Revelació (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Ben, ho sento tant. M'odiaràs si no t’envio això, i m'odiaràs quan ho sentis, així que és millor que tinguis l'evidència a què no. Serà difícil d'escoltar, amic, com solen ser les entrevistes gravades amb els sospitosos. Les seves raons per fer el que fan... bé, tenen sentit per a ells, això és tot el que puc dir. Puc dir-te que vaig haver de posar tot el que tenia per mantenir les meves reaccions sota algun tipus de control. Aquí està la mala notícia abans que escoltis la gravació: el seu recompte dels fets ocorreguts a Kavan coincideix amb l'evidència física.

Truca’m si necessites alguna cosa més. Sempre sóc aquí per tu.

-Capità Lon Shevu, GAG, en una comunicació xifrada a Ben Skywalker, després d'una entrevista amb el sospitós.

ANTIC POST DE AVANÇADA IMPERIAL, ENDOR

Ben havia passat una hora motivant-se per reproduir l’hologravació que Lon Shevu havia aconseguit arriscant la seva vida.

Han i Leia havien trobat una nova ubicació, més segura per a la base Jedi. Ara Ben era al centre de la sala austera que havia estat la seva habitació, amb tots els mobles i equips embalats per a la retirada d'Endor. La desmanegada cadira plegable ja no hi era. Estava dormint en un sac de dormir reglamentari de la GAG, amb només el seu plat de campanya per menjar i un joc d'higiene bàsic, però seure en un seient còmode no hagués canviat res.

Tard o d'hora, hauria de moure’s d'aquest lloc. Hauria de caminar pel passadís polsegós, netejat de qualsevol cosa que pogués ser una clau de cap a on s'havia anat la resistència Jedi, i dir-li al seu pare, al seu oncle i la seva tia que necessitava mostrar-los unes coses.

 Aquí està Jacen, pare. Aquí està Jacen explicant-li al meu amic com va matar la mare, i per què va haver de fer-ho, i per què no és un mal tipus.

Ben es va obligar a moure’s. No era que no pogués, no com si patís d'algun rar tipus de paràlisi psiquiàtrica, però sabia que el moment en què canviés de posició i comencés a caminar, el curt viatge acabaria amb mostrar-li a la seva família -al seu pobre pare- aquesta horrible, terrible conversa entre Jacen i Shevu. La imatge no era bona, perquè Shevu havia hagut de fer servir una holocàmera amb una obertura com el cap d'una agulla, perquè quedés desapercebuda en la seva túnica. No obstant això, el so era perfecte. Shevu s'havia arriscat a portar el cable, com ell en deia, perquè Jacen estava tan acostumat que els oficials de la GAG portessin kits de vigilància que res d'això li semblava inusual.

Irònic: els sentits del perill Jedi que tenia Jacen, l'habilitat per detectar armes i amenaces, al final havia demostrat ser-li bastant inútil, perquè estava constantment envoltat per la guerra i l'engany, saturat d'ella. S'hi havia acostumat tant com un soroll de fons que filtrava automàticament.

Ara desitjaria haver-lo matat?

No hauria estat capaç d'escopir aquesta merda sobre el seu deure, i de tot el que es preocupava per la galàxia a Lon. Així que encara sort que no ho vaig fer.

Ben es va aturar. Quan tenia pensaments com aquest, i la bilis, literalment se li pujava a la gola, es concentrava en el seu pare i es preguntava si ell tenia pensaments lletjos. Solia funcionar. Ben es va obligar a passar més enllà del dolor impotent i furiós.

Mou-te. Ara.

Ben va caminar. Primer aniria a buscar el seu pare.

La tribu ewok local havia portat un mobiliari temporal als pisos inferiors perquè els Jedi i el seu personal de suport poguessin tenir algunes comoditats mentre esperaven que es completessin els preparatius finals. Ben va trobar a Jag i Zekk a l'antiga sala de reunions, amb les botes sobre una rústica taula alta fins als seus genolls, xerrant en tons descoratjats.

-Hola, Ben. -Jag va fer un gest cap al seient al seu costat-. Vens o què? Estàs bé?

-No, no està bé -va dir Zekk-. Vaig poder-lo sentir en plena ebullició dos pisos més amunt.

Ben havia de fer l'intent si finalment anava a fer-ho.

-Sense ànim d'ofendre, nois, però podrien anar-se'n? Si us plau?

-Sí, però estàs segur que no podem ajudar-te? -Zekk es va redreçar i es va arrossegar a la vora del seient-. Sigui el que sigui?

-De fet, vostès podrien anar a buscar al pare, l'oncle Han, i la tia Leia per mi. Digueu-los que haig de mostrar-los unes coses, i que necessito veure'ls a tots junts. -Va pensar en la Jaina, una mica més tard del que hauria d'haver-ho fet-. I Jag... pots intentar posar-te en contacte amb la Jaina? Necessito instal·lar un comunicador perquè ella pugui escoltar i veure el que els hi mostro a tots els altres.

Tots dos homes van callar de seguida. No hi va haver més de les amables burles que li havien fet a Ben aquests últims dies, cap intent de fer de germans grans quan ell es veia tan mòlt pels esdeveniments. Van respondre a la seva veu d'oficial, com l'havia anomenat Jori Lekauf, i sabien que parlava seriosament.

Jori tampoc hauria d’haver mort. No ho hauria d’haver fet, Jacen. Em vas fer dur a terme l'assassinat d’en Gejjen per fer-me com tu, i Jori va ser només un detall, una de les persones petites.

Ben no volia que ningú més morís per ell. Tot això, per mi?

Va preparar una taula on poder posar l'evidència i ubicar el comunicador on millor pogués transmetre-li la sessió a la Jaina. Simplement no podia fer front al fet d’haver de repetir-li-ho. Tothom pensaria que estava fent les coses segons el llibre, i presentant el mateix cas a tots com un professional; però la veritable raó era que ell només podia suportar el temps suficient per fer això una sola vegada.

Podia escoltar la veu de la Leia apropant-se fora, dient que seria pràctic per veure més a l’Allana, i va suposar que parlava de la nova ubicació per a la base. Quan ella va entrar per la porta, es va aturar en sec per un segon. Han gairebé xoca contra la seva esquena.

-Hola, cor -va dir ella-. Sigui el que sigui, tots som aquí. I anem a escoltar-te atentament, d'acord?

-No sóc jo qui ha de parlar -va dir en Ben-. L'evidència pot fer això.

Han, amb els braços en gerres, va esbufegar, després es va acostar i va abraçar a Ben amb un braç en aquesta forma masculina mig avergonyida. Luke va arribar un parell de minuts més tard, amb el cabell regirat, com si hagués estat corrent.

Ben va deixar els quaderns de dades al voltant de la taula.

-Hi ha temps suficient, pare -va dir en veu baixa-. Estem esperant que Jag es comuniqui amb la Jaina i obtingui una connexió estable, llavors anem a començar. -Ben va comprendre que acabava d'apuntar a Jag al tema de la Jaina, i mai va pensar en el que Zekk pogués sentir al respecte-. Prengueu seient.

Encara no podia tornar-se i enfrontar-los a tots, de manera que va haver de reacomodar sense sentit aquests quaderns i mapes una dotzena de vegades abans que Jag tornés brandant un comunicador encès. El va deixar on Ben li va indicar.

-Pots veure tot això, Jaina? -va dir en Ben.

Semblava com si estigués parada a un dipòsit. Darrere d'ella, les parets estaven cobertes de prestatges plens de llaunes i caixes, i les portes estaven lleugerament entreobertes. Se sentia el murmuri d'unes converses sorolloses i la dringadissa de metall i transpariacer; un restaurant, potser.

-Puc veure-us a tots, i a la taula -va dir ella.

-Està bé... -Ben havia d’advertir-los -. Això no és fàcil d'escoltar. En primer lloc, vaig a mostrar l'evidència física, i després una conversa gravada. Vaig a mostrar coses que vinculen a Jacen amb la mort de la mare, i després el que ell li va explicar al capità Shevu al respecte. Recordin que la gent a vegades confessa coses que no han fet per semblar durs o cridar l'atenció, així que comparin l'evidència física, amb el que diu Jacen per estar segurs de quina és la veritat. No vaig a dir-los el que penso. Només vaig a mostrar el que tinc.

Ben va respirar fondo. Estranyament, a partir d'aquest punt va ser més fàcil del que havia esperat. Usant els quaderns de dades i projectant les imatges a la pantalla que s'utilitzava per als holomapes petits, els hi va mostrar una còpia del registre de l’InvisibleX de la GAG que demostrava quan Jacen havia deixat Coruscant, i quan hi havia tornat la nau a l'hangar. Els hi va mostrar els registres de vol de la mare. Els hi va mostrar els mapes, amb els moviments coneguts de la mare en l'espai hapani, proporcionats pel CTA hapani, i la nota de la Tenel Ka que confirmava quan Jacen havia arribat i deixat el palau. Els hi va mostrar el droide forense, obert, i va explicar com ell i Shevu l'havien utilitzat per recollir traces d'evidència de l'InvisibleX d’en Jacen.

Quan Ben va arribar a les dades sobre el cabell de la seva mare contaminat de sang, va tornar la mirada del seu pare després d'haver-se-les enginyat per evitar-la fins al moment, i llavors gairebé es desmaia. El guarda-pèl. Encara el tinc jo. El pare necessita que l'hi torni. Però Ben va seguir endavant, per les gravacions que havia fet a Kavan mostrant el cos de la mare i els voltants de l'escena del crim, a la seva pròpia breu i deslligada declaració que Jacen Solo hi havia trobat la seva ubicació exacta encara que ell no tenia cap balisa, ni comunicadors, i estava tancat a la Força.

Llavors... va reproduir la conversa entre Shevu i Jacen, i es va quedar assegut en silenci.

Aquesta vegada no va poder veure-la, i es va quedar mirant les seves mans entrellaçades sobre la seva falda, escoltant a l'oncle Han inhalant de tant en tant, com si estigués a punt de tossir. Quan es va arriscar a fer una mirada ràpida al pare i la tia Leia, tots dos havien adoptat la mateixa postura, el braç dret creuant la cintura, la mà dreta prenent-se el colze esquerre, i la mà esquerra sostinguda solta sobre els llavis.

L'enregistrament va acabar. Ningú va dir res durant una estona. Va ser la Jaina la qui els va fer reaccionar.

-Ben -va dir ella en veu baixa-. Ben, ara pots transmetre’m aquest enregistrament, si us plau? Necessito una mica de temps per estudiar-lo.

-Sí, és clar. És clar.

Era una excusa per aixecar-se i ocupar les seves mans mentre pensava en alguna cosa a dir. Tia Leia, la que sempre deia la cosa perfecta en el moment perfecte i feia que tots s'organitzessin en una crisi, es va acostar a ell, el va agafar per les espatlles i li va donar la volta lentament, només el va sostenir en silenci. Quan ella es va allunyar, hi havia llàgrimes en els seus ulls. Ben mai abans l'havia vist plorar.

-Gràcies, Ben -va dir ella-. Vas fer una bona feina, i ho vas fer bé.

Ben es va quedar el temps suficient per enviar-li la gravació a la Jaina, i després simplement va haver de sortir a fora. Va grimpar per un dels arbres més propers a una plataforma que havia estat part d'una passarel·la ewok que s'endinsava cap al bosc i es va asseure amb les cames penjant, mirant la boira sobre la vall.

Si va ser un parell de minuts després, o molt de temps més tard, Ben no podia recordar-ho, però va escoltar a algú pujant la grinyolant escala d’enfiladisses recargolades. Llavors el seu pare va seure al seu costat, també deixant que les seves cames pengessin sobre la vora de la plataforma, però amb una mica menys de facilitat, com si els seus genolls estiguessin rígids. Ben es va inclinar contra la seva espatlla. Van acabar recolzats l'un contra l'altre, mirant al vessant boscós i veient com el dia es quedava sense coses que dir-se a si mateix.

Tampoc van parlar. No hi havia res a afegir, i de totes maneres ells dos ja no necessitaven paraules.

Fou un vespre de flames i granat, espectacular fins i tot per als estàndards d'Endor.

BRALSIN, PROP DE KELDABE: MONUMENT A FENN SHYSA

La Jaina sabia que hauria d'haver trucat a Fett i avisar-li que anava a arribar tard a la sessió d'entrenament.

Estaria molest; mai s'enutjava, però la seva molèstia ja era bastant dolenta. I ella era prou professional per controlar-se, sense importar com de dolentes que fossin les notícies, i simplement dir-li que podria estar una mica distreta avui.

En el seu lloc, ella va acabar aquí sota l'escrutini imaginari d’en Fenn Shysa, amb les cames creuades a la gespa amb un quadern de dades reproduint un malson a la falda.

Ella va tornar a reproduir l'explicació dolçament racional i educada d’en Jacen de per què la gent havia de morir una dotzena de vegades abans de descobrir que no sentia una punxada de reconeixement quan veia la cara d'ell, i les seves paraules sonaven com un idioma extraterrestre, en la forma en què sonen totes les paraules quan se les repeteix sense parar.

Ell ho va fer.

Realment ho va fer.

-Shysa sempre va ser un imant per a les dones -va dir la veu que ella temia-. Té millor sort mort que jo amb vida.

Jaina no va aixecar la vista. Almenys era una mena de broma, no una reprimenda en un moment en què ella realment no podria suportar-ne una. Trencar en llàgrimes davant d’en Fett no era admissible.

-Em sap greu, Fett. Hauria d’haver-te trucat.

-Afegiré la pèrdua de temps a la meva factura.

Es va posar ajupir sobre els seus talons amb els braços lleugerament doblegats sobre els seus genolls. Semblava ser una forma còmoda de seure a l'armadura. Jaina volia explicar el que l'havia fet sortir corrent fins aquí a la recerca de solitud, però mostrar-li la gravació a Fett probablement era la manera més ràpida i fàcil de fer-li arribar el missatge. Era trair a la seva família, mostrar-li la caiguda més baixa dels Solo? Es delectaria? Ella no estava segura de com anava a reaccionar si ell ho feia. En aquest moment, estava tan en carn viva i devastada emocionalment com si Jacen hagués mort. El seu Jacen ho havia fet, és clar.

-Abans que et mostri això -va dir, oferint-li el quadern a Fett-, et farà enutjar perquè és el meu germà. I tot i que semblis insensible, has d'estar devastat per l'assassinat de l’Ailyn.

Fett va prendre el quadern de dades i va prémer els controls.

-Primera vegada que algú ho diu així.

-Està clar. Presonera desarmada.

-Interrogador desarmat...

-No et facis el raonable amb mi. Jacen va matar a la teva filla.

-Mai em faig el raonable. Segura que vols que vegi això?

Jaina no havia esperat aquesta consideració. Però potser ell era encara més insensible del que ella pensava; delectar-se requeria de certa inclinació emocional. Fins i tot la seva cacera Jedi de tota la vida semblava no tenir la passió i el triomf de la pura venjança de sang.

-Sí -va dir ella-. Digues el que vegis. I recorda que el que diu està corroborat per proves forenses.

-Jacen dient la veritat? Bé, bé.

La inclinació de cap d’en Fett suggeria que estava reflexionant sobre això. Després va oprimir la tecla i es va posar a la gatzoneta absolutament immòbil mentre es reproduïa la conversa. Quan va acabar, no es va moure. Jaina va esperar una reacció.

-I bé?

-Què vols saber? -va dir en Fett-. Si està boig? Si seria millor que estigués mort o tancat?

-El que sigui. -De cop i volta la Jaina gairebé es va tapar la boca amb la mà, horroritzada per la seva pròpia manca de criteri: Shevu era fàcil d'identificar com l'home que li havia tendit un parany a Jacen. Stang, ella realment no estava en el seu millor moment avui-. Saps que l'oficial va arriscar la seva vida per aconseguir això...

-Sé com mantenir la boca tancada. Ja hauries d'haver-ho notat. -Fett semblava seguir mirant la imatge estàtica a la petita pantalla hologràfica, encara que era difícil de saber en un home amb casc; pel que ella sabia podria haver estat parlant pel seu comunicador intern, perquè podien canviar entre els canals d'àudio interns i externs en els buy'cese segellats literalment en un obrir i tancar d'ulls. Però va suposar que ell estava mastegant alguna cosa que el molestava.

-Això és el que jo veig -va dir ell-. Un home assenyat. Perquè tots llisquen per aquest camí quan aconsegueixen el poder, i després han de mentir-se a si mateixos per explicar-se com van arribar allà i per què no va ser culpa seva. Llavors és quan la realitat es torna una estranya per a ells. I aquí estàs tu, avergonyida de tu mateixa perquè estàs pensant que potser la Mara Skywalker va començar l'enrenou, però vols veure-la com a una víctima totalment innocent sense complicacions.

Jaina sabia que era cert, perquè li feia molt de mal.

-I?

-Aquest és un barve al qual l'esposa de l’Skywalker gairebé aconsegueix fotre-li una coça al cul. Encara se’l veu espantat quan ho recorda. Perquè ella va ser per a ell com una boja. Com Beviin et va mostrar.

Va ser la conversa més llarga que mai li havia sentit dir; necessitaria callar per un parell d'anys per equilibrar el seu compte de paraules mitjana. No obstant això, Jaina era prou intel·ligent com per reconèixer la veritat incòmoda i va començar a esmicolar totes les implicacions del que ell havia dit. Per ser un home que no semblava tenir ni cor ni cap emoció normal, ell sabia molt sobre les dels altres. Podria haver estat només l'ull agut d'un caçador, o ell podria haver sentit les coses més profundament que el que deixava veure. Jaina apostava per això últim.

-Sí, no volia pensar que Jacen va matar la Mara, però si ho va fer, volia que fos totalment responsable -va dir ella.

-Mara no ho va demanar. -Fett va posar el braç cap enrere i canvià a una posició completament asseguda, amb les cames estirades-. Ella va anar a fer un necessari control de plagues. Gairebé ho va aconseguir.

-Estàs dient que cal... que jo he de matar-lo.

-No és tan senzill.

-Per què tu mai vas anar personalment al seu encalç? Per què li vas dir als teus homes que el deixessin per a mi?

-Perquè si jo el mato com feristela que s'ho mereix, la teva família pot tornar a culpar aquest podrit Boba Fett quan la veritat es desgasti, quan necessitin una excusa per deixar de sentir-se malament pel que van haver de fer. No, vostès netegin el seu propi embolic. Em vaig preguntar: estic quedant-me enrere per deixar que els Solo i Skywalker lluitin entre si perquè vull que pateixin? No. Jacen és l'únic que s'ho mereix, i per equilibrar les coses preferiria veure’l viure molt de temps amb molt de dolor. Com ja he dit abans... mort no em serveix.

Jaina va tractar de deduir si ella estava rebent un subtil sermó de delectació d’en Fett, o si ell havia pensat sobre això prou per tenir un munt de paraules buscant una sortida. Fins i tot els seus sentits de la Força s'esforçaven per captar pistes. Realment semblava estar pensant en veu alta, tractant de trobar algunes respostes.

Jaina de cop i volta es va sentir irrellevant.

-Pots utilitzar oracions molt llargues, oi?

-Tot és temps facturable, Solo.

-Tu odies als Jedi, ho comprenc. Veure al teu pare assassinat, haver de sobreviure pel teu compte...

-No. No ho entens. Però si algun dels teus pot, series tu.

Fett va posar el seu pes en un braç i es va posar dret d'un salt, semblant en molt bona forma per a la seva edat. Va marxar caminant pendent avall cap a Keldabe i no va mirar enrere. Amb el sensor de 360 ​​graus en les seves pantalles integrades, no necessitava fer-ho. Jaina no estava segura de si havia tingut una resposta en absolut, però sí que tenia un munt de preguntes addicionals. Va trencar la seva pròpia regla i va córrer darrere seu.

-Ei, no em donis el tractament críptic, Fett. -Jaina es va estendre de l’espatlla dreta d’ell, i amb una lleugera estirada de la Força el va fer girar. Això probablement no era d'ajuda, donat el tema-. Els Jedi van matar al teu pare. Tu vas caçar als meus. Jo t’odiava i vaig tenir una sensació poc amistosa dels mandalorians durant molt de temps. Tots ho fem.

-Estic intentant mantenir això senzill.

-El què?

-Mace Windu va matar al pare. El barve acabà sortint a fer una passejada per la finestra d’en Palpatine, així que no aconsegueixo volar-li el cap. Afegeix uns quants anys de carregar contra qualsevol Jedi, i llavors parar i preguntar-me per què seguir endavant. Perquè tots els usuaris de la Força són un problema. Sith, Jedi, no hi ha cap diferència, tot i que els Sith sempre van pagar bé. Cada gran guerra des de l'Antiga República exceptuant als vong ha estat entre vosaltres dos tenint els seus conflictes sectaris i arrossegant a tots els altres. Ho dic jo, ho diuen els tipus com Venku, i llavors la gent comença a pensar que potser la pau galàctica no els inclou.

-Vosaltres us moriríeu de fam si no tinguessin una guerra a la qual anar.

-Fem una virtut de la necessitat.

-I som guardians de la pau. No sempre es pot fer això apel·lant a la millor naturalesa de la gent.

-Sí, se m'oblidava. Els compassius Jedi. –Va estendre el palmell de la mà-. Dóna'm el teu sabre de llum. Vaig deixar el meu a casa.

-Per què?

-Dóna-me’l.

La Jaina va agafar l'empunyadura del seu cinturó, i va pensar que només una Jedi que posava una excessiva fe en la seva certesa de la Força li donaria un sabre de llum a un Fett irritat. Ell va encendre casualment la fulla, havia manejat més d'aquestes armes del que admetia, això era clar, i tallà la branca d'un arbre petit amb el raig brunzinaire d'energia. Llavors el va apagar, li va tornar a llançar l’empunyadura, i es va inclinar per prendre la fusta tallada.

-Una arma per a una època civilitzada, et sembla? -Fett li va acostar a la cara l'extrem de la branca, perquè pogués veure que era un tall net, sense gaire saba-. Quan li talles el cap a algú, atrapes suficient sang oxigenada al cervell per uns dos minuts de consciència. Després vés i recupera les parts del cos del teu pare i digues-me com de bé que pots dormir algunes nits.

Fett es va allunyar novament, i aquest cop la Jaina el va deixar anar. Va passar una mica de temps abans que ella es recuperés prou com per pensar en trucar-li per preguntar quants dels seus assassinats havien estat instantanis, però això probablement era el millor. En un moment ella era a prop de pensar que s'entenien bé; al següent, era una altra vegada la guerra.

Era aquest el seu pla des del principi, enganyar-la per fer-li mal al seu propi germà perquè les famílies Jedi més poderoses es destrossin entre si?

Et pots tornar boja pensant així. Ell és només un home. És el teu propi germà el que està conspirant i planificant.

Fett no havia planejat veure la seva filla assassinada, i no hi havia sabut que la Jaina apareixeria demanant-li que la convertís en una caçadora de Jedi. Ell era un transeünt ferit però perillós, que llançava un cop de qualsevol manera que podia.

Bé, Jacen, t’ho pensaries dues vegades abans de matar-me si em fico en el teu camí com la Mara?

Jaina pensava que sabia la resposta, però al minut següent dubtava de si mateixa. L'entrenament de combat estava definitivament descartat per a la resta del dia. Va decidir utilitzar el temps d'inactivitat per intentar tendir ponts amb un altre mandalorià que probablement tampoc volia parlar amb ella: Gotab, o qualsevol que hagués estat el seu nom quan encara feia servir un sabre de llum.

La vida hauria d'haver estat molt dura per a ell. Havia d'haver estat boig per triar-la.

O desesperat.

O potser l'últim lloc en el qual algú buscaria a un Jedi seria enmig d'un país hostil com aquest.

GRANJA BEVIIN-VASUR, PROP DE KELDABE

-Mirta, on has estat? -va preguntar la Sintas.

-En una feina, Ba'buir.

Fett va observar la Sintas movent-se competentment al voltant de l'habitació, navegant pel tacte. Ara veure-la quan ella no podia veure’l el feia sentir incòmode; ell era un depredador, un intrús. Volia més que res fer el correcte per ella, però estava donant voltes en cercles.

Va trobar la Mirta i les dues dones es van abraçar.

-Quin treball, petita?

-Ens vam apoderar d'un Destructor Estel·lar Imperial.

Sintas va separar lleugerament els llavis, després va riure.

-Oh, només un treball petit. Ningú va sortir ferit?

-Molta gent. Però nosaltres no.

-Jo puc recordar com desmuntar un blàster.

-Eres una caçadora de recompenses, Ba'buir.

-Recordo perseguir un home que tenia una cosa que jo volia recuperar... una caixa de metall. Serà millor que recordi com ho feia, si vull tornar a guanyar-me la vida.

Veure la Sintas agafant desesperadament els retalls de la seva vida i tractant de reconstruir-se a si mateixa com una dona completa feia que Fett se sentís espantat i brut; li recordava que ell havia fracassat en tots els aspectes de la vida, excepte en el seu treball... excepte matant gent. No era que matar el molestés. Era el fracàs, i no ser com el seu pare. Jango Fett li havia ensenyat a ser un soldat perfecte, però també li havia mostrat pel seu exemple com ser el pare ideal. Ell només havia aconseguit una de les dues coses.

-Sin -va dir ell-. Mai hauràs de tornar a preocupar-te d'aconseguir amb què viure. Jo et dec crèdits. Molts. I te'ls pagaré.

Sintas va temptejar el camí cap a ell. Anava a tocar-lo. Ell ho veia venir, i ho temia, perquè anava a portar tot de tornada, no només els records que estaven millor oblidats, sinó com se sentia tocar-la, perquè aquesta part de la seva vida estava morta i enterrada.

Tu la vas deixar.

Ella va trobar la seva mà i la va prendre.

-Sé que m’hauria d’haver casat amb tu per una bona raó. I malgrat el que fos que va sortir malament, encara sembles ser un bon home.

-Sin, hi ha més notícies dolentes que cal saber.

Ella li seguia agafant la mà. Ell l'havia vist en el seu millor i pitjor moment, encara que ella mai l’havia vist a ell en el seu millor moment, i ell mai va superar com de bonica que sempre era ella, independentment de les circumstàncies. Necessitava que ella li deixés anar la mà; però no volia que ho fes. No quedava res a rescatar de la relació i no volia sentir-se pensant si tan sols...

Però imagina't si tots dos haguessin estat feliços quan ella va desaparèixer. Imagina llanguir tots aquests anys, recuperar-la després de tants anys i llavors haver d’enfrontar-te a la diferència d'edat: que ella no et pogués tornar a estimar, encara que ho intentés.

Sí, així era millor, si és que mai això havia de succeir.

-Puc sentir algunes de les coses al cor-de-foc -va dir ella-. Però no les hi trobo sentit.

-Està bé. Seu. -La va dirigir fins a una cadira. Mirta el mirava com si estigués esperant per llançar-se sobre qualsevol error-. La nostra filla va morir.

Sintas es va prendre la notícia amb algunes pampallugues. Va passar una estona abans que ella tornés a parlar.

-Em sento malament per no poder recordar prou sobre ella. Què li va passar? Havia d'haver estat una adulta, perquè Mirta és aquí.

Era un joc d'endevinalles, i Fett les odiava en els millors moments.

- Acabar amb tot ara, o només estaré donant-te un tros fresc de misèria cada dia -va dir ell. O potser és perquè necessito deixar-lo anar abruptament i sortir corrent-. Va ser assassinada, Sin. Era una caçadora de recompenses. Em culpava a mi perquè tu haguessis desaparegut en una feina, perquè jo hauria d'haver estat allà per cuidar-vos a les dues. Ella em va perseguir durant anys i va tractar de matar-me. Però la va atrapar la policia secreta a Coruscant, i va morir en un interrogatori. Tenia cinquanta-tres o cinquanta-quatre, crec. I això és tot. Excepte que va criar la Mirta perquè ella també m’odiés, i Mirta va intentar matar-me, però ja vam superar això.

Mirta era tan dura com podia ser-ho. Es va quedar allà parada, i l'expressió del seu rostre era d'acceptació. El furóncol havia estat punxat. Sintas va fer un treball raonable per controlar la impressió, però els seus llavis es van moure silenciosament com si intentés plantejar una pregunta i fracassés diverses vegades. L'expressió angoixada dels seus ulls era pitjor a causa del fet que Fett sabia que ella ni tan sols podia veure les seves expressions.

Penediment, culpa, dolor, fúria. Això és el que et faltava, Sin. Però aposto a que t'imagines prou.

-El barve que va matar la meva nena... on és? Encara és viu? Jo arreglaré això... -Sintas va esclatar d'ira. Potser tot era tan terrible i alienígena que estava massa sorpresa per plorar, i Fett sabia que era millor actuar que sentir-. I com podies voler matar el teu propi avi, Mirta? Ni tan sols el coneixies.

La vida tornava a desteixir-se. Fett havia tractat de fer les coses bé i acceptar la culpa, com es mereixia, i ara estava girant sense control com un rotor trencat i colpejant la Mirta, que s'havia quedat amb la seva mare en les bones i en les dolentes. Fett va sentir que tota la seva vida havia estat sobre que els altres rebessin la metralla de les explosions que ell causava.

-No la culpis, Sin -va dir-. Ja sigui que Ailyn ho sabés o no, tenia raó a detestar-me. L'única bona notícia és que ara sóc un vell ric, i tu encara ets jove, així que et puc pagar i pots gaudir una mica de la vida.

Aquest era el seu límit emocional. Avui havia arribat fins al final. Si hagués estat com Beviin, tot cor i coratge pur, sense por a l'amor o al risc de ser ferit per ell, hauria abraçat la Sintas, i li hauria explicat tots els petits detalls que haurien suavitzat el cop i fet que tingués més sentit una vegada que passés la commoció. Però ell no era Beviin, ni estava a prop. Gairebé es va esplaiar del tot i li va dir per què s'havien separat, però va perdre el valor. Hi havia un límit a la quantitat d’osik que podia colpejar el ventilador després de tot.

-Ens veiem més tard -va dir ell-. Crec que podem trobar un metge especial perquè recuperis la memòria, i potser la vista.

Sintas ara s'havia portat la mà a la boca en una mena de terror que cremava lentament.

-Bé... Almenys estaré preparada...

-Ho sento.

Ella es va fregar els ulls.

-Jo també ho sento, Bo.

Ella ni tan sols va semblar adonar-se que ho havia dit. Bo. Era com sempre li havia anomenat.

-Endavant -va dir la Mirta-, tens coses a fer. Jo em quedaré aquí una estona.

Fett va tractar de calcular quantes hores havia passat amb Sintas des que havia estat reviscuda, i probablement no sumaven un dia complet. No, aquesta vegada no anava a ser diferent, fins i tot si els anys que havien perdut s'haguessin esborrat per art de màgia; ell no podia suportar passar el temps amb la gent. Quan va sortir esmunyint-se de la casa, Beviin estava serrant unes taules al pati davanter.

-Com va tot? -va preguntar, amb aparença de saber-ho de totes maneres.

-Malament. Podria ser pitjor. -Aquesta era la casa d’en Beviin, i d'alguna manera Fett l'omplia amb els residus de la seva pròpia vida desastrosa, i Beviin mai es queixava. L'home va trobar espai per a la danyada ex-esposa d'en Fett i una Jedi de pas amb una família que ara tenia problemes tan grans com la d’en Fett. Havia de preguntar-ho, o en cas contrari semblaria com si ell fos l'única persona que no s'adonava que Beviin l'havia salvat una vegada i una altra-. Per què sempre em treus d'un mal pas, Goran? I no em diguis que perquè és el teu deure cap al Mand'alor.

-Perquè ningú pot viure com tu sense adonar-se de quin mal fa. -Beviin va continuar serrant-. Suposo que és la meva manera d'agrair no ser així.

Beviin mai contenia els seus cops.

-No entenc per què cap de vosaltres ho fa -va dir Fett-. Shysa, Spar: per què no van dir, «Fett no es preocupa, per què hauria de fer alguna cosa per ell»? Ni tan sols coneixia l’Spar.

-Vaig sentir que l’Spar en realitat ho va fer per Shysa, perquè ell li va dir que Mandalore havia de semblar fort i estable per al món exterior, com si els Fett estiguessin de tornada.

Fett mai s'enganyava a si mateix pensant que era per la seva adorable personalitat. Tenia els seus usos. Però clar que aquesta era la forma com tractava a tothom, raó per la qual no tenia res de què queixar-se.

I els problemes desapareixien si els hi llançaves suficients crèdits: comprar un assassí, un caçador de recompenses, o algú que cuidés de la teva desatesa esposa. L'únic que no desapareixia amb una bona dosi de crèdits era el temps.

Però Mirta tenia raó. Tenia coses a fer, i si no les feia, trobaria a algú. Es va dirigir de nou a l’Esclau I, va obrir el comunicador, i va cridar al seu agent.

Deien que aquest home podia adquirir qualsevol cosa. Llavors, podia provar-ho, trobant la major joia cor-de-foc blava en el mercat, la més rara i més costosa de les gemmes.

CANTINA OYU’BAAT, KELDABE

-Em van dir que volies veure’m, Jedi.

Jaina va alçar la mirada. L’havia sentit acostar-se de totes maneres; Gotab deixava una impressió molt particular en la Força. Venku, sempre rondava a prop per donar suport al vell si vacil·lava, era una llum tènue al seu costat. Els dos estaven nerviosos i una mica hostils.

-Així és, Gotab -va dir ella, i es va posar dempeus per apartar una cadira per a ell. Xam el taverner va alinear unes cerveses-. I a tu, Venku. Si us plau, preneu seient.

Tots dos homes es van treure els cascos. Podia veure a Fett reflectit clarament en Venku ara que estava tan familiaritzada amb aquesta cara. La boca era diferent, però això era sens dubte el material genètic d’en Fett. Havia après ràpid a no dir-ne família.

-Vols alguna cosa de mi -va dir Gotab-. Escup-lo.

-Ets un sanador. Estic en el cert?

Es va treure els dos guantellets, revelant les seves mans venoses i tacades per l'edat, i les va aixecar.

-Sí. Vaig fer moltes curacions. Em veig encara més vell del que ja estic, oi? La curació, t’esgota.

-Quanta gent d'aquí sap que ets un Jedi?

-Solia ser un Jedi -va dir en veu baixa-. Vaig deixar l'Orde fa seixanta anys i em vaig convertir en Mando'ad. Però suposo que sóc bastant fàcil de detectar per a algú poderós en la Força com tu.

-I llavors, què hi ha de tu, Venku? -Encara no li havien dit si algú sabia el que eren-. Tu ets més difícil d'individualitzar, però pots fer servir la Força, no?

-Puc –va dir Venku-. Però ho evito.

-Llavors, qui ho sap? Aposto a què ningú. Teniu por, fins i tot ara? Vinga. Jo sé el que se sent ser un Jedi i entrar en una cantina plena de mandos.

-Per què tan sols t'importa a tu? -va dir Gotab.

-En cas que tingui greus conseqüències per a vosaltres, és clar.

Venku i Gotab es van mirar l'un a l'altre com si estiguessin en algun debat no parlat. Venku va sospirar i va sacsejar el cap.

-Buir -va dir-, si vols sincerar-te després de tots aquests anys i algun Mando'ad fins i tot et mira malament, saps que el mataria. Després de tot el que has fet per Mandalore, ningú pot dir-te un jetu.

-I què hi ha de tu, Kad'ika?

-Ja no sóc molt útil per als kaminoans.

Gotab va esbufegar.

-Fett et vendria de totes maneres.

Jaina es va adonar que havia tocat un nervi, i ara que s'havia esmentat el nom d’en Fett, sabia que tocaria uns quants més.

-Així que no us agrada Fett -va dir ella.

Gotab va arronsar les espatlles.

-És completament amoral. No es va preocupar gens per Mandalore quan vam ser ocupats per l'Imperi.

-Aquí hi ha una cosa que no entenc, Gotab, així que deixeu-me explicar-los el que estic demanant. -Jaina es va sorprendre en sentir un impuls de defensar a Fett. Ell no mancava completament de moral; tenia principis, tot i que, uns molt rígids, que no encaixaven molt en la idea d'ètica de la gent-. L'ex-dona d’en Fett, Sintas: va estar emmagatzemada en carbonita durant més de trenta anys, i ara està cega i pateix d'amnèsia. Tenia l'esperança que tu poguessis ser capaç de curar-la. Li ha anat bé per recuperar-se tant com ho ha fet, però hi ha un límit al qual els metges poden fer.

-Estàs segura que vol recordar haver estat casada amb Fett? -va preguntar ell.

Probablement era un insult a l'atzar, però potser Gotab sabia que el seu passat havia estat complicat.

-Ell pensa que és més just que ella ho sàpiga tot perquè pugui prendre millors decisions sobre el seu futur.

Gotab es va reclinar al seu seient i va mirar a Venku com si haguessin fet una aposta sobre alguna cosa.

-Bé, he viscut per veure moltes coses inesperades, però que a Fett li creixés una consciència... wayii.

Venku va agafar un dels gots de ne'tra legal, l'enganxosa i dolça cervesa negra, i la va mirar fixament.

-Probablement hagis endevinat que tenim dubtes sobre Fett, tot i que darrerament ha estat a l'altura de més de les seves responsabilitats com a Mand'alor.

-Així que no ajudaries a la seva ex-esposa.

- Això va ajudar-la?

-Bé, quedar-se cega i no recordar molt del passat, ni tan sols a la seva pròpia filla, no sona com un millor tracte que esbrinar com de desastrós que podria haver estat el seu marit. -Jaina s'estava impacientant; necessitava saber si exposar a aquests dos homes com a Jedi acabaria en problemes-. I vostès hauran de passar a la clandestinitat, si els seus veïns esbrinen el que són?

Les portes es van obrir i Càrid va entrar amb un parell d'altres homes, rient a riallades. Va saludar-la com si fos només una altra parroquiana regular. Ella no podia imaginar-se’l venint a per aquest fràgil ancià i fent-li mal, per haver estat una vegada un Jedi. Si Gotab havia estat aquí durant seixanta anys, hi havia d'haver sabut que els mandalorians tot i ser violents i rígids, tendien a no culpar la gent pel que van ser els seus pares, o germans. A Mandalore, podies esborrar el teu passat.

-Per començar, serà una sorpresa per a Fett -va dir Venku-. Però potser ja és hora, perquè encara que algú ho sàpiga i vulgui fer-lo explotar, primer hauria de matar-me a mi, i jo no vinc d'una família de pusil·lànimes.

-Mira, només digues-m'ho.

Seixanta anys era molt de temps per guardar un secret tan gran. Va créixer fins a convertir-se en hàbit, i llavors probablement es va tornar impensable imaginar dir-lo. Jaina sabia la mida dels secrets de la seva pròpia família, sobre el seu avi. Com més temps passava amb Fett i els mandalorians, més veia com de moltes maneres les seves vides eren paral·leles, i es preguntava quant d'això havia alimentat l'animositat.

-Jo vaig ser un general Jedi en les Guerres Clon -va dir a la fi Gotab-. Vaig deixar l'Orde perquè no aguantava com parlàvem sobre la compassió i, llavors, fèiem els ulls grossos en utilitzar clons humans per al nostre exèrcit d'esclaus. Els clons amb els quals vaig servir eren els meus germans. Els vaig ajudar a escapar, els vaig curar. Vaig fer tot el que vaig poder per expiar el mal que els Jedi li van fer en aquests homes. I Venku, Kad'ika, la seva mare era una Jedi i el seu pare era un soldat clon. Ens vam amagar de l'Imperi durant anys, perquè ells podrien haver creat un nou exèrcit clon a partir d'ell. Ens vam amagar tan bé que ni tan sols el que arregla les coses d’en Fett, aquest Beviin, sabia qui érem, o ni tan sols quin era el veritable nom del nostre clan.

Això no responia a la pregunta sobre Fett, però la Jaina va sentir que ja havia empès més del que podia. Viure amb por i en secret creava una certa paranoia.

-Llavors, ho farien per la Sintas Vel?

-La curació és una feina dura -va dir Venku-. Mira el que li ha fet a ell.

-Fett pagarà, i si no, jo ho faré.

Gotab va inclinar el cap com si ella hagués confirmat alguna cosa.

-Bé, el teu germà va matar la seva filla. És el mínim que pots fer. -Hi havia algú aquí que no conegués cada sòrdid detall dels problemes de la seva família? - Però no vull els teus crèdits ni els d’en Fett. Ho faré perquè puc fer-ho. Està malament negar-se només perquè la pobra dona solia estar casada amb Fett.

Era un gran avanç.

-Ella està a la granja d’en Beviin.

-Ja no pensaran que som kiffar, oi? -va dir en Gotab.

-No. Però ningú està perseguint als Jedi en aquests dies. No és com durant la Purga.

Venku no havia begut molt de la seva cervesa, i Gotab ni tan sols havia tocat la seva. Venku es va posar dempeus, indicant que la reunió havia acabat.

-Això explicaria per què el Consell Jedi ha fugit de Coruscant -va dir ell-. Perquè ara està totalment bé ser un Jedi.

No ho trobava a faltar gaire, fins i tot si vivien a les terres salvatges... i les terres salvatges d'aquí devien haver estat seriosament aïllades.

-Encara que tu no ets un Jedi -va dir la Jaina-. Mai vas ser entrenat.

-No, i estic a favor de mantenir als Jedi lluny del govern... i als Sith, és clar. Però sempre seré sensible a la Força... per molt que intenti no ser-ho, i això no sempre li cau bé a la gent que ho sap. Creuen que els hi manipules les ments.

Jaina volia posar un xip de crèdits a la mà d’en Gotab, perquè ell necessitava menjar tant com qualsevol, però ella no sabia com anava a reaccionar. Va tornar a la granja i es va passar la resta de les hores del dia revisant la recol·lectora droide d’en Beviin i component missatges interminables per a Jag, si cap, però quan arribava al punt d'escriure res al quadern de dades, explicar-ho tot semblava massa. Al final, va evitar trucar-lo, o als seus pares, i només els hi va enviar un missatge a tots dient que tot anava bé, i que aviat anava a posar-se en contacte, i que volar en un Bes'uliik havia estat molt divertit. Tots havien vist la confessió d’en Jacen. Bé i divertit no encaixaven amb això. Es va sentir culpable per expressar sentiments tan trivials. No obstant això, algunes vegades, la vida necessitava la il·lusió que els plaers ordinaris encara existien i podien tornar a trobar-se fins i tot després de les profunditats de la misèria.

Aquesta nit, mentre sopava amb la família d’en Beviin i feia que Shalk i Briila riguessin movent els seus plats amb empentes de la Força, va sentir a Gotab i Venku apropant-se a la casa.

-Beviin -va dir ella, tractant de no dir-ho davant dels nens-, és Gotab. Ell és qui farà la curació. És un Jedi. Almenys, solia ser-ho. No el castiguis, si us plau. Ha estat un de vosaltres durant gairebé seixanta anys.

Beviin i Medrit es van mirar, i era obvi que el que arregla les coses d’en Fett, com Gotab havia anomenat a Beviin, estava clarament sacsejat perquè un secret d'aquesta magnitud li havia eludit. Va mastegar pensatiu, amb la mirada fixa en la gerra de caf sobre la taula.

-Ni tan sols li direm a Fett que és ell, si està tan espantat -va dir per fi-. Bé, imagina't. Un jetii unint-se a nosaltres. Encara que això deixa a Venku en un context interessant.

Tot i el bé que Beviin li queia a la Jaina, ella no pensava que ell necessités saber que Venku era el fill d'una Jedi. Si Venku volia que algú ho sabés... podria dir-ho ell mateix. Ella ja havia anat prou lluny.

Va somriure el millor que va poder.

-Gotab és un sanador, recorda. Potser Venku li degui un vell deute d'honor.

Probablement era cert. Era prou cert com perquè ella no se sentís culpable per dir-ho. Beviin es va aixecar per obrir-li a Gotab, i Medrit li va fer una mirada còmplice a la Jaina. Dinua i Jintar van distreure als nens.

-Sempre havíem sentit rumors -va dir Medrit-. Encara que mai vaig creure que fos Gotab.

Jaina va desitjar haver estat més previsora ​​i traslladat la Sintas a Oyu'baat per fer la sessió de curació.

-Estic segur que ha pagat el seu deute amb la societat...

-Ell no va tenir l'elecció de ser un Jedi, oi?

-No, però va triar ser un de vosaltres.

-Llavors l'assumpte està tancat -va dir Medrit. Shalk el mirava de la forma en què només podia un nen voraçment curiós quan pensava que els adults estaven parlant d'alguna cosa secreta-. I això fa que Jaing Skirata sigui un del seu clan. El que és encara més interessant.

Gotab va entrar lentament a l'habitació amb Venku seguint-lo com un guardaespatlles, i els dos nens el van mirar.

No van dir ni una paraula. Gotab va assentir amablement i va seguir a la Jaina a l'habitació de la Sintas.

-Així que, fas miracles? -va preguntar la Sintas, girant el cap cap a ell-. Em vindria bé un.

-Encara pots dir que no -va dir Gotab-. Saps que tens tragèdies en el teu passat.

Sintas, amnèsica o no, mostrava una veta de ferma resolució que havia d’haver-la deixat ben parada com caçadora de recompenses.

-Llavors les enfrontaré -va dir-. Perquè són part de qui sóc.

Jaina de cop i volta va sentir llàstima per tot el clan Fett, imaginant com seria perdre a Jag i després trobar-lo una altra vegada quan fos molt vella i el seu vincle també estigués massa danyat. Res podria arreglar a la família Fett: els fills de la Mirta serien els primers a créixer amb una oportunitat de felicitat ordinària. També va ser una crida d'atenció per a la Jaina.

-Queda't -li va dir Gotab-. Per si de cas necessitem una ajuda extra en la Força.

La curació de la Força era gairebé imperceptible i tediosa per a un espectador. Gotab es va asseure a la vora del llit de la Sintas i suaument va col·locar les dues mans sobre el seu cap. Fins i tot per a la Jaina, habituada a la meditació, estar dues hores asseguda amb uns relatius estranys i sense dir res va ser una prova.

-Oh -va dir la Sintas en un moment donat-. Oh, això és... això és estrany...

Gotab va somriure. Això el va transformar.

-He curat lesions cerebrals abans, i els meus pacients em diuen que perceben records inconnexos. No tinguis por.

-No són records -va dir la Sintas-. Puc veure espurnes de llum.

Jaina sentia una autèntica eufòria. Semblava com si els impulsos del nervi òptic tornessin a arribar.

-Quantes sessions prendrà això?

-No ho sé -va dir en Gotab. Va treure una mà del front de la Sintas i va moure el llum més a prop d'ella-. Mai abans havia curat a una kiffar.

Sintas es va estremir.

-Puc veure el contrast. -Es va fregar els ulls, esforçant-se i es va girar cap al llum-. Veig la llum i la foscor...

Jaina va temperar la seva pròpia emoció amb el recordatori que si tornava la memòria de la Sintas, no seria tan benvinguda.

Gotab semblava estar flaquejant-la. Venku va agafar el colze de l'ancià i va tornar a posar la mà al seu costat.

-Ja n'hi ha prou per aquesta nit, Buir -va dir. Jaina sabia que ell no era realment el pare d’en Venku, però no estava segura de si el terme era simplement una mostra de respecte o la indicació d'adopció-. Anem a descansar una mica. Tenim un llarg camí per davant.

Medrit li va donar un paquet a Venku quan sortia, un embolcall de diversos paquets que semblaven un assortiment de carns i conserves. Mandalore seguia sent un lloc on es vivia amb molta gana.

-Estic segur que Fett estarà agraït -va dir.

-No cal. -Gotab es va dirigir a la porta, recolzant-se en el braç d’en Venku-. És per la Sintas Vel, no per ell. I no et sentis tan malament per no trobar-nos quan Fett et va enviar darrere la còpia de guants grisos... Jaing és un expert en cobrir les seves empremtes, el millor que hi ha, igual que nosaltres.

Beviin va escoltar el motor del lliscant esvaint-se en la nit.

-Crec que els he espantat -va dir-. No sé si tornaran.

Jaina estava ajaguda desperta aquella nit, preguntant-se què havia de passar quan se sabés -com les coses semblaven passar aquí- sobre Gotab i Venku. Hi hauria algun d'ells tingut fills? Hi hauria mandalorians sensibles a la Força per tot arreu? Tot s'estava tornant complicat, i fent córrer la seva ment quan ella necessitava dormir, i concentrar-se en aprofitar al màxim el temps d'entrenament que tenia amb Fett.

El so arribava molt lluny en la nit tranquil·la, i ella va poder escoltar alguna celebració en progrés a la granja d’en Levet allunyant-se una mica pel carrer de terra. Els de la gresca estaven rient estridentment, i ella estava a punt d'anar corrent pel camp fins allà i dir-los grunyint que callessin perquè pogués dormir una mica, com faria una bona dona mando. Llavors hi va haver un sobtat i complet silenci abans que una veu solitària masculina, un tenor, sorprenentment dolça, va començar a cantar una balada lenta amb el tipus de notes perfectes que la va agafar amb la guàrdia baixa, i li va fer mal la gola i que els ulls se li omplissin de llàgrimes sense cap raó. Una per una se li van unir altres veus fins que va ser un cor.

Jaina no podia entendre ni una paraula de la mateixa, a excepció de Mando'ade i Manda'yaim. Però es va commoure de totes maneres. Va contenir l'alè. El cor es va repetir dues vegades, i després les veus es van anar apagant una per una per deixar que el tenor solista s'esvaís en el silenci.

La cançó li parlava de l'anhel de la llar, i dels éssers estimats que quedaven esperant el retorn dels guerrers. Li costava contenir les llàgrimes incipients. Va baixar les escales i es va trobar a Beviin treballant a la cuina fent tasques en silenci total.

-Ets molt sigil·lós -va xiuxiuejar ella-. No sabia que estaves despert.

-La cançó -va dir ell-. No tinc el somni pesat. És la meva naturalesa sospitosa.

-Sí, jo també l'he sentit. Era realment bonica. És una cançó d'amor? Sona tan solitària i anhelant.

Beviin va ofegar una rialla.

-La traducció aproximada és: «No li caiem bé a ningú, però no ens importa, perquè som mando, i som els millors». Lamento espatllar la il·lusió. Però també tenim les nostres balades tristes. –Girà una orella en direcció a l'habitació de la Sintas-. Crec que ella està tenint malsons. El que sigui que va fer Gotab, els vells camins neuronals s'estan connectant de nou...

Sintas definitivament estava tenint malsons; Jaina va escoltar des de fora per una estona i després va anar a seure amb ella en cas que es despertés cridant. Ella se sacsejava, murmurant incoherentment, i les úniques paraules que la Jaina va poder entendre van ser «podries haver-los-ho dit...»

Jaina es va sentir incapaç de mantenir els ulls oberts, i dormisquejà a la cadira. Es va despertar amb un sobresalt; Sintas estava asseguda, i estava començant a haver-hi llum a l'exterior.

-Stang -va dir la Sintas-. Llum de dia.

-Pots veure?

-Sí.

-Aquesta és una excel·lent notícia. -Jaina li va agafar la mà-. Vas tenir un malson.

-Vaig tenir un somni, però no crec que hagi estat un malson. Em vaig recordar d'una cosa. Hi havia una recompensa que estava caçant, però vaig acabar sent atrapada, i hi havia un barve que deia que jo valdria alguna cosa a canvi d'un rescat, i em va injectar algun sedant o alguna cosa...

-Algú que sabia que eres l'ex-esposa d'en Fett?

-Bo... Oh, stang, està tornant... a Bo mai li va agradar que ningú es fiqués amb mi, fins i tot després que ens separéssim. Després hi havia... oh, Ailyn, no...

La Jaina es va preparar perquè emergís algun trauma. Només acabar en carbonita hauria estat suficient, però ella tenia tot el bagatge de caçadora de recompenses, a més d’en Fett, i després una filla morta.

-Ei, pren-t’ho amb calma.

-Ella estava tan emocionada. Li vaig dir que tornaria del treball a temps per portar-la a Coruscant, a veure la gran ciutat, i comprar-li algunes coses boniques.

Ailyn havia tingut uns setze anys. La carbonita i el destí havien esborrat la major part de quaranta anys, i tota la vida familiar que podria haver tingut. Sintas semblava tan dura com unes botes velles, però ara les llàgrimes corrien per la cara.

-Bo -Va dir ella-. Li va disparar a algú.

Això no era molt específic. Jaina li va aconseguir un drap per netejar-se la cara.

-Potser necessites alguns medicaments per prendre’t tot això més a poc a poc...

-No, no, he de recordar això, ho necessito. -Sintas es va posar la mà a la boca-. Ailyn, i després la Mirta... què li vaig dir per fer-la anar darrere seu i fer tot això? Mai l'hi vaig dir. Mai vàrem parlar. Mai li vaig explicar per què Bo i jo ens vàrem divorciar.

-Mirta pensava que ell et va abandonar. -Això definitivament no era assumpte de la Jaina, i no hauria d'haver-ho dit. Ara era massa tard-. Ailyn el culpava per no ser-hi per la teva... bé, mort.

-Ho sé, però... mira, Bo va ser exiliat per assassinat. No va ser així. Va ser molt més complicat.

La Jaina preferia les anàlisis més succintes d’en Fett: ell l'havia deixat i òbviament se sentia malament per l'efecte que va tenir sobre ella. Sonava llastimosament petit i domèstic, el tipus de coses que feia prosperar als advocats de divorci, no el catalitzador d'una venjança a l'escala de l’Ailyn que va acabar amb que Jacen la matés. Però Sintas se sentia cada vegada més angoixada pels records que estaven començant a connectar-se. Ella semblava tenir un record molt més complicat de la ruptura del seu matrimoni. Així que la llei havia arribat a Fett almenys una vegada a la vida. Tot el que sorprenia a la Jaina va ser que l'haguessin atrapat en absolut.

Però ell sempre tenia les seves raons, ja ho sabia a hores d'ara.

-Crec que serà millor que vagi a buscar la Mirta -va dir la Jaina.

-No, si us plau, encara no. Tu sembles una persona comprensiva que entén com les famílies es poden partir en dos.

Deien que la gent kiffar era psíquica. En això no s'equivocaven. Sintas havia entès perfectament als Solo i Skywalker.

-D’acord -va dir la Jaina-. Però segueixo pensant que hauria d'anar a buscar la teva néta.

-Encara no -va dir la Sintas-. He de pensar en com vaig a explicar-li-ho... que el seu avi va ser exiliat per matar l'home que em va violar... el seu oficial superior.

Següent