Revelació (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Boba, com ha progressat la teva malaltia? T'han estat útils les meves dades? La meva oferta segueix en peu.

-Taun We, ex supervisora ​​de desenvolupament de clons humans de Kamino, ara Cap d'Ajust Clon en Arkanian Micro

ESPAIPORT CIUTAT GALÀCTICA, CORUSCANT

Era un planeta d'un bilió de persones, i ara Ben coneixia Coruscant prou bé per desaparèixer dins d'ell.

Es va apagar a la Força molt abans que el vol des de Bespin aterrés a la Ciutat Galàctica, més per por d'implicar les persones amb les que tenia la intenció de posar-se en contacte que per preocupació que Jacen el detectés i vingués darrere d'ell. Coneixent a Jacen, probablement havia descartat a Ben com un dèbil que no podia suportar-ho. Ben va ser consignat als perdedors, petites decepcions de les que Jacen s'ocuparia quan se les trobés.

I Ben tenia les seves fonts. Deien que la Tahiri pràcticament havia pres el seu lloc al costat d’en Jacen.

A l’espaiport Ciutat Galàctica, el transport va vomitar als seus passatgers de llarga distància i Ben va lliscar a través dels corrents de cossos que es fusionaven d'arreu de la galàxia, un únic peix en un banc multicolor. Amb la senzilla disfressa d'un visor solar i una gorra, no era més que un altre jove entre els milions de persones a l'àrea de Ciutat Galàctica. I potser era una il·lusió, però ell creia detectar un lleuger creixement de barba, més borrissol que una altra cosa, però tot i així era... diferent. No es veia com el tinent Skywalker.

Ben va registrar el seu identixip a la porta de control de seguretat de trànsit -fals, per descomptat, un de la dotzena que portava- i va seguir esperant un sobtat so d'alarmes durant més d'uns deu passos mentre es dirigia cap al passadís obert. Però no va passar res. Tot el que havia de fer ara era recordar-se de disfressar el seu pas per enganyar al sistema de reconeixement de marxa en les càmeres de seguretat, i llavors podria passejar a voluntat. Una petita pedra a cada bota canviaven el seu pas prou per enganyar al programari sense incapacitar-lo. En la seva bossa -una bossa reversible- hi havia diverses mudes de roba. Va arribar fins a les primeres unitats sanitàries públiques passant pel Banc d'Aargau i va continuar amb l'engany.

Aquest és el teu problema, Jacen. Tu em vas ensenyar tot això. O almenys, ho va fer la GAG.

En un cubicle, es va canviar la túnica, gorra i pantalons, va donar volta la borsa per mostrar el seu costat marró clar i va tornar a empacar. Es va canviar les sabates a uns amb talons. Llavors va emergir com una persona totalment diferent, caminant diferent i vestida diferent. Seguiria fent això, i les càmeres de seguretat no tindrien cap patró a seguir.

La núvia de Lon Shevu, Shula Palasj, treballava per a una empresa de transport. Començaria amb ella; sense cap trucada de comunicador per si de cas. La GAG podria estar monitorant, de la mateixa forma en què Ben havia espiat a senadors i polítics, quan era a la Guàrdia. Es va dirigir al treball de la Shula, tornant sobre els seus passos de tant en tant igual que havia fet Jori Lekauf...

A vegades li colpejava dur. Fins i tot quan estava sumit en el dolor per la mare, Lekauf apareixia de sobte en la seva ment, i ho tornava a sentir tot. No era un sentiment de pèrdua menys intens que el que sentia per la seva mare, només diferent, i encara podia treure-li l'alè per un moment mentre es tranquil·litzava. Lekauf li havia ensenyat sobre evadir la detecció i seguir a altres, així que aquesta era una altra manera de garantir que el seu sacrifici per salvar a Ben no hagués estat en va; usar aquest entrenament per fer caure a Jacen era correcte.

Ben va girar a la dreta a una passarel·la plena de botigues de roba i bars. Què vull dir realment amb «fer-lo caure»? Estava segur que no volia dir matar-lo. El treball d’en Ben no era jutjar. Ell només estava reunint evidències i un altre decidiria què fer amb Jacen al final.

Què es fa amb un dictador deposat? També un Sith? I si el pare el posa en ordre i el porta de tornada al costat de la llum, com podré alguna vegada estar a la mateixa habitació després del que ha fet?

Primer el primer; i el primer era provar un cas contra ell, tot i que Ben sabia que hi havia gent ordinària que diria que Jacen ja era culpable de prou coses, i que matar un Jedi en realitat no li portava a una nova categoria de monstruositat. Només era un acte personal de traïció, i Ben sabia que havia de posar això a un costat.

La majoria dels assassinats ocorren dins de les famílies. Vaig pensar que nosaltres seríem diferents?

Sí. Ho vaig fer. Som Jedi.

Ben alternava entre autobús lliscant -pagant amb crèdits en efectiu, xips no rastrejables- i caminar entre estacions d'acoblament. Trobava que ara no necessitava afectar un pas diferent. Els talons lleugerament més alts havien alterat l'angle de la seva columna, donant-li punxades. Una hora i alguns canvis d'aparença més tard, estava fora d'un dipòsit subsidiari de GalactiEnviaments.

Quan va entrar, no va poder veure ni una cara que reconegués. Era un lloc molt concorregut; éssers de totes les classes feien cua esperant per enviar paquets o sostenien a les seves mans quaderns de dades, comprovant els enviaments. Va interceptar un droide amb l'uniforme de GalactiEnviaments corrent per la zona de recepció.

-Està Shula per aquí? -preguntà-. Shula Palasj?

-Ella ja no treballa aquí -va dir el droide.

Bé, això va ser sobtat; i només podia haver ocorregut recentment, perquè l'última vegada que havia parlat amb Shevu, ella encara havia estat aquí.

-Gràcies -va dir, i va vagar fins a sortir caminant mecànicament per la passarel·la i repensar la seva estratègia.

Ara hauria d'anar directament al departament d’en Shevu. No hi havia volgut fer-ho, només per si de cas Shevu estava sota vigilància, però encara tenia la targeta clau, i si Shevu no havia canviat el codi... bé, això no demoraria molt a Ben. Va passar el següent parell d'hores prenent una ruta indirecta cap al bloc de departaments. Per quan va completar l'última etapa del viatge, estava cansat i fart de canviar-se la roba.

Igual que en la majoria dels edificis de departaments a la capital, una sèrie de càmeres per a prevenció del delicte vigilava l'entrada. Ben va visualitzar que els sensors captaven la fogonada sobtada d'una llum intensa, usant la Força per sobrecarregar-los per un moment per donar-se temps per passar al turboascensor. Tot el que veuria el sistema de monitoratge era un curt període de formes fosques mentre la càmera intentava compensar els nivells de llum, que el seu sensor li indicava que hi eren. Al pis quatre-cents, Ben va sortir al passadís i es va aturar per un moment davant la porta d’en Shevu, tractant de sentir si hi havia algú a dins.

Se sentia buit. Ben va intentar amb la targeta clau i no va funcionar. Li va prendre un parell de segons esborrar amb la Força el forrellat per tornar-lo a la seva configuració predeterminada i lliscar a l'interior.

S'havia quedat aquí abans, quan Shevu li havia donat un refugi perquè no hagués d'anar a casa i enfrontar-se al Luke; hi havia una sensació de familiaritat en el lloc que contrastava amb la sensació que estava violant la privacitat del seu amic. Però Shevu ho entendria. El desordre d'objectes personals s'havia anat... la col·lecció d'animals de peluix en colors inversemblants de la Shula, munts de holovids, una manta heptaliana brodada que s'utilitzava per adornar una cadira... i Ben es va preguntar si la parella acabava de vendre-ho i anar-se'n, i ell estava ara a la casa d'un estrany a l'espera que el nou propietari arribés per trobar un lladre Jedi assegut al sofà.

Una revisió ràpida dels armaris i els rebostos de la cuina va mostrar que Shevu encara hi vivia. Aquests eren els seus uniformes, el seu equip de bitlla-ball, les caixes de palets de pa amb gust de pebre dels que semblava sostenir-se. Però tot rastre de la Shula havia desaparegut, fins i tot les holoimatges de la parella gaudint d'unes vacances a Naboo.

Potser s'havien separat. Això hauria estat una sorpresa, però un treball com la GAG li donava una tensió a les relacions, i sota Jacen la GAG s'estava fent més difícil de manejar per als anteriors policies de l’FSC com Shevu. Ben es va asseure davant de la porta, i es va resistir a la temptació de trucar al seu vell capità per comprovar en quin model de torns hi era. Últimament això no semblava significar molt en la GAG, de totes maneres. Era un treball de temps complet.

Ben va ocupar el seu temps llegint el seu quadern de dades i especulant. Quatre hores més tard, amb els sentits de la Força alerta, va sentir una presència familiar i va assajar totes les diferents formes en què podria començar a explicar-li a Shevu que ara Jacen estava fora de control.

Esmento a la mare primer, o vaig pujant fins això?

Ell va decidir tocar d'oïda. Uns passos es van aturar fora de les portes. El silenci es va perllongar més temps del que Ben hagués esperat que li prendria a Shevu trobar la seva targeta clau, i llavors les portes es van obrir i Ben es va adonar de com de dolenta que era la idea de sorprendre un policia entrenat.

El brunzit d'un blàster carregant-se li va fer saltar just quan Shevu entrava pel forat i disparava. Ben va desviar el tret, enviant una pica de holorevistes fumejant a terra.

-Senyor, senyor, sóc jo! Sóc Ben! -Va aixecar els dos braços separats del seu cos-. Alto el foc!

Shevu, panteixant i amb els ulls molt oberts, estava sobre un genoll a cobert d'una butaca amb la seva arma de servei encara apuntant a Ben.

-Stang, Ben -va etzibar. Les seves espatlles es van relaxar a l'instant i va tancar els ulls per un moment-. No facis això. Truca primer, maleïda sigui.

-Ho sento. També sento els danys.

Shevu va tornar enrere al passadís i li va dir alguna cosa a una persona que Ben no podia veure. Els veïns havien tret els caps de les seves portes per veure de què es tractava el soroll, i Ben va sentir algunes paraules com: vaig pensar que hi havia un lladre, però és un amic abans que Shevu tanqués les portes darrere d'ell i es quedés mirant a Ben.

-Tens sort de ser un Jedi. -Shevu semblava molt més agitat del que hauria estat en una missió veritablement perillosa-. O t'hauries convertit en un amic mort.

-Vaig tractar de trobar la Shula primer. No volia posar-te en perill venint directament a tu.

Shevu va recollir les holorevistes disperses i foses. Algunes s'havien soldat en un únic bloc.

-Estàs en problemes.

-No... Jacen ho està.

-Oh, està bé, llavors. -Shevu va aixecar les celles-. Tots estem en el poodoo. Ens van dir que tu ja no ets personal de la GAG. Jacen no va dir per què t'havies anat, però quan va suggerir que li ho diguem si et vèiem alguna vegada, vaig arribar a les meves pròpies conclusions. És una mica difícil ignorar el caos que hi ha al Consell Jedi. -Shevu es va compondre com si hagués comès una terrible ficada de pota-. Quina classe d'amic sóc? Lamento això de la teva mare, Ben, realment ho faig. Això ha estat desconsiderat de la meva part.

Ben va respirar fondo i es va llançar directament. El peu hi era.

-Va ser en Jacen qui la va matar.

-Sí, tens raó.

No va ser tant la manera ocasional en què Shevu ho va dir el que va commocionar tant a Ben com el fet que ho digués de pla. Shevu no estava consternat. Ni tan sols estava lleugerament sorprès.

-Ho sabies?

-Vinga, Ben, tu coneixes les regles d'evidència tant com jo. No tinc res sòlid. -Shevu va comprovar els tancaments de la finestra i va tornar a comprovar la porta, com si en aquests dies estigués acostumat a cuidar-se l’esquena. Llavors va anar a la cuina, i el so de repicar de plats, l'aigua corrent, i els rebostos obrint-se va arribar a la sala d'estar amb el sobtat olor del caf fresc-. Les seves empremtes digitals estan per sobre de tot... no és que els Jedi deixin alguna, és clar. Ell seria el primer sospitós a qui comprovaria el coll, creu-me.

-La meva família i els altres Jedi pensen que va ser l’Alema Rar.

-Qui és?

-Una Jedi Fosca boja amb un ressentiment contra la tia Leia. A ella li agradava fer servir dards enverinats, i sabem que això va ser... la causa de la mort. -Si Ben evitava personalitzar el delicte per algunes hores, mentre treballava, podia mantenir el control. No t'estic oblidant, mare, només he de fer això.- Ara Alema està morta, així que no podem corroborar res.

Shevu va esbufegar amb simulada diversió.

-Has d’aprendre a no perdre els sospitosos, Ben. És una nosa a l'hora de quadrar els registres de custòdia.

-Ella va lluitar ferotgement amb un dels Jedi enviats darrere d'ella. Era ella o nosaltres, de veritat. Seguia intentant matar la tia Leia.

-Això explica per què sembles tan gran aquests dies. -Shevu va tornar a fer aquest so uh. Ben sabia que ell no aprovava que els nois de l'edat d’en Ben fossin enviats en missions amb foc real, però no entenia que era diferent per als Jedi-. D'acord, Jacen és el sospitós principal. Fa un parell de dies, va matar una tinent a l’Ànakin Solo, com si res, a ulls de la tripulació del pont. Li va trencar el coll a la tinenta Tebut sense si més no tocar-la, i va llançar al capità Nevil a l'altra banda de la coberta. -Shevu va emergir de la cuina amb dues tasses fumejants-. Veus el que vull dir amb empremtes digitals?

Ben s'hauria d'haver sorprès. Ell es va esforçar, però tot el que tenia era una preocupant sensació que els únics éssers que no podien veure a Jacen pel que era eren els Jedi, i la seva família. Jacen estava deixant un rastre de cossos.

-Fins i tot em va torturar a mi -va dir en Ben, adonant-se que sonava autocompassiu, tan aviat com les paraules van sortir dels seus llavis. Almenys encara estava viu-. El pare va lluitar amb ell i em va aturar abans que el matés.

La cara d’en Shevu va ser per un instant un control fred, com si estigués reprimint un rampell.

-Devia d’haver-t'ho permès. Jacen Solo és un boig. Un psicòpata.

-Jacen no està boig. És un Sith. Saps el que és això?

-Francament, no.

-És un Jedi que només fa servir el Costat Fosc de la Força. En realitat, no és un Jedi en absolut.

-Un tipus dolent. Però no il·legal. Culte equivocat.

-Sí. Suposo.

-Està bé, boig, Sith, èticament alternatiu, com vulguis dir... Jacen demostra una tendència a la violència personal extrema, i els meus instints de policia tendeixen a prendre nota d'això. Quina és la teva teoria sobre la teva mare?

Ben podia tractar el bàsic amb Shevu.

-Jacen era al lloc correcte, tenia els mitjans per fer-ho, i crec que el motiu va ser que ella va descobrir que ell era un Sith. No tinc evidències que el vinculin a l'escena a part que em va trobar a mi amb el cos d'ella, i ell no hauria d'haver estat capaç de fer-ho. L'únic que puc precisar és la ubicació.

-L’escena del crim ja està contaminada, suposo.

-La vaig gravar.

-Bon home. Encara podrem convertir-te en un detectiu de l’FSC.

-Li he estat dient a tothom que Jacen ho va fer, però com la ferma sospitosa és l’Alema, tots creuen que és el meu dolor el que parla. Suposo que és més fàcil pensar que l'autor no va ser un membre de la família. Així que necessito la seva ajuda, senyor.

-No em diguis senyor. Sóc Lon. -Shevu va xarrupar el seu caf-. La gran majoria dels assassinats es duen a terme per persones properes: família, amants, amics íntims. Les emocions són fortes, tenen fàcil accés, una cosa porta a l'altra... entens la idea. El maniàtic homicida a l'atzar segueix sent bastant rar, fins i tot en els nivells més baixos de Ciutat Galàctica. I sí, t'ajudaré. Aquesta és la investigació d'un assassinat.

Ben mai va esperar una altra cosa. Hi havia jutjat bé a Shevu, però també estava posant a l'home en perill.

-Puc preguntar-te què va passar amb la Shula? Sembla que vas netejar el lloc esborrant tot rastre d'ella.

-La vaig enviar de tornada amb els seus pares a Vaklin, per la seva pròpia seguretat. Ens vam casar en secret i llavors la vaig treure de Coruscant, i em vaig desfer de tot el que hi ha aquí que la vincula a mi.

-Per què?

-Perquè la gent que s'oposa a Jacen Solo acaba una mica morta, i jo estic elaborant un expedient sobre ell. La situació empitjorarà molt. Una vegada que vaig posar la Shula en un lloc segur, el meu únic dilema era si volia veure’l sotmès a judici polític i acusat per l'Aliança, o si seria més satisfactori veure a Fett o al Consell Jedi matar-lo. Crec que la venjança d'en Fett podria ser més divertida.

L'aversió d’en Shevu pels mètodes d’en Jacen havia estat òbvia des del moment que Jacen havia matat la filla d’en Fett en els interrogatoris. Ben no s'havia adonat que s'havia convertit en un odi en tota regla.

-Llavors ho farem junts.

-El que sigui necessari, i vaig a romandre a l'interior, tant de temps com pugui. -Shevu semblava resignat-. I a ell li agrada tenir-me a prop, fins i tot a l’Ànakin Solo.

Ben es va preguntar quan el seu pare s'adonaria que no s'havia registrat, i començaria a preguntar on era. Hi havia apagat el comunicador, per si de cas Luke ho deia i detectaven el senyal. Li ho diria al pare aviat. Ja se sentia millor referent en això; tenia una forma d'expressar-ho -només estic lligant els caps per lligar, pare, només m'asseguro que no ens hem oblidat de res, està bé, Lon Shevu va a aturar-me abans que faci alguna bogeria- però aquest moment li va fer comprendre que el pare voldria l'ajuda d’en Shevu, perquè fos un espia en el cercle íntim d’en Jacen. I Shevu estaria d'acord, perquè en el futur previsible no podia aconseguir justícia a l'AG, i era molt decent i honest com per tornar-se cap a la Confederació.

Tot el que tocava Jacen es corrompia. Ben va inspirar profundament, va prendre una mica de caf, i es va concentrar en no deixar que la seva fúria sobre aquesta taca i tota la gent que estava enverinant... el fes enutjar.

-Unim els nostres recursos. -Shevu va deixar la seva tassa sobre la taula baixa amb un cop i va recolzar una holocarta en blanc contra la cadira de davant. Va prendre un estilet i va començar a dibuixar columnes d'un costat i els inicis d'una taula en l'altre. Així treballaven en un crim els detectius de l’FSC, ja ho sabia en Ben-. Anotem tot el que sabem... discretament, és clar.

Ben va tractar d'imaginar com d’absolutament miserable que va haver d'haver estat per a Shevu i Shula casar-se i llavors haver de separar-se. Va tenir la sensació que Shevu s'havia afanyat a casar-se amb ella perquè si alguna cosa li passava a ell, ella rebés els beneficis d'una vídua del servei. Era depriment, però la gent havia de pensar així en aquests dies.

Jacen realment sabia com estripar famílies.

LLANÇADORA PRIVADA DE L'ALMIRALL, EN RUTA CAP A N'ZOTH

La Niathal no estava convençuda que Jacen no canviaria els panys quan ella li donés l'esquena, però es va negar a contaminar-se per la cultura de paranoia que podia veure desenvolupant-se en l'administració pública i entre els senadors.

Tot i així, va partir el seu viatge cap a N'Zoth i va canviar de vehicles dues, tres o quatre vegades, amb el pretext de fer inspeccions d'una sèrie de naus des d’auxiliars fins transports de tropes, llavors va partir en la seva llançadora privada sola, sense pilot. Una cosa era la saludable no-paranoia, i una altra buscar-se problemes. Encara podia enginyar-se-les per pilotar una nau sense deu oficials que complissin cadascuna de les seves ordres. Era la forma més segura. Tenia l'esperança que els rumors a la flota poguessin suggerir que la vella Cara d'Iceberg estava tenint assignacions secretes amb un amant. Sempre era una història molt útil per a treure a flotació.

I havia de veure a Luke Skywalker.

Era la primera vegada que estava completament sola, sense tripulació a l'altra banda d'una prima mampara o seguretat prop de la seva habitació, de manera que semblaven anys. Probablement era una qüestió de mesos. S'havia començat a preocupar de, amb qui se la veia parlant, a qui cridava, i amb qui dinava; fins i tot el senador G'Sil, un home amb el qual havia estat relativament a prop en termes polítics, només la saludava als passadissos i s'apartava del seu camí. Ara el Consell de Seguretat no tenia cap funció real més enllà de preocupar-se pel que Jacen anava a fer amb ell, i ell certament no necessitava consultar-li; semblava necessitar que li recordessin que ell tenia el deure de consultar-la a ella.

Bé, ara ella no li estava consultant. Va prendre posició en el punt de trobada, a quinze mil quilòmetres de N'zoth, comprovant els seus escàners a la recerca de naus i es va preguntar si sempre seria així. Els rebels havien viscut així durant vint anys tractant d'enderrocar l'Imperi. Semblava aclaparador.

Ella era la Cap d'Estat conjunta, i aquí estava inquietant-se com si fos indefensa.

-Stang... -va dir en veu alta, disgustada amb si mateixa-. Només seran vint anys si tu ho permets.

Luke Skywalker arribava tard. Ella va seguir comprovant el seu escàner, augmentant el rang i buscant en un espectre de senyals més ampli, i tement el pitjor fins al moment en què l'alarma de proximitat de la llançadora va sonar i ella gairebé s'ejectà.

El comunicador de curt abast brunzí.

-Almirall Niathal, permís per pujar a bord...

-Mestre Skywalker, gairebé em va donar un atac al cor.

-InvisibleX. No té sentit córrer riscos.

-Li diré al fabricant que funcionen molt bé, vol?

La pragmàtica en la Niathal li va dir que prengués nota que la tecnologia invisible com aquesta era genial sempre que la gent a la qual la hi vas donar sempre estigués del teu costat. Fins i tot li havia resultat difícil a la flota trobar l’InvisibleX caigut de la Mara Skywalker; era una espasa de doble tall. Va esperar fins que tots els llums d'acoblament es van posar verds i va obrir l'escotilla de popa a la petita badia de càrrega.

El dosser superior de l’InvisibleX estava encaixat en una faldilla d'acoblament segellada al buit que li feia semblar com si hagués xocat contra la part posterior de la llançadora en un angle de noranta graus, colpejant primer amb el dosser. Luke va sortir de la cabina oberta del caça i va aterrar sobre els seus peus.

-Vaig frenar massa fort -va dir ella, tractant de relaxar l'ambient.

-Recordi'm de demanar-li a Incom que afegeixi un tub d'acoblament -Luke li va agafar la mà com si estigués agraït de veure-la-. Ho sento, simplement no corro riscos innecessaris avui dia.

-Cap de nosaltres ho fa. Gràcies per veure’m.

-L’agraïment és mutu, almirall. Jo també tinc un favor a demanar-li.

-Llavors seré breu. En cas que no s'hagi assabentat, Jacen ha començat a matar membres de la seva sala d'oficials a la vista dels altres. Utilitzant mètodes de la Força.

Luke va tancar els ulls per un moment. Semblava més vell del que la Niathal recordava, amb plecs notables en les galtes i un apagat to gris a la pell. Ella es va atrevir a pensar una cosa impensable sobre Jacen, que podria haver estat darrere de la mort de la Mara -no, aquesta era una atrocitat, fins i tot per a ell- i va esperar que Luke digués alguna cosa. No ho va fer.

-Sé que ell és bastant despreocupat sobre el fet de matar -va dir ella-, però sospito que no em vaig equivocar en suposar que això també marcaria un llindar per a vostè.

-Ho fa.

-Llavors, depenent de com ho miri, podria conduir a un avantatge, i la vida de la pobra tinent Tebut no s'haurà gastat en va... Jacen pot perdre la lleialtat de les seves tropes. O simplement podria consolidar un regnat de la por.

Luke es va passar una mà per la cara, del front a la barbeta.

-Crec que recordo com va funcionar aquesta tècnica per impulsar la moral en la generació del meu pare.

-Bé, encara tinc un deure cap a l'Aliança i el meu personal, i encara estic preparada a transmetre-li intel·ligència per tal que pugui utilitzar-la per eliminar-lo. No m'importa el que faci amb ell, teràpia de camisa de força, algun retir monàstic tranquil, o llançar-lo per la resclosa d'aire més propera, però vull que se'n vagi. -Això sonava dur, però la Niathal no estava segura de fins on anirien els humans per posar els parents díscols en línia-. I que deixi el càrrec. Un altre cop d'estat és impossible en aquest moment, així que el millor que puc aconseguir és ajudar a neutralitzar el seu impacte en l'AG i esperar que no es perdin les vides de massa éssers bons fent-ho.

Ella no seria la primera oficial davant una decisió terrible quan el seu líder perseguia un curs de destrucció mútua. La seva lleialtat era cap al bé comú de l'AG, no cap a Jacen Solo.

Espera, estic parlant i pensant com si fos la seva subordinada, no la seva col·lega conjunta i igual. Què estic fent... absolent-me de la responsabilitat? Jo vaig ajudar a posar-lo al poder.

-Tinc als Jedi treballant dur per atrapar-lo, almirall -va dir en Luke-. Vostè creu que està boig?

-No. –La Niathal no ho dubtà-. He vist a molts éssers perfectament assenyats completament corromputs pel poder. Jacen no està boig. Només es va sortir amb la seva massa sovint, i ara no pot veure el món de cap altra manera.

-Sap el que vull dir per un Sith?

-He sentit el terme. Però no sé res d'ells.

-Són usuaris de la Força que prefereixen el Costat Fosc. Com Palpatine.

-Oh... Ja veig. Jedi caiguts.

Luke va prémer els llavis en un somriure sense humor i va apartar la mirada per un moment.

-Curiosament, així és com en diuen els mandalorians. La seva paraula significa ex-Jedi, encara que no sempre és el cas.

-I això fa alguna diferència en com l'abordem? Té poders diferents als d'un Jedi regular?

Luke va semblar estranyament avergonyit. No estava segura per què.

-En realitat no. Només és molt fort i té la capacitat d'utilitzar una tècnica de meditació de batalla que li dóna una notable percepció del camp de batalla.

Ah, això ho he notat.

-Ara té a una jove anomenada Tahiri Veila fent-li encàrrecs.

-El que em porta a Ben. -Luke es va acostar més a la Niathal i la va mirar a la cara, el que requeria una mica d'inclinació de cap per part d’en Luke per la posició dels ulls en una mon cal. Ell li va estrènyer la mà una altra vegada com si estigués buscant un pulsòmetre-. Demano disculpes, almirall, aquests dies tots tenim por de les nostres pròpies ombres. Podria estar posant en risc la vida d'un home, així que he d'estar segur. Ben s'ha anat una altra vegada, i crec que està de tornada a Coruscant. Ell creu que jo no ho sé, però probablement vol reunir evidències contra Jacen per matar la Mara.

La Niathal gairebé va llançar un sospir d'alleujament. Així que no era l'única que pensava que Jacen podia matar als seus propis familiars.

-Si el veig, m’asseguraré que tingui tota l'ajuda per romandre fora de perill. Especialment si va darrere d’en Jacen per cobrar venjança.

-Ja ho va intentar, després que Jacen el torturés.

-Just quan pensava que l'home no podia ser pitjor...

-La venjança no és el camí dels Jedi, i Ben ha arribat a acceptar-ho, però la persistència obstinada és la manera d’en Ben, i pot arribar a la seva atenció. Podria estar amb el capità Shevu. Eren propers.

-Vostè confia en Shevu?

-Sí. Existeix una cosa anomenada certesa de la Força i la tinc en aquest jove.

La Niathal va revisar la seva opinió del capità de la GAG. Llavors la seva actitud era de valent dissidència. Hauria de dissuadir-lo d'això.

-Algú dins de la GAG seria útil per a tots nosaltres.

-Ens tornem explotadors per totes les raons correctes, no és així?

-Així és.

-Llavors fins la propera vegada.

Luke es va balancejar per tornar a entrar a la cabina de l’InvisibleX en un moviment gimnàstic que li hauria costat a un home molt més jove i es va aferrar amb els genolls mentre les corretges del seient es tancaven al voltant d'ell. A continuació, el dosser es va tancar, li va oferir un gest amb el polze cap amunt com si només fos un pilot ordinari prenent un caça per a un vol de prova i la mampara de seguretat es va tancar per alliberar el buit a la falda d'acoblament. Se'n va anar.

Pobre Ben, va pensar la Niathal. Ella li va desitjar sort i va decidir que faria alguna cosa per ell si tenia l'oportunitat.

No, Jacen. No et sortiràs amb la teva. No en la meva armada.

PHAEDA, SECTOR IMPERIAL: DIPÒSITS DEL TRESOR, DERAPHA

La llosa de carbonita jeia sobre un cavallet, embolicada en un vellut sintètic gris, amb tot l'aspecte d'un fèretre.

Fett va inhalar l'aire ranci i va tendir el seu xip de Registre de Testaments i Herències, la seva autorització per recollir les pertinences d'un porc mort anomenat Rezodar. El sequaç de l'advocat el va agafar, el va revisar, i es va apartar per deixar que Fett i Mirta creuessin el llindar del dipòsit.

Fett no coneixia Rezodar, i no li importava. Podia endevinar l'estil de vida del gàngster. Després de tot, això era Phaeda. En un mal dia feia que Nar Shaddaa semblés elegant. No hi havia tornat aquí des de l’apogeu de l'Imperi, un altre element del seu passat que tornava per turmentar-lo en aquest difícil dia.

-El deixaré per netejar el dipòsit, senyor -va dir el sequaç-. Tres hores màxim. Tot ha de marxar. Hi ha un droide disponible si necessita ajuda per carregar.

Només hi havia una cosa que Fett volia. La resta... ho tiraria, o fins i tot l'hi donaria als pobres que ho mereixessin, o tenint en compte que es tractava de Phaeda, a les classes criminals que no ho mereixien.

-Això és tot -va dir, i va fer unes passes endavant. La distància fins al cavallet es va sentir gairebé tan impossible com l'extensió de pols a la sorra de Geonosis que havia hagut de creuar per recuperar el cos del seu pare. I després hi havia hagut el cos de l’Ailyn i reenterrar les restes del seu pare... Fett havia fet de portador de fèretres amb massa freqüència en el passat any. No era un home molt aprensiu, però s'estava acostant al límit de la seva tolerància.

Però Sintas està viva. I tu també, tot i que alguns dies seria millor que estiguessis mort.

-En quin ordre vols fer això? -va preguntar la Mirta.

Hi havia estat callada des que ell va llançar aquesta bomba sobre Shysa. Estava a l'altre costat de la llosa de carbonita embolicada i es va treure el casc, el nou que li havia fet el pare de l’Orade perquè fes joc amb les plaques d'armadura que ara havia pintat d'un profund color safrà. Quan es va lligar el seu curt cabell enrolat amb una sola mà, per un breu moment es va assemblar a la seva àvia. Era la boca. Els ulls definitivament venien del costat de la família d'ell.

-Comprovem primer la carbonita -va dir en Fett. No era el que volia dir, però era més fàcil de dir que només es preocupava per la Sintas i que tota la resta era llast.

Va agafar la vora superior del vellut. La caiguda de la tela s'aferrava a les petites muntanyes i valls d'un rostre, una terra en altre temps familiar. Llavors va tirar enrere el llençol; i es va sentir igual que el moment en què va veure la cara colpejada de l’Ailyn quan Mirta va obrir la bossa per cadàvers, la impressió de la cara d'una estranya que havia d'haver conegut, però la vida s'havia perdut gairebé del tot.

-Oh... -va dir la Mirta.

Feia falta molt per tancar-li la boca a la noia, però era la segona vegada que Fett havia sentit aquest panteix ofegat avui.

Fins i tot en els contorns monocromàtics de la coberta de carbonita, Sintas era reconeixedora. Pitjor encara: era bonica. Va doblegar lleugerament els genolls per comprovar el seu perfil contra la llum, però es veia com la recordava: pòmuls alts, pèl llarg i laci, una petita barbeta punxeguda. Tenia els braços als costats; els ulls estaven tancats, com si estigués dormint. En el seu temps havia vist alguns éssers en carbonita i que havien estat congelats en algun paroxisme de dolor o terror, perquè no era una forma agradable de ser posat en animació suspesa, però Sintas semblava tranquil·la.

Potser el barve la va congelar morta.

Això li va donar una breu sensació d'alleujament a Fett i es va odiar a l'instant per això. Una Sintas morta no desenterraria el passat infeliç, ni estaria per aquí boja i turmentada. Una Sintas morta era el que ja pensava que tenia.

Enfronta-ho, Fett. Mai t’has espantat de res. Què pensaria de tu el pare, massa espantat de tornar a escoltar la veritat? Mai vas poder gestionar aquestes coses. Així va ser com vas acabar en aquesta posició.

-Potser ella podrà explicar-nos com va acabar aquí -va dir, empassant tot el que volia dir. Era cinquanta anys massa tard-. Busca els repulsors.

Va enganxar una unitat en cada vora de la llosa i va mirar al voltant de l'habitació. Només hi havia caixes de diferents mides, segellades i polsoses. No tenia més remei que portar-les i revisar-les en detall més tard, en cas que llancessin alguna llum sobre el destí de la Sintas.

Mirta va comprovar les caixes i va començar a enganxar-hi les repulsors. Mai havia de dir-li que fes alguna cosa útil; aprenia ràpid i es portava bé amb la feina, sense queixar-se, i ho feia a consciència. Només les coses emocionals, els assumptes de família i l'herència, semblaven provocar-la a fer renys malcarats. Va portar les caixes a través de la zona d'aterratge i les va pujar per la rampa de càrrega de l’Esclau I amb mans expertes, llavors va tornar corrent i va moure la caixa següent. Fett es va quedar amb la llosa de la Sintas, incapaç de deixar-la sola en aquest miserable lloc.

-Estàs llest? -va preguntar la Mirta, traient-se els guants interiors i colpejant amb força contra l'armadura de la cuixa per sacsejar-se la pols. Se'ls va tornar a posar i va lliscar els guantellets per sobre-. Et preguntaria si estàs bé, però mai obtindria una resposta.

-Estic bé -va dir Fett-. I tu?

-No. Tinc por. No sé com explicar-li sobre la mare. No sé què faré si acaba boja i hauria estat millor si estigués morta. Però m'ocuparé d'això.

-Jo li ho diré.

-Dóna'm algun advertiment. Com es van separar l'última vegada que es van veure?

Fierfek, no hi ha manera d'evitar això, oi?

-Li vaig disparar -va dir en Fett-. I va ser pel seu propi bé.

-Sí, d'alguna manera vaig imaginar que no va ser un passeig il·luminat per la lluna al llarg d'una costa de Naboo i una promesa plorosa de seguir sent amics.

-Va ser per impedir que obrís un parany caça-babaus. -Fett va accionar els controls dels repulsors i el bloc de carbonita es va aixecar del cavallet, dirigint-lo cap a les portes de sortida. Mirta es va fer a un costat per evitar-lo -. Només una petita cremada de blàster. Hauria d'haver estat bé en unes hores. Sempre es va curar ràpid.

-Vas esperar per esbrinar-ho?

-No era morta quan vaig marxar.

-Bé, llavors ho vas fer millor que amb Shysa.

Mai hauria d'haver esmentat a Shysa. Va ser un error; seguia cometent-los amb la Mirta. De fet, els cometia amb totes les dones, Sintas no sabia la sort que havia tingut que se separessin abans que ell realment pogués espatllar-li la vida.

-Això de Shysa va ser una mort per misericòrdia.

Mirta li va donar l'esquena, mostrant una placa safrà decorada amb segells i signes daurats que havia vist a les armadures del clan Vevut. Llavors sens dubte ella anava de debò amb Ghes Orade. Això significava que Fett aviat tindria un nét polític, i amb un parentiu amb Novoc Vevut i la resta del clan; tot això s'estava tornant massa per a ell, massa complicat, massa arrelat. Llavors Fett anhelava la solitud... sí, solitud. Era una emoció molt més simple de manejar.

-Somies com si t’estiguessis esforçant per fer una confessió d'una paraula a la vegada, Ba'buir -va dir ella-. Així que, o l’escups o anem a concentrar-nos en preocupar-nos per... Ba'buir.

«Àvia» i «avi» eren la mateixa paraula en Mando'a. L'idioma no diferenciava els gèneres, no que pogués parlar-lo més enllà de les paraules soltes que Mirta li havia forçat a aprendre. Era la primera vegada que alguna cosa l'havia irritat. Ell era Ba'buir, ningú més. Aquesta reacció va fer que s'adonés que s'havia identificat massa en el nom.

-No volia fer-ho -va dir-. Ni tan sols volia ser Mandalore. Però si no li hagués disparat, ell hauria tingut una mort horrible. L'hi devia.

-Podries haver fet el més decent i encara haver lliurat el kyr'bes a un altre.

Fett havia après aquesta paraula al principi de la seva relació: la corona, el crani de mythosauri reservat per a l'oficina del Mand'alor.

-Li vaig donar la meva paraula a Shysa que honraria el desig que va fer abans de morir.

Mirta es va aturar i va mirar enrere cap a ell per sobre de la seva espatlla, però no va dir res més. Es va preguntar si li havia cregut. Va trobar que era completament incapaç de seguir parlant, i va passar el seu silenci baixant la llosa de carbonita a un banc a la badia de càrrega i embolicar-la en la tela del vellut.

Era una manera de tractar amb un record dolorós: encaixar-ne un de diferent al seu lloc. Un canvi podia ser tan bo com un descans. En el viatge de tornada a Mandalore, Mirta va seguir sortint del seient del copilot i desapareixent al celler. Quan ell va anar a popa per veure el que estava fent, la va trobar asseguda al costat de la Sintas, amb una mà a l'espatlla, parlant-li en veu baixa.

-No pot escoltar-te –Li va dir.

-Alguns diuen que la gent congelada pot.

Deien que Han Solo ho havia fet, però Fett no veia raó per pertorbar la Mirta més del que ja estava.

-Et sentirà molt aviat.

Mirta va continuar de totes maneres.

-Potser estic assajant un discurs difícil.

Ella tenia raó, però no sabia que no seria un trànsit d'una sola via. Fett va decidir enfrontar-se a tot això si i quan passés, i desitjà ser la meitat d'home del que el seu pare havia estat. Jango Fett hauria sabut què dir.

L'Esclau I va aterrar a la granja d’en Beviin a Keldabe al vespre. Un petit comitè de benvinguda de rostres ombrívols es va trobar amb la nau, i Fett només podia sentir-se molest per tenir una vegada més una audiència observant el molt mal treball que havia fet com a espòs i pare. El Dr Beluine hi era com li havia ordenat, incongruent en les suaus robes de ciutat i el seu cabell ros-blanc assotat per la brisa. Beviin i el seu company Medrit Vasur van mirar el bloc de carbonita amb celles igualment frunzides. Era estrany veure a Beviin amb una expressió que no fos un somriure alegre.

Medrit va aixecar una cella.

-No sóc un expert, és clar, però aquesta que tens aquí era una bella dona, Fett.

Fett va prendre nota del temps passat i la implicació de la seva ingratitud cap a la mà afortunada que li havia tocat i va seguir al bloc al taller d’en Medrit. Els néts de la parella, Shalk i Briila, els van seguir per veure l'espectacle, amb els ulls molt oberts.

Jintar, el seu pare, va aparèixer del no-res i els va recollir als dos en els braços. Així que havia tornat de la guerra; la seva mà dreta estava embolicada en un gruixut embenat. La propera vegada que anés a lluitar, Shalk tindria l'edat suficient per unir-se a ell i aprendre l'art de la guerra. Compliria vuit en el seu pròxim aniversari, li havia dit Beviin. Semblava massa jove, i no obstant això Fett en aquesta edat havia estat al costat del seu pare, i havia estimat cada moment. Les missions perilloses havien estat un premi inusual.

-Anem, Ad'ike -els hi va dir Jintar-. Aquí no hi ha res per veure. És de mala educació mirar fix al Mandalore.

-Està morta la senyora? -va preguntar Briila-. Podem quedar-nos amb les seves coses?

-Està adormida -va dir Jintar, i li va fer l'ullet a Fett.

Medrit havia netejat una de les habitacions al costat del taller per al procés d'extracció de la carbonita. Era on recarregava amb gas Tibanna els paquets d'energia dels blàsters. Beluine va mirar horroritzat com la llosa era baixada a la cisterna d'extracció.

-Està bé -va dir Medrit, estenent-se sobre el doctor. Era prou alt per fer que un wookiee mascle s'ho pensés dues vegades-. He descongelat un munt d'aquestes coses. Així solíem enviar els cossos dels nerfs quan treballava a Olanet.

-Què tranquil·litzador. -Va dir Beluine obrint la seva bossa per treure una safata de dispensadors pneumàtics i ampolles de medicaments-. He d’escriure un article sobre això per al Diari Galàctic d'Endocrinologia...

Ara els espectadors s'havien reduït només a Fett, Mirta, Beluine, Medrit i Beviin. Medrit estava amb les mans en els controls.

-Quan ho ordenis, Mand'alor.

Es deia que la congelació de carbonita era com la gent havia viatjat les distàncies interestel·lars abans de l’hipervelocitat. L'experiència amb la tècnica més vívida d’en Fett havia estat l'empresonament d’en Han Solo, i la consegüent agitació de Solo després d'haver estat alliberat del bloc seguia sent una cosa que Fett veia cada dia al mirall quan s'afaitava.

-No et preocupis, Bob'ika. -Va dir Beviin somrient nerviosament, atrevint-se a fer broma quan tothom semblava a la vora ombrívola del dol-. Aquí no tenim cap Sarlacc.

Només Beviin podria sortir-se amb la seva amb això. Era el més proper a un amic que tenia Fett.

-Tan aviat com estigui lliure de la carbonita, he d’elevar el seu ritme cardíac i oxigen en sang immediatament per minimitzar els danys als teixits -va dir Beluine. Sostenia un hipo-esprai com si fos una pistola làser en miniatura, i en l'altra mà tenia un dispositiu de subministrament d'oxigen com un respirador Aquata-. Apartin-se.

-Llest, doc? -va preguntar Medrit.

-Llest.

Medrit va prémer els interruptors i la cisterna de ferrociment va esclatar en fred vapor i forts xiulets quan el gas va escapar. Fett va pensar que era més sorollós del que recordava, i llavors es va adonar que el que sentia no era la fuita dels subproductes de la descongelació, sinó els febles xiscles panteixants d'una dona en agonia. Beluine es va llançar cap endavant, bloquejant el seu camí, i es va estendre a la tempesta en miniatura que s'havia format per sobre de la cisterna.

-Està bé, Ba'buir, està bé, està bé... -Mirta també estava inclinada, va agafar la hipo usada de la mà d’en Beluine mentre ell aplicava el respirador. Sintas no estava cridant... ella mai havia estat una nyicris, ella no... però els sons que estava fent eren incoherents, el pànic de qualsevol animal aterrit per alguna cosa desconeguda pressionat sobre la seva boca per un estrany-. Estàs fora de perill, està bé. Vas a estar bé.

Quan el vapor es va dissipar, Mirta sostenia la mà de la Sintas mentre Beluine li col·locava un monitor al braç. Sintas es retorçava, tractant d'incorporar-se, i girant els ulls amb la mirada totalment descoordinada. Va apartar el braç d’en Beluine, intentant cegament aferrar alguna cosa. Mirta li va agafar el braç.

-Estàs entre amics -va dir en veu baixa-. Tranquil·la. Udesii. Només relaxa't i deixa que el doctor t'atengui.

Sintas mirava més enllà d’en Fett, el seu rostre blanc de terror contrastava més amb els tatuatges kiffar de tinta negra, els qukuuf. Estava cega. Ell estava preparat per a això, però no estava preparat per mirar-la als ulls blau fosc de nou, sent ambdues coses alhora, tot el que pensava que havia volgut alguna vegada i el judici merescut per la qual cosa no li havia donat. Els últims cinquanta anys es van esfondrar sobre si mateixos deixant a Fett de nou amb dinou anys; enamorat per un breu temps, i llavors un home gran i entumit que es preguntava per què l'única cosa que va poder fer va ser allunyar-se i deixar-la en algun carreró llardós, sabent que també estava abandonant de nou a la seva filla.

Ni tan sols li vaig preguntar per l’Ailyn. Només li vaig donar l'holograma a la Sintas i li vaig dir que no el perdés de nou.

-Bé, es pot moure -va dir Beluine-. No hi ha paràlisi. Excel·lent.

-Shab, és molt perspicaç -va murmurar Medrit-. Jo mai hagués diagnosticat això ni en un milió d'anys.

Mirta i Beviin van aixecar la Sintas i la van posar en una llitera repulsora, embolicant-la en llençols. Ara ja s'estava calmant, o almenys, s'havia esgotat fins a quedar en un estat més tranquil. Fett es va atrevir a acostar-se una mica. Beviin va posar una mà discreta sobre la seva esquena per sostenir-lo.

-Senyora -va dir Beluine-. Pot escoltar-me? -Va dir comprovant el dispositiu en el seu braç-. Pot dir-me el seu nom?

Ella va sacsejar el cap en direcció de la veu del doctor.

-El... Vaig escoltar...

-Això és bo. Ho intentarem de nou. Em pot dir el seu nom?

Sintas va semblar totalment distreta per la pregunta. Es va acomodar sobre l'esquena, amb els ulls oberts i aparentment mirant el sostre del taller.

-Jo... No ho sé. No sé... qui ets tu? On és...? oh stang no sé qui...

Sintas havia estat congelada als seus trenta i tants anys. Estava feta una ruïna tremolosa en sortir de l'agonia de la suspensió en carbonita, però encara era una dona bella.

L'hi dec. Ara ja no és la meva dona, però li dec quelcom per tots aquests anys que mai vaig ser ni un espòs ni un pare.

Fett no tenia forma d'articular això en veu alta, perquè mai havia après a anar més enllà d'aquesta relació pare-fill que ho definia tot, però no podia abandonar-la aquesta vegada. Almenys ara tenia una mica d'espai per trobar la manera d'explicar-li la història que falta.

Si ella hagués estat en els seus cinquantes, seixantes o setanta, hauria fet les coses d'una altra manera, ho jurava. Però no ho estava. Ni tan sols tenia l'edat suficient com per ser la mare de la Mirta. Mirta semblava afligida però els seus ulls estaven secs. Sí, era una Fett.

-Anem a portar-la a la seva habitació -va dir en Fett-. El Dr Beluine necessita dur a terme el seu examen.

-L’amnèsia és molt comú en els casos de carbonita -va dir Beviin amablement, seguint al repulsor cap al cos principal de la casa-. Però, quant del seu passat t'agradaria que ella s'oblidés per sempre?

-No és ella la que necessita oblidar -va dir Fett-. Sóc jo.

Següent