Revelació (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Podria haver evitat tot això? Si li hagués dit a Cal Omàs al començament que deixés que Corèllia seguís pel seu camí, estaríem aquí ara? Intentar forçar a tots els mons de l'Aliança a unir les seves forces de defensa era un principi. En realitat no hi havia una amenaça externa a enfrontar. Però n’hem creat una.

I si alguna vegada apareix un altre enemic com els yuuzhan vong... estic segur que els corellians vindran corrent a defensar la galàxia de totes maneres. Com sempre ho han fet.

-Luke Skywalker, a Han Solo.

CINQUANTA QUILÒMETRES FORA DE LA ZONA DE REUNIÓ DE LA FLOTA, PROP DE FONDOR

Caedus estava furiós.

Ell no era cap ximple, no estava boig, i havia explorat tècniques de la Força més complexes que qualsevol membre del Consell Jedi. Ell no queia en cap truc.

Però encara que aquesta flota fantasma havia estat un truc i no un estrany fenomen d'una física més enllà del seu enteniment... llavors qui l’estava creant? Va fer un llarg ris al voltant de l'àrea en l’InvisibleX.

Caedus no estava revisant per assegurar-se que no s'havia perdut cap altra humiliant nau inexistent més. Estava explorant a la recerca de l'origen de la il·lusió. I era una il·lusió... sí, això era molt més probable que les lleis de l'univers tinguessin un mal dia.

Ell mateix havia fet alguns trucs molt convincents, havia amagat la Lumiya just sota els nassos d’en Luke, literalment. Ell també havia estat atrapat en il·lusions fabricades i encara podia sentir l'aparent realitat del món conjurat per la Lumiya en el seu asteroide hàbitat.

La Niathal, com la mundana seguidora de les regles que era, simplement havia provat la realitat amb el tret d'un torpede, amb la ment sense destorbar per cap pensament de sala de miralls que la faria preguntar-se si que el torpede no colpegés res no era també part de la mateixa construcció elaborada i convincent.

Però jo sóc un Lord Sith.

Hauria d'estar més enllà d'això. Hauria d'estar anticipant aquests atacs contra mi.

Havia de ser un dels Jedi renegats. Lumiya era morta. Qui més podria ser capaç d'enganyar-lo? Ben... no, Ben tenia les seves habilitats com desaparèixer en la Força, però pensava en línies rectes i honestes, canalitzant el seu poder de la Força com a extensions de talents ordinaris com enderrocar portes, localitzar explosius, i encegar holocàmeres de vigilància. Dos oficials fornits de l’FSC i un gos akk podien fer això. Així que seria un dels sospitosos de sempre: Luke, probablement, o potser Zekk, perquè no era l'estil de la seva mare o de la seva germana. On eren? Fins on podria Luke estendre els seus poders?

I per què ningú més podia veure-ho? Les il·lusions podien fer-se visibles per a molta gent. Per tant aquesta estava dissenyada per molestar-ho, i només a ell, no per atreure a les seves naus a disparar i el que pogués resultar d'això.

Caedus no podia sentir res més enllà d'una sensació distant que encara hi havia Jedi en la Força, de la mateixa forma en què les llums d'una ciutat eren un teló de fons constant i passaven desapercebudes fins que s'apagaven. Estava perseguint fantasmes de nou. Això era el que volien. Havia d’enfocar-se, empassar-se la ràbia, i evitar ser provocat.

La tripulació de l'Ànakin Solo ja l’havia sentit quedant com tot un ximple. Hauria de treballar per restaurar la seva imatge de persona infal·lible.

Luke. Després la Niathal, abans que l'ordre fos restaurat... havia de fer alguna cosa sobre en Luke. Potser Luke tindria el sentit comú dels últims Jedi que van quedar després de la Purga de Palpatine, i partiria a l'exili.

Per davant d’en Caedus, un vaixell auxiliar s'enganxava a un creuer per reproveir els subministraments a través d'un llarg túnel en forma de tub, prova de la rapidesa amb la qual alguns de la Tercera Flota havien partit. S'estaven posant al dia amb tasques rutinàries que normalment s'haurien completat en el camí. Els imperials també haurien presentat les seves naus: tan aviat com apareguessin, podrien acabar amb això.

Ocupar Fondor no era una opció.

No... es convertiria en Corèllia, però pitjor. Els mons miraven Corèllia, masegada, però encara confederada, i fins i tot podrien veure’s prou encoratjats pel desafiament arrogant com per intentar emular-lo. Fondor podria fer això mentre preparava centenars de milers de soldats i les seves naus. Caedus tenia intenció de fer un exemple de Fondor, del tipus que digués: No intentin fer això de nou.

Incendiar Kashyyyk ho hauria d'haver anunciat, però la majoria humana de molts planetes probablement notaria més el que li passava a una espècie íntimament emparentada amb la seva que vivia en boniques i netes ciutats.

Ara estava entre les naus disperses. El nivell de llum en la seva cabina -la llum del distant sol a la seva esquena- va disminuir lleugerament.

No podia veure res en els seus instruments.

No podia sentir res a prop seu més enllà del general pes opressiu de les naus de guerra preparant-se per la batalla.

Recorda el que va passar l'última vegada. Caedus no cauria dues vegades. Si s'inclinava lleugerament cap a un costat, el reflex del seu sis sovint apareixia a la pantalla visora ​​davant seu. Es va inclinar en el seu seient, però no hi havia res.

Si ara salto per cada ombra, m'ha atrapat. Ridícul.

Un instant després, el sherrnkkk de fibroplast estripat va vibrar per l'estructura del caça i pel seu pit, i va ser llançat a babord, donant voltes fora de control. Una cosa li havia colpejat. No hi havia trencat res volant en forma descurada. Tenia massa experiència, era massa bo. Amb un curt impuls de l’InvisibleX va detenir la rotació i es va desviar per sota de les naus per posar distància entre ell i el que fos que l'havia envestit.

Òbviament, no podia veure-ho. No tenia sentit enviar un senyal de socors, no era una cosa a compartir amb la flota de nou. Va accelerar, tractant de prendre avantatge, buscant el que no hi era: estrelles.

S'esforçava per trobar una àrea d'estrelles enfosquides, l'única forma en què podia detectar una caça que fos tan camuflat i imperceptible com el seu.

Ja m'han caçat en un InvisibleX abans, Luke. Creus que sóc estúpid?

Si no podia veure al Luke, maniobraria on Luke no pogués detectar-lo.

No anava a tornar a estar en la mateixa posició de no ser capaç d'utilitzar el seu canó com ho havia estat amb la Mara. Corria el risc de ser colpejat pels fragments. No tenia molt per córrer a la recerca d'ajuda si patia una descompressió lenta. Aquest cop, hauria d’utilitzar el que havia après.

Encara que per primera vegada, va començar a preguntar-se si era Luke el d'aquí fora.

Ben?

Caedus no havia sentit a ningú. Luke... sempre podia sentir al Luke. Però Ben havia après a ocultar-se en la Força a l'instant. Mara ho havia aconseguit per als moments crítics i gairebé el va matar, però això feia olor d’en Ben.

Bang!

Una cosa el va colpejar aquest cop per sota del fuselatge, sacsejant-li les dents. Va corregir el curs. No necessitava els instruments per saber que tenia una bretxa en algun lloc. Quan va fer un altre ris, va veure un fi rastre d'una fuita de vapor o líquid, probablement refrigerant. Els InvisiblesX havien canviat els escuts per la negació de sensors; encara tenien pells molt dures en les col·lisions, però colpejar a una altra nau en aquestes velocitats normalment arrencava parts i acabava malament.

Aquestes eren envestides amb les puntes de les ales increïblement precises, o una sort sorprenent dues vegades seguides. I ell ja no era indetectable. Deixava un rastre de vapor.

Va obrir un canal de comunicacions. Després de tot, no hi havia cap raó per a intentar una fusió. El sistema de comunicacions de l’InvisibleX s'havia fet servir avui més que en tota la seva història de servei.

-Enfronta’m, i acabem amb això -va dir.

Ben, o Luke? Si es tracta d’en Luke, llavors té trucs nous. Fins i tot podria ser la Jaina, si Ben li ha ensenyat a tot el món a apagar-se en la Força.

No m'importa.

-Dóna la volta i dirigeix-te als orbitals -va dir la veu d’en Luke-. Pots aconseguir-ho. Llavors aterra, i en parlarem.

Caedus va posar rumb cap a l’Ànakin, preguntant-se fins on arribaria Luke per obligar-lo a aterrar. Ara les probabilitats eren diferents. Això no era com Kavan. Caedus tenia una flota al seu costat.

-No vas a obrir foc?

Hi va haver una espurna de foscor a la cabina quan la nau perseguidora va bloquejar el sol per un moment. La presència d’en Luke va aparèixer creixent lentament en la Força com una albada.

-Si volgués matar-te, ja podria haver-ho fet diverses vegades.

-Creus que un sever reny, desprogramació, i l'amor d'una bona família em tornarà a posar bé?

-Estic disposat a intentar-ho. Et sorprendries.

Caedus estava atraient al Luke més profundament a la zona de reunió de la flota. Luke semblava estar volant a l'amplada d'una ala de la seva cua, una tàctica suïcida per a qualsevol altra persona.

-Hauràs d’enderrocar-me per aturar-me -va dir Caedus.

-Sempre aprenc de la història.

-Intenta... ahh. -Caedus va lluitar per corregir l’InvisibleX quan el canó de l'ala d'estribord danyada va caure. Ara el vapor que s'escapava estava tacat amb gotetes rodones-. Tu vas fer això?

Chunkk. El canó de babord va ser arrencat.

-Podries contraatacar -va dir en Luke-, i tots dos acabarem morts. Dóna la volta i dirigeix-te una altra vegada cap a Fondor.

Caedus estava arribant als auxiliars de la flota amb els seus conductes d'abastiment estirats entre les naus. Si pogués alertar les seves bateries antiaèries en les fragates, podria conduir l’InvisibleX d’en Luke entre elles i confiar en la sincronització dels artillers.

-Jo no sóc el teu pare, Luke i no necessito ser redimit -va dir en Caedus.

Luke va reaccionar; l’havia atiat, i Caedus en realitat no havia volgut fer-ho. El va sentir estremir-se.

-Mara em va dir allò de la Lumiya.

El nom va fer que aquesta vegada Caedus s'estremís.

-Ella tenia raó, Luke.

Uns punts de llum assenyalaven les beines de manteniment movent-se sobre els cascos de les naus. Ara Caedus s'estava preparant per fer una finta i córrer cap a l'hangar de l'Ànakin. Luke era massa intel·ligent com per fer enrenou al cor de la Flota de l'AG; la Niathal devia haver fet un tracte. Aquí Caedus estava sent conduït cap a alguna cosa. Li estaven tendint un parany.

Luke no havia esmentat la mort de la Mara. Estrany: o tenia alguna cosa pitjor planejada per a Caedus, o no creia que ell fos responsable. La destral que esperava que caigués es feia cada vegada més gran. Fett tampoc havia vingut darrere d'ell, i si una cosa era segura, era que aquest trobaria una forma d'arribar fins a ell.

Però no aquesta vegada.

L’InvisibleX d’en Luke li va donar una altra empenta des del darrere... Com? Caedus no podia veure’l. Empenta de la Força? Una cosa metàl·lica garranyigava dins del fuselatge. Tenia la sensació d'algú furgant furiosament en els motors com si busqués una clau hidràulica caiguda, llançant fragments dins de les bobines. L’està destrossant...

Caedus va intentar bloquejar al Luke en la Força i de sobte va tenir una idea de quant poder podia acumular en Luke. El seu seient es va disparar cap endavant, arrencat de les seves corredisses, inclinat cap a un costat, i va colpejar la consola en un angle abans que ell pogués esmorteir la col·lisió amb la Força. Quelcom va cruixir en el seu pit. El dolor va esclatar, llevant-li l'alè. Llavors va ser conscient d'una llum blanca i brillant venint cap a ell. En els moments abans que se les arreglés per desviar-se a estribord, gairebé cec, va tenir una visió del contorn irregular d'un InvisibleX amb dos braços d'adherència estesos i la sensació d'un altre Jedi a part d’en Luke.

Havien intentat parar l’InvisibleX i agafar-lo, amb fuselatge i tot, enmig de la flota. Descarat; increïble. Mai permetria que ningú excepte el seu propi aprenent tornés a volar en un InvisibleX, ni tan sols un pilot normal. Luke seguia molt a prop per darrere, se sentia com si realment estigués inclinat sobre la seva espatlla; Caedus va canviar a instint pur. Va fer un ris, obrint-se pas entre els creuers espaiats a intervals regulars -algú ja havia d'haver-ho captat visualment, segurament? - I després va maniobrar per alinear els auxiliars amb l'Ànakin Solo accelerant. O arribava directament o s'estavellaria, però si els altres InvisiblesX intentaven interceptar-lo de front en aquesta velocitat els dos es farien trossos.

Caedus es va dirigir a l'auxiliar de la flota que reproveïa una nau de desembarcament. Estava tripulat per civils, no-combatents, de la flota mercant; només tenia un canó lleuger per a la defensa pròpia. El llarg túnel de connexió era en realitat un extensor de la resclosa d'aire, una forma fàcil i ràpida de transferir subministraments sense atracar llançadores, i hi hauria tripulació treballant en ell. Luke estava just en la seva cua.

Travessar-lo seria molt perjudicial per a l’InvisibleX, però partiria el túnel, i hi hauria morts.

Vegem qui parpelleja primer.

Caedus es va adonar que ningú podia veure a cap dels InvisiblesX. Fos quin fos el fluid que estava perdent ja s'havia vessat per complet. Els auxiliars ni tan sols podien veure'ls en les alarmes de col·lisió.

Fes-ho.

L’Ànakin Solo planava darrere d'ell.

-No... -Sí, Luke podia veure el que estava fent.

-Ja no m'importa -va dir Caedus, mentint.

T’apartaràs abans de córrer el risc de trencar-lo... matant als treballadors... Va pensar Caedus.

Jo puc viure amb això.

El túnel taronja es va abalançar sobre ell més ràpid del que esperava i va tirar dels controls. Res se li va enganxar; almenys no ho va sentir. No podia mirar enrere. Però va sentir el moment d'horror d’en Luke en gairebé colpejar-lo, regalant-li els segons que necessitava per passar disparat per sota del Destructor Estel·lar i tornar al llarg de la seva longitud cap a una de les cobertes hangar.

-Ànakin Solo, aterratge d'emergència, InvisibleX Un-Un danyat... obrin Hangar Cinc-Alfa...

Podria haver jurat que va trencar la punta d'un pal de comunicacions. Estava estabilitzant el caça tant amb la Força com amb els controls i també tractant de frenar-lo amb la Força, perquè els impulsors de frenada no eren suficient. Havia de caure just en aquesta ranura o s’emportaria la secció amb ell.

Podria haver activat el microxip, deixar que em rastregin els últims segons, però no puc situar als Jedi...

Massa tard.

Caedus deixà de pensar i sentir. Estava frenant amb tot el que tenia. En sortir de la foscor de l'espai, els llums de l'hangar van ser sobtats i encegadors, i llavors es va adonar que eren espurnes. Creuava patinant la coberta de l'hangar. La mampara omplia la seva visió; l'amortidor de parada el va atrapar. Va ser llançat contra el que se sentia com un mur de permacret. Mentre els llums al seu voltant s'atenuaven i ja no va poder veure a través de la carlinga, per un absurd moment va pensar que s'estava morint.

No, ja has fet això. No se sent així.

Era l'escuma retardadora de foc automàtica del caça. El fuselatge estava completament immòbil; no estava incrustat en una mampara. Va inhalar ràpidament, va maleir la costella trencada i es va dedicar a intentar curar-la, amb els ulls tancats, mentre esperava que l'equip d'incendis decidís que no anava a explotar i obrís la cabina des de l'exterior.

Després d'uns moments, el nivell de llum va augmentar. L'escuma s'estava dispersant, i la cabina es va obrir.

-Senyor, espero que la seva assegurança cobreixi això...

Digues el correcte. Allò d’en Jacen Solo. Ensenya’ls que no ets un boig.

-Em vaig desviar per evitar un Jedi -va dir en Caedus-. No vaig aconseguir el seu nombre. Donin-me una mà, volen?

Esperaven que ell rabiés contra ells per algun error imaginari, podia notar-ho. Va sentir el seu alleujament quan va sortir de la cabina i es va sacsejar les restes de l'escuma. Quan va mirar enrere, l’InvisibleX era un desastre. Això li va disgustar molt.

-Amb una ràpida mà de pintura, senyor, mai notarà que va tenir un xoc -va dir el cap d'equip d'accidents-. El droide metge ve de camí.

-Almenys sé qui va generar la flota fantasma -va dir en Caedus. Aquest contra-rumor també podria circular per la flota. Assenyat, humil, fins i tot amb sentit de l'humor davant l’adversitat-. La propera vegada que tracti de perseguir les bromes d’en Luke Skywalker, confisquin la meva targeta d'identificació, volen?

Es van riure; el vell i bon coronel Solo, un de l'equip, per a res el qui matava oficials subalterns. Es va controlar a si mateix prou com per anar coixejant cap a la seva cabina de dia passant pel pont, on va trobar que la història de la il·lusió Jedi li havia precedit i va tancar l'escotilla abans de deixar que la ràbia acumulada escapés com a vapor. Es va mirar al mirall; uns pocs talls i els ulls d'un estrany, grocs, però uns ulls als que s'estava acostumant.

Ara podia canalitzar el seu enuig. Podia guardar el seu enfocament i impuls per prendre Fondor.

NAU DE GUERRA DE L'AG OCEÀ, ÀREA DE REUNIÓ DE LA FLOTA, PROP DE FONDOR

La Niathal escoltava la xerrada al pont, amb un caf a la mà.

-Va dir que els Jedi van crear la il·lusió de la Força d'una enorme flota, dirigida exclusivament a ell -va dir un dels oficials de senyals.

-Oh, els Jedi, és clar... –L’oficial subaltern de guàrdia estava enganxat a la pantalla del sensor, però se les va enginyar per girar els ulls imitant que acabava de comprendre-ho -. No odies quan això passa?

La Niathal s’ho creia, però seguia esperant sentir-ho dels llavis d’en Jacen. L'absència de la flota fondoriana la preocupava, la primera onada del Romanent Imperial havia sortit de l'hiperespai, i estava esperant una comunicació d’en Pellaeon. Hi havia pres una decisió. Buscaria una rendició, i si Fondor es negava a les converses, podria desactivar les defenses dels orbitals per permetre que les tropes aterressin i les asseguressin, d'una en una, i després passar a iniciar atacs de precisió a les bases de la flota al planeta. No tenia sentit crear una devastació.

I si -quan- reaparegués la flota fondoriana, també hauria de passar per sobre d’en Pellaeon.

I després hi havia Jacen Solo. Luke hauria d'aprendre a disparar a matar, realment havia de fer-ho. Es va preguntar si ella hauria disparat si hagués tingut una solució de tir sobre Jacen; es va imaginar els seus dits tancant-se al voltant dels controls d'un Ala-X, i el seu polze pressionant el botó, i no va estar segura de si ho faria.

Però què fer amb un Sith? Com es deté un home que té els poders d’en Luke Skywalker, però cap regla, ni límits morals? Era difícil veure’l com simplement algú que creia en una dictadura benigna, però la política de la llei i l'ordre de vegades se li anava de les mans. La seva alteritat la pertorbava. Ella amb prou feines podia recordar el regnat d’en Palpatine, només la seva imatge per tot arreu, i a Vader en les desfilades en les holonotícies... de tant en tant. Però ella no sabia que eren Sith. Llavors ni tan sols sabia que existien els Jedi. Quan va estudiar història a l'escola, va aprendre de memòria sobre les guerres Sith-Jedi, però ara que en realitat podia posar-ho en un context personal de la gent amb la qual treballava, havia adquirit un nou significat. Estava una mica alarmada per tots dos costats. La influència mental va ser la comprensió més corrosiva que havia tingut, quant del que ella havia fet era purament per la seva pròpia voluntat? Luke fins i tot va poder enganyar a Jacen a lluitar contra una flota que no hi era.

No hi ha excuses. Sabies el que anava a fer aquesta filtració al Luke. Però això no vol dir que hagis d’examinar cada impuls que tinguis per veure si és realment teu.

-Senyora, l'almirall Pellaeon per a vostè. –L’oficial de senyals va enllaçar el comunicador-. També visual.

-Gil, et vas perdre l'acte d'escalfament –Va dir ella.

Pellaeon va omplir la pantalla hologràfica, amb el seu bigoti blanc impecablement retallat i una túnica gris marengo. Va veure la vetllada reacció positiva de la tripulació; ell traspuava fiabilitat.

-Això he sentit, Cha. Tot està bastant tranquil allà baix, no és així?

-No vaig a dir-ho...

-Si tenen una sorpresa per a nosaltres, pot ser que haguem de trobar una per a ells.

-Has tingut l'oportunitat d'examinar el meu nou pla de batalla?

-L’he vist -va dir en Pellaeon-. Va a sobreviure al contacte amb el coronel Solo?

Pellaeon sempre podia alleugerir l'ambient si posava la seva ment en això.

-Anem a veure si s'ha recuperat prou com per reunir-se amb nosaltres? -va preguntar la Niathal.

-La teva nau insígnia, o la meva? O fins i tot la seva?

-Li diré l’Aleta de Sang. Vol que tu estiguis content.

-Mitja hora. Sóc molt conscient de l'absència de si més no una patrulla fondoriana.

Molt es va dir al davant dels subordinats, i en la majoria dels casos no era polític insinuar un desacord amb els altres comandants, però la Niathal estava posant distància entre ella i Jacen, i necessitava que ho sabessin. Si Luke li hagués advertit que anava a intentar atrapar-lo, fins i tot podria haver estat capaç d'ajudar-lo, però ell semblava poc inclinat a implicar-la. Es va preguntar quan podria ser la pròxima vegada que reaparegués. Si no ho feia, hauria de seguir endavant amb el pla precipitat que s'havia cristal·litzat durant el salt d'entrada. Hauria de destituir a Jacen del comandament, i ordenar a l’Ànakin que tornés a la base; el moment exacte dependria del progrés de l'operació, però seria abans de la retirada a Coruscant. Amb Pellaeon, ella tenia prou poder de foc per forçar-lo si havia de fer-ho. Era probable que un terç dels comandants de naus en la seva força d'operacions li donés suport, i alguns dels altres s'oposessin activament a ella.

Encara era un risc important en el mig d'una guerra, però esperar que la guerra hagués acabat, no era una opció.

La Tahiri Veila ara semblava ser la portera de les comunicacions d’en Jacen, almenys quan era al pont.

-Tinent, està el coronel Solo força bé per transferir-se a l'Aleta de Sang per a una reunió de personal de comandament a les dues mil dues-centes?

-Ell està bé, almirall. –La Tahiri va fer una pausa i el vincle va quedar en silenci com si ho estigués consultant-. Allà hi serem.

Estarem. Llavors s'havia quedat amb el paper d'ajudant de camp. Els membres més insidiosos de la tripulació van assumir que ella era un nou interès romàntic, però la Niathal havia observat la dinàmica de com es comportava Jacen amb Ben Skywalker, i era molt més com una relació de cap de matons i subordinat de confiança. Tahiri seria la seva arregladora, missatgera, i possiblement fins i tot espia. Possiblement? Definitivament. Jacen sabia instintivament com dirigir tropes, però la seva veritable vocació era de director de joc polític.

-Quina és l'estimació amb l’InvisibleX? -va preguntar la Niathal-. Estem una mica curts d'ells fins al lliurament d’Incom. Podria haver d’agrupar-lo amb els Ala-X.

-Operatiu en quaranta-vuit hores. El taller està tornant a muntar els canons ara.

-Reciclant d'altres naus, sens dubte. Vas a volar en combat?

-No, tinc ordre de fer d'enllaç amb el Romanent Imperial.

Ah, una espia. Tenia raó.

-Fins després, tinent.

La Niathal hauria consultat a Jacen sobre contactar amb el president fondorià -Shas Vadde- però hi havia poc temps, i aquesta era l'excusa que li donaria. Ella va mantenir un ull en el crono, mentre que s'establia contacte amb l'oficina d’en Vadde, donant-se compte per primera vegada que ser Comandant Suprema i Cap d'Estat conjunta era una barreja estranya en fer un contacte diplomàtic. Que li demanessin que es tornés a unir a l'AG mai podria ser dit com converses exploratòries quan la sol·licitud provenia del comandant en cap d'una força d'operacions en peu de guerra.

-Cap d'Estat -va dir en Vadde-. Això em sembla una decisió ja presa que cerca una justificació retroactiva.

Tenia raó; només ho feien per compromís.

-President Vadde, només puc demanar-li una vegada més que accepti unir-se a l'Aliança Galàctica i contribuir a la defensa comuna dels mons membres.

-Havent acabat d'arribar a una mena de recuperació econòmica després dels yuuzhan vong, i com la nostra economia depèn essencialment de la indústria de construcció naval i de defensa, no ens fem il·lusions que ens vegin com qualsevol cosa que no sigui un altre recurs de flota útil per a la defensa de Coruscant.

Era exageradament piadós per al líder d'un món que minava fins a esgotar cada lluna, asteroide, i còdol perdut en el sector Tapani.

-Li donaré fins a les vint-i-tres cinquanta-nou per presentar la petició al seu gabinet i respondre'm formalment.

-Li puc donar una resposta ara.

-No obstant, em sento obligada a oferir-li aquest termini.

Era una advertència, i de vegades el vent fred bufant des de la vora feia que la gent s’espavilés. La flota iniciaria l'atac en qualsevol moment després de la mitjanit. Ja no quedava cap avantatge en la sorpresa per cap dels costats en aquesta última etapa.

-Prenc nota, Cap d'Estat. Recordi que trencats no som de cap utilitat per a vostès.

Potser hi havia un marge de maniobra; calia mantenir un ull en això. Jacen Solo, però, anava a estar decebut si no aconseguia la seva oportunitat de demostrar el que significava un govern ferm.

-Senyora -va dir l'oficial de comunicacions-, hi ha algunes unitats de transmissió mòbil de l’NEH apropant-se a la zona.

-No hem declarat una zona d'exclusió.

-Haig d’emetre una advertència?

-Digui’ls que bé podrien quedar en un foc creuat en qualsevol moment. Que sigui sota el seu propi risc.

-Un ja ha sol·licitat una entrevista amb el coronel Solo. Pel que sembla, ell els ha autoritzat per acompanyar el desembarcament de tropes en el primer orbital.

-Llavors més li val guanyar -va dir la Niathal-. O l'horari central mostrarà com repeteix els nostres fracassos de Corèllia.

I si ho feia... ho anava a fer sol.

COMPARTIMENT DE TRIPULACIÓ, TRA'KAD, PUNT DE REUNIÓ ORI'RAMIKADE, EN ALGUNA PART PROP DEL SECTOR TAPANI, 2200 HORES: ESPERANT ORDRES DE L’ALMIRALL DAALA

-Sabrà el teu germà quan estiguis a prop? -va preguntar la Mirta Gev.

La Jaina gairebé va deixar de mastegar. Era la primera vegada que Mirta havia esmentat a Jacen, i com ella només podia voler una venjança letal contra ell per la mort de la seva mare, mostrava o bé tacte o tàctiques. Les dones mando no es caracteritzaven pel tacte. Jaina va prendre un altre tros d’uj'alayi i va utilitzar el silenci forçat per la masticació per ordenar els seus pensaments. El pastís era com una barreja de morter sòlida feta de nous, xarop, fruits secs i espècies, embafadorament dolça. Era tant un exercici com un aliment. Li preocupava que les seves dents cedissin molt abans que la resta d'ella.

-Sí, probablement ho farà -va dir. I estaria desconcertat per les impressions que rebi, al menys-. Som bessons. Diuen que fins i tot els bessons que no són sensibles a la Força estan vinculats d'alguna manera a través de la distància. Amb els Jedi, això és real. Excepte que ell disfressa la seva presència en la Força, així que jo mai puc saber que ell és a prop.

Mirta tenia els mateixos ulls del seu avi: semblava com si estigués permanentment avaluant el risc que alguna cosa dolenta succeís, i si podia disparar-li o vendre-ho.

-Sempre es pot seguir el rastre de cossos, suposo...

Anava a passar tard o d'hora. Què li deies a algú de qui la seva mare havia mort durant l'interrogatori del teu germà? Ho sento no acabava d'encaixar. D'alguna manera el fet que Ailyn Vel havia estat una caça-recompenses i assassina, aparentment contractada per matar la família Solo, no li donava a la Jaina el combustible de justa indignació que imaginava quan estava cara a cara amb les restes humanes escampades per aquestes decisions ocasionals.

Està bé. Ailyn simplement estava seguint els passos, usant al pare per atreure al seu propi pare a la seva mort. En realitat, ella no anava darrere de nosaltres. I ella va ser contractada pel cosí del pare per assassinar-nos de totes maneres... no és com si ell no ho hagués intentat abans. Famílies. No són genials?

-Si hi hagués alguna cosa que jo pogués fer per expiar per ell, ho faria -va dir la Jaina-. Faré el que pugui per impedir que ho faci una altra vegada. Per cert, ho lamento. Però això ja ho saps.

-Així que és cert que va matar a la teva tia Mara.

Tornava a ser xocant cada vegada. Jaina encara no podia veure’l anant tan lluny, però llavors havia torturat a Ben, pensant que ho estava fent pel seu bé. Si va fer alguna cosa, podria no haver planejat que sortís tan malament.

Hi havia una diferència real entre estar malalt i ser dolent?

-No ho sé, Mirta.

-Creus que és capaç d'això?

-Ja no el conec. Ni tan sols sé per on començar.

Mirta va recolzar el cap contra la mampara, amb els braços creuats. Hi havia una dotzena de soldats a la nau d'assalt Tra'kad: Jaina i onze mandalorians en armadura completa, tots a l'espera de l'ordre de l’almirall Daala que en realitat podria no arribar mai. Els altres deu eren membres de les forces especials d'elit d’en Fett, els Ori'ramikade -supercomandos-, les tropes que havien salvat l'Estació Caluula i als seus pares dels yuuzhan vong. Era una xarxa social molt enredada; també era alliçonador mirar les puntuacions netes d'incidents i adonar-se que els Solo li havien fet un mal més durador a Fett que el que Fett els hi havia fet a ells.

-Aliit Ori'shya tal'din -va murmurar la Mirta.

-Què vol dir això?

-La família és més que el llinatge. El que vol dir que les famílies són sobre qui et cria i es preocupa per tu, no qui són els teus pares biològics. O, dit d'una altra manera: els teus veritables parents et poden tractar pitjor que els chakaaryc estranys.

Jaina podria deduir el significat. Tot i que no estava entenent la major part del llenguatge, tots els mandalorians semblaven ser almenys trilingües: bàsic, Mando'a i huttès, i passaven molt de temps amb els seus cascos, parlant entre ells. Qualsevol que fos la llengua que els deu comandos estaven usant en els comunicadors dels seus cascos, Jaina només era conscient del seu llenguatge corporal, gestos, i moviments de cap; era una discussió animada que es duia a terme en aparent silenci. L'efecte era inquietant, com si tinguessin sentits que ella no, i s'estigués perdent el panorama general. Es va preguntar si estaven xafardejant sobre ella. Irradiaven diversió.

Justa la fusta.

Sempre era edificant veure les seves pròpies característiques reflectides en els altres. La propera vegada que algun ésser ordinari la tractés amb recel, ella pensaria com es veien des de fora les seves habilitats en la Força.

Mirta va girar el cap i li va dir alguna cosa als comandos. Un torrent de paraules inintel·ligibles va sorgir dels cascos, seguits de rialles.

-És tot en el que poden pensar -va murmurar la Mirta-. M'alegro que sigui només una vegada cada cinc anys.

-El què?

-El torneig galàctic de bitlla-ball. S'ha apoderat de l'HoloRed.

Llavors, t'has tornat a equivocar. Les desgràcies de la Jaina no eren tan fascinants com un esdeveniment esportiu. La vida no se centrava en el seu petit cercle, un altre recordatori que hi havia un món més ampli que ella poques vegades veia.

-On és Fett?

-A l'Esclau I. On més?

La petita flotilla mandaloriana incloïa la nau d’en Fett, el Tra'kad semblant a un tanc, i un esquadró de Gladiadors i Agressors. L’holomapa integrat en la mampara mostrava altres naus esperant al punt de reunió: un porta-naus, a jutjar per les escotilles, i una nau d'aterratge Sentinella que semblava molt modificada. El porta-naus era petit: no més de cent metres de llarg.

-Beviin? -Jaina se sentia gairebé protectora cap a ell. Ell semblava recollir els trossos d’en Fett amb massa freqüència-. No el vaig veure embarcar-se.

-Ba'buir li va demanar que es quedés. O per aplacar Medrit, o per mantenir un ull en Ba'buir. -Mirta va fer una petita sacsejada ràpida de cap-. Vull dir l'àvia. És la mateixa paraula en Mando'a. Vull dir la Sintas.

Almenys Beviin no anava a morir seguint el caprici d’en Fett. Jaina sempre tenia un interès en les seves missions, així que li era difícil imaginar com els soldats corrien riscos com aquest per crèdits o per alguna lleialtat a un home que simplement els llogava. Tot i que es va abstenir de jutjar-los. Havia vist l'estat de Mandalore, i ella mai havia hagut de preocupar-se d'on havia de venir el menjar següent.

-Com t'ho fas per odiar un home a qui mai has conegut, Mirta? -Jaina podia sentir les emocions entre Mirta i el seu avi amb força claredat; Mirta anhelava estimar-lo, però semblava maltractada per les constants decepcions, i Fett estava tractant de fer les coses bé, desconcertat pel fracàs-. La teva mare si més no el recordava? Tu ni tan sols coneixies la Sintas.

-Vaig créixer escoltant com Fett havia abandonat a l'àvia i la mare, i ella no hagués estat lluitant per pagar els comptes o hagut d’agafar recompenses perilloses si ell hagués pres part de la responsabilitat.

-Sí, però donar-li caça per matar-lo? Durant anys? La majoria de la gent busca un advocat.

-Mare la va passar malament quan era nena. Mudant-se d'un lloc a un altre. Sempre ficant-se en baralles perquè era diferent. -Mirta va arronsar les espatlles, però no va donar més detalls-. Fins i tot es va casar amb un mandalorià per millorar les seves possibilitats de trobar a Ba'buir. El meu pare.

-Uauu! -va dir la Jaina. Aquest era un odi dedicat. No va preguntar per què Mirta havia seguit la cultura del seu pare, o per què no s'havia adonat abans que Ailyn era una mica obsessiva-. Em sap greu.

-I Ba'buir no era el que jo esperava quan creixia, algun pinxo faldiller que dilapidava la seva fortuna a les cantines. No era més que aquest home... desaprofitat, auster i solitari... és difícil si més no que t'agradi, i no obstant això, vaig trobar que em sentia orgullosa d'ell.

Mirta va deixar escapar un llarg sospir i va agafar el seu casc. Era un senyal que ja havia tingut prou de despullar la seva ànima. Jaina comptava com una cosa bona que fins i tot s'hagués molestat a parlar-li, i a més en aquests termes francs.

-Encara estimo el meu germà, però ja no queda res que pugui agradar d’ell -va dir la Jaina-. L'amor és una cosa molt diferent. Té una vida pròpia i independent.

-Bé, si has de guanyar-te l'amor per punts, no és amor, oi? És aprovació.

Jaina es va treure un tros d’uj'alayi enganxat al dit, i va decidir que el xarop serviria com segellador de juntes. Un dels comandos, l'home tatuat anomenat Càrid, es va treure el casc i va decantar el cap cap a un costat en un gest de au-vinga.

-Ei, planifica la celebració que tindràs després del teu casament. Quin sentit té sobreviure a una missió, si vas a estar tan deprimida?

Aquesta era la simpatia mando.

-És una cosa Fett -va dir la Mirta.

-Ah, aposto a què Orade t'ensenyarà a riure. Aniràs entenent.

Mirta va semblar aconseguir un contret somriure davant la menció del seu promès. Els minuts van passar. Jaina tenia la sensació d'estar a la sala de màquines d'una antiga nau marina, envoltada de canonades i sistemes hidràulics, en lloc d'estar lliscant imperceptiblement per l'espai. Un so de frec la va fer aixecar la mirada al sostre.

-Buy'cese -va dir Càrid. Mirta va segellar el seu casc, i ell va mirar la Jaina per sobre d'ella-. Posa't el respirador, Jedi. Això ha estat algú atracant a sobre. Per si fallen els segells.

-Reparin-los amb això -va dir la Jaina, aixecant el seu últim tros d’uj'alayi embolicat. Tots van riure, i aquesta vegada ella els va escoltar-. Sempre estic contenta de ser una tripulant de proves en una nau totalment sense provar.

-Aguantarà -va dir Ram Zerimar-. Hi va haver una època en la qual els Mando'ade cavalcaven droides de guerra per l'espai profund, sense sofisticats habitacles, el dur buit en aquesta distància dels teus shebs. -Va indicar una petita obertura entre el polze i índex-. Així va ser com vam guanyar un imperi. T'estàs estovant o quelcom així, Car'ika?

-Oh, ja ho sé, llavors érem durs. Passàvem setmanes sense respirar, i mig pygmy borrat mort era suficient per alimentar tot un clan per una setmana. -Càrid va creuar els braços sobre el seu pit de barril i va estirar les cames-. Si algun dels nostres nadons no podia aixecar el seu beskad per quan era deslletat, els enduríem atrapant un trandoshà adult i fent que el matés amb el xumet i se’l mengés cru. Ah, aquests van ser els bons temps. -Eructà-. Disculpeu. Ara, ja saben, som massa cultes i sensibles.

Jaina es va mossegar el llavi per reprimir un riure. Una de les escotilles de dalt es va obrir, i Fett va lliscar per una escala de mà per aterrar entre ells.

-S'acobla perfectament amb l'Esclau I -va dir, enganxant el polze en el seu cinturó. Realment estaven provant el Tra'kad a la feina. No semblava immutar a ningú-. Ara tenim els detalls de la missió.

-Ja comencem, doncs? -va preguntar la Jaina.

-No, però sabem el que haurem de fer quan rebem el senyal. -Fett va repartir uns xips de dades-. Aquí hi ha els darrers plànols i esquemes del lloc. O anem a tallar línies d'energia per desactivar les bateries de canons a les drassanes orbitals, si cal, o retrocedirem fins a la nau insígnia d’en Pellaeon, l’Aleta de Sang, per defensar-la si es fica en problemes.

-Pellaeon? Fins i tot ficat en un Turbulent de joguina? -Llavors hi havia una dona sota el casc: aquesta havia de ser Isko Talgal. Beviin parlava d'ella en murmuris-. Qui pot abonyegar això?

-Daala vol que algú el cuidi personalment.

-Sap alguna cosa que nosaltres no?

-Daala té plans de contingència per a tot. En algun lloc, li està donant instruccions a algú perquè mati als mandos si no ens comportem. Per això és que és tan difícil de matar. -Fett feia olor lleugerament de combustible de motxilla jet i antisèptic. Les olors eren més cridaneres en el compartiment estret-. Les meves ordres personals: si es troben amb Jacen Solo, el deixen. Llevat que realment hagin de matar-lo. Res de caceres, res de trofeus, res de venjar al Mand'alor. És de la Jaina, quan ella estigui a punt i preparada. O sinó jo i Beviin haurem perdut un temps valuós en ella.

-Entesos, Mand'alor -va dir Càrid.

Jaina no estava segura de si era una cortesia mandaloriana, o simplement que Fett volia compartir una mica de misèria en concepte de recuperació general de la inversió. Ho va deixar passar.

-Què vols que faci jo? Tots semblen conèixer quins són els seus rols.

-Tu ets la pilot as, Jedi. -Fett va fer un gest amb el cap en direcció de la mampara de popa, com si hi hagués alguna cosa darrere d'ells-. Hi ha un Bes'uliik addicional en el porta-naus. T'atreveixes?

Jaina va sentir una punxada d'emoció i llavors es va sentir culpable a l'instant. Semblava malament trobar qualsevol petit plaer en la vida tan aviat després de la mort de la Mara. Hi havia estat el mateix després que el seu germà Ànakin va ser assassinat, com si sentir qualsevol cosa que no fos dolor permanent fora alguna forma de trair-lo. Odiaria pensar que algú que jo deixo enrere no pot viure totalment de nou. He de superar això. Va pensar en la Mara rient amb ganes quan una Jaina de cinc anys ha passat corrent amb pistoles blàster, i va aprofitar l'oportunitat.

-Puc almenys fer una ullada als controls primer? -preguntà-. És difícil aprendre durant el treball en combat.

-Al mateix temps podem provar creuar de coberta del porta-naus.

Fett no estava fent broma. El pilot del Tra'kad va baixar el navili cap a la coberta del porta-naus i es va posar alineant-se contra una escotilla. L'escotilla del ventre del Tra'kad es va obrir; Jaina, sentint-se com un insecte llançat des d'una caixa, va saltar fins a la coberta cinc metres més avall, suavitzant el seu aterratge amb la Força. Quatre caces gris foscos en forma de falca descansaven a la coberta de l'hangar, el lloc atapeït i el familiar olor de motors calents, oli lubricant i refrigerant eren tranquil·litzadors. Es va quedar admirant les seves línies; si, era la màquina d'un pilot. Fett va baixar per uns esglaons fixats en la mampara, amb les botes sonant quan les pues de les punteres xocaven amb el metall.

-Mirta? -Fett mai aixecava la veu, ni tan sols quan cridava a algú-. Tu també.

-Deixa-me-la a mi, Ba'buir. -Mirta es va acostar a un Bes'uliik i polsà alguna tecla a la placa del seu avantbraç per obrir la carlinga-. Tenim temps per surar per uns minuts?

-Dóna’t el gust -va dir Fett, i va tornar a pujar els esglaons per esvair-se en el ventre del Tra'kad.

-Biplaça -va dir la Mirta-. Puja. Tu condueixes.

-Estàs qualificada per a aquests?

-Si et refereixes a si puc volar en un, si. -Mirta era notablement àgil, fins i tot amb armadura, i s'havia enfilat al fuselatge i baixat al seient del copilot abans que la Jaina tingués oportunitat de preocupar-se -. L'única qualificació és no matar-te a tu mateixa. No som grans omplidors de formularis a Keldabe.

La cabina va fer clic en tancar-se i la cabina va estar sobtadament esmorteïda dels sons de l'exterior. Mirta, encaixada just darrere del seient de la Jaina, va assenyalar el botó d'encesa del motor.

-Pressiona’l.

Jaina va prémer el botó acuradament amb un dit cautelós. El Bes'uliik va fer un petit ack com la tos d'un animal vivent, i llavors el fusellatge es va estremir quan la remor gutural inicial del motor va pujar de to a una nota constant, cantant i pura.

-Si estàs nerviosa, Jaina -va dir la Mirta-, recorda que jo sóc la que posa tota la meva fe en tu.

Sí. Res de pressió.

Jaina va seguir els senyals de mà per retrocedir d'un mandalorià amb armadura color bronze, i va moure els controls intuïtivament, sorpresa quan el caça va respondre com ella esperava. El turboascensor de l'hangar va pujar; ella va observar les seccions transversals de les cobertes passant la cabina mentre s'elevaven, i va sentir les escotilles hermètiques xiuxiuejant i tancant-se automàticament per sota d'ells. Eventualment, va estar mirant l'espai clapejat d'estrelles; estava a punt per enlairar-se.

-No hi ha res amb què estavellar-se -va dir la Mirta. El seu braç serpentejà al costat de la galta de la Jaina i va assenyalar els diversos instruments-. Gairebé la mateixa disposició del panell d'un Ala-X, excepte que els sistemes d'armes estan d'aquest costat. Treu-nos d'aquí, Jaina.

Soc una Jedi. Puc volar en qualsevol cosa.

-Especificacions completes locals? -va preguntar la Jaina.

-D’exportació i encara supera el que voles a casa...

Jaina va deixar que la vaga familiaritat s'apoderés de les seves mans, i la seva habilitat de la Força per percebre la posició i cada petit matís del maneig del Bes'uliik van fer la resta. S'havia apartat de la petita flotilla abans que es donés compte i que s'acostumés a com de tancades que podien ser les corbes. Se sentia meravellós. Era com una eina ben dissenyada, i fabricada a mà amb amor: se sentia com una extensió del seu cos, no com una plataforma dissenyada al voltant de les armes amb un espai cedit a contracor a qui havia de manejar-les.

-És fàcil deixar-se seduir per ella, oi? -va dir la Mirta.

Ella es referia al Bes'uliik, això estava clar, però Jaina va pensar en la facilitat amb la que ella lliscava cap a la foscor, i com de fàcil que estava començant a sentir-se entre aquesta gent, que natural era aprendre a tractar al seu germà com una recompensa; es va preguntar on jeia la línia entre estar oberta a noves idees i trair massa fàcilment les velles.

-És perfecta -va dir la Jaina.

Mirta no era tan difícil de llegir en la Força com el seu avi. La sensació d'agitació penjava a la cabina.

-Creus que un sanador Jedi seria capaç d'ajudar a la meva àvia?

Jaina va pensar en Gotab, i el per què va trobar que Mandalore era tan irresistible com aquest caça ho era per a ella. Sabia que a ell no li agradaria que s’entremetés en els seus assumptes.

-No pot fer cap mal. En trobaré un.

-Gràcies, Jaina.

Es va adonar que havia deixat de ser Jedi o fins i tot Solo i ara era Jaina. Per alguna raó, això l'encoratjava encara més que el fet que no l'haguessin executat immediatament com a una espia.

Següent