Maul Tancat (LXVIII)

Anterior

68

MALFACTORS

–Jabba, –va dir Vosa, mirant l’holograma–. Per què no em sorprèn trobar-te enmig d'això?

L’holovídeo del hutt penjava sobre ella, mirant a baix cap a ella a través dels seus ulls sinistres. Els seus sequaços –els restants gamorreans que no havien seguit als recentment alliberats presoners en una festa de saqueig a través de Sub Rusc 7– van apuntar els seus blàsters als Bando Gora que havia darrere d'ella.

–Komari Vosa, –es va mofar el lord del crim en huttès, la seva mirada ja no entretinguda viatjant entre el grup de soldats Gora emmascarats amb cranis–. Què esteu fent tu i el teu exèrcit mort d'esbirros aquí?

–Vam ser convocats aquí. –Vosa va fer un gest per l'hangar–. Confio que ens deixaràs passar?

Jabba va maleir, completant un jurament flegmonós en huttès.

–Confies malament, insecte! Us esclafaré com la infecció que sou!

–Hi intentaràs. –Estenent el braç cap avall, Vosa va treure els sabres làser bessons d’empunyadura corbada que portava en els seus malucs, activant les dues fulles simultàniament, omplint l'aire al seu voltant amb un xiuxiueig vibracional electritzant.

L'efecte –fins i tot sobre el propi Jabba– va ser immediat i impressionant. L’holo va parpellejar, i quan va tornar, va fer un gest cap als gamorreans que la flanquejaven, grunyint una ordre d'execució.

–Dugway! Keepuna!

Els gamorreans van obrir foc des de cada costat, però Vosa es va moure més ràpid del que ells podien disparar, més ràpid fins i tot del que l'ull nu podia veure. Adaptant des de l'estil de la Forma Tres del Soresu[1], ella va girar els sabres làser davant d'ella, les seves fulles absorbint i reflectint els raigs fàcilment de tots els costats.

El resultat mai va estar realment en dubte. Corrent cap endavant, ella va tallar el blàster directament de la mà del pinxo més proper, li va donar un cop de peu enviant-lo cap enrere, i va girar per biseccionar a trandoshà darrere d'ella netament a l'altura de la cintura. A través de tot això, l'expressió en la seva cara –centrada però sense pressa, gairebé relaxada– no revelava virtualment res sobre el que estava passant dins de la seva ment, ni sobre l'autèntic propòsit de la seva visita aquí.

Els caps ajupits, els soldats dels Bando Gora, van carregar cap endavant per abatre l'equip d’en Jabba, els seus bastons brillant amb les boles verdoses de foc que s'arquejaven i explotaven en les cares dels gamorreans sorpresos. En segons, havien delmat els músculs contractats del hutt, deixant els seus cossos morts al terra de l'hangar.

–Ara, –va dir Vosa, desactivant els sabres làser mentre ella s'obria pas cap a l’holovídeo–, ja que hem acabat amb les informalitats, suposo que em permets completar la meva feina aquí?

–Lluites bé per a una puta Jedi–, li va dir Jabba, els braços alçats en un gest de rendició burleta–. Veig que no has perdut cap de les teves habilitats.

–Jedi? –Vosa va arrufar les celles, una única arruga al seu front, com si la pròpia paraula activés la seva pròpia dosi privada de dolor–. Aquesta paraula és una blasfèmia per a mi.

–Ho és? –Jabba va riure entre dents, sondejant més profundament–. I què hi ha del teu estimat Mestre Dooku? Segur que com la seva antiga Padawan, ha d'haver una calor que romangui en el teu cor per a ell encara, després de tot el que ell va fer per tu?

–Dooku. –Els llavis de Vosa es van prémer, i tota la confiança fàcil que havia mostrat just segons abans va començar a anar-se'n. La rigidesa que la va reemplaçar va fer que la seva cara semblés angular, i els seus ulls grocs brillaren–. No t'atreveixis a esmentar aquesta obscenitat davant meu ni ara ni mai.

–Ah. –Envalentit per la seva resposta, Jabba pressionà–. I tot i així em pregunto. Has considerat que ell pugui albergar sentiments cap a tu? Què en el seu moment, possiblement pogués venir i unir-se a tu per liderar al teu exèrcit de...?

–Suficient! –La paraula esclatar dels llavis de Vosa, i en una afusellada de dolor i ira inarticulada, es va llançar cap endavant, balancejant els dos sabres làser en direcció a l’holovídeo, les fulles escombrant a través de la seva imatge.

El hutt va riure entre dents amb apreciació.

–Tens grans profunditats, Komari Vosa. Potser consideraries una aliança?

–Els Bando Gora no s'alien amb ningú.

–T'has associat amb Gardulla Besadii en el passat. Ajudeu-me a lliurar-me d'ella, i potser et deixi abandonar aquesta presó viva.

Vosa va capcinejar.

–Mai.

–Imbècil fins al final. –El Hutt va assentir, impertorbable–. No cometis cap error, escòria. T’exterminaré en el moment oportú. Només que no aquesta vegada.

–Ni mai.

–Ja veurem. –Fent un gest amb una mà al port d'amarratge des del qual Vosa i el seu exèrcit havien sortit, la imatge d’holovídeo d’en Jabba es va acomodar a la plataforma repulsora amb un lleu gest. Era l'expressió indulgent d'un singularment poc fiable paio fent un favor que merament era una indicació d'una profunda traïció acostant-se–. Els meus assumptes aquí han acabat. Segueix el teu camí.

Però Vosa ja s'havia anat, irrompent per l'hangar, seguida pel seu exèrcit, cap al que els esperava en els nivells superiors. Es va moure ràpidament, com si hi hagués alguna cosa més perseguint-la, una cosa que només ella pogués veure.

I així era.

Acomodada en la seva foscor privada, Vosa sempre s'havia mogut amb una velocitat i propòsit no mitigats per la debilitat de l'emoció humana. Enrere, a l'hangar, la imatge d’holovídeo del hutt l'havia tocat de manera breu però agonitzant, amb la seva evocació flagrant de l'Orde i aquell el nom encara li provocava un dolor fora mida.

Vosa s’odiava a si mateixa per la forma en què havia respost. El seu primer i més persistent instint –enterrar aquest dolor, enfonsant-lo tan profundament en la seva ment inconscient de manera que ja no pogués tocar-la– no havia funcionat com hauria.

No se suposava que li fes mal així mai més.

Obrint-se pas a través dels passadissos buits de Sub Rusc 7, va sentir esquerdes formant-se en la seva resolució.

Pressiona.

Sí. Això era tot el que importava. L'Orde estava mort per a ella ara, un artefacte ensorrat del seu passat distant. Com ho era el seu antic Mestre, el seu enemic jurat, qui ella havia pensat només com una abominació abans que tot el que li importés... tot i que el record de la seva cara i el seu temps junts encara tenia una forta adherència sobre ella. Quan ella pensava en ell, Vosa sentia una cosa movent-se dins del seu pit, un moviment gravitacional que prenia adherència de les seves emocions més bàsiques. Va maleir al hutt per esmentar-lo, fent sortir a flotació aquests pensaments ara.

Però era massa tard com per aturar-se. Amb un toc poc característic de masoquisme, Vosa es va permetre pensar en el nom conscientment, tocant-lo com la punta de la llengua ho fa a una dent infectada, només una vegada –Dooku– i el va empènyer a un costat.

Tornant a mirar el capità que li havia seguit amb una lleialtat indestructible i als lluitadors amb màscares de crani reunits darrere d'ella, Vosa es reafirmà que això estava bé. Tenia una nova aliança, nous juraments de sang, com a líder d'un imparable exèrcit de lluitadors que voluntàriament lliurarien les seves vides per ella.

Era suficient.

Següent

---

[1] Forma Una en l’original, quan el Soresu és la forma Tres. La forma que utilitza Komari en la lluita és clarament una defensiva i gens assemblada a la forma Una, Shii-Txo, de Mestres com el nautelà Kit Fisto, per la qual cosa és de creure que l’error està en la xifra de la forma i no en el nom.