dijous, 8 de juny del 2017

Maul Tancat (LXXIII)

Anterior



73
ELS TROSSEJADORS

Amb els sabres làser amb vida i oscil·lant davant d'ella, Vosa va aterrar a cavall de la bèstia, els seus peus trobant l'equilibri amb una facilitat preternatural, tallant cap avall a través de la part superior del cap.
A baix, Maul va tirar de si mateix fora de la boca del cuc, gatejant de tornada per recompondre’s. Escoltar un crit, i va mirar per sobre de la seva espatlla per veure que la bèstia, en tot el seu enorme pes i gana, s'havia girat, retorçant-se de costat per ancorar la Vosa sota ella.
El cuc gira, i sempre hi ha més ossos.
Estava retorçant tota l'extensió del seu horrible cos en un intent de sostenir-la i devorar-la simultàniament. A l'altre costat de la plataforma mèdica, Eogan estava lluitant per disparar amb el blàster que havia agafat de les mans d’en Radique, però res d'això tindria cap efecte en el que li estava passant a Komari Vosa.
El cuc anava a menjar-se-la viva.
Maul va trobar els ulls de la Vosa. Fins i tot ara, va veure ell, en el que segurament era el seu últim moment de vida, no hi havia rendició en la seva resposta, cap ombra de por en la forma en què lluitava. En mirar-la, Maul va sentir una revelació alçant-se sota la ira a la qual s'havia lliurat, una sensació poc familiar de connexió, primitiva i innegable.
No era una Jedi.
No era una Sith.
Era una cosa completament diferent, i la idea de donar-li en aquest cuc el privilegi d'acabar amb la seva vida ara no era tolerable, no per a Maul, no avui.
Va carregar cap a ell, el sabre làser artesanal balancejant-se de costat a dues mans mentre ell el llançava directament a la gola oberta de la bèstia, llavors va plantar els seus peus i va girar la fulla en un arc de 360 ​​graus. El seu braç dret semblava estar en flames. La seva espatlla dreta estava cridant-li. Ell ho va ignorar tot, balancejant el sabre de nou, perforant les mateixes dents de la seva boca, tallant les mandíbules des de l'interior, llavors girant cap a l'altre costat fins que va talar les peces bucals en tires.
L'efecte va ser immediat. Amb un crit perforador que Maul va escoltar tant en la seva ment com en les orelles, el cuc va començar a tenir espasmes i va sacsejar la seva cua, rodant de costat, com desconcertat pel fet que –després de tot el que havia passat– d'alguna manera havia estat superat.
Al final va caure quiet.
Maul va trontollar cap enrere, arrossegant-se des de les mandíbules de la bèstia, i va veure la Komari Vosa mirant-lo, amb els ulls buits, des de l'altre costat de la plataforma mèdica. Ella semblava exhausta però triomfant.
–Tu vas fer això. –Estenent el braç cap amunt, ella es va netejar el pèl amarat de sang del seu front i li va fer un somriure torçat–. Tu el vas matar.
Maul no va dir res. La seva mirada viatjava des del gran munt mort del cuc fins a on Eogan Truax estava dempeus, i va recordar el que havia oblidat.
–No hi fa res.
Ella li va arrufar les celles.
–Per què?
–Hi ha càrregues electrostàtiques implantades en els meus dos cors–, li va dir en Maul–. Detonaran en qualsevol segon.
–Però...
–Vaig a morir en aquest lloc. –Ell va mirar a la caixa a l'altra banda de la plataforma mèdica–. El material per a l'arma està aquí dins. Agafa'l.
Alguna cosa es va estrènyer a la boca del seu estómac, i ell es va girar cap a ella, caminant cap a l'escotilla.
–En donar-te'l, hauré complert la voluntat del meu Mestre.
–Espera, –va dir ella, movent-se cap a ell cautelosament, les mans alçades–. Què vols dir, una càrrega electrostàtica?
–No hi ha res que puguis fer.
–Maul, atura’t.
Quelcom en la seva veu li va fer quedar-se gelat a l'entrada.
–Ara veig que em vaig equivocar en atacar-te. Quan vas afirmar que volies lliurar una arma a les nostres mans, vaig anticipar una emboscada... algun tipus de trampa. –La seva veu va flaquejar lleugerament–. No estic acostumada a concedir tal confiança.
Maul no va dir res.
–Sóc una usuària de la Força, ja ho saps, –va dir la veu de la Vosa, i ell podia dir pel so de la seva veu que estava apropant-se a ell–. Potser hi ha alguna cosa que pugui fer després de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada