Revelació (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Haatyc or'arue jate'shya ori'sol aru'ike nuhaatyc.

Millor un gran enemic al qual pots veure que molts petits que no pots.

-Proverbi mandalorià.

CORUSCANT: DEPARTAMENT D’EN LON SHEVU

-Es pot confiar en el capità Girdun? -va preguntar en Ben.

-Tant com en un hutt -va dir Shevu, assegut amb els colzes recolzats sobre els genolls i el cap recolzat a les mans. Es va quedar mirant l’holomapa recolzat a la cadira, com si estigués tractant de fer-lo levitar-. Heol, beneït sigui, és un home de carrera, i la confiança té un significat molt diferent per als nostres col·legues que van ser reclutats dels serveis d'intel·ligència. Diguem que és flexible.

La bretxa entre els antics espies i la gent reclutada de la policia en la Guàrdia de l'Aliança Galàctica s'havia començat a obrir hora, just després que es va formar el Comando 967. Els espies acceptaven que la pèrdua dels presoners –en el fet de donar-los mort- era part de la feina; el personal entrenat per l’FSC no. Després d'això, mai havien tornat a mirar-se als ulls.

-Intenta-ho de nou -va dir en Ben.

Havien d’aconseguir accedir a l’InvisibleX d’en Jacen. Ben tindria dificultats per infiltrar-se en els hangars de la GAG -no seria impossible, però tampoc un passeig-, i fins i tot Shevu, amb totes les seves targetes d'identificació vàlides, cridaria l'atenció si tan sols obrís la cabina. Necessitaven una hora en un espai petit i poc cridaner per fer un treball minuciós. No era com entrar i adjuntar-li un artefacte explosiu i tornar a sortir d'amagatotis. En un món més assenyat, podrien haver sol·licitat una ordre de registre. Ben sabia que es convertiria ràpidament en una sentència de mort per a Shevu si intentava fer-ho segons el llibre.

Però Shevu, a la seva manera, podia ser tan flexible com Girdun.

-Manteniment -va dir Shevu-. D'alguna manera, ens cal una excusa per demanar un servei tècnic.

-No tenen els InvisiblesX un interval de manteniment de mil hores?

-Per desgràcia. I no crec que Incom ens complagui amb un retir.

-En qui podem confiar del personal de terra?

Shevu va seure dret.

-No és una qüestió de confiança. Com menys ho sàpiguen, més curta serà la cadena... així correrem menys risc de ser descoberts.

Ben gairebé va tenir un altre breu impuls d'abandonar la idea i només seguir el seu instint en lloc de posar a Shevu en risc. Tant de bo mare hagués dit una sola paraula: Jacen. No hauria estat una prova perfecta en un tribunal, però hauria estat una conclusió per a Ben, i potser al final hauria estat el mateix de totes maneres... i enjudiciar a Jacen era una quimera.

-Serà millor que truqui al pare -va dir en Ben-. No et preocupis, ja pensarem en alguna cosa.

Ben sospitava que el seu pare tindria una bona idea del que ell estava fent, encara que no sabia on ho estava fent. L'hi comptaria com ho havia planejat, amb suavitat, àudio només.

-Hola, papa. Com et va?

Luke sonava com si estigués fent un esforç per posar una veu alegre.

-Estic bé. On ets? No puc rastrejar la comunicació.

-Coruscant.

-Ja m'ho imaginava.

-Seria realment d'ajuda sentir-me dir les mateixes coses una altra vegada, pare? Em sap greu no haver-t'ho dit.

-En realitat jo podria suportar-ho. Però gràcies per intentar protegir-me.

-Pare, estic... estic bastant segur que Jacen va estar implicat. -Si Ben feia servir el llenguatge objectiu i oblic de la investigació, Luke sabria que estava en ple control de les seves emocions i no a punt de fer alguna cosa ximple. Però no va dir l'assassinat de la mare. Va trobar que es va aturar abans d'arribar a això-. He de provar-ho o refutar-ho per la meva pròpia tranquil·litat mental. És pitjor del que t'imagines, pare. Acaba de matar un membre de la seva pròpia tripulació. Li va trencar el coll.

Hi va haver una pausa amb un lleuger espurneig, i llavors Luke va dir:

-Ho sé. L’almirall Niathal m'ho va dir.

-Niathal?

Shevu va aixecar la vista davant la menció d'aquest nom.

-Ella va passar de ser útil per a nosaltres a córrer el risc d'entrar en contacte directament amb mi. Ben, li he dit que confiï en Shevu.

-On creus que estic jo?

-Aquí tens... tu també confies en ell.

-Fins on creus que ella arriscarà el seu coll?

-Força lluny.

Tan lluny com ho van fer Cal Omàs i Dur Gejjen quan es van reunir en secret per discutir l'eliminació d’en Jacen, i mira el que jo vaig fer llavors. Si jo no hagués assassinat a Gejjen, estaríem aquí ara? És tot això culpa meva per simplement obeir a Jacen?

-Llavors pots escoltar que li he demanat un favor a ella, pare... tard o d'hora.

Ben va lluitar de nou amb la idea que predominava en la seva ment, més important fins i tot de demostrar que Jacen era culpable... que havia vist el fantasma de la Força de la seva mare. El primer que havia volgut fer era explicar-li la notícia al Luke, i llavors es va preguntar com se sentiria el seu pare en saber que la seva dona no se li havia aparegut a ell. Ara Ben sabia exactament com de desesperat que podies estar per tenir un minut més -fins i tot un segon més- amb algú que havies perdut. Era la major fam que mai havia experimentat, cega i que tot ho consumia, però a ell se li havia complert aquest desig.

Al pare no.

Se sentiria robat? Es turmentaria preguntant-se per què la mare havia triat a Ben?

He tan sols vist el que vaig pensar que vaig veure?

Ben estava segur que si. I que hi hauria un millor moment per explicar-ho al pare. Potser ell també l'havia vist, però encara no l'hi havia dit exactament per la mateixa raó.

-Només digues-me si és probable que em trobi amb tu mentre ho estàs fent -va dir en Luke, fent que l'atenció d’en Ben tornés a l'aquí i ara-. I també pots escoltar rumors bojos sobre la Jaina. Seran certs.

-Com de tan bojos?

-Ha anat a demanar-li a Fett que l'entreni per atrapar a Jacen.

A Ben això no li va semblar gens boig.

-Tots hem de ser creatius aquests dies, pare.

Podria haver jurat que el seu pare es va posar a riure per primera vegada en mesos.

-Saps, dec haver parpellejat i m'he perdut quan vas créixer. I te m’has avançat.

Ben gairebé va cedir i es va arriscar a explicar-li això de la mare, però el moment es va perdre. Ja tornaria.

-Cuida't, pare.

Shevu estava inquiet, esperant que Ben tallés la comunicació.

-Què passa amb la Niathal? Què va dir?

-Ella va anar a veure el pare. Ha començat a actuar en contra d’en Jacen, almenys en privat.

-Això podria ser un avanç.

-Específicament?

-Ella pot autoritzar coses. Tot el que he de fer és demanar-ho.

-Això és perillós.

-Igual que irrompre en els hangars de la GAG i ser atrapats prenent mostres al seient de l’InvisibleX personal del Cap d'Estat.

-Podríem abandonar això ara.

-No, perquè ara jo també he de saber, i aquest és un delicte denunciat, oi? «Oblideu-vos d'aquest assassinat que he esmentat, oficial...» No funciona així.

-Podria fer que et matin.

-Podria fer que et matin a tu. -Shevu es va emportar l’holomapa a la falda, equilibrant-lo sobre els genolls-. Encara que en Jacen estigui allunyat en un dels seus passejos sense l'Invisible, llavors algú haurà de tenir una molt bona raó per examinar-lo o ell entrarà en alerta paranoica completa. Vaig a trobar una raó i fer que la Niathal faci que això passi. I vaig a assegurar-me d'estar sempre equipat amb un hologravador quan tingui contacte amb l'estimat Jacen, encara que sigui només d'àudio. Mai es pot ser massa vigilant.

Shevu estava registrant qualsevol evidència que pogués agafar. Cada cap per lligar que Ben seguia, cada connexió que feia, semblava tan fràgil i feble com un cabell. Tot era si això, o si allò. Podrien arriscar les seves vides arribant a l’InvisibleX i no trobar res. Ben va tornar a veure la Mara Skywalker, arrencant-se flocs del seu cabell i deixant-los anar en el seu palmell que hauria esperat una eternitat per atrapar-los. Potser encara estaven caient en algun lloc; ell esperava que fossin quines fossin les forces desconegudes que determinaven l'existència dels fantasmes li permetessin aparèixer-se al Luke quan el seu pare més la necessités.

La mare sabria el moment adequat, si ella podia triar.

SUITE DE LA CAP D'ESTAT CONJUNT NIATHAL

La Niathal va consultar la pantalla repetidora d'estat de la flota a la paret de la seva oficina -conegut com el tauler totalitzador dins el servei- i va notar que l’Ànakin Solo hi havia tornat de Fondor.

-Ell sempre ha estat un excursionista d'un dia -li va dir al seu droide administrador, recordant les inexplicables absències d’en Jacen en mesos anteriors-. Si no sabés que estava malgastant municions en exercicis sense sentit, diria que tenia una amant secreta.

-Hi va haver un contacte menor amb l'enemic prop de Fondor.

-Quant de prop?

-A l'espai fondorià.

-Odio quan ell llança pedres i els incita. Vaig a assumir que està provant la seva resolució abans del gran impuls.

-Jo crec que estava entrenant a la seva nova assistent.

-Està aquesta noia tan sols allistada? No permetré que hi hagi civils jugant a les naus de combat. No a la meva armada. Almenys el noi Skywalker tenia una comissió adequada.

-Segueix sent una civil, almirall.

-Això ho veurem. -Va escriure una nota per Jacen i la va enviar al sistema. Ell la veuria aparèixer en el seu quadern de dades la propera vegada que es dignés a comprovar-ho-. Hi ha d'haver alguns límits en aquest estil de lideratge desestructurat.

Mostrar una façana de molèstia persistent era superflu amb un droide, però la Niathal havia de mantenir el personatge per evitar equivocar-se. Si es notava que estava bullint, Jacen tornaria la seva atenció cap a ella; sabia prou sobre ell per adonar-se que el seu estat d'ànim era transparent als seus sentits de la Força, i per això el mantenia ajustat a una temperatura constant de menyspreu i desdeny irritat.

En realitat no es necessitava de molt esforç. Venia naturalment.

La Niathal encara aconseguia mantenir-se informada sobre la major part dels moviments d’en Jacen registrant els moviments de la seva nau o les vegades que el seu InvisibleX faltava de l'hangar... un mètode incomplet, però més del que ella esperava ser capaç de fer en aquesta etapa de la seva megalomania. I li agradés o no, el procediment deia que havia d'haver algú localitzable per prendre decisions si sorgia la necessitat, i això significava que ell havia de lliurar-li completament les regnes a ella o dir-li on anava si volia ser consultat.

De totes maneres, l’Ànakin Solo no era difícil de rastrejar. Ni tan sols Jacen podia fer desaparèixer un Destructor Estel·lar. I no semblava ser capaç d'assegurar la nau contra intrusos, així que o era menys omnipotent del que la majoria suposava, o utilitzava la nau com un parany per a insectes.

Si el pressionava, ella tenia el pressentiment que ell diria que era això últim. Sense saber com de poderós era en realitat... això la preocupava. Cap estrateg militar podria estar còmode mentre la força i recursos de l'enemic seguien indefinits. La Niathal es va quedar mirant lleugerament desenfocada a la imatge de Mon Calamari a la paret de la seva oficina, perdent-se per un moment en l'horitzó ininterromput darrere de Llar Escull -la seva llar- i preguntant-se quan podria trobar temps per tornar a desembarcar.

Jo volia el càrrec més alt, i ho vaig aconseguir. M'ho mereixo.

-El coronel Solo vol veure-la, almirall -va dir el droide, utilitzant els seus títols militars. Tampoc necessitava que li recordessin que compartien el control de l'Aliança Galàctica, però la Niathal necessitava sentir la paraula almirall, per recordar-li que ella havia signat primer per servir a l'estat. Era massa fàcil caure en l'altre paper.

Jacen es va acostar a gambades i va asseure la part posterior de la vora d'una taula davant del seu escriptori. Va estar a punt de bolcar un munt de flimsi i quaderns de dades amb la seva llarga capa negra, i aquests modals casuals la molestaven gairebé tant com el fet que el seu uniforme de treball negre de la GAG havia donat pas en aquest guarda-roba innecessàriament dramàtic.

-Estic escoltant sorolls interessats d'alguns dels Moffs sobre unir-se a l'AG -va dir ell-. Estan tornant a tenir idees de l'imperi.

-Els has sentit personalment? -va preguntar ella. Jacen havia dit que no negociaria sense la participació explícita d'ella-. O això emana una altra vegada de clubs de cavallers i bars plens de fum?

-Diguem que el segon.

-Com? Estic farta de les endevinalles com si això fos un joc en una festa.

-L’agregat militar passava per Muunilinst al mateix temps que un Moff que té parents allà.

-Sens dubte fent obres de caritat per als empleats del banc...

-Si l’hagués enviat a parlar amb els Moffs en la mateixa Ravelin, m'hauries acusat de passar per sobre de tu.

-Ho hauria fet. –La Niathal es preocupava pels Moffs. El Romanent Imperial havia estat tranquil i d'acord amb viure dins les seves fronteres durant anys, o almenys això havia pensat. D'acord era un terme relatiu-. Quina impressió els has donat?

Jacen va lliscar de la vora de la taula i va activar l’holomapa de la Niathal, el que ella feia servir quan tenia reunions de personal. Es va enfocar en el quadrant nord-est, omplint la taula amb planetes i estrelles translúcides, i brins de llum de colors que representaven les principals rutes hiperespacials.

-Aquí està sobre la taula el que hem insinuat -va dir, ficant el dit en un conjunt de mons del costat de N'zoth del nucli-. Borleias i Bilbringi.

-Ets tranquil·litzadorament transparent.

-Vinga, Bilbringi sempre serà un sistema que ells voldran de tornada. No hem consolidat la nostra reivindicació sobre ell des de la Guerra Yuuzhan Vong, tot el que vam fer va ser defensar-lo. Diguem que ara no anem a defensar-lo, els recursos minerals segueixen estant aquí, i, com diuen en el sector immobiliari, està madur per a una restauració simpàtica, com tornar a donar-li drassanes.

La Niathal va pensar que tot estava una mica massa a prop de Coruscant per a la seva comoditat.

-I Borleias els hi dóna un ràpid accés a les principals rutes hiperespacials.

-Recursos, infraestructura, amb una mica de treball, per descomptat, i mobilitat. Què més podria voler un Moff de sang vermella i calenta?

-De sang blava. Són tan presumits. Estic preocupada que ja estiguin preparats i sense un lloc que conquerir, i els hi estem donant falses il·lusions de glòria altra vegada.

-Encara no tenen mida suficient com per preocupar-nos. L'acord és que si comprometen la seva considerable maquinària militar a l'esforç de guerra, llavors la seva recompensa serà una important expansió del seu territori. -Jacen va inclinar el cap a un costat i un altre per tenir en compte el punt de vista tridimensional del disc aplanat de la galàxia-. Així que li suggereixo que els hi demanem que ens ajudin a prendre Fondor.

Jacen, no pots deixar simplement tranquil a Fondor, oi?

Estava clar que, políticament, Fondor li molestava. No volia conformar-se. Era tot allò de Corèllia de nou, i encara que ell admetés o no la ironia, la pròpia sang corelliana del mateix Jacen el feia un home a qui no li agradava la paraula no. Estratègicament, però, tenia un punt: Fondor alimentava de naus i armes a l'esforç de guerra confederat a un ritme prodigiós, pel que tenia sentit tancar-li les drassanes orbitals. Prendre el planeta i apropiar-se de la seva capacitat industrial, però... això prendria més recursos, i un exèrcit d'ocupació per mantenir la força de treball que feia funcionar les drassanes i evitar que els sabotegessin. La Niathal tenia els seus dubtes sobre aquest tema, i per diverses raons.

-Et dones compte -va dir- que el Romanent podria pensar que Fondor també està en l'oferta, veient que Borleias i Bilbringi ampliarien el seu rang a una curta distància d'aquest costat del nucli.

-Bé podrien pensar això.

-No juguis amb ells, Jacen. Serien uns veïns terriblement propers a Coruscant.

-I amb suficient corredor de defensar entre Bastió i Borleias per mantenir-los massa ocupats per començar a tenir idees sobre nosaltres. I... Pellaeon. Mai oblidis a Pellaeon. Ell sap com mantenir en línia als Moffs, així que quan tinguem la seva benedicció, podrem actuar.

-Si -va dir la Niathal-. Si tenim la seva benedicció. T’odia a mort.

-Igual que tu, almirall. -Va dir somrient Jacen-. Però seguim treballant bé junts. És una estratègia eficient, dos éssers que no s'aprecien mútuament, maniobrant...

Aquest era el problema amb Jacen. Si hagués estat demostrablement, consistentment o visiblement incompetent o boig, hauria estat fàcil destituir-lo, i molt més fàcil considerar eliminar-lo de la manera difícil. A les nits d'insomni, Niathal fins i tot es preguntava com podia ella assassinar un usuari de la Força amb poders prodigiosos i la consciència del perill imminent. Sempre triava bombardejar des òrbita amb un mata-planetes... hipotèticament, almenys. Generalment pensava en un motí, encara que ella podria estar a l'extrem receptor d'això si no es decidia. Mai havia tingut aquests pensaments abans en la seva vida. Però llavors Jacen la confondria i negaria totes aquestes fantasies justificades sent estratègic, assenyat, i reeixit.

Havia de fer alguna cosa molt boja per maniobrar a un costat o l'altre, i l'assassinat de la tinenta Tebut estava bastant a prop de ser la fitxa final per desfer-se’n d’en Jacen, la que necessitava afegir per tranquil·litzar la seva consciència.

Com si jo pogués encarregar-me d'ell sola.

-Hi estic d'acord en què hem de treure a Fondor del joc el més aviat possible.

-És això un sí a acostar-se formalment al Romanent Imperial?

-Farà que sembli que no podem fer la feina pel nostre compte, però... sí, estem sobre-estesos. No em puc queixar, després d'haver-te emprenyat per això tan sovint.

-Excel·lent -va dir en Jacen. Semblava tan content com un nen a qui li deien que podia fer una festa i convidar a amics-. Vaig a enviar la Tahiri Veila a veure Pellaeon.

-No tenim un oficial més experimentat disponible per fer la feina?

-Ella pot ser molt persuasiva. També és molt més dura del que sembla.

-Molt bé, però la propera vegada que vulguis que jugui amb canons... assegura't que sigui un membre de la Força de Defensa. Dóna-li una comissió. Allista-la si no creus que ella és material d'oficial. Però assegura't que entengui que les guerres no són per als civils.

La guàrdia d’en Jacen semblava tan baixa com mai ho estaria. Havien discutit, en certa manera, van admetre que no es queien bé l'un a l'altre, i no obstant això, van arribar a un acord; tota la desconfiança semblava haver sortit a l'aire. La Niathal va lliscar el seu ganivet.

-Quina classe de Jedi ets, Jacen? -preguntà-. Perquè en les meves reunions amb el Consell Jedi mai van estar tan orientades a atacar ni van ser tan despietades.

-Jo no faig les coses a la seva manera, és cert.

-Ets un Sith?

La pèrdua de bones formes d’en Jacen sempre era traïda pels seus ulls. Ell podia controlar la resta del seu rostre i el seu llenguatge corporal, la Niathal ja coneixia la psicologia humana gairebé tan bé com la mon cal, però sempre hi havia alguna cosa en els seus ulls quan era atrapat. Ni tan sols podia precisar-ho més enllà d'un lleuger flaix. Però fos el que fos, el va veure ara.

-Què saps sobre els Sith? -va preguntar, totalment raonable i tranquil.

-Oh, no gaire. Sé que Palpatine era un Sith, i ell era un tàctic brillant, no donava quarter, totes les sortides segellades, la classe de guerra total que mai podria veure lliurant al Mestre Skywalker ni en una eternitat. Per això et pregunto, perquè la teva capacitat de veure el panorama complet m’ho recorda.

La primera frase era veritat; la segona és clar, era una mentida.

-Sí -va dir en Jacen en veu baixa-. Sóc un Sith.

-Llavors hauríem d'ensenyar tàctiques Sith a l'acadèmia -va dir la Niathal, sabent que en el seu lloc ella probablement preferiria tenir de tornada als yuuzhan vong.

Jacen li va fer aquest somriure condescendent que deia que no creia que ella entengués el que estava passant i la compadia per ser tan inadequada. Això estava bé. Estava d'acord amb el seu progrés, i esperava que ell detectés això i interpretés erròniament com que estava contenta amb la seva aprovació provisional.

-Informaré a la Tahiri -va dir, i va marxar.

La Niathal sospitava que la Tahiri ja estava de camí, però no importava. Es va asseure mirant l’holomapa i preguntant-se com podria veure’l un Moff imperial, quines temptacions podria suggerir. Si Pellaeon no seguís administrant Bastió, el Romanent ja podria haver entrat en la guerra, o almenys circumdaria el camp de batalla a la recerca d’aprofitar-se del caos. Però ell estava en els seus noranta i no viuria per sempre, així que potser ocupar-se de les seves ambicions ara els impediria desbordar-se del sector Braxant en uns pocs anys com a nens que surten de l'escola per fer entremaliadures.

Odio quan tens raó, Jacen...

-Almirall -va dir el droide-, el capità Shevu pregunta si pot donar-li cinc minuts.

-Sí, fes-lo passar. –La Niathal va apagar l’holomapa i va tenir la sensació que podria haver d’esborrar una mica de la memòria del droide-. Si algú truca, digues-li que estic en una reunió de planejament de provisions.

Shevu no era el tipus d’oficial que apareixia a conversar. La Niathal gairebé ho havia esperat des que Luke Skywalker l'havia identificat com un aliat potencial, i ell no havia perdut res de temps; considerant que era l'oficial de més alt rang en l'elit personal d’en Jacen, el Comando 967 de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, estava corrent un enorme risc... i Jacen no podria haver fet un enemic en una posició pitjor.

Li va fer un gest que prengués seient i es va preguntar qui ho diria primer.

-Està bé -va dir ella-. Escombro l'oficina a la recerca de dispositius de vigilància cada vegada que entro en ella.

Shevu va treure un petit escàner de la seva butxaca i el va apuntar a diversos punts al voltant de l'oficina abans de veure’s una mica més relaxat.

-Jo també.

-Així que ens entenem.

-Això crec.

-Què puc fer per vostè?

-Necessito dur a terme proves forenses en l'InvisibleX del seu col·lega. -No va dir en Jacen. Aquest era un home acostumat a donar als altres molt poc que fer servir en la seva contra-. Hi ha alguna manera de què pugui tenir accés a ell, sense interrupcions, durant unes hores?

-S'ha anat per informar a la seva nova sequaç d'una missió a Bastió. –La Niathal va recórrer tots els procediments de rutina que tindria un InvisibleX i per què. El d’en Jacen era un dels pocs que els pilots Jedi no s'havien emportat quan es van retirar-. Què tan urgent és això?

-Hauríem d’haver-ho fet fa tres mesos -va dir Shevu. Ella va poder llegir Mara en els seus llavis-. Podria no trobar res, és clar.

Llavors no era només Ben el que pensava que Jacen havia estat involucrat en la mort de la Mara. Tot i que Luke li ho havia dit a ella, la idea semblava molt més impactant venint d'algú objectiu i aliè, un investigador professional com Shevu.

-Si ho fa -va dir la Niathal-, no sentirà ell que vostè ha estat a la nau?

-És per això que vaig a utilitzar un droide per fer-ho.

-Una unitat de la GAG?

-No, una de l'FSC. Deixi que jo em preocupi per falsificar els identixips.

-Molt bé, capità, vaig a arreglar que els droides i el personal de terra sàpiguen que necessita un examen especial de comprovació de la integritat del segellat de la carlinga, fugues de combustible a la cabina, el que se’m passi pel cap. De fet, també farem que ho siguin tots els navilis capaços de volar per l'espai que té la GAG, perquè es vegi convincent. No té tants.

-Gràcies, almirall.

-I serà millor que pensem en una bona història de cobertura en cas que algú feliciti a la Guàrdia per la seva especial atenció a les normes de seguretat, i arribi a oïdes de Sa Altesa Celestial...

-Fa alguns mesos -va dir en Shevu-, hauria esperat que ell s'assabentés de tot immediatament. Coneixia de prop a les seves tropes. Però ara ha apartat la mirada de la gent petita, i només se centra en els grans jugadors. Farem servir això.

-Sap com de perillós que és anar darrere d'ell, veritat? -Va dir la Niathal, una mica avergonyida que ella no estava liderant aquesta revolució silenciosa contra Jacen.

-Ni la meitat perillós del que seria si no ho faig -va dir en Shevu.

CANTINA OYU'BAAT, KELDABE

-Què puc jo ensenyar-te a tu, Jedi? -va preguntar en Fett.

En qualsevol altre moment, la súplica de la Jaina Solo hauria estat divertida... no, satisfactòria. No hi havia res graciós en això. Una veu dins Fett encara li deia que ell personalment havia de fer que aquest barve d’en Jacen pagués pel que li havia fet a l’Ailyn, però quan va veure el cos de la seva filla havia pres la decisió que la seva venjança hauria de ser més substancial, més completa, del tipus que hauria d'haver planejat quan el seu pare va ser assassinat al davant d'ell. Els Jedi li havien robat la poca família que tenia, i ara esperaven que ell els ajudés a netejar el seu propi desordre.

-Has matat i capturat a més Jedi que ningú -va dir la Jaina, mentre semblava que les paraules l'ofegaven.

-Oh, no estic segur... alguns dels meus germans van acumular una molt bona puntuació en els vells temps.

Ella no va reaccionar.

-Jacen i jo estem igualats en termes de poder de la Força. Però ell ha tingut entrenament en tècniques de la Força que jo ni tan sols entenc, així que la meva millor oportunitat d'atrapar-lo és usar habilitats que ell no té. I estic bastant segura que tu mai li has donat els deu consells mandalorians per caçar Jedi.

-Només si em pagués -va dir Fett-. Però, per què t'importa l’Ailyn?

-No només ha matat la teva filla. -Jaina estava fent una bona feina de semblar desesperada, perdent aquesta mirada ferma per un moment. Estava desesperada. Fett podia assaborir-lo -. Fins i tot podria haver estat involucrat en la mort de la Mara Skywalker.

-Ah, així que aquí és quan decideixes que necessita ser detingut. -No estava gens sorprès per la idea, només li va prendre desprevingut que la Jaina hagués vingut aquí. Les famílies renyien; no era cap shock-. Quan els que moren són Jedi.

Beviin va seure en un tamboret de la barra i va posar el seu casc a un costat mentre fullejava el seu quadern de dades.

-També mata els seus subordinats, Mand'alor. -Li va tendir el quadern de manera que Fett pogués veure el missatge d'un de la seva llarga llista d'informants. Coruscant no estava ni la meitat de lluny de Mandalore del que pensava-. Mira, mama, sense mans. Està aprenent a trencar colls amb la Força. Algun tinent anomenat Tebut, i és del que parla tota la flota, bé la gent que jo conec a la flota, almenys. És tan adorable.

-Com en els vells temps -va dir en Fett-. Excepte que Vader gairebé em queia bé.

La cara de la Jaina va mostrar una lleugera sorpresa, com si ella no hagués sabut de l'última víctima d’en Jacen. Tampoc li va acusar de mentir per provocar-la, perquè tots dos sabien en el que Jacen s'havia convertit. Era curiós com les víctimes importaven més quan tenien noms. Fett va resistir les ganes de recordar-li que els éssers en tots els llocs que Jacen havia atacat també tenien noms.

-Tu vas enviar els esclafaossos -va dir la Jaina-. Així que prenem això com una gran suggeriment.

-Intenta-ho amb deu tones de detonador termal d'alt rendiment.

-El volem viu.

-Viu sempre és més complicat. Només busca’l viu si paguen extra, Jedi.

Fett va posar el blàster a la taula i es va treure el casc amb les dues mans. Ara estava més còmode revelant el seu rostre. Fins fa uns mesos ni tan sols hauria deixat que els seus propis homes el veiessin sense el casc, excepte Beviin, però hi havia vist la mirada a la cara d’en Han Solo quan l'home l'havia mirat als ulls de prop per primera vegada. Va poder llegir la reacció d’en Solo: que el casc de duracer endurit, fred i implacable, no ocultava un cor d'or, només més duracer, més fred i menys cor. Si volien veure un mandalorià feliç i ben ajustat sota l'armadura, llavors podrien anar a admirar a Beviin.

Fett va observar els ulls de la Jaina assimilant-lo.

-Si jo no ho faig -va dir-, no crec que ningú més pugui fer-ho.

Beviin estava acostumat a jugar un doble acte amb Fett en moments com aquest, mando bo, mando dolent. Es va ficar en el paper, fins i tot sense necessitat de cap senyal, mentre que Fett es va quedar mirant a la cara de la Jaina, posant a prova els seus nervis.

-Tu tens un sabre de llum, senyora, i Jacen Solo no té un beskar'gam -va dir Beviin-. Què podríem ensenyar-te? Emboscades? Classe magistral de blàster? -Va treure el seu antic beskad, el tradicional sabre de ferro mandalorià, a mig camí de la seva empunyadura-. La meva pràctica tècnica per partir vong?

Els ulls de la Jaina mai van deixar els d’en Fett.

-El beskar és el seu ferro especial, oi? El metall del qual estaven fets els esclafaossos.

-Ara disponible en tots els bons venedors d'armes -va dir alegrement Beviin-. Tenim un bell nou subministrament. És això tot el que realment vols? Uns pocs consells sobre colpejar a la brigada encaputxada?

-Fett -va dir la Jaina sense distreure’s-, tu pots ensenyar-me a atrapar Jedi. Ho has fet amb suficient freqüència.

Fett va comptar dos batecs.

-I acabar la guerra just quan la nostra economia està tornant a posar-se dempeus?

-Sacrifiquen mons sencers pels seus propis fins?

-Vostès van sacrificar Mandalore als vong pels seus propis fins.

-Ho sento si no els hi vam donar l'ajuda per a la reconstrucció que hauríem, Fett. No estic orgullosa d'això. Però no pots veure el que Jacen farà si continua? He de detenir-lo abans que consolidi el seu poder.

Ella no s'anava a fer enrere, havia de concedir-li això. Si la Sintas no hagués tornat d'entre els morts, amb tota la misèria que es desplegava amb això, Fett podria haver trobat que l'entrenament de la Jaina Solo estava prop de ser agradable, tan a prop de la dolça venjança, com havia arribat en les últimes dècades.

Fes-ho. Jacen Solo necessita ser remogut, perquè encara quedarà un munt de negocis al seu pas, i no hi ha més fina ironia que l'elit Jedi lluitant contra els seus. Combat de bessó contra bessó, com els nois vong sempre van voler. Llàstima que la majoria d'ells estan massa morts per gaudir-lo.

Però ell realment va escoltar la inquieta veu en la seva ment, i no la va silenciar d'una bufetada, va escoltar el que li xiuxiuejava: que com més s'estengués la guerra, més probable era que Shalk i Briila poguessin veure que el seu pare moria en acció. Cap nen mereixia passar pel que Fett havia passat.

Els Mando'ade lluiten, sempre ho han fet. Què et passa?

El que estava malament era que eren els néts d’en Beviin, que Beviin i Medrit havien adoptat a la mare dels nens -Dinua- quan la seva pròpia mare va morir lluitant contra els vong amb Fett. Tots ells havien tingut prou dol. Tota la vida d’en Fett estava enredada amb orfes i vides no viscudes i deutes morals.

Va mirar la Jaina de dalt a baix. Era petita, i les seves mans suaus deien que ella mai havia hagut de construir un atrinxerament amb elles. Però era una Jedi -podia triplicar el seu pes i abast basat només en això- i anava a anar a pel seu germà, l'entrenés o no Fett. Podia veure-ho en els seus ulls; una mica de por, potser no d'ell, i vergonya per haver hagut de demanar el favor. Pregar-li qualsevol cosa al vell enemic del seu pare clarament se li s'encallava a la gola, però anava a aguantar per poder fer el que calia fer.

Fett respectava això. Era la primera lliçó que qualsevol caçador de recompenses necessitava aprendre: oblidar el bagatge emocional i enfocar-se exclusivament en un objectiu.

Si hagués estat aquí per l’Ailyn, l'hauria entrenat a ella per lluitar, a cuidar-se, potser també a caçar Jedi. Cada mando entrena als seus fills, fins i tot els fills d'altres persones. Diuen que no ets un home llevat que ho facis.

Últimament la veu moribunda d’en Shysa havia tornat a estar massa al seu cap després d'estar en silenci durant tant de temps. Si només cuides la teva pròpia pell, llavors no ets un home. S'unia al cor que el fastiguejava la majoria dels dies, totes aconsellant-li sobre el que havia de fer. Tots els seus morts tornaven per turmentar-lo d'una forma o una altra.

-Està bé, ho faré -va dir en Fett-. I et costarà.

-No estava demanant caritat. -Jaina va alçar una cella devastadora, sí que era la filla de la Leia, però va relaxar una fracció les espatlles. Va treure un xip de crèdit de denominació molt gran de la butxaca del pit del seu vestit de vol i el va sostenir entre els seus dits perfectament manicurats-. Ni tan sols la venjança s'interposa en el camí dels negocis, oi, Fett?

-Aquesta és la teva primera lliçó, Jedi. Te la vaig a facturar més tard. -Fett no necessitava els crèdits, però havia de considerar el seu propi respecte, i ella havia d’aferrar-se al seu. Anava a ser bastant maltractat-. Però anem a evitar la factura. Què més pots fer per guanyar-te el pa?

-Sóc un pilot de combat. Però també sóc bastant hàbil amb les coses mecàniques.

-Aquí tots som pilots -va dir en Fett-. Però els mecànics sempre serveixen. Molts dels exiliats estan tornant, i la infraestructura es trenca sota la càrrega. Seràs útil.

Fett es va posar el casc i es va girar per anar-se'n. Jaina el va cridar.

-Quan comencem?

-Ja ho hem fet. Tornaré demà. Lloga una habitació aquí i dorm una bona nit de son.

No semblava com si ella tingués un altre lloc on anar, i Fett no anava a demanar-li a Beviin que trobés espai per a una altra extraviada. Baltan Càrid, a qui el seu tatuatge d’enfiladissa semblaven haver-li brollat ​​un parell de fulles noves, va cruidar al cantiner:

-Serà millor que treguis l’strill de la suite executiva, Xam'ika. Tens a la reialesa.

Fett es va aturar fora de l'Oyu'baat a avaluar la situació, i llavors va passejar per la plaça de la caiguda en picat que mirava al riu Kelita. Beviin va complir el seu consell i va esperar amb ell, tots dos recolzats en la balustrada mirant el corrent mentre llançava petites branques acabades de trencar sobre les roques. Hi havia moltes obres de construcció riu amunt.

-Els Jedi poden ser sanadors -va dir en Beviin-. Això és una cosa que cap de nosaltres pot fer.

Fett es va aferrar amb les mans a la barana.

-No vull que ella arregli la Sintas. Evitem que els problemes s'entrecreuin.

-Només era una idea.

-Gràcies de totes maneres.

-Però si necessites mantenir a ratlla a la Jedi, sempre hi ha espai a la granja.

Beviin seria un Mandalore molt millor del que Fett havia estat mai. Encaixava més en el motlle d’en Shysa, tan llest per aixecar la moral i construir aliances com per travessar al seu enemic més proper amb el seu beskad, i li queia bé a tothom. Tot el que Fett tenia era el seu rècord en el camp de batalla i el seu nom dinàstic; era una imatge que als Mando'ade els agradava que presentés al món, no algú a qui realment necessitaven, més un talismà vivent que un líder. Cada Mandalore tenia el seu propi estil. Al final, això no semblava canviar ni una mica l'essència de Mandalore.

-Li vaig dir a la Mirta que vaig matar a Shysa -va dir en Fett.

Beviin va sospirar.

-Seria millor que tota el teu osik copegi el ventilador al mateix temps i acabi d'una vegada, Bob'ika...

-No li ho vaig explicar. Només li ho vaig dir.

-Alguna vegada m'ho explicaràs a mi?

-Està bé, vaig acabar amb el sofriment d’en Shysa. Estàvem envoltats, estava massa malferit per escapar, i jo no podia deixar-lo als Sevvets.

-Una decisió difícil. Però ho imaginàvem.

-Ell em va demanar que ho fes.

-Així que vas aconseguir el lloc més alt. De totes maneres ningú va discutir sobre això.

-No pots volar-li el cap a un home sense prendre seriosament el seu últim desig. Em va fer donar-li la meva paraula. -Era innegociable: Jango Fett li havia ensenyat al seu fill des del bressol que la seva paraula ho era tot-. Em va fer jurar que jo seria el seu successor. Ell sempre va voler que jo fos Mandalore. Si sabés que no és així diria que ell s’ho va manegar.

-No hi ha testimonis.

-Creus que jo volia aquesta feina?

-Això diu molt de tu.

-Li ho vaig dir, «jo mai vaig voler ser Mandalore».

Beviin sonava una mica irritable.

-Vaig voler dir, Bob'ika, que podries haver-li jurat qualsevol cosa a Shysa i ningú s'hagués assabentat de si trencaves la teva paraula o no.

Fett es va agafar a la vora de la balustrada de pedra.

-Jo m'hagués assabentat.

Beviin es va limitar a assentir.

-Tu mai abandones res sense una bona raó.

No, aquest cop Beviin estava equivocat. I si la Sintas recuperava la seva ment, l'hi diria.

Següent