61
PRESSIÓ I TEMPS
Fins i
tot abans que la porta de l'ascensor s'obrís a l'hangar, Maul va escoltar els blàsters
anant en una onada contínua d'explosions. Eogan el va mirar, el blanc dels seus
ulls brillant en les llums atenuades.
–Què està
passant allà fora?
–Un combat
de foc, –va dir en Maul. No ho havia esperat, però en aquest punt, res arribava
de sorpresa–. Mantingues el cap cot.
L'ascensor
es va obrir i un raig de blàster va explotar dins d'ell, delmant el panell de
control per sobre del seu cap. Eogan va deixar sortir un crit sorprès. Ignorant
el noi, Maul va caure en una posició defensiva i va mirar fora, a l'hangar,
donant-se cinc segons per analitzar tot el que estava succeint a la plataforma
de càrrega.
Dos
grups diferents estaven embrancats en una batalla a cada costat d'un buit obert
de cinc metres que dividia el sòl de l'hangar per la meitat. Al costat més
proper d'on estaven, un petit grup de guàrdies de Sub Rusc 7 estava
intercanviant foc amb el que semblava ser un grup molt més gran de presoners,
tots els quals semblaven tenir armes més poderoses.
Els
presoners estaven clarament guanyant.
No només
estaven passant-ho millor –algun d'ells, es va adonar Maul, realment no
solament s'estaven rient mentre disparaven als guàrdies sinó que havien
aconseguit manipular una llarga passarel·la de manera que ocupés l'avenc obert
al terra de l'hangar, permetent-los completar l'accés a tot l'hangar.
Maul es
va preguntar per un instant per què els guàrdies no activaven simplement les
bombes implantades dins dels cors dels reclusos, i llavors es va adonar que els
homes que estava veient havien de ser els presoners que arribaven.
Un
guàrdia que cridava, corria per la zona. La seva cara estava literalment en
flames, els seus trets fonent-se mentre corria.
Les
coses s'estaven enfonsant a Sub Rusc 7.
–Què fem
ara? –va cridar Eogan.
Maul el
va ignorar. Grans columnes de fum de blàster i metall cremant penjaven en
l'aire. Els guàrdies s'estaven quedant sense munició, i no semblava haver
reforços de camí. Enmig de tot això, Maul va veure l'enorme holovídeo d'un hutt
sobre una plataforma repulsora, posant els seus ulls en blanc i rient
d'alegria.
Jabba.
Ell va
registrar la presència virtual del lord del crim aquí, i en el mateix moment la
va rebutjar com irrellevant. El que fos que estigués fent aquí Jabba el Hutt
enmig de Sub Rusc 7 –en persona o en representació– era tot un enigma, però no
tenia res a veure amb la seva pròpia missió.
Mantenint
baix el cap, Maul va córrer per l’hangar cap al binari de càrrega i descàrrega
CLL que relliscava cap enrere i cap endavant entre la topada. A jutjar per les
marques de carbó en la seva closca armada, no havia tingut del tot èxit en
evitar el foc de blàster. Els cables exposats i els circuits penjaven del
processador central, fumejant amb espurnes i esteles de pàl·lid fum gris.
–Droide!
–va cridar ell.
La cosa
va pivotar i el va mirar a través de la boirina groga.
Maul va
portar enrere la seva ment a l'última vegada que havia estat aquí amb Slipher,
recordant el que el banquer havia dit.
–Variable
de la targeta groga de seguretat del CBI 377.055.
–Verificació
per veu?
–Vesto
Slipher –, li va dir en Maul–. Hi ha una arribada d'un paquet aquí. L’estàs guardant
per a mi. On està?
El
droide no va flaquejar.
–Verificació
per veu?
En lloc
de respondre-li, Maul es va moure cap a l'esquena del droide, fent un ràpid cop
d'ull pels cables del processador del droide. La seva experiència hackejant
sistemes era limitada, però era suficient per identificar l'anul·lació manual
del sistema de seguretat primitiu del càrrega i descàrrega. Redireccionant els
cables en els circuits restants, els va tornar a col·locar al seu lloc.
El
brunzit baix i ferm que el va seguir semblava durar una eternitat. De cua
d'ull, va veure a Eogan corrent cap a ell, esquivant una tempesta de metralla i
aterrant al costat de la unitat CLL. El noi va mirar a la batalla en marxa, al droide,
llavors finalment de nou a Maul.
–Què està
fent?
–Donant-me
allò a pel que vaig venir.
–No podem
quedar-nos aquí. –Eogan va assenyalar per l’hangar cap a on la passarel·la
finalment havia cobert el forat–. Ja estan venint. –Amb un rugit, els presoners
armats van començar a irrompre a l'hangar mentre els últims dels guàrdies es
giraven per fugir–. Ens mataran!
–Ells ens
són indiferents, –va deixar anar Maul, sense estar segur de per què es
molestava a respondre. No hi havia esperat que el noi sobrevisqués tant,
certament no seguint-lo a través de l'hangar. Els reclusos estaven arribant a
ells per tots dos costats, caçant als guàrdies, dirigint-se a qualsevol
turboascensor encara funcional. A menys d'un metre, va veure a un dels oficials
de correcció girar-se per mirar enrere... Just a temps de ser atrapat per un
raig vermell d'energia directament a la gola, llançant-lo contra la paret, un
cos fumejant. El noi va mirar i va fer un soroll com si s'anés a posar malalt.
–Hem de
sortir d'aquí!
–Corre si
vols–, li va dir en Maul–, o queda't i mor. No té diferència per a mi.
Eogan el
va mirar, va obrir la seva boca, i la va tancar de nou. L'estrèpit del foc de
blàster havia començat a atenuar-se. Maul es va girar cap a l'hangar, on els
últims dels presoners estaven anant en eixam cap als nivells superiors de la
presó.
–Sr.
Slipher, –va dir el droide–, aquí està el seu paquet.
Obrint
la seva carcassa, el droide va arribar al seu interior i va estendre una caixa
d'enviament sense marcar negra.
Maul la
va agafar.
Era hora
de marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada