Cursa de beines cap a la llibertat (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

A Watto no li agradava la idea. No per la seguretat de l’Ànakin. Era una qüestió, com sempre, de diners.

Mentre Qui-Gon i Padmé caminaven dins de la ferrovelleria, Ànakin i Watto estaven pràcticament cridant-se l'un a l'altre.

Watto va volar cap als visitants.

-El noi em diu que vols patrocinar-lo en una carrera, -va dir ell-. No et pots permetre parts. Com pots fer això? Ehh? No amb crèdits de la República, crec.

-La meva nau, -va respondre Qui-Gon-, serà l'entrada.

Des d'un butxaca, va treure un holoprojector en forma de disc i el va sostenir davant Watto. Una imatge de la Nau Estel·lar Reial de la Reina va aparèixer instantàniament, flotant com un fantasma sobre el disc.

Watto la va estudiar amb cura, inclinant el seu cap.

-No està malament... no està malament... Nubian, ehh...

-Està en bon estat, -va dir en Qui-Gon-, excepte per les parts que necessitem.

-Però què muntaria el noi? -va preguntar Watto-, va aixafar la meva Beina en l'última carrera. Portarà algun temps arreglar-la.

Ànakin va empassar saliva amb força. Estava esperant, que el seu cap no ho esmentés.

-Ah, això no va ser culpa meva, en realitat. Sebulba em va encegar amb la seva ventilació. En realitat vaig salvar la Beina... gran part.

-Això vas fer, eh... -va dir Watto rient entre dents. El noi és bo, no hi ha dubte.

-He... adquirit una Beina en un joc d'atzar, -va informar en Qui-Gon-. La més ràpida mai construïda.

Watto va deixar sortir un sobtat riure del budell.

-Espero que no matessis a ningú que conegui per ella. Així que tu pots posar la Beina i l'entrada, jo poso al noi. Dividim els guanys: 50-50, crec.

-Cinquanta-Cinquanta? -va replicar Qui-Gon-. Si ha de ser 50-50, suggereixo que tu posis els diners per a l'entrada. Si guanyem, et quedes amb tots els guanys, menys el cost de les parts que necessito. Si perdem, et quedes amb la meva nau.

Watto es va quedar en silenci, pensant. El cor de l’Ànakin es va accelerar. Watto era un jugador... però també era impredictible.

-En qualsevol cas, tu guanyes, -li incità Qui-Gon.

-Tracte fet! -va dir finalment Watto. Amb un gran somriure, es va tornar cap a l’Ànakin-. Jo bana pee ho-tah, meendee ja! –El teu amic és estúpid, crec!

* * *

A casa, Ànakin va començar a treballar en la Beina de carreres immediatament, amb l'assistència de C-3PO i R2-D2. Mentre colpejaven i soldaven i acoblaven, el millor amic de l’Ànakin, Kitster, va arribar al pati. Darrere d'ell hi havia dos altres amics humans, Seek i Amee, i un rodià de pell verda, morrut, anomenat Wald.

Kitster es va inclinar per inspeccionar a R2-D2.

-Uau!, un autèntic droide astromecànic. Com has tingut tanta sort?

-Això no és ni la meitat, -va respondre Ànakin ansiós-. Vaig a participar a la cursa de Boonta Eve de demà!

-Què... Amb això? -va dir Kitster, fent un gest de menyspreu cap a la Beina.

-Annie, jesko na joka, -va afegir Wald-. Ets una vergonya, Annie.

-Has estat treballant en aquesta cosa durant anys, -va dir Amee-. Mai va a córrer.

Seek es va girar per anar-se'n.

-Anem, juguem a pilota. Segueix així, Annie, seràs suc d'insecte!

Amee i Wald van seguir-lo, rient.

A l’Ànakin no li importava. Els ho demostraria...

La Beina de carreres era un model d'estil antic, amb una Beina de control en forma de cap de fletxa connectada per llargs cables a dos propulsors. Al seu dia, aquest estil era el més flexible i esmunyedís de tots. Retroadaptat amb l'equip modern que l’Ànakin havia recol·lectat, seria un aspirant de nou.

Mentre tornava al seu treball, es va adonar d’en Jar Jar jugant prop dels enllaços d'energia.

-Ei, Jar Jar! Allunya't d'això!

Jar Jar va alçar la mirada amb un sobresalt.

-Qüi, misa?

-Si et pilles la mà amb aquest raig, se't s'adormirà durant hores.

Dzzzzt!

Un raig d'electricitat es va disparar des de la placa d'energia, donant a Jar Jar a la cara.

-Auch! Dssssuy-viigouuso... -va murmurar ell, tractant de tornar una mica de la sensació a la boca mentre la feia massatges i la bellugava.

Kitster va examinar la beina escèptic.

-Però ni tan sols saps si aquesta cosa anirà.

-Ho farà, -va respondre l’Ànakin.

-Bibbbbluuuthchaarreesthh...

Ànakin tot just estava al corrent de la veu confusa de Jar Jar. Però els seus ulls estaven fixos a l'entrada del pati, on Qui-Gon estava portant una nova peça d'equip.

-Crec que és hora que esbrinem si correrà, -va cridar Qui-Gon-. Utilitza aquesta càrrega d'energia.

-Sí, senyor! -Ànakin gairebé salta sobre la bateria, llevant-la-hi d’en Qui-Gon de les mans i saltant a la càpsula. Mentre la inseria en el panell d'instruments i es lligava al seient del pilot, Kitster i Qui-Gon van retrocedir.

-RREEUUUUBBBLLLCCHHHEEEBBOOO!

Davant el so del crit frenètic d’en Jar Jar, Padmé va córrer davant de la Beina de carreres. Ocult de la vista de l’Ànakin, el gungan estava tractant d'alliberar-se.

La seva mà s'havia quedat atrapada en els motors.

Mentre Padmé lluitava per deixar-lo anar, Ànakin va encendre els motors.

FFFFOOOOM! La Beina de carreres va rugir encenent-se.

Següent