CAPÍTOL 8
-EL
PETIT SKYWALKER S'HA QUEDAT ENCALLAT!
El fum
d'escapament de les Beines de carreres que havien marxat va omplir els pulmons de
l’Ànakin mentre veia les seves esperances sent aixafades. Va pensar en les
paraules d’en Qui-Gon: El moment.
Concentra't en el moment. Confia en els teus instints.
Instantàniament
va posar la presa d'aire al màxim i va obrir el propulsor del tot.
VVUUUUUUM!
La Beina
de carreres es va enlairar.
Els
altres estaven molt per davant. Ànakin sabia que atrapar-los requeriria d’un
miracle. Però creia en els miracles.
Podien
passar un munt de coses en tres voltes.
Va
prémer l'accelerador, disparant-se pel desert. La sorra volant creava petits
forats i rases en el seu parabrisa, i la seva esquena estava pressionada contra
el seient, aplanant el coixí.
En res
de temps es va aproximar als participants més endarrerits: Aldar Beedo... Dud
Bolt... Ark Roose... Neva Kee...
Passar-los
no era un gran triomf.
Més ràpid.
Directament
per davant d'ell hi havia la Beina de carreres verda del traïdor Gasgano. Ànakin
va virar a la dreta per passar-li.
Gasgano
va virar abruptament cap a la dreta, també, directament davant d'ell.
Esquerra.
Bloquejat
de nou.
Dreta.
Res.
El gir
de la duna del canó s'estava aproximant, un cingle abrupte que subtilment
canviaria el flux del corrent d'aire. Ànakin va frenar lleugerament.
Mentre
Gasgano volava per sobre, la seva Beina de carreres es va enfonsar. Per un
nanosegon, l'oscil·lador giroscòpic d’en Gasgano necessitaria reiniciar-se.
Ànakin
va disparar l'accelerador. Amb un esclat de foc de motor, es va disparar per
sobre d’en Gasgano cap al cel obert.
Crrack! Crrrack!
La Beina
de carreres de l’Ànakin es va sacsejar. Franctiradors.
Va mirar cap a baix, cap al so.
Estaven
en una roca del desert, les seves màscares marrons i túniques camuflant-los
excepte pels canons dels rifles que brillaven al sol del matí.
Exploradors tusken. Els Habitants de les
Sorres. Nadius de Tatooine, disposats a entorpir la cursa.
Es va
balancejar cap a l'esquerra, fora de l'abast del foc. Els altres eren visibles
ara, un munt de vehicles competint per la posició mentre el final de la primera
volta s'aproximava.
Ànakin
va prémer les dents. Els seus indicadors de motor estaven al màxim ara.
Va atrapar
als altres mentre ells passaven per un salt de sorra... només per ser rebuts
per dos enormes sortints de roca.
Ànakin
es va inclinar netament per evitar els obstacles. Igual que els altres.
Van
sortir disparats sobre el mar de dunes obert ara. Un enderroc va passar per
sota... la Beina de carreres d’en Mawhonic, als peus de l’Altiplà Xampinyó.
Llavors la Beina de carreres d’en Ratts Tyerell va xocar a les Coves Llacuna.
Dues menys.
Ànakin
va lluitar per sortir del grup però estava massa congestionat. Qualsevol
moviment sobtat seria estúpid. Es van inclinar cap al gir final junts.
La sorra
semblava alçar-se des de les sorres. Mentre acceleraven, el rugit de la
multitud va inflamar l'esperit de l’Ànakin. Va captar una mirada fugaç de la Padmé,
la seva mare, i Qui-Gon, animant com bojos.
Mentre
brunzien cap a la segona volta, Ànakin va anar més lluny cap endavant del grup.
Podia
veure a Sebulba ara. Competint pel primer lloc amb altres tres corredors.
Estaven frenant-se els uns als altres.
Ànakin
va escurçar el terreny. En aquest moment, Mars Guo i Sebulba estaven banda a
banda al front.
Ànakin
va fer el seu moviment per passar a Mars.
Sebulba,
mirant-lo, va trencar un accessori de la seva Beina de carreres i l'hi va
llançar al motor d’en Mars.
SCRIIIIIII...
Mars va
virar cap a l’Ànakin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada