aquesta lluita.

-Vostès tenen un imperi molt petit.

-Però està perfectament format.

-Aquest és el nostre punt de vista en l'AG. -Tahiri es va inclinar una mica cap endavant com una estudiant aplicada-. Com més temps continuï la guerra, pitjors són les perspectives per a tots nosaltres, no només per a aquells que participen directament en els combats. Volem estabilitat. El que tenim no és només una divisió entre la AG i la Confederació, sinó també entre els sistemes no alineats amb cap d'elles, que lluiten en les seves pròpies disputes locals. Si ens encarreguem dels sistemes més poderosos que treballen en contra de l'AG, les coses acabaran més ràpid.

-T'adones -va dir en Pellaeon-, que ja he estat aquí abans, i més d'una vegada? I no se suposa que l'atac curt i precís posaria a Corèllia en línia?

Tahiri, evidentment, no havia estat preparada per argumentar un cas més ampli que posar l'oferta sobre la taula. Va parpellejar un parell de vegades.

-Funcionaria si vostès afegeixen la seva flota i tropes a les nostres.

-Ara fes-me un benefici més immediat per gastar les vides dels ciutadans Imperials en aquesta aposta... i es tracta d'una aposta. -Pellaeon no es podia veure gaire disposat; cada paraula seria informada, gravada segons sospitava, i Jacen buscaria un motiu més profund si ell no plantejava objeccions. Al capdavall, les havia plantejat en atacar Corèllia-. He d’exposar un argument sòlid als Moffs a més de donar-los promeses vagues de pau i harmonia galàctica. Permacret, no vapor.

-L’AG està preparada per oferir Borleias i Bilbringi.

-Quines són les condicions?

-Que l... Imperi primer enviï naus i tropes per atacar Fondor amb l'AG.

-Ah, pagament en funció de l'èxit obtingut. Molt savi. Quin és l'objectiu?

Els moviments d'ulls de la Tahiri, el balanceig ocasional mentre tractava de processar les paraules, mostraven que encara no estava acostumada a l'argot militar.

-Portar-lo de tornada a l'AG.

-Però els detalls importen, estimada. Està Jacen planejant prendre les drassanes orbitals, o destruir-les? Què passa amb el planeta mateix? Simplement vol forçar una rendició? S'està preparant per sotmetre’l per ocupació? Cada objectiu requereix recursos molt diferents.

Tahiri es va recuperar bé.

-Crec que l'estratègia és una cosa que haurà de discutir amb els caps d'Estat conjunts. Jo només sóc aquí per fer l'oferta inicial.

-Un bon punt -va dir en Pellaeon. No es podia dir que Jacen no fos consistent. Realment estava avançant per la seva llista de compres de planetes a forçar la submissió-. Ho vaig a plantejar als Moffs.

-Però és vostè qui realment mana aquí, no és veritat?

-Per més poder que tingui un home, és impossible que el mantingui en el temps, llevat que tingui el suport de la majoria dels seus subordinats. Jo consulto.

Mastega això, Jacen Solo. Si era intel·ligent, Jacen podria prendre-ho com un consell d'un ancià que havia vist a altres autòcrates enderrocats pels seus subordinats al llarg de les dècades. De qualsevol manera, Jacen necessitava l'Imperi. Si Pellaeon ho havia llegit bé -no, si Jacen pensava com Pellaeon-, llavors sabia que ara no tenia els números per aixafar ràpidament els objectius clau de la Confederació, però que una injecció sobtada de tropes i naus bé podria inclinar la balança. Una batalla podia canviar el curs d'una guerra. L'únic problema era que mai se sabia fins quan fins anys després del cessament al foc.

I si tu guanyes, Jacen... la guerra seguirà sense haver acabat per a l'Imperi. Quin tipus de règim galàctic és el que realment tens en ment?

-Gràcies per la tisana -va dir la Tahiri-. Estarem en contacte, espero.

Quan ella se'n va anar, Pellaeon va cridar a Reige.

-Vitor, convoca els Moffs. Anem a veure qui hi salta i com de tan ràpid.

Reige va consultar el seu quadern de dades i va començar a enviar els missatges pel sistema comunicador de l'oficina.

-Bé, la majoria d'ells està a Bastió en aquest moment, de manera que gairebé tindrà un ple total per debatre això. Pensa acceptar l'oferta, senyor?

Pellaeon va assentir.

-Si o quan Jacen faci que li fotin una coça al cul, llavors l'AG podria enfonsar-se, i nosaltres estarem allà per recollir els trossos. Si ens quedem esperant, correm un risc, però si donem suport, llavors almenys tindrem un major control sobre els esdeveniments tingui èxit o no a llarg termini.

-Creu vostè que fracassarà?

-Ara s'enfronta a ocupar o sotmetre a la meitat de la galàxia per tornar a unir l'AG, i no pot seguir així per sempre, per molt èxit que tingui com a comandant. Llevat que se li ocorri un acord de pau convincent que d'alguna manera sobrepassi el principi d'una força de defensa unida de l'AG, llavors no veig aquest final. Recordi que per això va ser que va començar la guerra.

Pellaeon va esperar que els Moffs arribessin a la sala de reunions, i va tractar de pensar com Jacen. L'home no era un ximple, però podia veure la galàxia a través dels ulls fondorians? Sabia quina batalla estava tractant de guanyar? Semblava veure els mons com si estiguessin controlats per uns pocs líders tossuts, l'eliminació alliberaria la població perquè veiés les coses a la seva manera. No veia que la població en general tampoc volia fer les coses a la manera de l'AG.

Si vols construir un imperi... bé, el truc està en deixar que la població segueixi endavant amb les seves vides. Pellaeon es va aixecar i va caminar fins a l'armari que albergava centenars de quaderns, vells volums de flimsi enquadernat, i fins i tot antics pergamins de cuir d'animals, històries militars de mil mons que abastaven mil·lennis. Sabia que si prenia una a l'atzar, qualsevol història en absolut, anava a trobar més o menys la mateixa història que estava vivint avui: la presa del poder, el desig d'expansió, i la incapacitat inevitable de mantenir tot el que havia estat pres. L'única variable era el temps que trigava a enfonsar-se. Els imperis més longeus eren aquells que tenien la mà més lleugera en les regnes.

-Un Imperi pot ser diferent -va murmurar en veu alta-. Per tal que li disparem a tots els bojos que gaudeixen de la idea.

I això on li deixava a ell... no, ja estava purgat d'ambició als noranta-dos. Ell simplement volia deixar la galàxia ordenada i neta quan la deixés per última vegada. D'això era del que es tractava el govern, i els militars eren l'instrument per aconseguir-ho.

Els Moffs, com era previsible, estaven dividits principalment entre l'entusiasme pel pla d’en Jacen Solo, mal definit com era, i els que com Rosset volien saber més abans de signar.

-Estic amb vostè en això, almirall -va dir en Rosset, assegut davant d'ell a l'altra banda de la taula polida com un mirall-. Treure d'operació a les drassanes orbitals és una proposta molt diferent a sotmetre el planeta mateix. Anem a acabar cuidant Fondor per a Jacen Solo fins que Mustafar es congeli?

A Pellaeon va fascinar-li observar com l’almirall Niathal havia estat esborrada de l'escena. Era vista com la guerra d’en Jacen. A la mon cal probablement li agradaria això, va pensar. Ella podia intervenir quan Jacen xoqués contra els límits, amb les mans relativament netes.

-Quant volem Bilbringi? I Borleias?

-No seran costosos de prendre -va dir Quille-. Hi ha una població molt petita a Borleias després dels yuuzhan vong, probablement més feliços de tenir algú com nosaltres cuidant d'ells que ningú. Encara que Bilbringi pot requerir una mica d'esforç militar.

-Com he esmentat abans -va dir Rosset-, si volguéssim podríem prendre els dos sistemes sense comprometre'ns amb l'AG, ja que no crec que Jacen estigui en posició d'aturar-nos.

Quille tenia una expressió gairebé d'epifania religiosa a la cara.

-Però l'AG no serà capaç de mantenir Fondor sense nosaltres, perquè això requerirà un exèrcit d'ocupació després que es rendeixi. La pobra AG, curta de personal... i nosaltres li oferim cuidar el lloc mentre està ocupada martellejant més sistemes rebels de retorn a la cleda de l'Aliança. Acabarem quedant-nos. I... després de tot, la possessió és nou dècimes de la llei.

Rosset va deixar escapar un llarg sospir.

-Crec que s'adonaran si intentem robar-los Fondor davant dels seus nassos.

-No crec que ho vegin d'aquesta manera.

Pellaeon els va interrompre. Era cautelós sobre estar d'acord amb Quille fins i tot sobre l'hora del dia, però el Moff tenia un punt. I si Jacen de totes maneres anava a caure tard o d'hora, quan s'estengués una mica massa lluny...

-Si tenim tant a Borleias com a Bilbringi, llavors això ens dóna una plataforma per mantenir una presència a Fondor, i llavors també ens haurem tornat a estendre més enllà del Nucli.

Pellaeon no va haver d'explicar cap detall més. Cada Moff entenia el potencial.

-Llavors, estem tots d'acord, cavallers? Acceptem la invitació de l'AG, per tal de què ells comparteixin el seu pla per a Fondor amb nosaltres, i que siguem capaços de finançar el nostre paper?

La pràctica normal era donar la volta a la taula i registrar els vots a favor i en contra, però els Moffs es van aturar en silenci per un moment i llavors tots van esclatar en un aplaudiment espontani. Pellaeon no estava segur de si li aplaudien a ell, o simplement estaven aclaparats per l'emoció marcial davant la perspectiva d'estar de nou en la lluita.

-Vostè no està del tot feliç amb això, oi, almirall? -va dir Reige mentre servia la copa d'en Pellaeon, una barreja de dues parts de brandi corellià i una part d'aigua-. Vostè mai havia apaivagat als Moffs abans, i Jacen Solo és...

-Anatema per a mi? Sí. I ara no estic apaivagant als Moffs. -Pellaeon es va parar al balcó de les habitacions, mirant al parc de sota. La tropa cerimonial de la cavalleria imperial s'exercitava a les seves aletes de sang, galopant en una línia ordenada al llarg del pendent i es van perfilar per un moment contra l'ocàs que passava per nit en aquesta època de l'any a Bastió. Durant algunes setmanes, el sol no es posava totalment i la nit mai avançava més enllà d'un crepuscle brillant. Era un bon moment per prendre un conyac i assaborir la fresca aroma a la brisa de l'herba tallada-. Estic tractant de fer el millor possible amb la situació que Jacen Solo imposarà a la galàxia ens unim a ell o no. Si no ho fem, tot l'esforç de recuperació després de l'última guerra serà en va. Preveig que anirà pel camí de la majoria dels dèspotes, i caurà, o fins i tot penjarà. Si això succeeix, quan això passi, estarem allà per recollir els trossos. No tinc fe en que l'AG pugui administrar res més enllà del seu jardí davanter de Coruscant, i molt menys una galàxia.

Pellaeon va fer rodar lentament el got de brandi entre les seves mans i va mirar a Reige. De vegades realment s'assemblava al seu fill mort, Mynar; i hauria estat tan fàcil de comprovar, de verificar, de saber amb certesa si Reige era de la seva sang o no.

No, això no hauria fet cap diferència en l'afecte que Pellaeon sentia cap a ell. Preferia no saber-ho mai. Algunes coses era millor que quedessin desconegudes.

-Alguna cosa més, senyor?

-Gràcies, Vitor, no. -Pellaeon va fer un gest amb el seu got-. Vols acompanyar-me?

-Potser més tard, senyor. Hi ha feina per acabar.

-T’estaré esperant.

Pellaeon es va quedar a la finestra fins a buidar la seva copa, però ni la decisió ni el brandi podien fer desaparèixer un pensament: que Jacen Solo era un megalòman egoista, i que no hi havia res que li garantís a Pellaeon que l'home honraria qualsevol acord a menys que fos obligat. Malgrat totes les victòries que havia aconseguit, era erràtic, i l'AG seguia perdent aliats, fins i tot Hapes.

I Kashyyyk... això era una desgràcia per a qualsevol d'uniforme.

Havia arribat el moment de treure algun tipus d'assegurança. Fos el que fos que Jacen estava planejant per a Fondor i l'Imperi -i Pellaeon estava segur que hi hauria tot un costat de l'estratègia que no comptarien a l'Imperi- Pellaeon necessitaria la seva pròpia carta de triomf.

I encara que tampoc ho va veure cap dels Moffs. Aquí també tenim els nostres propis Jacens.

-Llavors, bé, vella amiga -va dir en veu alta. Es va apropar al mirall de cos sencer i es va allisar el cabell blanc, controlant el tall de la seva jaqueta-. És hora de cobrar un favor.

Tot d'una es va sentir ximple; ella ni tan sols anava a veure’l. Ell només anava a enviar un missatge, i un sense una sola paraula en ell. Però ella el rebria, i sabria el que significava, i que era crític.

I respondria.

Pellaeon va treure unes quantes capsetes de flimsicartró del calaix del seu escriptori i els hi va donar uns copets amb els dits sobre la tapa de cadascuna d'elles, buscant la millor aproximació d'un petit tambor.

Rap... rap... rap.

Rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

Era aquesta. Pellaeon es va asseure a l'escriptori i va col·locar el comunicador al costat de la caixa, a punt per tamborinejar el seu missatge. Va haver d’assajar un parell de vegades; els seus dits estaven una mica rígids, però es va negar a sotmetre’s a l'artritis, fins i tot ara, i Jacen Solo no tenia res a veure amb això.

-No faria això a menys que fos necessari, estimada -va dir, i va obrir el comunicador.

Rap... rap... rap... rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

Era hora que el guerrer-mariner Darakaer fos convocat com en la llegenda Irmenu; Pellaeon va sentir que la galàxia lliscava cap al seu perill més fosc, i Jacen... Jacen podria haver semblat un aliat, però Pellaeon sabia que era veritablement un enemic en tots els sentits.

Rap... rap... rap... rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

Darakaer, mort feia molt de temps, probablement no tenia el tipus de poder de foc que Pellaeon volia tot i que s'aixequés de la tomba i respongués a la crida. Però l'almirall coneixia a algú que sí, i que s'havia commogut molt amb la saga de l'heroi Irmenu.

Rap... rap... rap... rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

El toc de tambor va partir a través de l'espai. Era només un ritme repetitiu que no significaria res per a ningú, excepte per a un historiador Irmenu, si algun podia escoltar aquest enllaç segur, i una guerrer-mariner que encara estava -esperava- molt viva.

Rap... rap... rap... rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

Pellaeon va apagar el comunicador i es va preparar per a una llarga espera.

Següent