Maul Tancat (LV)

Anterior

55

VOL ENTRANT

L’OC Dawson era al seu lloc quan la barcassa de presó Purga va amarrar fora de la plataforma de càrrega del Rusc, però realment no va veure l'acció... no del tot, en qualsevol cas. Més tard atestaria davant un consell galàctic d'investigació que l'únic motiu pel qual havia sobreviscut era que no s'havia quedat al voltant com per observar com succeïa tot. No era del tot la veritat, però era bastant proper... i per llavors, no hi havia ningú més per contradir-lo.

Estava a la plataforma amb una dotzena d'altres guàrdies i la tripulació de càrrega i aterratge de la presó mentre el Purga s'assentava grinyolant a l'amarratge just fora de l'estació espacial. Com la majoria de vaixells de càrrega i naus de transport que arribaven aquí, la barcassa era massa gran com per aterrar dins de l'hangar, així que l'amarratge es convertia en una cerimònia d'aparellament ritualitzada d'adaptadors d'acoblament pressuritzats i una passarel·la llarga extensible el port del qual s'estenia sota el propi celler de càrrega.

Quan el port es va obrir finalment, Dawson i els altres guàrdies es van posar ferms, cadascun d'ells agafant bastons i piques atordidores, esperant el senyal d’en Doyle, l'oficial en cap de grua, que típicament assenyalava la descàrrega de nous presoners i subministraments. El protocol de càrrega i descàrrega estàndard era que els propis guàrdies del Purga caminarien primer, amb els reclusos seguint-los.

Dawson i els altres estaven mirant expectants al port obert.

Però el port va romandre buit.

–Vinga. –Després d'un moment, Dawson va mirar al guàrdia al costat d'ell molest–. De què va això? –va murmurar ell–. Se suposa que estic fora de servei des de fa vint minuts. Ara hem de quedar-nos aquí esperant...

Ell va trencar a meitat de frase. Dos guàrdies d'aspecte nerviós acabaven de sortir del port, cada un d'ells lluitant per sostenir un extrem d'una caixa d'enviaments desmanegada d'aspecte pesat. Eren seguits per quatre guàrdies més, escortant un grup de nou presoners... almenys portaven uniformes de presó, encara que l’OC Dawson pensava que aquestes criatures eren encara més imponents del que estava acostumat. Trandoshans, gamorreans, gran... espècies amb les que s'havia enredat abans, certament, però mai tots junts així. I llavors es va adonar de per què semblaven tan perillosos.

Tots estaven somrient.

Mostrant les dents realment.

–Despulles d'aspecte deliciós, no? –va grunyir Dawson, afirmant la seva adherència sobre la pica estàtica, ja amb el polze sobre el botó d'encendre i desitjant que haguessin estat armats amb blàsters. No li agradava com se sentien les coses, i ja estava al corrent d'una tensió incòmoda reunint-se en els seus pulmons, fent-li sentir com si el seu uniforme estigués sent botonat massa premut sobre el seu pit i gola. Últimament hi havia un aire paranoic de mentides dins de la pròpia presó, rumors que els hutts o altres sindicats del crim havien estat enviant a la seva pròpia gent com reclusos o fins i tot guàrdies per minar les operacions aquí. Dawson no ho creia, però la possibilitat encara el deixava intranquil.

Va tornar la mirada a l'altre guàrdia, Greer.

–Traiem el sarcasme de les seves cares a cops, d'acord?

–Els combats ho faran aviat, –va murmurar en resposta Greer–. Però no estic segur d'estar disposat a esperar tant.

–Jo tampoc.

Van caminar cap endavant, les piques preparades. Els guàrdies portant la caixa d'enviaments es van detenir deu metres davant d'ells i la van baixar amb una expressió assenyalada d'alleujament. Mirant als reclusos, Dawson i els altres es van avançar per rebre'ls.

–Cavallers, benvinguts, –Sadiki Blirr va parlar des de darrere d'ells, i Dawson va mirar enrere per sobre de la seva espatlla per veure la Guardiana allà, juntament amb el seu droide. Dawson va apartar la mà de la culata de la seva pica estàtica i es va forçar a calmar-se. Era molt poc ortodox que la gerència baixés personalment per supervisar la descàrrega de nous reclusos, i es preguntava si hi havia alguna cosa especial en tota aquesta operació després de tot.

La Guardiana Blirr va mirar als reclusos i als guàrdies que els escortaven.

–On és vostre capità?

–Encara a bord del navili.

–El Capità Styrene normalment baixa per saludar-me en persona, –va dir ella, i es va girar cap als nous reclusos–. Quants hi ha?

–Només aquests nou.

–Només nou? –Sadiki va mirar al droide perquè ho verifiqués–. Se suposa que havíem de rebre trenta-dos reclusos.

–Només nou, –va respondre el guàrdia tens, i Dawson es va adonar dels ulls de l'home movent-se ansiosos de tornada al mòdul d'amarratge, com si no pogués esperar a tornar a bord... o a qualsevol part, per al que importava, mentre no fos aquí.

Arrufant les celles, Sadiki es va aproximar a la caixa d'enviaments.

–Què hi ha del carregament? Això és tot?

–Tot el el que hi ha del nostre manifest.

–Ho dubto molt.

–Miri-ho vostè mateixa.

–Gràcies, –va dir la Sadiki–, ho faré.

Mentre caminava per inspeccionar la caixa, Dawson va veure tot moure’s lleugerament a la dreta. El que hagués allà dins era prou gran com per fer que tota la caixa es mogués. Ja estava obrint la seva boca per cridar una advertència quan la tapa va irrompre obrint-se.

–Guardiana... –Va començar Dawson, però va ser tot el que va tenir temps a dir.

El trandoshà que havia estat amagant-se dins la caixa tenia un rifle blàster WESTAR-M5 en ambdues mans. Per quan la Guardiana Blirr va caure a terra –els seus reflexos, es va adonar Dawson, li havien salvat la vida– el shà ja estava disparant a boca de canó al grup de guàrdies directament davant d'ell. Els raigs de blàster van sorgir fent llaços de mort en la línia de front insospitada d'OC de Sub Rusc 7, i tot al voltant d'ell va començar a ocórrer amb una claredat com d'un somni. Dawson va veure a Greer, el guàrdia a dos metres d'ell, caure com un pes mort d'esquena a terra de l'hangar amb un forat fumejant en el seu pit, deixant res més que un núvol pudent de carn i tela cremada en caure.

Parpellejant, Dawson va retrocedir i va colpejar el terra. Escoltant el droide administratiu de la Guardiana fent sorolls de pànic en la distància. En algun lloc a la seva dreta, la Guardiana Blirr en persona havia desaparegut completament de la vista... colpejada o no, no podia dir-ho, ni en aquell moment li importava particularment. El pensament que seguia circulant per la seva ment. –Això no pot estar passant. Se suposava que havia d'estar fora fa vint kàrkids minuts de rellotge– no feia res per ajudar-lo a comprendre-ho.

Al davant d'ell i al seu voltant, les coses estaven succeint gairebé massa ràpidament com per seguir-los la pista. Els dos guàrdies que havien tret la caixa del Purga estaven corrent, realment esprintant de cap, de tornada per la passarel·la buscant cobertura, mentre que els presoners que havien baixat ja s'havien lliurat de les seves manilles i turmelleres... que Dawson es va adonar, amb una sensació d'inicis d'horror, que mai havien estat premudes per començar. La suor freda trencant pel seu front, fent que la seva cabellera se sentís massa enganxada al seu crani. Tot havia estat un muntatge, i havien caigut de ple en ell.

Somrient encara més que mai, els «presoners» van carregar cap endavant. El trandoshà de dins de la caixa estava traient blàsters, rifles, i armes de mà i llançant-los als seus camarades, que els van agafar ansiosament i es van unir en la lluita de foc unilateral.

Dawson es va girar per fugir.

L'hangar al seu voltant ja era ple de fum i de la pudor de metall cremat dels carregadors de blàster gastats. Els guàrdies restants i el personal de càrrega estaven cobrint a banda i banda d'ell, però l'hangar havia estat buidat per acomodar els presoners que arribaven i els subministraments i no hi havia res darrere del que ocultar-se. Va pensar que si pogués arribar al turboascensor, podria tenir una oportunitat de...

Bang!

Una explosió des de dins del port d'amarratge del Purga va tirar del seu morro, i ell va tornar la mirada just a temps per veure els cossos dels dos guàrdies que acabaven de sortir corrent volant cap enrere, els seus cossos caient morts pel terra de l'hangar.

Hi havia alguna cosa sortint del fum.

Una cosa gran.

Mirant, Dawson es va adonar que estava mirant a algun tipus de projector d’holovídeo flotant gegant empès cap endavant per un parell de dracs Kell, llangardaixos quadrúpedes d'un negre grisenc, lluitant en un frenesí contra les seves cadenes. La imatge a l’holovídeo era d'una figura abotifarrada, de mirada lasciva que va reconèixer només pels arxius cedits i pel que es deia, encara que immediatament va saber qui era.

Jabba el Hutt.

Per una vegada Dawson va saber que els rumors eren certs.

Però en aquest punt, és clar, era del tot massa tard.

Següent