Perill a Naboo (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Qui-Gon va agafar el braç del seu Padawan fermament. El jove era savi per a la seva edat, però assumia una motivació maligna abans que hi hagués un senyal definitiu d'ella.

La Federació de Comerç no havia mostrat armes, tot i que les seves naus estaven reunides en una formació agressiva. Per a ells atacar un Jedi d'aquesta manera seria una invitació a la guerra. La Federació de Comerç no era tan estúpida.

-Els has de dir que volem abordar de seguida, -va ordenar Qui-Gon al Capità del creuer de la República.

-Sí, senyor.

Instantàniament la pantalla de comunicació va parpellejar encenent-se, revelant la inconfusible cara d'un neimoidià, la seva pell verda i coriàcia, els seus ulls vermells brillants. Qui-Gon sabia per la corona blava de tres pics que ell era un Virrei de la Federació de Comerç, Nute Gunray.

-Amb tot el degut respecte, -va dir el Capità d’en Qui-Gon-, els ambaixadors del Canceller Suprem desitgen abordar immediatament.

-Sí, sí, és clar, -va respondre Nute-. Ahhh, com saben, el nostre bloqueig és perfectament legal, i estaríem feliços de rebre l'ambaixador.

Ell semblava nerviós. Temorós.

Mentre el creuer accelerava cap endavant, Qui-Gon i Obi-Wan es van lligar el seu equip: sacs de primers auxilis, que portaven càpsules de menjar, eines, i subministraments mèdics. Després els sabres làser. I pel fet que la major part de la superfície de Naboo era aigua, respiradors Aquata A99 amb dos tancs d'aire comprimit, cadascun no més gran que un polze.

A través de la pantalla, la nau líder es va alçar més a prop. Tenia forma d'un anell enorme al qual li faltava una secció. En el seu centre hi havia una esfera, albergant el pont de la nau i els oficials.

Una porta de la plataforma d'amarratge es va obrir lentament. El creuer desaccelerà i va aterrar suaument dins de la nau. La plataforma estava tranquil·la. Gairebé buida. No hi havia senyals que res fora malament.

Un androide de protocol, la seva coberta platejada polida fins a una brillantor semblant a un mirall, es va aproximar al creuer mentre els dos Jedi sortien.

-Sóc TC-14 al seu servei, -va dir-. Per aquí, si us plau.

L'androide els va portar fora de la plataforma, a través del laberint de passadissos del vaixell de càrrega, i cap a una sala de conferències formal. Estava escassament decorada, buida excepte per una gran taula simple i una gàbia que contenia un ocell de colors vius. Aquí, inclinant-se davant els dos homes, TC-14 va retrocedir.

-Posin-se còmodes. El meu amo serà amb vosaltres en breu.

Mentre se n'anava l'androide, Qui-Gon va inspeccionar la sala a la recerca de dispositius d'observació ocults i no va veure res, però Obi-Wan semblava tens, amb sospita.

-Tinc un mal pressentiment sobre això, -va dir ell.

-Jo no percebo res, -va respondre Qui-Gon.

-No és sobre la missió, Mestre. És una cosa... en una altra part... evasiu...

-No et centris en la teva ansietat, Obi-Wan. Mantingues la teva concentració aquí i ara, on ha d'estar.

-Però el Mestre Yoda va dir que hauria de pensar en el futur...

-Però no a costa del moment. Pensa en la Força viva, jove Padawan.

-Sí, Mestre. -Obi-Wan va fer que sí amb gravetat-. Com creus que aquest Virrei de la Federació de Comerç tractarà amb les exigències del Canceller?

-Aquests tipus de la Federació són covards, -li va assegurar Qui-Gon-. Les negociacions duraran poc.

Els homes es van asseure i van esperar. I van esperar. Cap so penetrava les gruixudes parets de la sala excepte un lleu brunzit elèctric, i Qui-Gon va començar a sentir-se intranquil. Com més els mantenien els neimoidians aquí, més percebia que se li escapava alguna cosa. No tenia sentit deixar a dos Jedi sols tant de temps. Aquesta era una reunió de tremenda importància...

Shhhhhhiiiip!

Qui-Gon i Obi-Wan van saltar dempeus, instantàniament activant els seus sabres làser mentre es giraven cap al soroll.

Qui-Gon va percebre una forta pertorbació en la Força. La seva tripulació i el creuer havien desaparegut.

Destruïts.

-Ahhh! -Amb un crit de sorpresa, TC-14 va saltar. El soroll havia estat una porta. L'androide merament estava portant una safata de begudes.

-Ho sento, -va dir TC-14-. El Virrei...

Ssssssssssssss...

Aquest era un nou so.

I no era la porta.

Qui-Gon va apagar el seu sabre làser. El xiuxiueig era lleu, però venia de tot el seu voltant.

L'ocell es va inclinar en la seva perxa i va caure mort.

-Gas! -va exclamar en Qui-Gon.

La porta de la sala de conferències es va segellar després de tancar-se.

Següent