46
HANGAR
–Slipher,
no? Quant has estat amb el CBI?
Vesto
Slipher va mirar al guàrdia de la presó que estava enfront d'ell, estacionat
just fora de la plataforma principal d'hangar de Sub Rusc 7. Particularment no
volia tenir una llarga conversa amb l'home, la insígnia d'ID deia Dawson, però
de moment semblava no tenir una altra elecció. El guàrdia estava avorrit,
anhelava conversa. Estava quedant-se calb, amb un mostatxo gris prominent que
romania en un ressaltat contrast amb les celles sobrecrescudes de pèls
embullats, rebels, semblaven gaudir d'una vida prènsil pel seu compte.
–He estat
al Clan Bancari durant un període de temps substanciós, –va dir Slipher,
escollint el moment per satisfer al guàrdia–. Des que el banc va assumir el
préstec per a la seva operació aquí. D'aquí la meva inspecció de totes les
instal·lacions. –I llavors, assentint a l'escotilla que sortia de la plataforma
mèdica–: Ara, si no li importa?
–Esperi,
–va dir Dawson, netejant la seva insígnia i teclejant un codi d'accés.
L'escotilla va lliscar en obrir-se–. Voldrà vigilar on trepitja allà. El
personal d'aterratge s'està preparant per a un lot de carn nova que apareixerà
a la següent hora o així, probablement hagi de fer-ho ràpidament.
–No hi
ha problema.
–Simplement
doni un crit quan estigui preparat per sortir, –va dir Dawson, i mentre Slipher
passava al seu costat, va agafar l'espatlla del muun–. Oh, i ei.
Slipher
es va aturar, una mica abatut.
–Sí?
–Va veure
l'últim combat? –Un ampli somriure es va estendre a la cara del guàrdia–.
Jagannath derrotant a aquest weequay i al seu ocell arpa?
–Me la
vaig perdre, tristament.
–Tristament
cert, –va dir Dawson–. El millor combat que he vist molt de temps. Vaig guanyar
tres-cents crèdits per aquest llepaculs de pell vermella. –Ell va somriure–.
T'ho dic, aquest pot ser que no sigui el treball més segur del món, però
aconsegueixes bons beneficis de camí.
Un
pensament se li va ocórrer a Slipher.
–És un
jugador pròpiament dit, oi, Sr. Dawson?
–Jo? –El
guàrdia va riure dissimuladament–. Bromeja? Viu un sarlacc en un pou?
–Potser un
home d'esports com vostè pugui utilitzar una mica de diners extra de tant en
tant. Podria fer que li valgui la pena.
Dawson
va mirar-lo amb sospita.
–De què
estem parlant aquí?
–Res que
li pugui ficar en problemes, és clar. Simplement guardar certa informació per a
vostè i fer un encàrrec per a mi més tard, si té temps.
–Quina mena
d'encàrrec?
–Li ho faré
saber quan arribi l'hora, –va dir Slipher, allunyant la qüestió amb un gest–.
Com de sovint reben subministraments aquí? Setmanalment?
–Normalment,
sí. Els descarreguen amb els nous reclusos.
–I els
droides binaris de càrrega i descàrrega que fan la feina, estan tots enllaçats
amb el centre de dades principal de la presó?
–Bé, sí.
–Dawson va pressionar una mà sota la seva gorra per gratar-se el cap. Vull dir,
tenim un parell de CLL-8s renovats als quals la tripulació d'amarratge
necessita accedir directament, però tota la resta funciona remotament des de
dalt. –Ell va aclucar els ulls a Slipher–. Per què?
–Només tractava
de tenir una millor visió de com funcionen les coses dia a dia, –va dir
Slipher, i va caminar a través de l’escotilla–. Gràcies, oficial. Ha estat molt
útil. Estaré en contacte.
–Sí, això
mateix.
La
plataforma de càrrega es va obrir davant seu, una caverna feta d'acer.
Movent-se
a través d'ella, Slipher va caminar al costat de l'oficial cap de grues i
diversos membres del personal de terra que s'afanyaven per preparar l'arribada,
el seu alè emanant visiblement de la seva boca en un núvol boirós. L'aire aquí
s'havia tornat significantment més fred, amb un fred penetrant que semblava
alçar-se des del terra d'acer. Lligant-se la túnica al voltant del coll,
Slipher va seguir movent-se. Els treballadors a cada costat van mirar en la
seva direcció, però cap d'ells va qüestionar la seva presència. Suposava que
s'havia corregut la veu entre ells que un consultor del CBI estava fent una
inspecció del lloc, i tal interferència era gairebé sempre trobada amb una
combinació d'indiferència i ansietat.
Li va
portar gairebé cinc minuts caminar per la plataforma. Els grans binaris de
càrrega i descàrrega que Dawson havia esmentat estaven mandrosament a l'altre
extrem, dos d'ells alineats contra la paret allunyada, tres metres d'alt,
esperant instruccions. Cap d'ells semblaven models nous, encara que el propi
Slipher només tenia una experiència limitada amb aquestes unitats.
Es va
aturar davant del droide d'aspecte menys malparat, alçant la mirada al seu únic
fotoreceptor.
–Estàs equipat
amb un motor analític estàndard?
El
droide de càrrega i descàrrega va fer un soroll de grunyit assentint.
–Estic esperant
un paquet especial amb l'enviament d'avui, –va dir Slipher–. Serà entregat a mi
directament... Vesto Slipher. Els seus continguts són altament confidencials i
no s'han de sotmetre a cap dels processos d'escrutini de rutina i de seguretat.
Requerirà notificació immediata quan arribi. Ho entens?
Un altre
grunyit digitalitzat del droide de càrrega i descàrrega.
–Mantindràs
aquesta informació per a tu i no informaràs d'ella al teu supervisor
d'amarratge, –va dir Vesto–. L'ordre està autoritzada per la variable de la
targeta groga de seguretat del CBI 377055. Entès?
El
droide es va posar ferms immediatament. Una cosa clicà dins dels seus circuits
i el seu fotoreceptor va brillar destacablement. La veu automatitzada del motor
articulador de la cosa va sonar rovellada però coherent.
–Afirmatiu.
–Bé, –va
dir Slipher–. Espero sentir de tu aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada