Cursa de beines cap a la llibertat (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

-Ho has aconseguit! Ho has aconseguit! Ho has aconseguit!

Els crits d’en Kitster apagaven tots els altres sons. Però a l’Ànakin no li importava. En el més mínim. Se sentia surant en l'aire. Va veure un esborrall de cares -morenes, marrons, blaves, verdes, clapades, lises- criatures de tot arreu de la Vora Exterior, somrient amb admiració i reconeixement. Li coneixien ara. Sabien qui era. D'ara endavant, ja no seria Ànakin l'esclau, Ànakin el petit.

Seria Ànakin Skywalker, el guanyador més jove de la Clàssica de Boonta Eve.

Mentre envoltava un mar d'espatlles, Ànakin va veure una cara enfadada surant sobre les altres: la d’en Watto. El toydarià estava cara a cara amb Qui-Gon, cridant.

-Tu! –Sonà la veu d’en Watto-. Tu m'has estafat! Sabies que el noi guanyaria... d'alguna manera ho sabies! Ho he perdut tot!

Qui-Gon va somriure calmat.

-Quan apostes, amic meu, en algun moment perdràs. Porta les parts a l'hangar principal...

Ànakin ja no podia escoltar la discussió. Però va veure la saviesa en les accions d’en Qui-Gon ara. El Jedi no era un jugador després de tot. Merament havia utilitzat la debilitat d’en Watto en contra seva, per aconseguir el generador d’hipermotor T-14 que Watto havia d'haver venut en primer lloc.

Després de les entrevistes de premsa, les felicitacions, i la breu holoconferència amb el propi Jabba, Ànakin va poder gaudir de la seva victòria amb la gent que li importava. L'hangar estava finalment començant a aclarir-se.

Primer Jar Jar li va donar una gran abraçada sentimental.

Després Padmé.

Finalment, la seva mare. Una de llarga.

-Ah, caram, ja n'hi ha prou... -va murmurar finalment l’Ànakin.

-És meravellós, Annie, -va dir la seva mare-. Has portat esperança en aquells que no la tenen. Estic molt orgullosa de tu.

-T'ho devem tot, -va afegir la Padmé.

Ànakin va somriure.

-Simplement per sentir-me així de bé va valer la pena.

-Padmé, Jar Jar! -va cridar Qui-Gon des de la porta de l’hangar-. Vinga, hem de portar aquestes parts a la nau.

Els eopies estaven amarrats a contenidors rodants plens d'equip. Qui-Gon muntà en un d'ells i va ajudar a Padmé a pujar darrere d'ell. Era difícil per a l’Ànakin dir-li adéu a la Padmé, però sabia que ho havia de fer.

Després de diversos intents, Jar Jar va aconseguir pujar a l'altre eopie.

-Tornaré els eopies a mig dia! -va cridar Qui-Gon sobre la seva espatlla.

Shmi i Ànakin es van acomiadar mentre els altres se n'anaven.

Quan Qui-Gon va tornar a la llar dels Skywalker, va treure una cosa del seu ponxo i l’hi va estendre.

Wupiupi. Un grapat. Més del que l’Ànakin havia vist en la seva vida.

-Són teus, -va dir en Qui-Gon-. Vam vendre la Beina de carreres.

-Sí!

Ànakin va agafar els diners i va córrer cap a la Shmi.

-Mama! Qui-Gon va vendre la Beina. Mira tots els diners que tenim!

Mentre estenia els crèdits, Shmi va panteixar.

-Oh déu meu! És meravellós.

-I, -va dir Qui-Gon, caminant cap a l'habitació-. Ànakin ha estat alliberat.

Ànakin es va girar per mirar-lo.

-Què?

Qui-Gon va fer que sí.

-Ja no ets un esclau.

Ànakin va saltar a terra.

-Has sentit això, mama?

-Diguem que Watto ha après una important lliçó sobre apostar, -va respondre Qui-Gon.

Shmi va somriure al seu fill.

-Ara pots fer els teus somnis realitat, Annie... ets lliure! -Ella es va girar cap a Qui-Gon-. El portaràs amb tu? Va a convertir-se en un Jedi?

-La nostra trobada no va ser una coincidència, -va respondre en Qui-Gon-. Res passa per accident. Ets poderós en la Força, Ànakin.

-Un Jedi! -Ànakin amb prou feines podia dir les paraules-. Vols dir, que aniré amb vosaltres en la vostra nau estel·lar?

Qui-Gon es va agenollar per mirar-lo cara a cara.

-Ànakin, l'entrenament per ser un Jedi no serà un desafiament senzill. I si tens èxit, serà una vida difícil.

-Però és tot el que vull... amb el que sempre he somiat. Puc anar, mama?

Shmi simplement el va mirar en silenci, la seva cara composta però ombrívola.

-Aquest camí ha estat posat davant teu, Annie, -va dir ella-. És elecció teva prendre’l.

Ànakin va agafar alè profundament. No volia enfadar o preocupar la seva mare. La vida d'un Jedi era perillosa.

Però llavors de nou, igual era una Cursa de beines.

-Vull anar, -va dir Ànakin suaument.

-Llavors empaca les teves coses, -va respondre en Qui-Gon-. No tenim molt de temps.

-YUPPIIII!

-Ànakin va córrer cap a la seva mare, li va fer una gran abraçada, i es va dirigir cap a la seva habitació.

Mare.

Es va aturar en sec. Havia estat tan excitat, que s'havia oblidat de preguntar sobre ella.

-Què hi ha de la meva mare? -va dir ell-. És lliure, també? Vindràs, oi, mama?

-Vaig tractar d'alliberar a la teva mare, Annie, -va dir gentilment Qui-Gon-, però Watto no em deixava.

-Però els diners de la venda...

-No està prou a prop.

Ànakin va parpellejar.

No això no podia ser.

Ànakin sabia que tot havia estat massa bo per ser cert. Com podia marxar sense l'única persona que ho significava tot per a ell? Com sobreviuria ella? Com sobreviuria ell?

Shmi i Qui-Gon van intercanviar una mirada. I en aquesta mirada, Ànakin es va adonar que havia pensat en això molt i amb força. Igual que Qui-Gon.

-Fill, el meu lloc és aquí, -va dir Shmi, asseient-se al costat d’ell-. El meu futur és aquí. És hora de deixar-te anar... lluny de mi. No puc anar amb tu.

-Jo vull quedar-me amb tu! -va respondre l’Ànakin-. No vull que les coses canviïn.

-No pots evitar el canvi millor del que pots evitar que surtin els sols. Escolta els teus sentiments, Annie. Tu saps el que és correcte.

El cap de l’Ànakin es va enfonsar. Els pensaments dins d'ell s'arremolinaven, marejant-li més del que ho havia fet en qualsevol Cursa de beines. Era una elecció impossible. La llibertat a casa o al servei de la República Galàctica. La vida amb l'única persona que l'estimava o la vida dura d'un guerrer solitari.

Fill d'una esclava de Tatooine.

Cavaller Jedi.

Només hi havia una opció.

Quan Ànakin va alçar la mirada, va haver de parpellejar per llevar-se les llàgrimes.

-Vaig a trobar-te molt a faltar, mare...

Següent