CAPÍTOL 4
Als
afores de la plaça, Ànakin podia veure el vent endurint-se fent núvols de sorra
sobre el desert. Darrere d'ell un tendal va fer un fort cop mentre els
mercaders intentaven tancar ràpidament.
-Teniu refugi?
-va preguntar Ànakin als estranys...
-Tornarem
a la nostra nau, -va respondre el granger.
-Està lluny?
-Als afores.
-Mai assolireu
els afores a temps. Les tempestes de sorra són molt, molt perilloses. Veniu amb
mi, de pressa!
Ànakin
els va portar fora de la plaça. Es van obrir pas a través del barri abarrotat
d'esclaus fins a casa. Era petita, però hi havia espai suficient com perquè els
estranys esperessin durant la tempesta còmodament.
-Mama!
-va cridar l’Ànakin-. Estic a casa!
L'amfibi
va mirar al voltant amb aprovació.
-Açò is
acollidor!
La mare
de l'Ànakin, Shmi Skywalker, va entrar des de la seva habitació. Portava una
túnica grisa de teixit aspre i tenia el seu cabells recollits de forma simple a
l'estil típic d'un esclau de Mos Espa.
Per a
l’Ànakin, era la dona més bella del món.
-Ai mare!
-va exclamar, mirant a l'estrany grup-. Annie, què és això?
-Aquests
són els meus amics, mama. Aquesta és Padmé, i... ehh, no conec cap dels vostres
noms.
-Sóc
Qui-Gon Jinn, -va dir l'home, que llavors va fer un gest cap a l’amfibi-. I
aquest és Jar Jar Binks.
El petit
droide bipejà.
-I el
nostre droide, R2-D2, -va dir Padmé.
-Jo estic
construint un androide, -va deixar anar Ànakin-. Vols veure’l?
-Ànakin?
-Va dir la seva mare alerta-. Per què són aquí?
-Una tempesta
de sorra, mama, -va explicar l’Ànakin-. Escolta.
En el
silenci, l'habitació feia ressò amb l'udol del vent aproximant-se.
-El teu
fill va ser prou amable com per oferir-nos refugi, -va dir Qui-Gon.
Ànakin
va agafar el braç de la Padmé.
-Anem, deixa
que t’ensenyi a C-3PO!
Va
córrer cap a la seva habitació, tirant de Padmé amb ell.
En un
banc de treball al costat de la paret jeia C-3PO, l'orgull i felicitat de
l’Ànakin... un androide de protocol cybot estàndard. Nous, els droides eren
increïblement cars. Però si sabies on buscar, podies construir-ne el teu propi
gratis.
-No és
genial? -Va dir l’Ànakin-. No l’he acabat encara.
-És meravellós!
-va exclamar Padmé.
-De veritat
t'agrada? És un androide de protocol... per ajudar la mama. Mira.
Ànakin
va pressionar l'interruptor d'activació de l’androide. Amb un bip i un brunzit
i un parpelleig del seu únic «ull» fotoreceptor que funcionava, el droide es va
asseure.
L'altre
ull encara jeia sobre la taula de treball. Ànakin el va agafar del desastre i
el va ficar en el seu forat a la cara de C-3PO.
-Encantat
-els hi va saludar l’androide, en una veu suau, culta-. Sóc C-3PO, relacions
cibernètic-humanes. Com puc servir-los?
-És perfecte,
va dir la Padmé admirant-lo.
-Quan la
tempesta acabi, pots veure la meva beina! -va deixar anar de nou l’Ànakin-.
Estic construint una Beina de carreres!
El
somriure de la Padmé era sincer, admirador, intel·ligent... no del tot el tipus
de somriure de “és un petit molt llest”
a la qual Ànakin estava acostumat a veure.
Però
abans que pogués continuar, R2-D2 va començar a xiular i a bipejar a l’androide
de protocol.
-Li prego
perdó, -va dir C-3PO-, però què vol dir amb què estic nu?
Els bipejos
i xiulets d’R2-D2 es van tornar més animats.
C-3PO es
va arronsar.
-Se’m
veuen les parts? Ai mare!
Tots dos
Padmé i Ànakin es van anar a l'habitació principal per evitar riure en veu alta
davant de C-3PO i molestar encara més a l'androide.
El riure
de l’Ànakin es va aturar quan va escoltar l'udol violent del vent fora i quan
va veure a Qui-Gon en una cantonada.
El
granger estava parlant per un comunicador en tons xiuxiuejats. Però un fragment
de la seva conversa va arribar als oïdes de l’Ànakin:
-I si el
missatge és cert, i la gent està morint?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada