Maul Tancat (LIV)

Anterior

54

CAIXA CALENTA

L'ascensor es va aturar, i Maul va saber que havia estat enxampat.

Va baixar la mirada cap a la bruixa blava a la mà i llavors la va deixar anar amb disgust, deixant que copegés el terra amb un clinc. Va rodar fins a la cantonada i va jeure allà espetarregant feblement per un moment abans que finalment s'apagués. Li estava ben merescut per confiar en l'artefacte del muun un instant més del que ho havia de fer. Mai hauria d'haver agafat l'ascensor de tornada des de la plataforma de càrrega. Ara estava atrapat aquí dins. Per un instant va imaginar el cap seccionat d’Slipher jaient a la cantonada rient-se d'ell.

Cap problema. Aquests pensaments eren inútils per a ell ara. Va alçar la mirada cap al sostre, un metre per sobre del seu cap, i llavors a les parets al seu voltant, instintivament assimilant qualsevol sortida possible. Tot d'una el mateix ascensor es va sentir molt petit, més com una gàbia... o un taüt.

Recolzant les seves mans en una paret suau i les seves cames en l'altra, es va alçar cap amunt i va començar a enfilar-se de camí al sostre. Era un procés lent, però hi havia una escotilla de manteniment allà dalt, amb tota probabilitat tancada i cargolada des de l'exterior. No sabia si seria capaç d'obrir-la sense perdre la seva adherència sobre les parets, i fins i tot si ho feia...

–Molt impressionant, –va dir la veu d'una dona des del altaveu de dins de l'ascensor, una veu que Maul va reconèixer immediatament com a pertanyent a la Sadiki Blirr–. Per descomptat, en aquest punt no havia d'haver esperat menys del reclús més cèlebre de Sub Rusc 7.

Ignorant-la, Maul va grimpar un altre metre cap amunt, mantenint els seus braços, cames, i espatlles rígids per sostenir-se en posició. En aquest angle, l'única forma d'arribar a obrir l'escotilla seria colpejant el seu cap contra ella.

–No té sentit tractar de sortir així, –va dir la veu de la Guardiana–. L'ascensor és de classe industrial, reforçat de duracer des de l'exterior. L'utilitzem per transportar als nostres reclusos més imponents, com aquest wampa contra el qual vas lluitar. Té certs trets molt interessants, des de la meva perspectiva com a mínim. –Quelcom clica i va començar a brunzir dins les parets–. Fins i tot si aconseguissis escapar, no hi ha res a dins del forat per agafar-se. El que vol dir que moriràs allà dins, o lentament o ràpidament, depenent de com d’ambiciós que siguis.

Maul no va dir res

–Encara determinat a ferir-te? –Ella va riure entre dents–. Aquí, deixa’m ajudar-te.

L'ascensor es va sacsejar cap amunt, llavors va caure. Maul va colpejar de cara al sostre mentre queia directament cap avall. Es va aturar i va colpejar el terra amb força. Estès sobre la seva esquena amb les parets girant al seu voltant, reflexivament va disparar cap a fora els seus braços i cames de nou per estabilitzar-se per al següent moviment. Però l'ascensor va començar a alçar-se suaument cap amunt de nou, com si res hagués pertorbat el seu pas.

–M'agradaria fer–te una proposició, –roncà la veu de la Sadiki–. Com hauràs endevinat, no aconseguim molts reclusos com tu aquí. De fet ets discutiblement únic en la teva espècie. Així que en l'esperit de la iniciativa empresarial, m'agradaria fer l'única cosa que té algun sentit.

Maul va mirar a l'altaveu.

–Suïcida’t i evita-li un problema a l'univers?

–No del tot. –Va riure ella–. M'agradaria oferir-te una feina.

–La meva resposta és no.

–No has escoltat les meves condicions.

–No hi fa res. –La seva expressió va romandre sense canvis–. Prefereixo la mort.

–Al menys concedeix-me la cortesia d'admetre que tens curiositat, –va dir ella–. Sembles gairebé sobrenaturalment hàbil en aïllar i explotar les debilitats dels teus oponents sota les circumstàncies més adverses. Així que... –Ella es va aturar prou com perquè Maul es preguntés si se suposava que hauria d'estar atent a cadascuna de les seves paraules–. Això és el que et proposo. Vens a treballar aquí en el nivell executiu de Sub Rusc 7, on m’informaràs directament a mi. Hi ha certs aspectes de la nostra operació aquí que podries trobar molt il·luminadors.

–Quins aspectes? –va preguntar Maul.

–Abans que entri en detalls, espero un vot d'absoluta lleialtat–, li va dir Sadiki–. Per descomptat, gaudiràs de completa autonomia, et quedaràs aquí a una suite de luxe, i rebràs un generós salari que reflecteixi exactament com de valuós que realment ets per a aquesta operació. Qui sap? –Quelcom es va alleugerir en la seva veu, una nota d'entreteniment que Maul podia escoltar realment, encara que no podia veure la seva cara–. Pots fins i tot descobrir el que has estat buscant tot el temps. Què em dius?

–T’oblides d'una cosa, –va dir en Maul, posant-se contra la paret oposada a l'altaveu.

–I què és?

–Aquest lloc on vius...

–Sí?

–Segueix sent una presó.

Bombant una cama cap a fora, va portar el seu turmell contra l'altaveu i el va fer trossos, escanyant la veu de la Guardiana en un refilet ennuvolat, digitalitzat, i llavors silenci. L'altaveu es va despenjar del seu emplaçament, penjant d'un embolic de cables multicolor.

Segons més tard, l'ascensor es va aturar de nou.

No hi havia esperat menys. En no rebre la resposta que volia, la Guardiana anava a fer-li-ho pagar. Aparentment no estava preparada per activar les càrregues implantades en els seus cors, però no anava a deixar-lo escapar, tampoc.

Treballant ràpidament, Maul va tirar de la placa despenjada de l'altaveu dels seus cables, es va aturar just prou com per inspeccionar la vora bisellada i va decidir que hauria de ser suficient, i va començar el lent procés, crepitant de tornada cap a l'escotilla sobre l'ascensor.

A mig camí, es va adonar d'això.

Al seu voltant, les parets de duracer estaven començant a posar-se calentes.

Següent