Revelació (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Oficial del registre de coberta, nau de guerra de l'Aliança Galàctica Ànakin Solo:

1300: En els llocs de combat.

1330: En els llocs de combat.

1349: Càpsula d'escapament llançada des del Banc 9-Alfa. No es troba al capità Kral Nevil, presumpta absència no autoritzada.

NAU DE GUERRA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA OCEÀ, PROP DE FONDOR

Jacen no contestava la trucada de la Niathal, però de totes maneres ella no estava segura que cregués el que ell li digués. Es va enfocar en la informació que tenia, coses demostrables que arribaven de la batalla.

L’holomapa canviava davant els seus ulls. Un moment el cordó interior era un embull d'icones de microxip blaves i vermelles, i al següent les icones vermelles se separaven ràpidament, dirigint-se al planeta.

Podia sentir la veu del capità Tarpilan en el seu auricular, com si hagués despertat sobri i no tingués cap pista del que havia fet ahir a la nit. Estava disculpant-se pel seu llenguatge en un to confús. Les naus de l'AG encara estaven travades en combat, però mentre la Niathal canviava de nau a nau, el contrast entre l'humor maníac d'uns moments abans i el nivell normal de tensió ombrívola durant el combat gairebé se sentia com si hagués baixat la calma.

-Digui'm que no és una estratagema -va dir ella-. Si s'estan fent els morts, i ell s'ho ha cregut, estem borkats. -No feia servir aquesta paraula sovint, però llavors va ser un beneït alleujament. Es va preparar per treure les seves naus, per si de cas, intentant comprovar una altra vegada on era cada un, qui estava en una sola peça, qui necessitava ajuda urgent, qui no tenia propulsió o havia llançat les càpsules d'escapament. Jacen efectivament s'havia separat de la flota.

-Si Fondor ens està enganyant -va dir Makin en veu baixa-, s'estan prenent els efectes especials una mica massa seriosament... -Tocà el braç de la Niathal per cridar la seva atenció-. Miri.

Alguns Ala-X havien penetrat l'espai fondorià prou per aconseguir un reconeixement aeri detallat del terreny. Les visuals eren confuses. Algunes mostraven vapor elevant-se en l'aire des de túnels destrossats que corrien sota la totalitat de la superfície de Fondor. Altres eren simplement un espès fum fosc expandint-se, omplint la imatge com una pell gruixuda i doblegada, i era difícil veure el que estava passant fins que va canviar a una imatge tèrmica... i va ser molt més clar.

Oridin -Era realment Oridin? - Estava cremant. Era una bola de temperatures abrasadores que es refredaven cap a les vores, amb projeccions irregulars com si una tempesta de foc estigués sent expandida. Això era exactament el que estava veient: les seqüeles d'una enorme explosió aèria. Fondor certament no estava mostrant això per aparentar. Quan va tornar a mirar a les altres pantalles, la força d'operacions d’en Jacen estava aprofitant la pèrdua de l'escut per a atacar altres ciutats fondorianes. Però Fondor encara tenia una flota volant, i la batalla s'intensificava tot i que el planeta estava en una situació desesperada.

-Aleta de Sang, aquí Oceà -va dir. No hi va haver resposta a l'enllaç encriptat personal; ho va intentar pel canal del pont-. Gil, segueixes aquí?

-Un truc enginyós -va dir en Pellaeon. El seu to era cautelós: aquest cop tenia companyia-. Aquí tinc a la tinent Veila, i m'ha estat explicant alguns dels fonaments de la Força.

-Jacen està destruint Oridin. Vaig a trucar a Vadde i oferir-li termes.

-Estàs demanant la meva opinió, o explicant-me?

-Sóc Cap d'Estat conjunt, i no crec que el meu col·lega estigui en posició de negociar, ja que està ocupat lluitant amb la seva nau. -Ella podria acabar això ara. Podria aturar això i que quedessin algunes naus en acabar el dia i Fondor no semblaria com si els yuuzhan vong haguessin tornat. Es va tornar cap a l'ajudant de camp que li era assignat habitualment a l'Oceà, en Vio-. Ajudant, comuniqui’m amb el president fondorià.

Les rendicions normalment es forçaven des d'una posició més forta que la d'ella. Aquest cop, l'AG havia perdut un braç però l'enemic havia perdut les dues cames, així que encara tenia l'avantatge. Va tornar cap al pont tan ràpid com va poder sense arrencar a córrer, dispersant als tripulants. No podien haver sabut el que estava passant; reconstruir la imatge ja era bastant dur per als oficials al CIC, així que qualsevol ocupat per les seves tasques individuals en altres llocs no sabia gairebé res, a part dels retalls inconnexos que es filtraven a una velocitat notable encara descurada de boca en boca, de coberta en coberta.

Shas Vadde va demorar una mica més del que ella esperava a respondre. Era la primera vegada que li va passar per la ment que tenia sort de comunicar-se en absolut, perquè era molt probable que tingués la seva base a Oridin. Però era viu; la imatge en l’holopantalla el va mostrar en una habitació mal il·luminada que podria haver estat un centre de planificació d'emergència amb gent deambulant darrere d'ell, molts en uniformes d'administradors.

-Almirall -va dir-, aquí estem usant generadors d'emergència, així que aprofitem al màxim aquesta comunicació. La xarxa elèctrica ha caigut en sis ciutats de la regió d’Oridin. Oridin mateixa... bé, estic segur que poden veure els resultats del seu treball.

-Podem acabar amb això ara. -A la Niathal no li va agradar ser posada en la mateixa bossa que Jacen, però tot això era més aviat acadèmic per a algú en la posició d’en Vadde-. Rendeixin-s’hi ara, tots dos retirem les nostres flotes i jo personalment li garanteixo que Fondor obtindrà un estatus econòmic especial permanent, i els ajudarem en la recuperació del desastre tan aviat com tingui la seva paraula.

Vadde la va considerar en silenci pel que va semblar molt de temps. La tripulació del pont estava ocupada amb les dades i intel·ligència entrant que venia directament de la flota i mitjançant la CIC, però un parell d'oficials van fer una pausa per observar les negociacions improvisades. Les guerres canviaven en petits esdeveniments personals com aquest.

-Què passa amb Solo? -va preguntar en Vadde-. Acceptarà això?

-No li estic demanant el seu permís. –Oblida això del front unit-. Està massa ocupat amb la seva flota en aquest moment per parlar, així que estic actuant unilateralment.

Vadde va demorar un minut a respondre, durant el qual va ser interromput per un ajudant que li va ensenyar un quadern de dades. El que fos que figurava en ell, no eren bones notícies.

-Ens rendim -va dir Vadde per fi-. Retirin les seves naus. Jo retiraré les meves. -Es va girar i li va dir alguna cosa a algú darrere seu i semblava anys més gran quan es va donar volta per enfrontar-la una altra vegada-. Espereu uns minuts a què arribi a totes les naus. Els alts al foc poden ser irregulars, com estic segur que vostè sap.

La Niathal va esperar, i tan aviat com els informes de naus fondorianes interrompent els atacs van començar a arribar, va obrir la comunicació a tots els ponts de la flota, incloent els elements d’en Jacen al voltant de Fondor.

Així eren les coses. Vol ser un comandant de primera línia, i no resulta inclòs en la diplomàcia.

-A totes les naus de l'Aliança Galàctica i del Romanent Imperial, alto el foc immediatament -va dir-. Alto el foc. Fondor s'ha rendit.

Sempre hi havia un lapse de temps, mentre que els comandants cautelosos comprovaven dues vegades el senyal, i se'ls deia als artillers i pilots atrapats en el desenfocament per l'adrenalina de vida-o-mort del combat que paressin. Era difícil aturar-se immediatament. Les naus imperials semblaven estar esperant la confirmació dels seus propis oficials, però la veu d’en Pellaeon va arribar pel comunicador per ordenar el cessament al foc, i la seva flota va quedar en silenci.

En aquesta distància, sense veure els informes de danys i accidents que tornaven a les naus malmeses, la Niathal podia pretendre que el sector havia tornat a una calma pacífica, i que tot podria tornar a la normalitat.

Les úniques naus que encara es movien en les pantalles eren l’Ànakin Solo i les fragates que l'acompanyaven. La Niathal estava ansiosa que Fondor no es posés nerviós. Va deixar que Vadde sentís el tràfic de veu.

-Ànakin Solo, aquí Oceà. Responguin si us plau.

-Què estàs fent? -la veu d’en Jacen no era la seva habitual façana controlada de raó irritant, com si li estigués explicant alguna cosa a algú ximple. Sonava com si acabés de despertar d'un somni profund i estigués molest per això-. No pots parar ara.

-He acceptat la rendició de Fondor. Han retirat les seves naus. Llevat que puguis prestar ajuda al planeta ara, Jacen, retira't i torna a la zona de reunió.

-Hem passat. -Va fer una pausa-. Jo vaig passar. -Podia sentir-li donant ordres a algú, i semblava ser una comanda d'esbrinar per què les seves naus havien obeït l'ordre d'ella d'alto el foc. Així que ara estava sol-. No vaig a acceptar-ho. Hem d'aprofitar el nostre avantatge. Els estàs deixant reagrupar-se.

-S'han rendit, Jacen, i tots tenim més o menys les mateixes regles d'actuació en tota la galàxia civilitzada... la rendició implica un cessament del foc.

Per descomptat que la Niathal no només estava obeint a convencions interplanetàries. La flota fondoriana no s'havia anat a casa i desarmat: hi era, cara a cara amb les seves naus i podria començar la batalla altre cop en qualsevol moment. Fondor tenia totes les de perdre, però l'AG també tenia naus en el joc. Ja havien perdut la meitat de la Cinquena Flota recentment i Fondor no era l'únic enemic.

-Em nego a retirar-me -va dir en Jacen-. Tinc la intenció de seguir lluitant. -Hi va haver una pausa-. Nevil? On és el capità? Trobin-lo. Ho faré...

La Niathal no va tenir altra opció, però va ser una que gairebé va prendre amb gust. Venia una neteja inevitable.

-Coronel Solo -va dir-, si no compleix amb l'alto el foc, el rellevo dels seus deures. Un almirall supera en rang a un coronel, recordi, i ordenaré que la seva nau sigui desactivada.

Va haver-hi una altra pausa. De totes maneres, mai havia esperat que ell digués «sí, senyora».

-No reconec la seva autoritat.

-Abandoni el combat, coronel.

-A totes les naus de l'AG, aquest és el seu cap d'estat ordenant que segueixin la lluita. A totes les naus imperials: sota els termes del nostre acord, insisteixo que tornin a la batalla.

La Niathal estava sent arrossegada pels esdeveniments, però les pròximes paraules que sortissin de la seva boca anaven a segellar moltes destinacions. Podien les naus imperials tan sols sentir a Jacen?

-A totes les naus de l'AG, el coronel Solo està rellevat dels seus deures-. Pobre capità Nevil; ell estava en la pitjor posició de totes. Hauria de fer-se càrrec de l’Ànakin. Ella va tenir un fred toc sobtat de comprensió que deuria d'haver tingut abans de començar la comunicació. Si Jacen podia trencar l'escut d'un planeta amb la seva influència, probablement no hi havia molt que la seva tripulació pogués fer per desafiar-lo. S'enfrontava a la possibilitat real d'haver d’enderrocar l’Ànakin Solo.

Enderrocar-lo.

A l'espai no hi havia amunt o avall, però encara tenia la sensació de caiguda.

I on era en Nevil?

Al mapa, un grup de batalla d'icones ambre va començar a moure’s cap Fondor. Almenys alguns dels comandants imperials li havien sentit i estaven obeint.

La veu d’en Pellaeon va ressonar pel comunicador del pont.

-La Flota Imperial es retirarà immediatament i respectarà el cessament del foc. Grup de batalla de Wyvern, torni a la seva posició immediatament. -Els icones de color ambre es van detenir-. Ara acceptem instruccions exclusivament de l’almirall Niathal.

-Senyora -va dir l'oficial de comunicacions, des de prop del seu colze-, el secretari de defensa de Shas Vadde està en el comunicador, preguntant què espera que faci si l’Ànakin Solo obre foc de nou.

L’Ànakin Solo estava en silenci. Només podia imaginar el que estava passant en aquest pont. I no podia esperar-se que cap nau fondoriana esperés tranquil·la i acceptés una andanada d’en Jacen per preservar un cessament al foc.

-Digui que no consideraré que l'autodefensa sigui una violació -va dir-. Però si Jacen Solo obre foc en primer lloc, llavors, l’hauré d’enderrocar.

DESTRUCTOR ESTEL·LAR IMPERIAL ALETA DE SANG, PROP DE FONDOR: CENTRE DE COMANDAMENT

-És increïble -va dir el Moff Rosset-. L'AG s'està enfonsant davant els nostres ulls. –Colpejà els artells amb ràbia a la pantalla de transpariplast que mostrava les posicions de les naus-. Aquest és el seu nivell més alt de comandament i presa de decisions polítiques, cridant-se l'un a l'altre enmig d'un camp de batalla, a punt de passar als punys. I estem comprometent les vides de ciutadans Imperials per defensar els seus interessos? Amb l'esperança que vagin a complir les seves promeses? Estem bojos?

Pellaeon va pensar en el que faria en el lloc de la Niathal, perquè ell mateix caminava a tall de la seva pròpia navalla. Els grans Moffs i alguns líders de les colles del consell s'havien reunit a l’Aleta de Sang per recollir les restes calentes en aquest estrany interval de mig temps. Pellaeon sabia que alguns dels Moffs preferirien obeir a Jacen, però havien recuperat la raó en l'últim minut.

Havien de tornar a Bastió tard o d'hora. Sabien quines serien les conseqüències si passaven de simplement fantasiejar sobre enderrocar-lo a realment intentar un cop d'estat. Si feien d'una jugada ara, hauria de ser de debò.

-Admeto que no m'estan impressionant amb la seva cohesió -va dir en Pellaeon. Era conscient que tenia els ulls i oïdes d’en Jacen en el compartiment amb ell-. Però ens vam retirar i esperarem. Ara és el moment de concentrar-se en desplegar les partides de rescat, i veure quins salvaments podem fer.

La Tahiri Veila mirava en silenci. Li recordava cada vegada més als víllips que els yuuzhan vong havien usat com a canals de comunicació, criatures vivents com ulls incorporis que ho veien i sentien tot, vinculats als seus usuaris des del seu naixement com colomins de nuna. De tota la repel·lent tecnologia orgànica dels yuuzhan vong, aquesta era una de les que trobava més inquietant, fins i tot en comparació amb les armes vivents. Era la sensació de ser espiat; en realitat no era diferent d'un comunicador, però per estar viu d'alguna manera li posava la pell de gallina. Aquestes coses imitaven la veu del seu usuari i fins i tot podien canviar de forma per assemblar-se al cap de l'orador i ell mig esperava que la Tahiri parlés amb la veu d’en Jacen i que les seves faccions es transformessin en les d'ell. Les petites cicatrius rituals yuuzhan vong en el seu front no feien res per atenuar la sensació. La va mirar fins que ella es va moure a l'altre costat del compartiment.

-Només no pot conservar el poder després d'això -va xiuxiuejar el gran Moff Siralt-. Ara està totalment desacreditat. Però va la Niathal a complir amb l'acord Borleias-Bilbringi?

-No ho sabrem per ara -va dir en Pellaeon. Els Moffs sempre volaven cap al cadàver fresc, però hi havia molt caos al seu voltant; la prioritat d’en Pellaeon per a les pròximes hores només era preservar la flota i preocupar-se pel botí més tard-. El més probable és que ho farà, perquè és pragmàtica, i necessita la nostra força. Però primer el primer.

El Moff Quille -ah, la nova palanca d’en Jacen dins el Consell de Moffs- no va captar la indirecta.

-Estan en desordre, i Fondor encara està restaurable, fins i tot si està arruïnat en alguns llocs. Canviaria un parell de planetes de la llista B per això.

Quille ni tan sols podia mantenir-se lleial a algú que l'animava a ser deslleial al seu propi cap d'estat. Pellaeon va assaborir la ironia, i va esperar que víllip Tahiri hagués escoltat aquest petit detall.

-No estan en desordre -va dir-. El cos sense cap de l'administració sacsejant-se per aquí és una cosa, però encara tenen naus de guerra en ple funcionament, totes al nostre voltant, amb regles d'enfrontament, i si algú aquí intenta fer algun truc com avançar cap a Fondor -sense ni tan sols un pla, estúpid- llavors no acabarà bé.

Sense un pla. Pellaeon estava bastant segur que algunes converses havien tingut lloc a sales posteriors sobre contingències com aquesta, mentre l'ancià els hi donava l'esquena.

-Tinc molt clar el que hem de fer ara, i ho faré. Fondor s'ha rendit. La lluita ha acabat. No prendrem mesures agressives ara. L'AG ha aconseguit el seu objectiu, i tot el que ha de fer ara és resoldre qui està realment al comandament, mentre que nosaltres prenem un caf i llepem les nostres ferides. Em comprèn?

No subestimava a Quille, o a quantes moltes altres camarilles en el consell pogués allistar l'home. Hi havia un petit exèrcit de Moffs per aquí, en les naus de la flota, o de tornada a casa, o just aquí davant dels seus nassos, i només un Almirall Pellaeon. Ell mantenia unit l'Imperi amb la complexa xarxa de lleialtats personals, la consciència col·lectiva dels Moffs que solia tenir raó, i una dosi rarament administrada però eficaç de retribució per a aquells que no jugaven de manera raonable. No obstant això, tot el que tenia per fer complir la seva paraula era el seu blàster de servei imperial, ni tan sols un enormement letal. El poder era una cosa nebulosa quan ho examinava, de fet igual que la flota fantasma d’en Luke Skywalker.

-He dit, Moff Quille, em comprèn?

Encara que potser no només un blàster. Pellaeon tenia el seu suport, però l’almirall Daala encara no era necessària, almenys per al compromís primari. Hi havia molt a dir per mantenir la seva pólvora seca. De totes maneres, tenia un comunicador personal encobert obert permanentment a ella, podia sentir el que estava fent minut a minut, i estava monitorant la batalla. A deu minuts estàndard de distància, almenys ella havia obtingut dades d'intel·ligència útils sent una observadora.

El personal del centre de comandament s'ocupava de la seva, mirant de tant en tant en direcció a Quille, perquè la majoria d'ells ja havien vist a Pellaeon donant-li una reprimenda per posar al seu lloc a un Moff díscol abans i no hi havia cap novetat en l'espectacle. Pellaeon mai aixecava la veu llevat que el nivell de soroll ambiental ho requerís. En aquesta part silenciosa de la nau, només la lenta èmfasi marcava la seva intenció. Tahiri mirava com si s'estigués esforçant per sentir.

-Sí, almirall. -Quille va retrocedir. Sempre ho feien-. Només estava pensant fora de la caixa.

-Estic a favor de les solucions creatives -va dir en Pellaeon-, però pensar d'aquesta manera pot fer que vostè acabi dins d'una caixa amb massa facilitat. Ara veurem què passa a continuació.

Aquest era un interludi estrany per a Pellaeon. D'una banda, podia veure els assumptes urgents, i de l'altra, l'AG estava congelada de moment, el que a la seva manera era un problema igual d'urgent, però hi havia poc que ell pogués fer al respecte.

El tauler d'estat de naus mostrava un preocupant balanç amb massa llums vermelles entre les files ordenades de verd que indicaven les naus que estaven operatives o amb danys menors. La llista il·luminada de vermell indicava que diversos dels més grans Destructors Estel·lars de l'Imperi estaven severament danyats, tres amb només control ambiental d'emergència i a la deriva, i alguns dels esquadrons de caces havien patit un 30 per cent de pèrdues. Les unitats mèdiques estaven treballant a la seva màxima capacitat. Si ara tornava a esclatar la lluita, quedarien atrapades al mig amb els remolcadors de salvament. Ningú a la seva armada anava a morir després de sobreviure a un atac, ho jurava.

Sí, anem a respirar fons i recuperar el sentit comú.

-Senyor, l’Ànakin Solo s'està movent. –L’alferes a l'escàner de llarg abast va traçar un curs projectat pels moviments del Destructor de l'AG; l'escala de l'escaneig feia que semblés com si l’Ànakin Solo anés a tota velocitat, però l'enorme nau tot just s'estava desplaçant endavant. El jove oficial es va tocar l’auricular-. S'està posant molt tens a l’Oceà, senyor. Està energitzant els turbolàsers de nou.

Tahiri ara estava lliscant per aquí, encara en silenci, però revisant la situació de la flota de l'AG i -potser Pellaeon s’ho estava imaginant- preocupant-se. Allà estava ella, encallada amb els obstinats imperials mentre el seu mestre tractava de treure’s a si mateix del forat.

-Què està esperant? -li va preguntar Pellaeon-. Mai em va semblar que estigués espantat de la Niathal. No pot arrencar-li el cap amb un pensament o alguna cosa així? No pots tu?

-El Coronel Solo té... poders excepcionals –va dir ella. Estava parpellejant ràpidament. Estava actuant consternada? - Jo no.

-S'està recarregant a si mateix? Ha de ser esgotador, enderrocar sol un escut planetari, sense l'ajuda d'una Estrella de la Mort decent...

El seu lleuger sotrac va fer que Pellaeon apostés que estava més a prop de la veritat del que havia imaginat. Havia vist a milers de membres del personal sota estrès. Estava segur de poder distingir la realitat d'una actuació.

-Crec que la seva tripulació té dificultats per respondre a l'ordre -va dir-. Són personalment lleials, però també és cert que en el camp de batalla, un almirall supera en rang a un coronel.

-Solo té tants títols. -Probablement també era difícil respondre a una ordre de la Niathal quan el teu oficial al comandament podia escanyar-te sense deixar el seu seient-. Ha de ser confús.

L'alferes es va tornar bruscament, amb un dit contra l'auricular, en el moment exacte que un dels operadors d'escàners sensors va exclamar:

-L’Ànakin ha disparat. -Els informes començar a arribar.

-El creuer fondorià Prosperitat ha patit un impacte directe en el pont, senyor.

-Sembla que diverses naus enemigues estan responent.

-Caces fondorians...

-L’Oceà per a vostè, senyor.

Pellaeon va agafar la comunicació, només àudio. Esperava que la Daala estigués prestant atenció.

-Cha, què està passant?

-Ho Sento, Gil, però Solo no atén a raons, i no puc confiar que els seus comandants em segueixin. Vaig a intervenir ara per separar-lo una mica de Fondor, i detenir-lo per les dolentes. Necessito la teva ajuda. -Una pausa-. És una pena miserable que porti tants bons tripulants amb ell en aquesta nau.

-Entesos. -Aquesta era la neteja inevitable que Pellaeon pensava que demoraria un temps més a arribar. Era un moment tan bo com qualsevol altre. Es va tornar cap als Moffs i li va fer senyals amb el dit a l'oficial de comunicacions perquè obrís el canal a tota la flota-. A totes les naus, identifiquin les naus de l'AG que no responen a l’almirall Niathal, i s'enfrontin immediatament a qualsevol que atac objectius fondorians. Anem a honrar aquesta rendició, mentre que Fondor també ho faci.

Hi va haver un murmuri de respiracions incòmodes entre alguns dels Moffs.

-Tenim clar el nostre propòsit, senyors?

-Sí, almirall -va dir en Quille.

Pellaeon es va tornar cap a l'escotilla. Una conversa privada amb la Daala semblava una bona idea. Després cridaria a Reige a la seva cabina, i discutirien què fer amb Quille quan la flota tornés a casa.

-Estaré a la meva cabina de dia durant uns minuts. És la meva edat...

Va passar al costat de la Tahiri i se'n va anar pel passadís. L'ordre de “als llocs de combat” estava fent ressò per tota la nau, i tothom s'estava preparant per al treball, fent que ell se sentís gairebé com una nota al peu dels esdeveniments. Es va ficar en la seva cabina i va tancar el pany, observant-se a si mateix en el mirall de l'escotilla del caseller i redreçant el coll.

La Daala pot sentir tot això de totes maneres. Només vull sentir la seva opinió. Ella està més a prop d’en Jacen al final de l'espectre de despietats. Pellaeon es va preguntar si simplement volia escoltar una veu amiga, i va agafar l'intercomunicador de la seva túnica. Si més no, tot anava a acabar aviat.

Llavors, l'escotilla es va obrir.

L'havia tancat amb clau.

La Tahiri Veila va entrar, amb el cap una mica baix, com si lamentés interrompre.

-Ho sento, senyor, però havia de parlar amb vostè.

Pellaeon va sentir que se li eriçava el clatell. En el futur hauria de tenir en compte la seguretat anti-usuaris de la Força, per si de cas, si això existia.

-Sempre pots colpejar primer...

-Senyor, hi ha vides en joc. Si deixa que l'AG s'ensorri, tothom perd.

-No estic deixant que això passi, tinent -va dir-. Li vaig a donar suport pràctic a un aliat.

-Si el coronel Solo és deposat, l'AG tornarà a la seva forma indecisa i hi haurà un caos.

-Em temo que no puc estar d'acord amb tu, estimada, però clar que no he de fer-ho. La lleialtat és una cosa bona, no creguis que no la respecto... però Jacen Solo és el caos, no la cura. -Pellaeon es va posar dempeus, esperant que intentés utilitzar el seu encant femení. El comunicador de la Daala seguia obert: ella trobaria aquesta rutina d’aficionada molt divertida-. Hi ha res més?

-Els Moffs s'interrompran si vostè els diu que ho facin. -Tahiri va fer un pas enrere-. Vaig ser testimoni de la influència que vostè té. El Moff Quille estava a punt per desafiar-lo, però vostè el va posar de nou en el seu lloc. Jo puc sentir coses en els éssers que ni tan sols vostè pot veure.

-No tinc cap raó per rebutjar la petició de l’almirall Niathal. Assumpte tancat.

La Tahiri va prémer els llavis i va sospirar, amb una molèstia lleu, possiblement fent broma, però el blàster reglamentari de l'AG que va treure del seu cinturó era bastant seriós.

-Si us plau, almirall, només faci-ho. –Va treure el fiador i li va apuntar al pit. Ara la seva veu tenia més amenaça i un to més baix-. Aturi la seva flota i delegui una oportunitat a Jacen Solo. Necessita guanyar a Fondor.

-Guanyar...

-Destruir la capacitat de tornar a amenaçar l'AG. És un assumpte pràctic, però també li mostra a la resta de la galàxia com d’alt que és el preu per a ells.

Era irònic. Jacen Solo hauria trobat la mort d'Alderaan dins de la seva ideologia. Pellaeon es va preguntar què pensaria la Leia d'això.

-No. -Pellaeon va calcular si podia treure l'arma abans que ella pogués disparar, si ella disparava, però ella era un Jedi, i tenia la tercera part de la seva edat. Una certesa terrible es va apoderar de les seves entranyes. Per uns moments l'únic que podia sentir era la sensació d'intens fred inundant els músculs de la cuixa. L'havia sentit abans, sota foc, quan sabia com de prop que estava de l'aniquilació. Però també estava acostumat a superar aquest reflex-. No faré cas omís d'una rendició, i no permetré el bombardeig de centres civils després, i no vaig a prestar l'Imperi a un petit dèspota.

-Sap que morirà -va dir la Tahiri.

Pellaeon havia passat de l'etapa del gel de l'adrenalina a la fase de deixar que el seu cos i entrenament es fessin càrrec de resoldre l'amenaça. Era una llàstima que era només una mica massa vell per fer-ho amb un desplegament de força física. Encara que faria que el seu últim cop comptés.

-Tinc noranta-dos anys. Per descomptat que vaig a morir, i bastant aviat, però és com moriré el que m'importa. Si us plau, surt de la meva cabina.

-Darrera oportunitat. -Tahiri va anivellar el blàster-. Tot el que ha de fer és demanar que parin. Els Moffs l'obeeixen.

-El meu fill va morir per derrotar als yuuzhan vong, i Jacen està tan determinat a la destrucció de tot el que apreciem com ells.

Pellaeon coneixia a la mort, albirada massa estretament durant massa anys, i el final que més havia temut era un lent declivi. Últimament podia sentir la mort la majoria dels dies, tocant per cridar la seva atenció com un ocell ansiós a la finestra. Ara l'ocell s'havia anat, i amb ell la por. Ara la mort més neta estava parada al costat d'ell, la qual coneixia del combat, la qual preferia, i pocs tenien una oportunitat així de triar la forma en què deixaven el món. Es va aferrar en aquest privilegi i va encendre el seu comunicador.

-Pellaeon a la flota –va dir. Tahiri es va aturar, probablement esperant que ell cedís a la seva amenaça, com ho faria ella. La vida era més important per a ella que la forma en què era viscuda-. Flota, aquí l'Almirall Pellaeon. Els ordeno que posin les seves naus a la completa disposició de l’almirall Niathal, i acabin amb Jacen Solo, per l'honor de l'Imperi...

La sageta de blàster li va donar de ple en el pit i el va llançar contra la mampara. El dolor va ser tan fugaç que va estar segur que ja era mort; sempre havia esperat el negre oblit, no aquest endormiscament com rebre un cop de peu aclaparador d'un circuit d'energia defectuós. Tahiri es va inclinar sobre ell, amb els ulls molt oberts, l'olor del blàster i la tela cremada s'aferrava a ella. Ell encara no havia mort.

Reige, mai he tingut aquesta xerrada amb tu... no, no vinguis corrent, espera i lluita un altre dia, no pots seguir salvant-me per sempre...

-Així que aquesta és al nou Orde Sith d’en Jacen -va xiuxiuejar Pellaeon, realment bastant sorprès que això era de veritat el que se sentia en morir. Tenia problemes per respirar, una banda premuda li agafava el pit i el mal de cop i volta va ser insuportable-. Eliminar civils... des d'una distància segura, i fer... que una nena... mati a un vell... només assegura't que... puguis desmuntar d'aquest... aleta de sang teu...

La Tahiri semblava preocupada. Darrere d'ella, el Moff Quille es va recolzar en l'escotilla, va inclinar el cap per mirar a Pellaeon, i es va allunyar lentament.

-Puc salvar-te, almirall -va dir ella-. No és massa tard. El cor és un múscul resistent.

-Vés a... podrir-te en un altre lloc... víllip -va xiuxiuejar.

Hi havia botes al passadís exterior, no corrent, més aviat arrossegant els peus, esperant amb impaciència. El pas més lleuger de la Tahiri es va esvair mentre s'allunyava.

-Està mort? -va dir una veu que no va reconèixer.

-Encara no -va dir Quille-. No vaig a tocar-lo, perquè quedem totalment nets...

La càbala de Moffs d’en Quille. Pellaeon hi va dir: «Quille», esperant que la Daala encara pogués sentir-ho, i afegís un altre Moff a la seva llista.

La flota de l'almirall Daala seria una agradable sorpresa. Pellaeon no la faria malbé als Moffs, fent-los escoltar una trucada d'auxili a ella.

Va aconseguir agafar el comunicador i posar-lo en el sòl, però va ser una lluita. Va allargar la mà cap a la superfície dura més propera i tamborinejà amb els dits.

Rap... rap... rap.

Rap, rap... BRR-rrr-Rapp.

El dolor d’en Pellaeon va tornar en aquell moment com una onada gegant que va quedar immòbil per una fracció de segon. I sí, havia estat en la veritat. Era negre, el negre oblit després de tot.

Següent