56
12 x 18
Contra
la part superior del turboascensor, Maul va utilitzar la seva mà lliure per fer
palanca amb la placa de l'altaveu contra l'escotilla del sostre tancada, obrint-la.
La vora era massa gran per al buit, i la seva mà seguia relliscant.
Va
tancar els ulls, invocant el poder del Costat Fosc, buscant en l'escotilla,
sondejant-la per les seves debilitats estructurals. No es va moure.
Parpellejant per treure’s la suor, es va tornar a dedicar a la tasca entre
mans. Estava tornant-se febrilment calent dins de l'ascensor, on la Guardiana
Blirr no tenia dubtes en pretendre rostir-lo viu, o fins que trenqués qualsevol
aspecte rebel que ella veia en ell, i el convertís en... què? la seva mascota,
el seu cadell, o quelcom encara més servil?
La noció
es va regirar, i va enfonsar la tira de metall més profundament entre
l'escotilla tancada i el seu emplaçament, movent-la cap enrere i cap endavant.
Bullint amb impaciència, va alliberar un camp d'energia concentrat contra
l'escotilla, espatllant-la, però no es va moure.
Maul va
maleir, la ràbia alçant-se dins d'ell per on vivia i s'esforçava
interminablement. Reafirmant la seva adherència a l'eina improvisada, va
començar a treballar de nou sobre l'escotilla, forçant-se a prendre’s el seu
temps, lluitant per ignorar la calor sufocant, l'aire enfornat que omplia els
seus pulmons, com si estigués agafant alè d'un forn d'explosions.
Va fixar
la seva mirada directament cap amunt. La pròpia escotilla, un rectangle sense
trets de dotze per divuit centímetres, s'havia convertit en tot el seu món.
Dotze per divuit, i al final representava la diferència entre completar la seva
missió i perir en la vergonya i la foscor.
Slipher... Radique... els khipus...
Va
estrènyer les dents, la calor molt a prop seu ara, pressionant des de tot
arreu, aferrant-se a ell com una segona pell. En aquells dies les parets
s'havien convertit en plaques d'acer incandescents, abrasant-li el palmell de
la mà i els dits que el mantenien al seu lloc. L'interior de la seva boca se
sentia freda en comparació. Una gota de suor va colpejar el sòl i ell es va
adonar que realment podia sentir-la xiuxiuejar. Si la temperatura seguia pujant
així, suposava que podria tenir un altre minut o dos abans que perdés el
coneixement pel cop de calor, i llavors...
Va
seguir treballant. Va haver-hi una olor estranya, carnosa, alçant-se al seu
voltant, i quan el seu palmell embutllofat es va moure lleugerament sobre la
paret, es va adonar que era la seva pròpia carn començant a cuinar-se.
Mestre. No fallaré.
Va
agafar aire, el va deixar anar. Un mareig estrany, narcòtic, havia començat a
prendre adherència d'ell, i va estendre cap a baix el braç, profundament en el
que quedés de la seva consciència, forçant-se a centrar-se. Necessitava trobar
a Eogan Truax. Si tan sols pogués...
De cop i
volta, l'escotilla es va obrir.
L'aire
fred va córrer cap avall des de dalt en un núvol beneït, vigoritzant, i Maul va
deixar anar la placa d'acer a terra i va grimpar cap amunt a través de
l'escotilla, fins gairebé la foscor.
Estava
sobre l'ascensor, mirant a l'expansió interminable del buit. La suor ja s’havia
assecat a la seva pell. Donant-se un moment, va encongir els ulls, estenent-se
amb les seves sensacions mentre els seus ulls s’aclimataven a l'espai sense
llum. Els detalls van començar a resoldre’s. Al davant d'ell hi havia una sèrie
d'esglaons d'acer embeguts directament a la paret a intervals de mig metre, un
salt fàcil des d'aquí.
Va
saltar cap endavant, agafant el primer esglaó, i va començar a grimpar.
Noi, vaig a per tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada