Revelació (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Gràcies pel seu pagament recent. El guardamobles pendent del difunt Hidu Rezodar ara ha estat alliberat pel Registre de Testaments i Herències, i pot recollir els elements en qualsevol moment durant els propers deu dies. Ara que s'ha activat el procés de reclamació, qualsevol element que no sigui recollit en aquest termini serà subhastat per l'Estat de Phaeda i vostè perdrà tota propietat. Qualsevol impost o taxes a pagar pels articles ha de ser resolta abans d'abandonar el planeta.

-Missatge de la Tresoreria de l'Estat de Phaeda a Boba Fett, Mand'alor, Al'Ori'Ramikade (Líder dels Clans mandalorians, Comandant de Supercomandos)

BRALSIN, PROP DE KELDABE, MANDALORE

El gastat casc d’en Fenn Shysa encara estava sobre una columna de granit a la clariana, fermament subjectat per una clavilla de duracer.

Només els animals o les tempestes podrien haver-lo desallotjat, ningú hauria pensat a robar la relíquia d'un Mandalore molt estimat. Fins i tot havia sobreviscut a un intent dels yuuzhan vong per devastar el planeta. Shysa era venerat.

-Ha passat molt de temps, Shysa. -Boba Fett no tenia l'hàbit de parlar amb els morts, excepte amb el seu pare. Era la primera vegada que visitava el lloc-. Vas obtenir el que volies.

El casc una vegada havia estat d'un vívid verd amb la secció en T de vermell, però la pintura s'havia descolorit a uns tons més marronosos, i els rascades i bonys de batalla eren més visibles. El monument era un substitut d'una tomba adequada per a un Mandalore; el cos d’en Shysa encara es trobava en el sector Quence on Fett l’havia deixat. El casc va ser tot el que s’havia emportat. Era un monument apropiat per a un líder populista, ser commemorat de la mateixa manera que qualsevol mandalorià ordinari. Només el Mand'alor, el cap d'estat d'un poble sense estat, era enterrat. La seva cultura guerrera nòmada no tenia la tradició de cementiris ordenats.

On m’enterraran a mi? Si jo puc participar en la decisió, quan realment arribi al final, només posaré l'Esclau I en pilot automàtic cap a la Vora Exterior, i seguiré endavant.

Fett havia estat un Mand'alor absent, ignorant de les tradicions del seu propi poble. Les seves lliçons, les volgués o no, venien de la seva recent trobada néta Mirta, qui insistia en dir-li Ba'buir -avi- i l'animava a abraçar la seva herència. Les relacions entre els dos eren... poc entusiastes. Això era una gran millora. Havien començat sent homicides.

Es va quedar mirant el casc d’en Shysa, recordant. El barve boig. Va valer la pena?

-Tu només diries t'ho vaig dir, així que t’estalviaré l'alè...

-No puc esperar més.

La sobtada veu a l'enllaç d'àudio del seu casc li va fer sobresaltar, però només era la Mirta. Estava ansiosa per posar-se en marxa cap a Phaeda.

-Esperaràs -va dir-. Has esperat tres mesos. Pots esperar deu minuts més.

Fett es va dur dos dits al nucli en una salutació de comiat per Shysa i va girar de nou cap a la motojet.

Si només tens cura de la teva pròpia pell, llavors no ets un home.

Això va ser l'últim que Shysa li va dir abans de morir.

Fett es va dirigir a la granja d’en Goran Beviin, surant per sobre de la cinta platejada d'un afluent que desembocava al riu Kelita. El paisatge estava canviant. Des de la primera vegada que havia tornat a un planeta que seguia lluitant per tornar a la vida després que els yuuzhan vong havien fet tot el possible per acabar amb ell, els mandalorians dispersos al voltant de la galàxia havien començat a tornar a casa, milers de ells, i després centenars de milers, i més. La terra s'estava recuperant. L'agricultura estava començant de nou en les extensions salades i enverinades pels vong. Això li donava una bona sensació. Els mando'ade mostraven la seva banda desafiant en aconseguir que les velles granges tornessin a ser pròsperes en lloc de trobar noves terres, més fàcils de conrear.

No, els nois-cranc, com Beviin seguia anomenat als yuuzhan vong, no havien guanyat.

Mirta era una noia persistent.

-Ba'buir, vols que s'encengui els motors?

-No.

-Estàs bé?

-Està Goran allà? -Ella no necessitava saber com se sentia ell en aquest moment. Ni tan sols ell mateix estava segur, més enllà d'un terrible temor culpable-. Té l'habitació llesta?

-És clar que sí. Goran mai t'ha decebut.

Això era cert.

-Està resolt l'allotjament de Beluine?

-Sí, però...

-Llavors serà millor que algú li digui que l’Oyu'baat és el més proper a cinc estrelles que tenim a Keldabe.

-Ets psíquic, Ba'buir.

Fett no ho era, però coneixia el seu metge personal prou bé com per predir que no anava a pensar que una habitació a la rústica cantina Oyu'baat era prou bona per a un sofisticat metge de Coruscant. Així eren les coses. Jo sóc el client. Si el governant de Mandalore podia aguantar un excusat de granja atrotinat amb una lampisteria brutalment bàsica, l’Oyu'baat era apropiat per a Beluine. Era net i càlid. Mentre que no intentés jugar una ronda de cu'bikad amb els parroquians, estaria bé.

-Digues-li que sempre se’l pot substituir per un droide metge -va dir.

Quan Fett va decantar la motojet al voltant de l'últim grup d'arbres, va poder veure la Mirta recolzada en les plaques de popa del casc de l’Esclau I, amb els braços creuats sobre el pit, i Goran Beviin esperant al seu costat amb el seu mico de granja gris pissarra.

-No serveix de res actuar com si no us importés -va dir Beviin mentre Fett obria l'escotilla de càrrega des del control remot a la placa de l’avantbraç i dirigia la motojet a la rampa-. És possible que l'hagis deixat, però ella segueix sent la teva dona.

Fett va assegurar la motojet.

-Ex-esposa.

-De qualsevol manera, les habitacions i els droides metges estan preparats.

Fett no va voler sonar desagraït. Beviin era un bon home, el successor escollit d'en Fett si alguna cosa sortia malament -com la mort, com la malaltia, com simplement l'edat avançada- i havia acceptat un munt de demandes des que havien trobat el cos de la Sintas Vel.

L'esposa d’en Fett no estava morta.

Morta hagués estat difícil després que hagués estat desapareguda per més de trenta anys. Morta hauria estat més fàcil que trobar-la tancada en carbonita, emmagatzemada com les escombraries entre les pertinences oblidades d'algun mafiós mort, i llavors pensar en el que li havia de dir:

Com li dic que la nostra filla Ailyn està morta?

Com li dic tot el que ha passat des que va desaparèixer? Que té una néta?

Almenys la Mirta podria explicar les seves pròpies coses. Fett va obrir l'escotilla i es va ficar a la cabina, amb una bossa malmesa sobre una espatlla. Ella tenia vint i tants anys, tot i que tenia una mirada innocent que la feia semblar una nena, i això significava que no seria molt més jove que la seva àvia quan fos reviscuda.

Però això no ho sé. Sintas podria haver estat captiva per anys, i només tancada en carbonita recentment. Podria estar més a prop de la meva edat. Ella era uns anys més gran que jo...

De qualsevol manera, havia de ser un retrobament molt difícil. L'última vegada que la va veure, l'havia deixat ferida en un carreró. Va ser una sortida ignominiosa per afegir el fet d’abandonar-la amb la seva filla sent un nadó. I ara tot el dolor anava a fer erupció a la superfície de nou, tots els records que havia tancat en el seu passat tan segurament com congelar-los en carbonita per no haver de mirar-los mai.

-El droide med també està ple de programació psiquiàtrica, Bob'ika -va dir en Beviin en veu baixa.

La gent solia sortir de la carbonita en mal estat, qualsevol cosa des de cecs i desorientats fins totalment i permanentment bojos. Ella realment li ho agrairia. Si només sabés quines eren les seves probabilitats.

-Gràcies, Goran -va dir en Fett-. Digues als Medrit que estic agraït.

-Ah, sempre hem tingut lloc a l'edifici. Kih'parjai. No és res.

-Està bé, atén el negoci mentre jo no hi sigui.

La guerra entre l'Aliança Galàctica i la Confederació estava oblidada de moment. Fett es va acomodar al seient del pilot i va esperar fins que va veure a Beviin allunyar-se del corrent descendent abans d'activar els controls, i l’Esclau I va cobrar vida. El camp del nord mandalorià va retrocedir convertint-se en un mosaic, i el cel a través del finestral es va enfosquir al violeta i llavors al negre en sortir de l'atmosfera. Ja no hi havia marxa enrere.

-I si acaba boja? -va preguntar la Mirta.

-Han Solo va estar en carbonita i segueix orgullós per aquí sense problemes.

-Jo la cuidaré –Va dir ella.

-Jo puc cuidar-la.

-Vols dir pagar-li a algú més perquè ho faci.

Així que avui la Mirta estava en un dels seus estats d'ànim combatius. Això volia dir que estava espantada. Ell entenia per què, però tenia els seus propis problemes dels quals ocupar-se a l'hora de tornar a enfrontar-se amb la Sintas.

Quants anys tenia jo quan me’n vaig anar? Dinou? I llavors la Mirta voldrà desenterrar les raons per les quals me’n vaig anar. Serà difícil.

-El que sigui -va dir-. Ella serà atesa.

Fett volia esborrar de la seva ment el passat. Va ingressar manualment el curs a Phaeda només per mantenir les mans ocupades, deixar de pensar, i evitar una conversa amb la Mirta; fins i tot es va deixar el casc posat a la cabina, en aquests dies el seu senyal per a ella que no volia parlar. Però mai era tan fàcil esquivar el seu escrutini. Semblava odiar les llacunes en una història, i per a ella, Fett tenia moltes més llacunes que història en la seva vida.

-A on vas anar aquest matí? -va preguntar.

No dir-li-ho només avivaria el foc. I potser ell ara volia cedir davant l'interrogatori, potser ja era hora que ella ho sabés, encara que ningú més ho fes, potser... volia que ella tingués una millor opinió d'ell?

Fett va fer una pausa.

-Al monument de Shysa.

-Per què?

Aquí hi anem.

-No hi havia estat des que va morir.

-El teu germà va dir que el vas deposar...

Germà? Germà. Jaing, Jaing Skirata, aquest Stang clon setciències que seguia per aquí tots aquests anys després.

-Ell no és el meu germà. Només compartim un genoma, més o menys. I li vaig dir que ell no sabia el que havia passat entre Shysa i jo.

-Però tu vas tornar, i Shysa no.

-És una llarga història.

-Tenim temps de sobres. Què va passar?

Fett va tenir una punxada de pesar ocasional. No el turmentava, perquè havia fet el que havia de fer, i l'alternativa li hagués rosegat fins i tot en la seva consciència de duracer. Es va debatre si explicar-ho, preocupat per les seves raons per ressuscitar un altre episodi trist de la seva vida en un moment com aquest.

-Jo el vaig matar -va dir finalment Fett-. Vaig matar a Fenn Shysa.

CASERNES DE LA FLOTA, CIUTAT GALÀCTICA

L’almirall Cha Niathal podia sentir l'estat d'ànim d'una nau, o d'un establiment costaner, al moment en què arribava a bord. I l'estat d'ànim d'aquesta era d'una por sorpresa.

Era impossible mantenir algunes coses en secret, i matar a un oficial subaltern al pont de l’Ànakin Solo era gairebé el més difícil d'ocultar que hi havia.

No pot ser cert.

Però el capità de l'Ànakin, Kral Nevil, un quarren amb una sòlida reputació tant com a pilot com a comandant, ho havia testificat. Ell no era l'únic que havia vist l'incident: no eren només «rumors», era un cabalós riu de xafarderies que circulava creuant tant les sales d'oficials com les cobertes inferiors per tota la flota. El coronel Jacen Solo, Cap d'Estat conjunt de l'Aliança Galàctica, li havia trencat el coll a la tinent Tebut sense si més no tocar-la, al pont de la seva nau insígnia, a la vista de tota la tripulació. La raó no importava. L'enormitat de l'acte tornava irrellevant qualsevol raó.

La notícia s'havia filtrat. S'estendria per la flota com un senyal lluminós. Fins i tot la lleialtat absoluta de la tripulació rigorosament investigada del Destructor Estel·lar no li impedia parlar d'una cosa tan seriosa. Tebut també havia estat lleial, es deien l'un a l'altre, i mira el que li va succeir.

Era molt bo que la Niathal tingués testimonis fiables, ja que sense ells ho hauria descartat com un rumor infundat. Jacen havia fet un munt de coses brutes en el seu ascens al poder, però això no era solament brut. Era trastornat.

L'ha perdut. S'està convertint en un megalòman. Què faig ara?

Va caminar al llarg dels passadissos de l'edifici de la caserna cap a la sala d'oficials. Qualsevol altre dia, fins i tot enmig d'una guerra, l'atmosfera de l'edifici era ocupada i amb un propòsit; el brunzit acumulat de les veus tenia un to determinat. Si s'havia perdut una nau en acció, el brunzit es reduïa en volum, baixava el to i el dolor era tangible, però el pols, el batec del mateix cor de l'armada, encara hi era.

Avui, aquest batec s'havia aturat. Tot l'edifici semblava estar contenint la respiració, espantat d'exhalar. Quan la Niathal passava al costat del personal, la saludaven en forma automàtica com era normal, però la miraven amb expressions que ella podia llegir massa bé: Què està passant? Com pot ell fer això? Segurament vostè farà alguna cosa?

Aquestes mirades, precs silenciosos, eren agonitzants. Però no eren tan dolentes com les que deien: Vostè és Cap d'Estat conjunt. Vostè està deixant que ell faci això.

La Niathal va entrar en el baix murmuri de conversa moderada del menjador d'oficials i va xocar contra un mur de silenci sobtat. Llavors tothom es va posar ferm i va saludar. Ella podia assaborir la por.

-Descansin -va dir, i va tractar d'actuar com si estigués fent les rondes normals d'un Almirall per comprovar els assumptes de rutina com l'ordre i la moral-. Alguna queixa?

-No, senyora. -Va ser un cor de veus. Si algun hagués plantejat la més evident preocupació que l'AG tenia un maníac al timó, ella no hauria tingut cap resposta. Encara no podia enfrontar-se a Jacen. I si desestimava les seves preocupacions, ella perdria respecte i confiança-. No hi ha res malament amb el menjar, senyora.

La Niathal va assentir i va continuar fins a la seva oficina. El capità Nevil l'estava esperant. Va tancar les portes i va recórrer l'habitació a la recerca de micròfons amb el seu escàner de mà, però fins i tot encara que semblava neta, va parlar en murmuris.

-Tot el que puc esperar -va dir ella, sense esperar que ell parlés-, és que quan la notícia es difongui, les tripulacions la creuran tant com jo, o creguin que per alguna raó la pobra dona s'ho mereixia. Perquè si arriben a la conclusió que és un monstre, la moral s'ensorrarà, i haurem perdut.

Nevil no va respondre. El quarren generalment es guardava les seves opinions, però avui semblava tenir els llavis més premuts que de costum.

-Què passa, capità? He escanejat a la recerca de dispositius de vigilància. Pot parlar lliurement.

Els seus tentacles bucals onejaren com si estigués mesurant acuradament les seves paraules.

-Què farà respecte a Solo?

L'instint i entrenament de la Niathal li demanaven que truqués immediatament a la policia militar, invoqués poders d'emergència i fes arrestar a Jacen. Però el seu sentit comú li deia que la Guàrdia de l'Aliança Galàctica lleial a Jacen triomfaria sobre la PM, que la resta de la flota era lleial a ell, i que ella anava a acabar com la únic Cap d'Estat, que, sense importar el que hagués pensat fa un parell d'anys, ara era un calze de verí.

I ella era efectivament l'espia d’en Luke Skywalker. Havia de romandre a l'interior per armar-lo amb intel·ligència. Jacen era massa fort perquè ella l’enfrontés i deposés sola.

-De moment, hi ha molt poc que jo pugui fer -va dir.

-Senyora, pot presentar càrrecs contra mi per dir això si vol, però ell ha de ser rellevat dels seus deures.

-Confia vostè en mi, capità?

Els tentacles d’en Nevil es van quedar quiets. Ara estava cautelós.

-Crec que encara ho faig.

-Llavors, si li dic que estic tan consternada per aquest acte monstruós com vostè, però que he d’assegurar-me que realment estic en posició de fer alguna cosa concloent, acceptarà això sense més explicacions?

Niathal esperava que ell ho entengués. Si li explicava més, ell també estaria en perill. Era la xerrada esbiaixada dels cops i conspiracions; no que ella fos cap estranya en aquest tipus de converses codificades, després d'haver ajudat a enderrocar a Cal Omàs. Potser ara estava rebent el seu merescut.

-Crec que comprenc el sentit general, almirall -va dir en Nevil.

La Niathal no estava segura que ho hagués fet.

-Quan una dispara contra un objectiu com Jacen Solo, no s'atreveix a errar o només ferir-lo. Comprova que no pugui tornar el foc. Mai.

Nevil es va congelar, llavors va assentir. Era un gest humà, recollit en servir al costat dels humans, igual que ells adoptaven expressions d'altres espècies.

-Hi havia esperat un motí instantani -va dir-. Però la nostra tendència, la de tots nosaltres, és la de mantenir la disciplina i intentar seguir endavant com si res estigués passant, com si això fos a fer-lo desaparèixer.

-Hi ha una guerra en progrés, Nevil. La nostra gent està massa ocupada mantenint-se amb vida. -Niathal es va acostar a la finestra i va mirar cap a fora sobre la ciutat, d'alguna manera esperant veure la vista canviant radicalment de la mateixa manera que ho havia fet el seu món. Però la vida continuava. Coruscant estava molt lluny del front, i Jacen seguia sent el coronel heroic, triturador de terroristes i el fill de dos herois de l'antiga rebel·lió. Ben alimentat i defensat, amb programes que el distreien a l'HoloRed, el ciutadà mitjà de Coruscant no estava disposat a córrer a les barricades i assaltar el Senat, encara que el destí de la Tebut estigués empaperant tots els butlletins de l’NEH. No ho estaria, per descomptat-. I no ha impactat en les vides dels civils d'aquí... encara.

Nevil semblava una mica més tranquil perquè seguia parlant amb l'oficial i no amb la política.

-No vaig a preguntar què li dirà quan es reuneixi amb ell. Però ell sap que vostè sap, i vostè haurà de prendre alguna posició al respecte.

-Vaig a qüestionar obertament els seus mètodes, com acostumo a fer -va dir ella, preguntant-se si ja li havia confiat massa a Nevil-. I ell pensarà que no ha canviat.

-Així que vostès no comparteixen una filosofia.

-Estic decebuda que vostè hagi pensat que ho vaig fer alguna vegada.

Nevil va esperar un parell de batecs com si anés a expressar el seu punt, que no estava tan segur que una ambiciosa almirall no estigués disposada a fer el que fos necessari per arribar als alts càrrecs, incloent vendre el seu honor.

-El meu fill no va morir per posar a un dèspota sàdic al poder -va dir per fi-. Espero que vostè s'asseguri que la seva vida no va ser en va.

Era un cop baix. La Niathal ho va suportar.

-Lamento això d’en Turl. Realment ho faig.

Nevil només va inclinar cortesament el cap i va marxar. La Niathal acabava de confirmar alguns dels seus pitjors temors. Encara que sabia que no sempre podia caure-li bé a tothom, i que convertir-se en Cap d'Estat sempre significava trepitjar uns quants peus, la feria que no confiessin en ella... o li creguessin.

Irònicament, l'home que estava tan convençut que podria acabar amb el caos i el conflicte amb les seves tàctiques de xoc estava sembrant més caos i conflictes propis. Jacen estava tornant cautelós i desconfiat a tothom, fins i tot a vells amics i aliats.

Havia de negociar una trobada discreta amb Luke Skywalker. Però primer, havia de ser fidel al seu estil i confrontar a Jacen Solo amb indignació pel seu últim error de judici. Va cridar al seu xofer. En el viatge a través de les despreocupades i ordenades carreteres aèries de Coruscant fins al Senat, es va concentrar en estar enutjada i indignada en lloc de pensar en els seus propers moviments encoberts. Els Jedi podien sentir aquestes coses. Va pensar en el fill mort d’en Nevil, i la indignació va arribar de forma natural.

Coruscant realment estava molt pacífic. Era difícil de quadrar el que veia des de la finestra del lliscant amb el que succeïa fora del planeta en el camp de batalla, gairebé com si hi hagués un portal que havia creuat i tornat a una altra dimensió. Però no havia passat tant de temps des de la invasió yuuzhan vong, que havia tornat a la capital galàctica molt més nerviosa que planetes que havien patit molt pitjor i molt més freqüentment durant segles, i pel que estava disposada a acceptar els extrems d’en Jacen. Coruscant estava espantat i volia que el protegissin. Niathal es preguntava com li hauria anat a Jacen tractant de fer el seu acte de salvador de línia dura en mons més aguerrits, menys innocents.

Ell estava a la seva oficina, mirant un holovídeo d'intel·ligència, un enregistrament d'un enfrontament de la flota. Hi havia tants petits incendis encenent-se per tota la galàxia que ara ella no podia dir on estava tenint lloc sense estudiar acuradament les imatges per identificar les naus i el terreny.

Només un altre teatre de guerra. L'única cosa positiva que veig és que ens hem salvat del col·lapse per sobre-extensió gràcies als sistemes que van tenir l'amabilitat d'organitzar les seves pròpies guerres locals i excusar la nostra assistència.

-Què he fet aquesta vegada? -va dir en Jacen, sense apartar la mirada de la pantalla-. Vaig poder sentir el petit núvol negre d'amonestació que ve...

Segueix enutjada. No deixis que senti res més enllà d'això.

La Niathal va respirar fondo mostrant un exasperat sospir humà.

-Jacen, ja sé que ets molt nou en l'exèrcit, però heus aquí un consell per ajudar-te a encaixar en la cultura de les sales d'oficials. No matem els oficials subalterns al pont davant de tots. Això no es fa. Almenys intenta fer-ho en algun lloc menys públic en el futur.

Llavors ell va aixecar la mirada. Ella es va preguntar si ell estava sentint la tensió, perquè es veia més diferent cada dia, una mica més vell i menys lluminosament juvenil. Era especialment notable en els ulls.

-Ah. Es corre la veu.

Ella no es va asseure. No podia mantenir-se enutjada asseguda.

-La veu es corre per la flota, i ràpid. Has quedat com un ximple.

-De debò? Vaig pensar que ho estava fent força bé.

-La moral, Jacen. És un recurs tan important com un Destructor Estel·lar. Els vam demanar en aquells sota el nostre comandament que estiguin preparats per morir per nosaltres, no a causa de nosaltres, i el moment en què perdem la confiança, començarem a perdre la guerra. Els necessitem.

-Oh, i ells em necessiten a mi. -Ell va deixar escapar una bufada de menyspreu-. El pacte funciona en tots dos sentits. Tebut va ser descurada. Això no és un exercici, almirall, és una guerra de veritat, i els errors fan que et matin. Podríem haver perdut la guerra gràcies a la Tebut. Crec que el que li va passar ho va deixar en clar a tothom el que significa.

-Tenies la intenció de fer un exemple d'ella, o només vas perdre el control i tot se te’n va anar de les mans?

Això sí que va obtenir una reacció. Va veure parpellejar els seus ulls, però ni un múscul de la cara es va moure per un o dos segons.

-Crec que després d'això anem a veure una millora en els procediments de seguretat.

-Bé -va dir ella. Ah, o està preocupat per què es va esgotar, o ja s'ha trencat i no vol que jo sàpiga que s'està caient a trossos-. Llavors vaig a passar una part del meu molt limitat temps reparant el dany que has fet a la moral, ja que si la companyia d'una nau està terroritzada de fer alguna cosa malament, molt aviat deixaran d'usar la seva iniciativa i no faran res en absolut. He d’explicar-ho millor?

-Et preocupes massa per ser popular.

La Niathal va haver de reprimir una rèplica. Sabia que la seva reputació en les cobertes menjador era com un iceberg sense sentit de l'humor.

-Sí, he de controlar la meva imatge de festera.

-De totes maneres, Fondor. És moment de recuperar-los.

-Jo preferiria primer atacar la seva capacitat industrial. Eliminar de servei les seves drassanes.

-Necessitem aquests recursos d'una sola peça.

-Si els volem funcionant com un objectiu, llavors probablement haurem d'ocupar el planeta per mantenir-los, perquè el govern no està disposat a capitular. I no tenim els recursos per aconseguir-ho.

-Podríem.

-Oh, si us plau comparteix-lo.

-El Romanent Imperial. Estic obrint negociacions.

-Què bo que m’incloguessis en això...

-No ens hem compromès a res.

Així que és nosaltres una altra vegada.

-Si creus que Pellaeon es conformarà amb un petó després que li traguessis el treball, realment no estàs prestant atenció.

-Bé, només per donar-li als Moffs un incentiu que ajudi a persuadir-lo a perdonar i oblidar, estava pensant d’oferir-los algun territori addicional a canvi d'unir-se a nosaltres: Borleias i Bilbringi.

Sens dubte era un incentiu, i hauria estat excessivament generós si qualsevol d'aquests mons hagués estat de l'AG per donar de regal. Cap era un membre ple de l'Aliança.

-Llavors, en què consisteix el regal? Fer els ulls grossos davant d'una invasió dels Moffs? Ajudar-los a fer-ho? Ajudar-los costa recursos, i de totes maneres mai hauríem anat a ajudar si aquests planetes haguessin estat atacats. Llavors, què els hi donem?

-Quan derrotem a la Confederació, donarem forma a la galàxia com ens plagui per al nostre major benefici. Ells contribueixen a fer-ho, i obtenen dos mons rics pels seus problemes.

-O segueixen tenint dos mons que no volen estar sota el seu jou i lluiten contra ells per cada metre de terreny.

-De qualsevol manera, no és el nostre problema.

Però tard o d'hora, això anava a tornar per mossegar-lo, estava segura.

-Això em recorda una d'aquelles estafes de temps compartit de Naboo -va dir ella. Era el moment de deixar que el mosseguessin, i Pellaeon mai ho permetria de tots maneres-. Però et deixaré a tu la política d'alt nivell.

-Fondor, doncs?

-Primer treure de servei les seves drassanes, perquè això inhabilita el seu esforç de guerra. Llavors neutralitzem les seves forces armades.

-Molt bé.

-I vas a parlar directament amb Pellaeon?

-Estava pensant d’enviar a una figura més neutral. Tahiri.

-Jacen, ella no és exactament una diplomàtica, ni tan sols una negociadora.

-Tot el que ha de fer és aconseguir que l'accepti en principi. Jo puc fer la resta.

La Niathal va tenir la sensació que la Tahiri estava sent preparada per ocupar el lloc d’en Ben. S'alegrava que el noi hagués aconseguit sortir de les urpes d’en Jacen; tenia els ingredients d'un bon oficial i s'estava convertint en un home independent.

-Llavors fes-me saber quan ho facis. -Es va donar la volta cap a la seva pròpia oficina, la qual havia tingut com a Comandant Suprema. Se sentia com un refugi en moments com aquest-. Preferiblement abans que actuïs...

-Fes passar a Shevu, vols? -li va dir en Jacen mentre se n’anava-. Ja hauria d'estar fora.

La Niathal va passar al costat del jove capità de la GAG al passadís, just a temps, i li va fer un gest cap a la porta d’en Jacen. Ell no semblava feliç, però tampoc semblava espantat. Si Jacen tolerava a algú tan poc visiblement intimidat en el seu seguici, llavors Shevu havia de ser un dels seus lacais més fiables. Ella mantindria les distàncies.

-És tot teu -va dir la Niathal.

EL FALCÓ MIL·LENARI, POST AVANÇAT JEDI, ENDOR

-Llavors, pare, com puc contactar amb Boba Fett? -va preguntar la Jaina. Tot el que podia veure d’en Han Solo en la seva posició sota les línies de refrigerant del Falcó Mil·lenari eren les seves botes de pilot-. Com fas per ubicar-lo?

-De la manera habitual, nena. Em quedo per aquí com un idiota, i ell em tendeix una emboscada.

-Ho dic de debò, pare.

En Han va sortir arrossegant-se de sota del Falcó i es va posar dempeus.

-Això és idea d’en Jag, no és així? Mai vaig haver de deixar-li tenir aquests esclafaossos.

-Ei, jo puc prendre les meves pròpies decisions boges. I la millor persona per ensenyar-me a caçar Jedi és Fett. Estic en el cert?

Han va netejar la clau hidràulica en un drap, i la Jaina va poder veure que ell havia perdut una mica de llum. Més enllà del clar, el bosc era una cacofonia de soroll salvatge que d'alguna manera se les arreglava per fondre’s en una cosa tranquil·la. Allà estava ella, parlant d'aquesta manera tan indiferent i obliqua de caçar Jedi... al seu germà bessó, l'únic fill home que li quedava al seu pare. Hi havia dies quan el pare repudiava a Jacen i no volia tornar a veure’l mai, i l'endemà... al pròxim, Jacen era de nou el seu noi, i ell volia cuidar-lo i arreglar les coses. Però cada dia, el volum de les coses que calia arreglar es feia més gran, més difícil, i més impossible. El pare patia. Jaina sabia que la mare també estava patint, però ella semblava estar-ho portant millor que ell.

-Així Que Ben pensa que Jacen va matar la Mara.

Jaina es va estirar i li va treure el drap i l'eina de les mans.

-Ja està neta, pare. Sí, ho fa.

-Què en penses tu?

-No ho sé. Simplement no ho sé.

-Creus que és capaç d'això?

-Encara no vull ni pensar en això.

-Jaina, creus que ell és capaç d'això?

Jacen havia torturat a Ben: qui sabia sota quina mena d'estranya lògica estava operant? Si li va fer alguna cosa terrible a la Mara, hauria tingut algun concepte que estava fent una cosa dolenta? Ell no havia planejat matar la filla d’en Fett, però ella no havia sobreviscut al seu interrogatori. Jaina s’odiava a si mateixa per fins i tot haver-ho pensat. Jacen era el fill d’en Han Solo. Però cada assassí, cada criminal, era el fill d'algú.

-No, no crec que ell matés la Mara -va dir la Jaina-. Però Ben semblava bastant racional. Hi ha alguna cosa que no quadra. Només espero que no s'acosti massa a Jacen mentre fa aquesta investigació.

-Llavors si creus que Jacen li faria mal a la seva pròpia família.

-Pare, ell ja ha fet molt de mal.

-Què faràs amb ell? Vull dir, has d'haver planejat alguna cosa o no estaries anant a inscriure't a la classe de mestratge d’en Fett.

-Vaig a portar-lo -va dir ella.

-Portar-lo. Llavors què? Desprogramar-lo? Tancar-lo a l'àtic com se suposa que fas amb els parents bojos? Rehabilitar-lo i portar-lo de tornada a l'Orde Jedi? Què passa amb els ex-Lords Sith?

-L’alternativa és deixar-lo seguir endavant, pare. –En Han Solo mai havia espantat als seus fills, però ara estava espantant la Jaina. Ella va deixar caure lleugerament la barbeta-. Podem preocupar-nos per tot això després que estigui fora de perill.

-Està bé -va dir en Han-. Si jo estigués buscant a Fett, aniria a ell, començant per Mandalore. Ell t’ho posarà difícil, ho saps?

-El que sigui necessari.

-Pot indicar-te la porta.

-No ho sabré fins que li ho demani.

-Creus que el teu temperament aguantarà?

-Puc fer qualsevol cosa quan realment vull –Va dir la Jaina-. I vull portar a Jacen abans que ningú més arribi a ell. Potser també abans que Ben s'apropi massa. Pel bé de tots.

-Fett no té tots els moviments, o ja l’hauria matat i estaria usant alguna part de la seva anatomia com a trofeu.

-Jacen no és invencible, pare. Ningú ho és. Però quan vagi darrere d'ell, haurà de ser amb habilitats que ell no té. Com les d’en Fett.

-Si trobes problemes, la teva mare i jo estarem buscant llocs alternatius per a una base Jedi no molt lluny d'aquesta part de la galàxia...

-No -va dir la Jaina-. No vaig a necessitar un rescat. Només volia saber si pensaves que hi havia una altra forma de fer-ho.

Han no tenia cap idea millor o hauria discutit. En el seu lloc li va fer una llarga abraçada, silenciós i desemparat, i ella va saber llavors que l'enfocament que mantindria en la seva ment quan les coses es posessin lletges era que havia de fer això per aturar el sofriment del seu pare. El bé general, els milers de milions d'éssers pels quals les seves vides podrien estar en joc, era impossible d'usar-lo com un motivador poderós. Necessitava alguna cosa que pogués impulsar-la des les seves entranyes, des de l'ànima. I aquesta cosa era la cara del seu pare, drenat de l'esperit que el tornava un heroi per a ella.

-Cuida de la mare -va dir, i es va allunyar entre els arbres-. T'estimo, pare.

-Escolta, no portis l’InvisibleX a Mandalore -va cridar ell-. Només els farà enutjar. I jo també t'estimo, nena.

La Jaina es va donar la volta un parell de vegades per comprovar si en Han la seguia mirant o havia tornat al refugi del Falcó, però ell va esperar amb els braços creuats, després va agitar la mà. Havia d'haver agreujat el seu dolor saber que quan les coses havien arribat al seu punt més baix, la seva pròpia filla pensava que l'únic home que podia ajudar-la era Fett.

Fett sabia el que era perdre a un fill i veure la seva família destrossada. Esperava, sense raó lògica, que l'home estigués d'acord amb entrenar-la no perquè volia tenir la seva venjança contra Jacen, sinó perquè entenia el seu dolor.

Tot i que, al final, no importava en absolut.

Següent