CAPÍTOL 9
Ànakin
es va balancejar de forma abrupta. Mars es va inclinar cap avall i va xocar en
un núvol de sorra.
Mentre
passaven les grades una vegada més, Ànakin va arribar al costat d’en Sebulba.
El rugit de la multitud va ser percussor i breu, com el lladruc d'un dewback.
Darrera volta.
Ànakin
va tractar de posar-se per davant. Sebulba jugaria net prop de les grades, però
un cop fora de la vista, tot valia.
El dug
estava ajustant el pas. Tot d'una una flamarada va esclatar a l'arc d'estribord
d’en Sebulba. Ànakin el va veure llepar el lateral del seu motor.
Va tirar
dels controls a l'esquerra.
La Beina
de carreres es va inclinar. Estava a la vora permesa de la pista -en
l'anomenada rampa de servei- a punt de xocar.
Amb un
impuls controlat, Ànakin es va llançar cap amunt, gronxant-se amunt per tornar
a la ruta, i davant d’en Sebulba.
El
desert s'estenia davant seu, ampli i buit. Va tirar cap enrere del propulsor,
però ja estava al màxim. Cap turbina podia aguantar tal esforç mantingut.
Zunk.
La Beina
de carreres va saltar. Ànakin va mirar pel mirall retrovisor i va veure a
Sebulba darrere d'ell, tractant d’envestir-lo fora de la ruta.
Zunk.
El
calibrador de motors de l’Ànakin va començar a resplendir. Una de les
resistències s'havia perdut.
Va
canviar a la manera auxiliar, el que significava una pèrdua d'energia
momentània.
Sebulba
instantàniament es va posar al capdavant.
Ànakin
va fer ràpids moviments per passar-lo, però el dug bloquejava cada un.
Finalment amb una finta hàbil cap a l'interior, Ànakin va sortir disparat cap a
fora. Aquest cop Sebulba no va ser prou ràpid com per bloquejar-lo.
Estaven
motor contra motor ara. Ànakin lentament va anar cap endavant.
Sebulba
va colpejar a la dreta.
Smack...
La Beina
de carreres de l’Ànakin es va sacsejar.
Smack...
Sebulba
estava rebotant contra ell ara, una mica més fort cada vegada. Ànakin va
lluitar per romandre en la ruta.
Smack...
Smack...
CLICK!
Tot
d'una el fet de rebotar es va aturar. Els dos braços de direcció de les Beines
de carreres estaven enganxats.
Davant
d'ells hi havia la sorra, just arribant sobre la línia de l'horitzó.
Sebulba
va somriure.
Si es
quedaven així, era un empat segur.
Això era
el pitjor que podria fer Sebulba. Pitjor que colpejar a l’Ànakin fora de la
ruta.
Era
l'elecció d'un covard.
Si
Sebulba volia aquesta cursa, hauria de guanyar-lo. Ànakin va estirar el volant
cap a la dreta, tractant d'alliberar-se. Els braços de direcció doblegats,
lluitant l'un contra l'altre.
Ànakin
es va inclinar cap a la dreta de nou, més abruptament.
Crrrrunch.
Les dues
Beines de carreres es van separar l'una de l'altra. El braç de direcció de
l’Ànakin penjava fet trossos de la part posterior.
Va
cridar. El desert i el cel eren una taca giratòria al seu voltant. La Beina de
carreres era incontrolable, llançant-se cap endavant a cegues.
Al
darrere, Sebulba es va arquejar alt i ràpid cap a un sortint. Ràpidament va
redreçar la cabina de comandaments.
El motor
de babord, però, no va tenir tanta sort.
Va xocar
contra el sortint, fent una carambola cap enrere per colpejar el motor
d'estribord.
Amb un
bum que va fer ressò per tota la plana, les dues turbines van explotar en
flames. La Beina d’en Sebulba es va llançar cap endavant del propi impuls,
arribant a descansar just fora de la sorra.
Llavors
hi va haver una segona explosió. Més suau però tornant-se més fort cada
nanosegon. Una explosió de veus i ànims i bips i xiulets i instruments
musicals.
-SKYWALKERRRRR!
-va bramar la veu estàtica d’en Fode/Beed.
Ànakin
es va llançar cap a la sorra. Sol.
El
guanyador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada