Revelació (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Quan la nació corri el seu risc més fosc, el gran guerrer-mariner Darakaer serà convocat del seu somni etern per un ritme marcat en el seu antic tambor. Perquè la seva promesa final va ser que havia de venir en la nostra ajuda quan sonés el tambor, i que hauríem de cridar-lo quan naveguéssim per enfrontar a l'enemic.

-Llegenda Folklòrica Irmenu

POST AVANÇAT JEDI, ENDOR: DOTZE SETMANES DESPRÉS DE LA MORT DE LA MARA JADE SKYWALKER

Ben Skywalker havia pensat que seria una simple qüestió d'encendre el seu sabre de llum, cridant venjança o ofegat en un dolor silenciós, no importava que, i tallar el cap d’en Jacen Solo del seu cos.

Estava assegut encenent i apagant la fulla mirant la columna d'energia blava i veient-la desaparèixer només per tornar a cobrar vida una vegada i una altra. Va veure a la seva mare, qui no podia ser convocada de tornada amb el simple accionament d'un interruptor, encara que hagués donat la resta de la seva vida per una oportunitat més per dir-li quan l'estimava.

Però la imatge que volia esborrar i en canvi no podia era la cara d’en Jacen Solo. Tanta gent deia que ara Jacen era un estrany, però un estrany era algú a qui mai vas estimar o admirar, pel que la seva brutalitat o crueltat era només un detall repel·lent, les coses distants dels butlletins d’holonotícies. La família, però... la família podia fer-te mal com ningú més, i ni tan sols havien de torturar-te com ho va fer Jacen per deixar cicatrius.

La cara d’en Jacen que Ben recordaria fins al dia de la seva mort seria la que va veure a Kavan mentre estava assegut amb el cos de la seva mare, la cara que li va prometre a Ben que s'encarregaria de qui havia fet això. I era per això pel que simplement no se n'aniria; hi havia quelcom malament en aquest rostre, alguna cosa que faltava, o hi havia alguna cosa allà que no hauria. Ben analitzava el record, comprovant el seu crono cada pocs minuts, convençut que havia estat esperant a la tia Leia durant hores.

Vaig tenir l'oportunitat de matar-ho. El pare em va aturar. Potser... potser podria haver matat a Jacen sense tornar-me fosc. Alguna vegada tindré una altra oportunitat?

Molts Jedi havien matat Sith abans. Deien que Kenobi va matar un Sith a Naboo, però ningú pensava que va ser un passaport instantani al Costat Fosc, i alguns treballs bruts havien de fer-se. Ben havia pensat que la seva necessitat absoluta, que el consumia per complet, de destruir a Jacen havia passat; però no ho havia fet, i tampoc el seu dolor. Només havia canviat de posició. Anava i venia, alguns dies eren pitjors que altres. No la superaria. Aprendria a viure amb la pèrdua -d'alguna manera- però la galàxia havia canviat i mai tornaria a la normalitat; era un univers alternatiu, gairebé prou familiar perquè pogués navegar en ell, però on les fites més importants s'havien anat per sempre.

Ara estava disposat a obrir-li el seu cor a la Leia. Hi havia algunes coses que no estava disposat a dir-li al seu pare. Luke Skywalker podia haver semblat com si s'estigués ocupant del seu dolor, però Ben sabia que no, i si ell li explicava el que realment pensava... Pare mataria a Jacen, estava segur d'això. Es trencaria. Ara Ben havia de ser el responsable.

Però si m'equivoco... Només faré més mal al pare.

Res quadrava.

No crec que Alema hagi matat la mama, amb esfera Sith o no. Simplement no ho crec.

Com sabia Jacen on trobar-me a Kavan?

Com sabia que jo hi era amb el cos de la meva mare?

En aquell moment Ben havia pensat que era estrany, fins i tot quan el xoc de trobar el seu cos gairebé l’hi havia paralitzat. Però fins i tot en estat de xoc, havia tingut la capacitat per registrar evidències en l'escena, cada element que va poder captar, just com el capità Shevu li havia ensenyat. Jacen li havia esborrat la ment una vegada: no anava a deixar que ell tornés a reescriure la història.

I aquesta va ser la meva reacció instintiva. Fins i tot quan vaig trobar a la mare morta... alguna cosa dins meu em va dir que això era important. Vaig a confiar-hi.

Els Jedi haurien dit que era la certesa de la Força; els policies com el capità Shevu haurien dit que l'entrenament investigador d’en Ben havia actuat. De qualsevol manera, Ben tenia més preguntes que respostes. Però cada dia que passava estava més segur que Jacen, el seu propi cosí, la seva pròpia carn i sang, realment havia matat la seva mare.

Va esperar.

Eventualment va sentir dos conjunts de passos que s'acostaven pel corredor, i va tenir la mala sensació que Luke podria haver-se trobat amb la Leia pel camí i va decidir acompanyar-la. Però quan les portes es van obrir, eren la Leia i la Jaina.

-Ben? –La Leia sempre tenia aquest to calmant que deia que tot estava sota control, fins i tot quan no ho estava-. Què passa?

-Tinc algunes coses difícils de dir -va dir-. Potser no em donareu les gràcies, però no puc guardar-me-les per més temps.

L'acusació estava destinada exclusivament a la Leia, i per un moment va estar reticent a deixar-la anar també davant de la Jaina. Però ella necessitava sentir-la.

-Saps que pots explicar-me el que sigui -va dir la Leia-. Vols que la Jaina ens deixi sols?

-No, no. Sempre que no surtis corrent a explicar-li al pare, perquè ell creu que jo ja he superat això d’en Jacen, i no vull que es comenci a preocupar de nou.

La Jaina es va asseure al costat d'ell, inclinant-se cap endavant, com si estigués disposada a donar-li una abraçada si ell es posava a plorar.

-Està bé. No vaig a dir una paraula, i la mare és la diplomàtica. Què és tan dolent que no pots explicar-ho a l'oncle Luke?

Vés al gra. Com més temps passi preparant-lo, pitjor serà. Ben es va concentrar en un llenguatge calmat i racional.

-Crec que Alema Rar no va matar la meva mare -va dir. Les paraules van quedar flotant en l'aire com si pogués veure-les-. Segueixo creient que ho va fer Jacen.

La Leia es va aturar, amb els braços creuats, però no va reaccionar. Jaina es va moure una fracció en el seient. En tot cas, semblava... avergonyida. Ell va esperar en un silenci angoixant.

-Què et fa pensar això? –La Leia va preguntar a la fi.

-No vaig a confiar en el que sento -va dir en Ben-. Encara que ho sento. Em baso en les coses que no quadren. Ja saps, el que busca la policia? El capità Shevu em va ensenyar. Motiu, mitjans, oportunitat. I la família no sembla significar molt per a Jacen. Mira les coses que us ha fet a tu i l'oncle Han. -Ben va recordar la sortida sobtada de la Jaina de l'exèrcit de l'Aliança Galàctica-. I a tu, Jaina. Mira el que va tractar de fer-te a tu.

-Sé que Jacen està fent algunes coses terribles, però anem d'un pas a la vegada -va dir la Leia-. Ja l’as acusat abans, però tots estem bastant alterats últimament. Per què això encara et preocupa?

-Per la manera com em va trobar a Kavan.

-És bo per buscar persones en la Força, Ben.

-Jo m’estava amagant. Fent el meu acte d'apagada. Ell no és l'únic Jedi que pot fer això, em va ensenyar a fer-ho, i jo li vaig ensenyar a la mare. Fins i tot li he mostrat al pare com fer-ho, i ell us ho va explicar a vosaltres... una vegada que t'apagues, ni tan sols el mestre increïble súper-intel·ligent Jacen hauria d'haver estat capaç de trobar-me. I així i tot es va dirigir directament a mi en un túnel en un planeta desert que està a la part de darrere del més enllà. Això no és sort, i no és trobar-me en la Força. Ell sabia. I llavors estava l'esfera de meditació Sith que tenia la Lumiya.

S’ho havia guardat tot aquest temps. Com més temps guardes un secret, més difícil es torna. Si només hagués desobeït a Jacen i li hagués explicat al pare sobre la cosa. Si només... potser la mare encara estaria viva.

Ben mai ho sabria.

-Què hi ha de l'esfera? -va dir la Jaina.

-Jo la vaig trobar a Ziost. La hi vaig lliurar a Jacen quan vaig atracar a l’Ànakin Solo. La següent vegada que la vaig veure, l'estava conduint la Lumiya.

La Leia va aspirar ràpidament.

-Lumiya sempre va ser bona per a apoderar-se del que volia.

-L’Ànakin Solo podria tenir defectes quan es tracta de detenir infiltracions, tia Leia, però no puc imaginar-me que Lumiya simplement va entrar i va robar l'esfera sense que ningú se n'adonés.

-Està bé, arxiva tot això com inexplicable. Quin seria el motiu?

Jaina semblava estar contenint la respiració. La Leia va apartar la mirada per un moment com si estigués sospesant l'evidència. No és gran cosa... encara.

-Què et sembla el fet que la Mara s'entremetia en el seu camí, com qualsevol bon Jedi? -va dir la Jaina amb amargor.

-No, anem a escoltar l'opinió d’en Ben.

Ara Ben estava teoritzant.

-Vaig passar molt de temps explicant-li a la mare sobre totes les coses que Jacen m'estava demanant que fes a la Guàrdia, i vaig poder veure que la va fer enutjar. Estic segur que ella el va confrontar.

-Bé, llavors això és un motiu, potser. Ara donem una ullada als mitjans.

-Només un Jedi molt hàbil podria acabar amb la mare. Mira totes les coses que Jacen pot fer.

-Però verí? Aquesta és la marca de l’Alema.

-Llavors el seu ús és obvi per desviar la sospita a una altra banda, oi?

-Nen, Alema tenia l'esfera. Ella estava aliada amb la Lumiya. Això ho sabem. I estic segur que el capità Shevu confirmaria que la gent manté el mètode per matar amb el qual se senten confiats. Alema va passar l'any passat tractant de matar a tants de nosaltres com va poder.

Ben estava en marxa pel camí dels comportaments.

-Està bé, Alema estava boja, però no tenia un motiu per matar a la mare. Sempre eren tu i l'oncle Han. -Va dir ell negant amb el cap-. No ho crec, perquè ella s'hauria vanagloriat d'això a Jag si ho hagués fet. Hauria volgut que sabéssim que havia donat en el blanc, per a ferir-nos a tots, per ferir-te a tu. I llavors hi ha l’oportunitat. Ella estava a la zona, sí, però també sabem del cert que Jacen era al sistema hapani al voltant del moment en què va passar.

La Leia realment semblava que s'ho estava prenent de debò. No hi havia rodat els ulls ni li va dir que estava sent estúpid, o ni tan sols es va afanyar a defensar a Jacen. Això no era una sorpresa donat el que Jacen li havia fet a ella, a la seva pròpia mare.

-Bé, no el deixa fora -va dir finalment-. Però no arriba a ser suficient per portar a un jutge, oi? Podria haver estat en el sistema hapani planejant segrestar l’Allana.

Era una bona coartada. Jacen no va poder haver comès un assassinat perquè estava massa ocupat planejant un segrest, Sa Senyoria. Ben es va esforçar a posar un to racional.

-Tia Leia, per què creus que la mare es va aferrar a la seva forma corporal durant tant de temps? Per què creus que el seu cos va desaparèixer just quan Jacen es va presentar en el seu funeral? No creus que la Força podria estar dient-nos alguna cosa? No puc deixar de pensar en això. Li he donat voltes una vegada i una altra al meu cap durant setmanes. No m'atreveixo a discutir-ho amb el pare. Però m'està tornant boig.

La Leia va donar uns passos endavant i es va agotzonar davant d'ell posant-se les mans sobre els genolls.

-Ben, vas dir que vas gravar tot el que vas poder de l'escena.

-Sí, perquè ningú pot esborrar aquest record o dir-me que m'ho vaig imaginar...

-Has trobat alguna cosa en els enregistraments?

Ben es va mantenir ferm. Estava segur, cada dia estava més segur.

-Encara no.

-Està bé.

-Vaig a esbrinar exactament el que va passar, tia Leia. He de fer-ho, i vaig a fer-ho segons el llibre, perquè he d'estar segur o no seré capaç de viure amb això.

-Què passa si trobes evidència que no és en Jacen? -va preguntar la Jaina-. Vas a acceptar el que et diuen els fets demostrables?

Ben s'havia compromès a prendre el camí racional i legal abans que el de la intuïció i els sentits de la Força.

-No vull tenir a la persona equivocada. No importa el que sento per Jacen per les altres coses que em va fer, no vull culpar-lo a ell si això vol dir que el veritable assassí de la meva mare encara segueix solt. I si realment va ser l’Alema... bé, està bé. El resultat és el mateix.

Jaina el va mirar a la cara durant uns llargs moments i llavors va somriure amb tristesa. Amb la Leia encara agotzonada davant d'ell, amb la mateixa expressió trista, Ben es va sentir immobilitzat pel seu dubte tolerant. Potser li estaven complaent. Bé, no importava. Hi havia expressat el seu cas, i anava a provar-ho, perquè no podia continuar amb la seva vida fins que aconseguís respostes.

I anava a seguir endavant amb la seva vida. Quan Jori Lekauf havia mort per salvar-lo, i ell s'havia estat ofegant en la culpa, Mara li havia dit que la millor manera d'honrar aquest sacrifici era viure bé, al màxim, i no desaprofitar el regal que li havien comprat a tan alt preu.

Faria això per la seva mare. Viuria per ella.

BASTIÓ, ROMANENT IMPERIAL: RESIDÈNCIA DE L'ALMIRALL PELLAEON

Gilad Pellaeon, encara saludable en els seus noranta i sense cap intenció de desaparèixer en la senilitat, estava jugant al teix de Theed a la gespa quan el seu ajudant va entrar al jardí emmurallat caminant a pas lleuger.

L'almirall no va treure els ulls de la meta, un curt pal amb la forma d'espiga floral d'un lliri d'aigua cezith, un de la dotzena instal·lats a l'estany ornamental poc profund, però podia veure tots els signes d'urgència en la seva visió perifèrica.

-Sí, Vitor? -Pellaeon sostenia el teix entre el polze i l'índex, recolzant el seu pes sobre el seu palmell-. Espero que estiguis corrent per explicar-me que el xef ha adquirit les entranyes d’en Jacen Solo i les està cuinant per al sopar.

-No realment, almirall.

-La vida està plena de decepcions.

-Un agregat militar de l'Aliança Galàctica ha vingut a veure’l. -Vitor Reige havia salvat la vida d’en Pellaeon durant la Guerra Yuuzhan Vong, i ara el defensava de tots els altres visitants igualment molestos. Aquests dies qualsevol de l'AG encaixava en la descripció-. He de fer-lo fora?

-Recordi-li que si vol una audiència ha de concertar una cita, no venir i preguntar per mi com un venedor de porta a porta.

-Crec que podria haver estat esperant això. Em va lliurar aquesta nota.

Reige es va moure. Pellaeon va girar el cap per mirar un quadrat de flimsi blau pàl·lid perfectament segellat amb escriptura a mà. Seria una petita concessió del petit demagog d’en Solo o un dels seus sequaços orgullós, alguna invitació o algun altre exercici de relacions públiques per fer que la seva junta semblés més respectable. Pellaeon es va tornar a enfocar en el lliri, i va llançar el teix amb una mà experta. Va caure netament sobre l'espiga i va quedar immòbil sobre la seva base.

-Obri-me-la -va dir, prenent un altre teix a la mà-. Si vostè creu que podria elevar-me la pressió sanguínia, llenci’l a les escombraries. Si no... pot esperar fins que acabi el meu joc.

Els teixos Theed era un entreteniment que conreava la paciència i la concentració, mentre proporcionava un exercici suau. Sempre es jugava a l'aigua; els llançaments descuidats obligaven a ficar la mà a l'estany per recuperar el teix. Alguns deien que alguna vegada es va jugar amb peixos carnívors en l'aigua, i que va començar la seva vida com una tècnica de caça a Naboo, però Pellaeon ja tenia bastants depredadors en la seva vida, sense afegir aquest refinament. Es conformava amb res més perillós que una màniga humida quan errava el blanc.

-I bé? -Pellaeon va alinear un objectiu més difícil, l'espiga de la dreta a la part posterior que requeria una tècnica d'elevació per superar la fila del mig-. Va a donar-me un aneurisma o simplement provocar una ràbia embarbollant?

-Realment crec que vostè hauria de llegir el missatge, senyor -va dir Reige-. Encara que només sigui per la seva sorpresa. -Li va tendir el flimsi desplegat amb un somriure perplex, i Pellaeon el va agafar-. El trobareu molest, crec.

Estava escrit a mà, o almenys fabricat per semblar-ho. I era una invitació, després de tot, però no era exactament la que ell estava esperant.

Els caps d'estat conjunts de l'Aliança Galàctica respectuosament sol·liciten una reunió per discutir un tractat d'ajuda mútua amb el Romanent Imperial i l'addició dels seus recursos a la flota de l'AG a canvi de substancials beneficis.

Un segell verd translúcid estava estampat sobre la signatura d'en Jacen. Llavors, no hi ha senyals que l’almirall Niathal hagi vist això; una mon cal hauria d'haver sabut que no havia de donar suport a un petit dèspota com Solo, així que potser ella no estava involucrada. Però clar que la Niathal tenia la seva pròpia agenda, i gairebé segur que no incloïa a Jacen com un valuós col·laborador de per vida.

Aquest mocós. Pellaeon havia renunciat abans de veure’s forçat a treballar amb ell. Quan va començar no havia estat personal; Pellaeon simplement havia objectat la creació d'una sospitosa força de policia secreta que no estava degudament supervisada i lleugerament fora de la cadena de comandament, que llavors es va posar sota el comandament d'algú que mai havia fet servir un uniforme en la seva vida. El disgust, que ara havia fermentat en un odi en tota regla, havia arribat més tard, alimentat simplement amb observar les holonotícies i escoltar els informes d'intel·ligència militar.

Jubilat. No, vaig ser forçat a anar-me'n. I no ho he oblidat.

-No, Jacen, no pots jugar amb les meves naus -esbufegà-. Ni tampoc pots comprar-les. -Arrugà el flimsi a la mà, sentint com es trencava el fràgil segell, i l’hi va llançar de nou a Reige-. No veig cap mèrit en alinear l'Imperi amb un règim que no té relació amb els nostres interessos actuals.

-Llavors li torno això com està a l'agregat, correcte, senyor? -va dir Reige, inclinant lleugerament el cap per examinar-lo -. Crec que és prou eloqüent.

-Un gest val més que mil paraules, però de vegades dues són suficients.

Reige va retrocedir sense fer soroll pel sender vorejat de tanques per lliurar el rebuig a l'agregat. Un bon home; fidel com un fill. Pellaeon havia sospitat durant molt de temps que ho era, era molt possible, però es va mostrar reticent a buscar una confirmació i ser decebut, perquè estranyava terriblement a Mynar. Va ser una cosa terrible ser incapaç de reconèixer que Mynar havia estat el seu fill; Pellaeon va sentir que li havia fallat fins i tot en la mort. No volia més esperances frustrades, i havia fet una generosa provisió per al futur d’en Reige.

Però si algú no desviava les ambicions del Mestre Solo, el futur d’en Reige i de tots els altres seria ombrívol. No era realment cert que l'AG no tingués efecte sobre l'Imperi. Algunes coses no es podien evitar o ignorar, sense importar com de lluny que estiguessin.

Potser vaig ser un ximple per no jubilar-me abans, però encara no estic mort. Encara em queda una mica de lluita per donar, i m’hauran de penjar abans que cedeixi als capricis d'uns civils jugant als soldats. És una llàstima que hagin matat la seva tieta... ella eventualment hauria perdut la seva paciència amb ell, i llavors ell hauria rebut una bona pallissa... oh, sí.

Pellaeon va tirar la resta dels teixos, gaudint d'una fantasia privada sobre jugar el joc a la manera de Naboo, amb un banc de blembies enfadats rondant l'aigua, i fer que Jacen Solo recuperés les pèrdues.

Definitivament encara no era mort.

HABITACIONS DEL CAP D'ESTAT, EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT: DOS DIES DESPRÉS DEL RETORN DE L'ÀNAKIN SOLO

Darth Caedus es va quedar mirant la nota arrugada a la safata i es va preguntar el que Pellaeon pensava d'ell. No importava, però tenia curiositat.

-Potser no em vaig explicar amb prou claredat -va dir-. Què et sembla, Tahiri?

Ella va examinar la nota i va arronsar les espatlles. Ell es va preguntar si ella estava tractant de sentir alguna cosa al flimsi, alguna pista sobre l'estat mental d’en Pellaeon.

-Crec que estàs parlant amb la persona equivocada -va dir la Tahiri-. Necessites el suport dels Moffs, no d'en Pellaeon. Ell seria l'última persona en ajudar-te.

Caedus pensava que era més una assegurança que una ajuda, perquè no tenia cap sensació real d'estar sota amenaça; la Confederació podria haver semblat numèricament igualada, però els números sovint no equivalien a la força. Però ell planejava portar la guerra a un final ràpid, no caminar de puntetes sobre alguna línia de “statu quo”, i per això necessitava una injecció de nombres. El Romanent Imperial no només tenia les naus i l'equip, sinó, més important, també tenia la doctrina i el personal d'alt calibre per fer valer els seus actius. Era gran el llegat del seu avi. Es deia que les tropes de xoc del Romanent eren tan excel·lents com la 501 de Vader, i aquesta classe d'eficiència era el que necessitava en el seu comandament de batalla.

L'única barrera era Pellaeon, ja massa vell per doblegar-se amb els vents de canvi. Alguna vegada havia estat un gran almirall, però tot i que s'havia retirat, voluntàriament o no, encara estava bloquejant la carretera aèria. Els almiralls no es jubilaven, és clar. Sempre estaven subjectes a tornar a ser cridats. Pellaeon encara podia estar esperant el seu moment.

-Tahiri, per fer que els Moffs em donin suport, he de ser aprovat per Pellaeon -va dir Caedus-. És més que la seva posició com a cap d'Estat de Bastió. Puc passar per alt els testaferros quan ho necessito, però el vell encara manipula moltes coses, i té una enorme influència sobre els Moffs. Ells comprometrien les seves forces amb l'AG per la recompensa adequada, però no mentre Pellaeon s'hi oposi.

-I ell s'oposa? Puc veure per què no volia exactament confiar en tu.

-No, jo no sóc la seva persona favorita, i sospito que considera la Niathal com una traïdora en aquesta forma arrogant seva. Però crec que això no és una negativa... només un gest. Crec que vol ser festejat.

La ment de la Tahiri estava calculant visiblement.

-I quin és l'incentiu adequat per al Moff que ho té tot?

-Més encara, Tahiri. Més. Tothom vol més.

-Però més de què, exactament?

-Territori.

-Ha de ser un treball dur trobar lloc on estacionar tots aquests Destructors Estel·lars, oi, Jacen?

Caedus havia d'admetre que ella de vegades era més entretinguda que Ben, encara que no li agradava ser anomenat Jacen.

-En realitat estava pensant en Bilbringi o Borleias. Potser tots dos, si he de fer-ho. Drassanes i bancs. Crec que als Moffs els hi agradarà això... si puc aconseguir que Pellaeon vegi la raó.

Tahiri mai li va preguntar si els mons en qüestió havien estat consultats sobre convertir-se en fitxes de canvi, i Caedus no estava segur de si ella no pensava políticament o assumia que ell faria que succeís amb o sense el seu consentiment.

-És pragmàtic -va dir-. I vol el millor per al seu petit Imperi.

-A ell li agrada el seu honor. -Caedus va somriure i va agafar el munt de quaderns de dades. Encara hi havia a la vista un parell d'articles que el pertorbaven-. Però crec que necessita temps per considerar-lo, i potser una visita d'algú persuasiu. Preferiblement amb un vestit i sabates elegants, Tahiri.

Ella li va llançar una mirada fulminant.

-Vols que jo vagi a veure’l?

-Espero que ho facis millor que en la teva tasca anterior.

-He fet el meu millor esforç, Jacen.

-I no obstant això no pots trobar la base Jedi.

-I, òbviament, tu tampoc...

-Mostra'm que pots completar una missió. Parla amb Pellaeon.

-No va voler veure a l'agregat militar. Què et fa pensar que acceptarà veure’m?

-Pellaeon és un cavaller, Tahiri. Et veurà. No només perquè ets bonica i encantadora, sinó perquè algú farà saber als Moffs la naturalesa de l'operació que li va a ser oferta, i per tant li faran preguntes que el persuadiran a contestar. -Caedus ja havia preparat les seves xarxes; fer surar la idea a través de canals informals era ràpid i fàcil, però Pellaeon havia de sentir que era la seva idea. No es podia empènyer a l'home. Aquesta sang corelliana el feia molt recalcitrant-. Els imperials necessiten un Imperi, veus. És el que fan. Com pot rebutjar això?

-Per què no l’has trucat per a plantejar-li-ho directament? Encara que t’odiï, respectaria la franquesa.

-Només estava provant les aigües amb la carta. Ara que sé quant es resisteix, vaig a passar al pla B i entusiasmar els Moffs amb dues noves adquisicions brillants, i per un suau procés d'osmosi, accelerat pel teu encant, ell dirà que sí, sense haver-se sentit cooptat després de posar fi a la seva llarga i gloriosa carrera abans del que desitjava.

Tahiri va seure a la vora de la taula i va mirar cap a les carreteres aèries marcades per les llums intermitents dels lliscants.

-Planeges cada moviment possible, no?

-No jugo a les endevinalles -va dir Caedus-. Ja s'han repartit massa comodins. Alguns dels quals estan començant a aparèixer. -Va agafar el primer quadern de dades de la pila. De fet els comodins: els informes d'intel·ligència confirmaven que Corèllia havia realitzat una comanda de caces mandalorians Bes'uliik. Eren més ràpids que els Ales-X, blindats amb el pràcticament inexpugnable ferro mandalorià, beskar, i estaven a la venda per a qualsevol que tingués els crèdits. Era una d'aquelles coses desestabilitzadores que canviaven el curs de les guerres. Fett era un home subtil; Caedus havia estat esperant a veure quina forma prendria la seva venjança per matar la seva filla, pensant en termes de violència terminal de pura revenja personal, però el vell mercenari estava mostrant signes de jugar a un joc molt, molt més llarg i més destructiu-. Endavant, Tahiri. Torna a mi amb el teu calendari i estratègia per aconseguir una audiència amb l'Almirall Pellaeon i fes-lo signar per la causa.

Caedus hauria de fer alguna cosa sobre els Bes'uliik. L'opció més simple era comprar un esquadró per a l'AG, fins i tot si això li irritava. Però si Fett podia jugar a un joc més llarg, ell també; el caça era un projecte conjunt amb els verpine de Roche, part d'un acollidor tractat d'ajuda mútua entre Keldabe i els ruscs verpine. Caedus va afegir als verpine a la seva llista d'éssers als quals educar més tard. També es mantindria allunyat de Mandalore de moment. Tenia assumptes més urgents davant seu.

Fondor era encara un important factor d'irritació, produint naus de guerra per a la Confederació en les seves drassanes orbitals. Era una amenaça constant, i estava a prop dels rics recursos minerals en un cinturó d'asteroides; construïa Destructors Estel·lars. No es podia deixar que recursos com aquests romanguessin en mans de l'enemic.

Així que s'ocuparia de Fondor com la seva següent prioritat. Va recollir el seu comunicador i va teclejar el codi de la seva col·lega més propera i irritant, l'almirall Cha Niathal, Cap d'Estat conjunt de l'AG.

Últimament no es veia cara a cara amb els almiralls.

-Almirall -va dir alegrement-. Realment hem de fer alguna cosa respecte a Fondor...

Següent