Cursa de beines cap a la llibertat (I)

Cursa de beines cap a la llibertat

Episodi I Aventures 14

A. L. Singer

Ànakin Skywalker és un esclau al planeta Tatooine. Quan un grup de visitants necessita una forma de sortir de la planeta, s'ofereix a ajudar.

La seva única esperança és guanyar la cursa de beines més perillosa de la seva vida.

CAPÍTOL 1

Era una part petita. Una placa vocodificadora. Desllustrada però no rovellada. Enterrada sota una pila de peces de metall destrossades.

Ànakin Skywalker la va sostenir a la llum dels dos durs sols de Tatooine. La placa vocodificadora encaixaria en C-3PO perfectament. El droide estava gairebé acabat per dins, tot de parts trobades a les parades jawa igual que aquesta. Ara tot el que Ànakin necessitava era el revestiment, la pell. Aquestes peces eren difícils de trobar.

La placa vocodificadora era un bon començament. La va llançar com si res en el seu carro.

Un comerciant jawa, adult però tot i així no més alt que l’Ànakin, va mirar al noi a través dels seus ulls luminescents sota una caputxa fosca. Encara que eren nadius del planeta desèrtic, els jawes mai es quedaven en el mateix lloc massa temps. Venien trossos de metall rapinyats i altres objectes per viure. Els seus clients eren els exiliats, comerciants de ferralla, colons, i pirates espacials que vivien en assentaments com Mos Espa. A Tatooine, les úniques criatures inferiors als jawes eren els esclaus.

Ànakin era un esclau. Pertanyia a Watto, el venedor de ferralla.

Comprar ferralla per a Watto tenia els seus avantatges. Ànakin sempre podia esmunyir un parell de parts extra per a ell mateix. Aviat, quan C-3PO estigués acabat, la mare de l'Ànakin seria l'única esclava de Tatooine que tingués el seu propi androide de protocol.

El necessitaria, també. Perquè algun dia d’aquests ella i l’Ànakin se n'anirien, a planetes on parlaven llengües diferents i tenien costums diferents.

No sabia per què sabia això. Simplement era una sensació.

-Quant? -va preguntar.

Els jawes van examinar el carro i van parlar en una llengua cridanera, balbucejant: 1500 wupiupi.

-Què? Massa! -va dir l’Ànakin. Watto li havia donat només 1000 wupiupi. Les coses que hi havia al seu carro valien molt menys que això.

Un dels Jawes va alçar el morro de metall del carro, el va apartar, i va respondre: 1000 wupiupi.

Bandits. Sabien quant volia aquella part.

Ànakin va deixar tota la cistella i es va girar per anar-se'n. No jugaria el joc, fins i tot si significava tornar de mans buides i enfrontar-se a un càstig d’en Watto.

Un dels jawes va córrer darrere seu, balbucejant: 1250.

Ànakin es va girar.

Si la meva oferta és justa, va pensar ell, la vostra hauria de ser-ho, també.

No va haver de dir ni una paraula. El jawa es va quedar gelat per un moment, llavors va retrocedir.

-Mil, -va dir nerviosament.

-Mil, -van afegir els altres.

Següent