Maul Tancat (LXXI)

Anterior

71

LA SUMA DE LES SEVES PARTS

El droide metge no estava per enlloc.

–Espera, –estava dient Eogan. Hi havia baixat el seu extrem de la caixa i ara estava caminant ràpidament per la plataforma mèdica, buscant al GH-7, com si el droide hagués anat a amagar-se a alguna part–. Vas dir que podria desactivar les càrregues. On ha anat?

Maul no va dir res. Hi havia suposat que Radique es trobaria amb ells aquí dalt per utilitzar qualsevol influència interna que tingués per desarmar els explosius del seu pit, sabia per l'expressió d’en Radique que volia la informació d’en Maul sobre els sabres làser. El que significava que el traficant d'armes necessitava mantenir-lo amb vida, almenys prou com per...

KRRRAACCK!

Les parets es van sacsejar prou fort com perquè Maul hagués de recolzar-se contra l'escotilla. Ara mateix tota la presó tremolava contínuament al seu voltant, les tremolors venint amb una violència i freqüència que mai semblaven aturar-se realment. Els buits s'estaven obrint en les juntes sobre els seus caps, on els cables exposats escopien i fumejaven amb espurnes.

–Jagannath...

Maul es va girar i va mirar cap a on el noi ja s'havia detingut, mirant a la pila calcinada de processadors i components escampats aleatòriament per terra. El que quedava s'assemblava molt poc al droide amb el que havien ensopegat abans. El cap del GH-7 i els braços manipuladors havien estat rebentats per complet, i la resta dels seus circuits semblaven haver-se calat foc i haver-se fos en ferralla.

–Què li ha passat? –va preguntar Eogan, el seu to saltant gairebé amb pànic–. Hem d’arreglar-lo!

–És impossible, –va dir la veu baixa darrere d'ells.

Maul i Eogan es van girar per mirar per l'escotilla a través de la qual havien entrat. Radique hi era dret, la pell blava brillant, mirant-los fredament. Maul va observar mentre Radique estenia els braços àmpliament, permetent que els seus ocells arpa aterressin a sobre, una dotzena o més ancorats des de les seves espatlles fins als canells a cada costat. Els cossos negres emplomallats i els ulls malvats perforants eren un ressò visual del seu. Feien sons baixos, insistents, famolencs.

–Què li ha passat al droide quirúrgic? -li va preguntar Eogan.

–Rebentat a trossos pels reclusos hostils diria jo, –va dir en Radique–. No és que importi ara. Tu ets el Reclús 100.009, no? –Alçant la seva cara per trobar l'expressió desesperada d'Eogan, Radique va capcinejar–. Crec que li toca al teu número.

–No! –va cridar el noi, i va balancejar el seu puny cap al traficant d'armes, però el cop de puny era salvatge, i Radique el va veure venir amb multitud de temps com per ajupir-se. Els ocells arpa en els seus braços van aixecar el vol immediatament, clacant i xisclant mentre escombraven sobre Eogan, anant a pels seus ulls. El noi va balancejar els braços furiosament, tractant d’apartar-se’ls, però n’hi havia massa. Sobre la seva espatlla Maul podia escoltar els sorolls famolencs, ansiosos, que feien mentre picotejaven la cara i les mans del noi. Al seu voltant, la plataforma mèdica es va sacsejar més fort, com si hagués cobrat vida per l'atac.

El braç d’en Maul es va estendre, agafant a Radique per la seva túnica negra i tirant d'ell més a prop.

–Crida’ls.

Llavors ho va sentir... el sabre làser activant-se a la mà d’en Radique. Radique el va alçar davant d'ell i el va balancejar cap a Maul. Maul es va ajupir, la fulla brunzint sobre el seu cap.

–Un últim combat, –va dir Radique, caminant cap a endavant–. Crec que la Guardiana Blirr ho hauria aprovat, no ho creus? –Ell es va aturar per admirar l'espasa en les seves mans–. Fas un treball sorprenent, Jagannath, ho saps? Has de dir-me el teu secret.

–Acosta't més, –va dir en Maul–, i ho faré.

Els llavis d’en Radique es van moure en un lleuger somriure.

–Això t'agradaria, no és així?

Maul simplement el va mirar als ulls vermells, mesurant la distància entre ells.

–Quan es tracta d'armes, –va continuar Radique–, sóc un home orgullós. Però... –Ell va girar l'espasa de dreta a esquerra, inspeccionant-la més de prop des de tots els angles–. No tinc cap problema a acceptar el treball de la mà mestra d'un company quan el veig. Segur que no és només una qüestió del compressor geològic. Així que digues-me, Jagannath. Com és que sabies exactament que necessitaven els meus vidres sintètics per tornar-se completament funcionals?

Maul es va moure tot d'una. Agafant la taula d'equip de diagnòstic de darrere d'ell, es va inclinar cap enrere i va balancejar el peu dret cap amunt, portant-lo amb força contra el pit d’en Radique.

Amb un grunyit sobtat, Radique va volar cap enrere, xocant contra l'altra paret, el sabre làser rodant fora de la mà. Maul el va atrapar en l'aire i el va balancejar mentre els ocells arpa venien a ell des de totes bandes, enfonsant-se contra la seva cara i gola, les seves urpes i becs assaltant-li.

Ell va girar, la fulla vermella convertint-se en una taca, tallant els ocells al seu voltant mentre cridaven i clacaven i volaven. En segons, l'aire era ple de fulles negres caient cap avall. Maul donà puntades als cossos i va portar la punta de la fulla cap a on Radique estava tirat a terra, cap a un costat, exposant la vena palpitant del seu coll.

–Jagannath, –va aconseguir dir una altra veu, i des d'alguna part darrere d'ell, Maul va escoltar un suau so de clic.

Mantenint la seva espasa a prop de la gola d’en Radique, Maul va mirar cap on Eogan havia caigut. La cara un cop suau del noi era un malson entrecreuat de talls i esgarrapades de l'atac dels ocells, però no va ser això el que l'havia matat. Jeia immòbil a terra, no gaire lluny del droide destrossat que podria haver-li salvat.

S'havia acabat per al noi, va veure Maul. Els ulls d’Eogan encara estaven oberts, però el blanc dels seus ulls ja estava començant a gelar-se. Tenia els llavis lleugerament separats, com si encara estigués tractant de dir alguna cosa, fer un últim pronunciament o súplica, quan les càrregues finalment havien esclatat en el seu cor.

–Què malament. –Radique va moure el cap–. No és que no ho mereixés. El seu pare era un malbaratament inútil de pell, igual que ell. –Va alçar el cap de nou cap a Maul–. Hem de continuar la nostra lluita?

Maul va mirar al cos d’Eogan una última vegada. Al final, no sentia cap obligació cap al noi; la compassió i la llàstima eren tan alienes per a ell com sempre ho havien estat. Així i tot, Eogan s'havia quedat amb ell fins al final, i una mica de la seva mort necessitava ser justificada.

Va portar el sabre làser més a prop de la gola d’en Radique.

–Aquesta lluita ha acabat.

Radique va somriure.

–Encara no.

Maul no va veure el blàster fins que va disparar a la mà d'en Radique. Era un model de butxaca, prou petit com perquè Radique fos capaç d'amagar-lo sota la seva màniga. El tret va agafar a Maul a boca de canó en la carn de la seva espatlla dreta, estripant el múscul i colpejant-lo cap enrere en un salvatge patró de la seva pròpia sang.

–El sabre làser, –va dir Radique–. Retorna-me’l. Ara.

Maul va tractar de moure el seu braç dret, flexionant els seus dits. Amb el dany del teixit i els nervis en la seva espatlla, no estava del tot segur de poder treure el sabre làser i tallar a Radique abans que disparés de nou. En aquesta distància, un tret era tot el que necessitava.

–Tu mateix. –Radique va apuntar el blàster a la seva cara–. Llavors l’agafaré del teu cos.

Maul va veure la seva adherència afermar-se en l'arma, els artells constrenyent-se visiblement en el gallet, i va escoltar un grunyit sobtat mentre el noi saltava del sòl i es llançava cap a Radique. El traficant d'armes no li havia vist arribar des d'aquest angle, i Eogan va ser prou ràpid com per llançar-lo a terra de pla, sostenint-lo contra el terra mentre agafava el blàster, retorçant-lo de la seva mà.

–No! –va deixar anar Radique, tractant d’apartar-lo a cops de colze i empentes sense deixar anar el blàster–. No! No!

El noi no es va molestar a desaprofitar el seu alè, ni va tractar de llevar-li l'arma. La mandíbula encaixada, els llavis ferms, els seus ulls plens de sang fixos en la tasca entre mans, Eogan simplement es va mantenir retorçant el blàster fins que Maul va escoltar els ossos dels canells d’en Radique cruixir, fins que el canó estava apuntant directament cap a la seva cara...

... I es va disparar en un únic flaix encegador.

El cap d’en Radique es va tombar de costat i va desaparèixer en un núvol de sang i matèria cranial que es va evacuar per la paret del darrera. El seu cos va caure de costat en una pila tremolosa, el noi apartant-se d'ell, llavors anant cap amunt per posar-se dret, netejant-se les mans en els seus pantalons. Va agafar alè lentament i tremolosament.

–Així que ara... –Ell es va girar cap a Maul–. Suposo que estem en pau.

Maul va mirar al pit del noi, i Eogan va arronsar les espatlles.

–A la plataforma mèdica la primera vegada, quan el meu pare i jo vam tractar d'escapar, el droide va posar una agulla al meu pit. Va haver d'haver estat suficient per desactivar les càrregues.

–Ho sabies? –va preguntar Maul.

–Volia estar segur. –Eogan va estendre el braç cap avall i va agafar el blàster dels dits trencats i tibats d’en Radique–. Com està la teva espatlla?

Maul no va dir res, i el noi va inclinar el seu mentó cap amunt, mirant abruptament darrere d'ell. Aquí va ser quan Maul es va adonar, de cop i volta, d'una altra presència a la porta de la plataforma mèdica, observant-los. La seva arribada li havia eludit fins aquest mateix segon, però ara la va reconèixer per complet.

–Komari Vosa. –El nom es va retorçar en els seus llavis com una maledicció–. Has vingut.

Següent