Revelació (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Com puc inserir tropes sense plans decents? Fins i tot si tot ha de canviar a l'últim moment, encara necessito un lloc més sòlid on començar. Solo solia ser capaç, sabia el que necessitàvem, i ara només són vagues coses de la Força, i no puc treballar amb això. Ha canviat. I si no és la Força el que el guia? I si només està escoltant veus?

-Coronel Pichaff, Comandant de Desplegament Ràpid, força d'operacions de l'AG a Fondor.

MANDALMOTORS, KELDABE

-Així que la Jedi no ha vingut a comprar cap Bes'uliike -va dir Jir Yomaget-. És una llàstima. El mil·lèsim fuselatge d'exportació acaba de sortir de la línia.

-Va venir a aprendre com arrestar al seu germà -va dir en Fett. L'hangar estava ple de tot menys de caces Bes'uliik; aquest era el departament de prototips. Algunes de les naus que l'envoltaven eren excèntriques, com a mínim-. Jo estic ajudant. També Beviin.

-Subtil. Vaig a construir-li un vibromall.

-Ella és hàbil amb la maquinària. Si hem de quedar-nos amb ella per molt temps, es podrà guanyar la vida aquí.

-Volem a una Jedi a furgant en la nostra tecnologia?

-No li servirà de molt. Sap com funciona un beskad, però això no la converteix en Beviin en un camp de batalla.

Era el mateix amb el mercat d'exportació. Els caces Bes'uliik venuts a altres governs -i al ocasional gàngster ric- tenien, com deia Yomaget, especificacions des-enriquides: més lentes, blindatge de beskar més lleuger, un menor nombre de refinaments d'armes produïdes pels verpine. Encara superaven a un Ala-X, de manera que els clients estaven contents. Però fins i tot si haguessin pogut comprar un Bes'uliik de primera línia reservat exclusivament per als mandalorians, no sabrien com volar o lluitar com un pilot mando.

-És com posar-li un beskar'gam a un bantha -va dir Yomaget-. Serveix per riure, i el bantha podria sentir-se més segur si entengués què és una armadura, però no el converteix en un soldat.

-Així que...

-Oh, sí. El Tra'kad. Si tens un espai per a una prova de camp, l’agafaré.

-Hi ha tota una guerra allà fora. Un munt d'espai.

-Som neutrals.

-Això mai li va impedir a ningú fer treball de mercenari...

-És teu si pots trobar-li un ús.

Fett pensava que el Bes'uliik era una obra d'art, però el Tra'kad... no hi havia una altra paraula per descriure-ho més que era una bèstia. Havia vist una prova de vol en l'últim parell de setmanes, i gràcia no era la primera paraula que li va venir a la ment.

Però els blocs laterals i la maniobrabilitat... això era molt pràctic. Fett podia veure’s a si mateix utilitzant la nau per inserir tropes en edificis alts, amb l'escotilla plana contra una finestra o un forat en una paret, o proporcionant cobertura aèria de prop a les tropes sobre el terreny. Es va enfilar al casc i estava parat a la plataforma giratòria d'una torreta. La nau era un bloc de vint metres de blindatge de beskar amb una torreta de canons a cada cantonada, al casc superior i inferior i plataformes modulars giratòries a la part superior. Fett va fer uns càlculs mentals i va deduir que la nau tenia arcs de foc totalment superposats. No tenia punts cecs. Ningú anava a sorprendre-la.

-I els verpine no van voler un acord conjunt amb això?

-És tota tecnologia vella -va dir Yomaget-. No hi ha avantatge per a ells, però és ideal per a nosaltres.

Una de les escotilles superiors es va obrir cap a un costat i va emergir el cap d’en Baltan Càrid, lluint un somriure satisfet.

-Espero que no siguis claustrofòbic, Fett. Entra.

Fett va passar premut a través de l'escotilla i va caure en un estret compartiment ple de maquinària. Hi havia canonades, escotilles i volants manuals per tot arreu, com si hagués estat pres de l'interior d'un vell holodrama. Pel costat de babord, entrava la llum d'una escotilla oberta interior amb el so metàl·lic com d'algú girant una maneta. Quan Fett va ficar el cap a través de l'obertura, va veure que havia donat en el clau. Ram Zerimar, el franctirador que havia conegut per primer cop quan Corèllia havia estat disposada a contractar els Ori'ramikade -Supercomandos- d'elit d’en Fett estava movent les rodes d'engranatges per apuntar un dels canons, girant frenèticament. Es va aturar de cop i volta com si hagués xocat contra el topall i va comprovar un indicador.

-Et manté en forma, Mand'alor -va dir-. Només estic veient com de ràpid podem adquirir un objectiu.

Càrid va assenyalar més rodes i vàlvules manuals.

-Veus? La nau pot operar amb zero energia durant un temps si tot va per a l’osik. Si estem fregits, tots els sistemes crítics poden operar-se manualment mitjançant engranatges, cables o gas comprimit. Fins i tot tenim pantalles de fibra òptica de potència zero que s'activen perquè puguem apuntar o veure que està passant a dalt. D'acord, és treball dur, però això és una veritable bellesa per sortir de problemes. –Va fer-li l’ullet-. O causar-los.

Fett s’apinyà en els racons i va mirar per una escotilla que travessava el ventre del Tra'kad, bé per defensar les extraccions de tropes. Era una nau perfecta per a un pessimista o un home molt desafortunat.

Hauria estat bo tenir això quan lluitàvem contra els vong. La mare de la Dinua podria haver sobreviscut.

Fett es preguntava si la Dinua pensava en la seva mare tant com ell pensava en el seu pare.

-Quants són la tripulació?

-Un sol pilot pot volar-hi en cas d'emergència i des de diverses posicions en la nau. Tripulació: 5. Quants cossos es poden estrènyer? Encara no hem provat això. El proper tindrà capacitat de submergir-se en l'aigua.

-Un altre vehicle multimissió -va dir en Fett. Yomaget es va estrènyer darrere d'ell. Era un home obsessionat amb fer navilis que puguin fer-ho tot. Era una actitud molt mandaloriana, voler ser autònom i estar llest per a qualsevol cosa que la galàxia li llancés, una mena de mentalitat de frontera-. I què és el que has sacrificat?

-La velocitat.

-Està bé. La propera oportunitat que tinguem... anem a posar-lo a prova.

Fett va grimpar per l'escotilla superior i va trobar que ja estava pensant en formes d'aprofitar la capacitat de potència zero. No calia estar mort en l'aigua per a fer ús d'això.

Emboscada.

La bellesa no ho era tot.

Un vhe'viin va creuar corrent pel terra, un tros de pell torrada a alta velocitat que va activar els sensors del casc d’en Fett. Els petits rosegadors també estaven gaudint d'una època pròspera, atipant-se en els nous camps de cultiu. A tothom li anava millor; quan Fett va sortir per la porta posterior de l'hangar, va poder veure una línia serpentejant de terra fosca, excavacions per posar una canonada d'aigua per al nou assentament cinc quilòmetres cap al sud. Sent mando, també estaven cavant pous, ret'lini -per si de cas-, un Pla B.

-Així que també vas pagar per tot això, Yomaget.

El cap de MandalMotors estava parat al costat d'ell i va prendre uns electrobinoculars del seu cinturó.

-Sí. També envio aliments per a la força de treball. La producció de les granges no creix al mateix ritme que arriben els colons. Ja els hi arribarà amb el temps.

Fett estava fascinat per la forma en què els mandalorians, que estimaven els crèdits tant com qualsevol espècie de la galàxia, no necessitaven cap llei per fer-los compartir el que tenien amb la comunitat quan els temps eren bons. Era un tret de supervivència. No li venia naturalment a Fett, però finalment ho havia après.

-Si la Jaina Solo em diu que som uns bàrbars, li vaig a mostrar tot això. -Fett va encendre el motor de la seva moto lliscadora-. És hora que continuï la seva educació superior.

Estava content que Beviin hagués estat disposat a treure-li de les mans per un dia. Li va donar espai per respirar, una cosa que necessitava amb la Sintas a prop. Mirta semblava esperar que s'assegués pacientment al costat del llit, però no hi havia res útil que ell pogués fer. Podia explicar-li la història de la seva vida a la Sintas, menys els anys en què ell no havia estat -la majoria d'ells- però això no anava a ajudar en la seva recuperació.

Què passa si la Jedi pot curar-la?

Ara Fett tenia la major part dels seus pensaments sobre la moto. Si es retirava a l'Esclau I, posat en terres buides al costat del cobert ressec que tenia per habitacions, la gent venia volent fer-li preguntes. Si estava en moviment, no podien. I hi havia una cosa terapèutica en simplement pujar al selleró i córrer sense rumb pel desert, igual que posar a l'Esclau I en un curs i direcció cap a la Vora Exterior.

Tot i que encara podien trucar-lo pel comunicador del seu casc. La icona ambre va bategar en el seu visor, i ell va parpellejar per activar-lo.

-Ha passat molt de temps, Fett.

Era una veu patrícia i sinuosa, una que va cridar la seva atenció un instant abans que pogués posar-li un nom. Dotze anys, més o menys, ella sempre ressorgia tard o d'hora.

-Almirall -va dir-. Sempre és un plaer.

-Així que tu no ets mort, i jo no estic morta.

Ella poques vegades tenia treballs per a ell, però quan ho feia, sempre eren interessants.

-Vols afegir un Bes'uliik a la teva col·lecció?

-Ets tan comercial, Fett.

-I bé?

-Bon treball honest de mercenari.

Això ja no oferia el mateix alleujament a omplir el seu temps que abans; abans s'hauria sentit tranquil·litzat per l'oferta, una confirmació que estava al cim del seu joc i de la demanda. Daala seguia sent clientela de la llista-A. Però era difícil deixar els vells hàbits.

-Potser. Què és?

-Jacen Solo.

-Justa.

-Vaig sentir allò de la teva filla.

-I a tu què t'ha fet? No hauria pensat que estava al teu cercle.

-Estic de tornada amb el Romanent Imperial –Va dir ella.

Bé, això li alegraria el dia a tots els Moffs, va pensar en Fett. Gairebé va somriure.

-Per quant de temps?

-Depèn. Gil Pellaeon està de camí per recolzar a Solo a Fondor. Suposo que ja saps que hi haurà acció de flota allà.

-Tinc les meves fonts.

-Vols ajudar-me amb els teus cent millors?

-Depèn del que vulguis fer.

-Equip de reserva. M'agradaria que em recolzessis pels vells temps... jo estaré darrere de bastidors per si les coses van malament per Pellaeon. Els Moffs, per descomptat, es poden podrir, igual que l'AG.

Però la Sintas és aquí. I la Jaina Solo.

Fett es va quedar consternat en silenci davant la idea. Mai havia hagut de preocupar-se per aquestes coses a la vida. Ell sempre havia estat capaç d'anar on volgués i fer allò pel qual li paguessin més, perquè no hi havia ningú més en la seva vida, ni tan sols perifèricament.

-Fett? Estàs aquí? És una qüestió de tarifes? Encara puc pagar.

-Només estava pensant. La meva... ex-dona va ser trobada amb vida.

Ara era el torn de la Daala de quedar en silenci.

-M'alegro per tu -va dir eventualment.

-No és així, Daala. -Ell va reaccionar sense pensar-ho més. Treball. Negocis. Aquí tens el control-. Està bé. Potser no cent, però jo vaig a aparèixer amb una mica d'equip pràctic. Enviem les dades.

-Et necessito en les pròximes vint hores.

Fierfek.

-Tracte Fet. Els termes de sempre.

Fett va estacionar a l'entrada principal de la granja d’en Beviin, encara pensant en com anava a gestionar la logística, res més. Pensar en el xoc emocional avui era un pas massa lluny. Quan les portes es van obrir, la gran habitació principal, on es cuinava, menjava i succeïen totes aquestes coses familiars totalment alienes era com la sorra de Geonosis: exposat a atacs per tots els costats. Mirta i Jaina estaven assegudes a la maltractada taula de fusta amb Sintas entre elles. Tots dos Beviin i Medrit tenien les botes sobre el banc, els braços creuats i xerraven ociosament.

Tots es van detenir i el van mirar. L'impuls de retirar-se va ser gairebé massa fort.

Tens setanta-u. No pots seguir fugint d'això.

Fett es va treure el casc i el va inclinar cap a la Sintas, encara que ella no podia veure’l.

-Sin -va dir, de forma totalment automàtica. Era el seu nom afectuós. No ho havia fet servir en dècades. Li havia emboscat, però ell hi va caure feixugament, esperant que ella no es donés compte-. Com estàs avui?

-Tu ets Boba Fett -va dir ella.

-Sí. -Aquí hi anem. Els engranatges estan a punt d’afluixar-se. Va mirar la Jaina, perquè era més fàcil de mirar que la Mirta en aquest moment-. Així que recordes.

-M’ho vas dir fa un dia... o quan sigui. -Ella es veia bé: de fet, es veia genial, però clar que ella sempre ho feia. El collaret del cor-de-foc penjava del seu coll-. He perdut la noció del temps dels últims dies. Però ja no m'oblido immediatament de les coses que em diu la gent.

Ella va empènyer la seva cadira cap enrere i es va posar dempeus, trontollant una mica, temptejant el camí al llarg dels respatllers de les cadires i al voltant de la taula cap a ell. Mirta es va aixecar d'un salt per guiar-la; Beviin i Medrit es van afanyar a treure les cames del seu camí. Se les va enginyar per arribar caminant fins a Fett i el va agafar pel bíceps mentre gairebé queia contra ell.

-Uauu!, fas servir armadura.

Fett no podia pensar en res més que tractar-la com tractava el combat. Va seguir el primer impuls que li va venir al cap.

-Et recordes del que et vaig fer?

Sintas el va mirar a la cara.

-No. Tot el que sé és que em vas trobar després de molt, molt de temps. I això vol dir que de totes maneres no et veuré com et recordaria.

No podia esperar més temps a què caigués la destral.

-Ens vam separar, Sin. Un any o dos després que l’Ailyn va néixer. Ho sento.

Sintas sempre havia estat dura. Era una caçadora de recompenses, per l'amor al fierfek, podia suportar molt. Anava a haver de viure la resta de la seva vida, començant ara. Mentir era una pèssima manera de començar.

Ella va arrufar les celles, arrugant el pont del nas.

-Però tot i així vas venir a rescatar-me -va dir per fi-. No pots ser tan dolent.

Fett havia de desconnectar-se o córrer. Va mirar a Beviin, que sempre el treia de les sorres movedisses en moments com aquest, i va obtenir un discret gest amb el polze que sortís fora. Mirta va agafar el braç de la Sintas i la va asseure. Jaina va seguir a Beviin fora, com si aquest embolic fos un dels seus assumptes Jedi.

-Bob'ika, Sintas pot recordar les coses des del moment en què va ser reviscuda -va dir Beviin en veu baixa-. No té res d'abans, encara que sap que és de Kiffu i que tenia una filla. Jaina creu...

-Què creus, Jaina? -va preguntar en Fett-. Vinga. Comparteix aquesta saviesa Jedi.

-Només estic tractant d'ajudar -va dir ella, donant un pas cap enrere, amb les mans separades-. El meu pare va passar per això, recordes? La mare em va explicar com de malament que va estar.

-Ho recordo, va ser divertit.

-Està bé. Em sap greu. Simplement crec que algú podria ajudar-la, almenys a recuperar la vista. Donar-li l'oportunitat de tornar a començar i no ser tan dependent...

-Jo?

-Qualsevol.

Beviin va intervenir.

-Almenys escolta-la. Jaina podria ser capaç de trobar-li un sanador Jedi. Algú que sigui bo en això.

Jaina es va estremir com si estigués esperant que Fett entrés en erupció, però potser ella va sentir la forma en què les seves entranyes es retorçaven davant el dilema. Si Sintas recuperava els seus records... si ell només li omplia els buits... hi havia coses terribles a reviure. Però com podia no intentar-ho? Què seria d'ella si es veia forçada a viure així?

Són els primers dies. Ella podria posar-se millor de totes maneres. Llavors per què és això tan important per a mi? Vull mantenir-la així per la resta de la seva vida, com una mascota malalta?

-Sóc jo qui ho està evitant -va dir per fi-. No hi ha una forma fàcil. Ella té una família, fins i tot si jo no sóc part d'ella, i ha de tornar a tenir tota la seva vida, fins i tot les parts doloroses. Porta al teu sanador, Jaina.

Jaina no va dir res, i va tornar a entrar a la casa. Beviin només va esperar, amb els braços en gerres, i aspecte decebut.

-No pensaràs tan bé del teu preciós Mand'alor quan descobreixis el que li vaig fer -va dir en Fett.

Beviin va arronsar les espatlles.

-M’ho pots explicar quan estiguis llest.

-De totes maneres, tinc una feina a fer. Demà. Va trucar la Daala. Necessita una mica de suport per a Pellaeon a Fondor.

-Shab. -Beviin semblava enfadat. Era estrany que ell reaccionés d'aquesta manera-. Apareix del no-res ara? Bona sincronització. Endavant. Anem a resoldre això de Sintas. Vés.

-Goran, queda't amb ella, vols?

Era obvi que Beviin hauria preferit anar a la missió.

-Està bé...

-No estic cec. Creus que estic fugint d'ella.

-Importa això?

-Sí. -Beviin era l'únic home al qual Fett lamentaria perdre el respecte -. La teva opinió importa.

-Està bé, llavors torna en aquesta habitació, i digues a Mirta i a Sintas que te n'aniràs a lluitar demà, i digues-li a la Jaina que el seu germà està al teu bàndol. Shab, Bob'ika, ara els imperials estan en l'equip d’en Jacen Solo. L'única raó per la qual se m'acut per unir-nos al front seria per poder apropar-nos per atacar-lo. Estic en el cert?

Fett es va armar de valor per tornar a l'habitació. No hi havia pensat tan lluny.

-No serà per animar-lo, això és segur.

La veu de la Mirta va fer que Fett se sobresaltés.

-He sentit tot això, shabuir. -Ella se li va acostar sigil·losament i li va fotre una forta empenta al pit-. Mai aprens? I si vas darrere d’en Jacen Solo, jo també hi vaig. Per la meva mare. I què passa amb la Jaina?

-Ara són les millors amigues...

-Ella ha estat aquí un parell de dies. Aquest matí vàrem parlar, sobre la mare. Sobre tenir membres de la família als quals volem estimar, però que ens ho fan pràcticament impossible.

Fett podia trucar a la Daala i dir-li que ho oblidi. Però havia dit que anava a fer la feina; havia donat la seva paraula. I encara que no podia canviar el passat, ara podia veure amb qui necessitava aliar-se per canviar el futur.

-Potser la Jedi també vulgui venir -va dir-. Serà un bon entrenament per quan hagi de fer-ho de veritat. Estàs contenta, Mirta? -Fett rarament utilitzava el seu nom. També volia estimar-la, però no sabia per on començar a estimar a ningú. Ella almenys podia estimar a Orade. Això li feia sentir alleujat, i això podria haver significat que es preocupava per ella-. Creus que és la millor solució?

-Només fes-ho -va dir ella.

Fett va tornar a entrar a l'habitació. Anava a ser un llarg dia, i el prendria d’un cop al moment. Ara no era el moment d'explicar-li a la Sintas que demà podria entrar en combat contra l'home que va matar la seva filla. Això podria esperar fins que ell tornés, suposant que ho fes. Mirta va dur la Sintas de tornada a la seva habitació i Medrit va anar a seure amb ella mentre Fett s'enfrontava a la Jaina.

-Molt bé, Solo -va dir, parant-se al costat d'ella a la taula. Semblava una dona diferent de la que havia arribat a Keldabe feia tot just uns dies. No desorientada o ressentida, com pensava que ja podria estar-ho, sinó amb l'expressió d'algú que lluitava per seguir una explicació complexa, veient les cares amb atenció a la recerca de pistes-. Tinc un exercici d'entrenament per a tu. Demà, podríem fer-li una visita al teu germà. En la línia del front.

CABINA DE DIA DEL CAPITÀ, ÀNAKIN SOLO; PROP DE FONDOR

Si jo fos ells, ja m'hauria esborrat del cel.

Mentre Caedus esperava que aparegués la força d'operacions de la Niathal, va utilitzar el temps per recollir les impressions de la Força de les defenses fondorianes. Estaven esperant. Ell també podia esperar.

No sóc omnipotent. He d’entendre els meus límits. Encara necessito gent per dur a terme els meus plans.

Ara res es movia entre el planeta i les drassanes orbitals, ni tan sols el rutinari trànsit de llançadores, però això era d'esperar si s'estaven refugiant contra un atac imminent. I no hi havia ni rastre de la flota fondoriana.

Sortiran de l'hiperespai. Van tenir una advertència, com van tenir l'advertiment dels minadors, així que van saltar.

I tornarien quan fos més inconvenient, però ell estaria llest. Va pensar que podria sentir una gran ràfega d'activitat en l'hiperespai, igual que sovint sentia la pressió darrere dels seus ulls en les hores anteriors a una tempesta elèctrica. Hi havia un moviment allà fora, molt més que els elements de la Tercera Flota o els imperials d’en Pellaeon convergint en aquesta posició.

I ella ha de marxar.

Niathal. La filtració d'intel·ligència havia de venir d'un dels companys de la Niathal... ningú del seu propi equip seria tan descuidat o traïdor. Havia de ser un dels seus companys mon cal o quarren soscavant-lo per sacsejar la fe del seu equip en ell, o fins i tot preparant-lo per una derrota que li permetés a la Niathal prendre-li tot el control.

Endex, almirall. Només he de trobar la manera menys perjudicial de treure't del mig.

Caedus encara esperava que ella tractés de destituir-lo del poder cada vegada que sortia de Coruscant, però mai ho havia fet. O ella volia que guanyessin la guerra abans de fer el seu moviment per emportar-se el crèdit per a això, o estava esperant que el matessin. Aquest és el teu error més gran. Si prenguessis tot el poder en la meva absència, m'hauria costat reprendre Coruscant. No seria difícil militarment, però un contraatac en la meva pròpia capital, agregat a la fràgil recuperació de l'última guerra... no, Coruscant no es recuperaria psicològicament d'això. És el cor del meu nou imperi. Necessito que aquest cor no es trenqui.

La Niathal era una oficial de la flota fins a la medul·la. Ella mai podria pensar com una líder galàctica. Ella voldria fer les coses segons les regles navals inculcades profundament en la seva psique, enfrontar-lo des del pont d'una nau de guerra, com si això d'alguna manera santifiqués les seves accions. Tots dos, ella i Pellaeon: no confiava en cap d'ells. Li seguien el joc, per la pressió que tenien per sota, els soldats rasos, els Moffs, els equips, els impedien oposar-se obertament a ell.

Tebut... sí, m'agradaria haver fet les coses d'una altra manera. Va ser el seu destí mostrar-me que la veritable ira d'un Sith està reservada per a objectius més grans? He de pensar que tenia un propòsit. Em vaig posar en aquest camí per tots els Tebuts de la galàxia, la massa d'éssers ordinaris aixafats pel poder mal usat d'un grapat. Jo mai hauria desaprofitat una vida així... oi?

Caedus havia temut descobrir que podria estar lliscant pel mateix camí desastrós que el seu avi. No obstant això, tots els dies, veia la confirmació que no ho estava fent; hi havia hagut molts assassinats com la Tebut en els dies d’en Vader, deia la gent, no només un acte impactant. Però Vader havia estat esguerrat per l'amor, i el seu comandament tacat per un ximple i dement Emperador. En Caedus aquí i ara, no hi havia ni distracció d'amor ni cap autoritat superior sufocant.

Sí. La mort de la Tebut havia estat un toc d'atenció de la Força, estava segur d'això.

Mort? Digues-ho. La vaig matar. Enfronta-ho. Aprèn d'això.

El passat no podia ser canviat, només observat. Mirar la història era inútil llevat que s’aprenguessin lliçons d'ella i s'utilitzessin per donar forma al que es podia canviar... al moment següent, i el següent, perquè això era tot el que era el futur, una sèrie de decisions preses de manera diferent. Tahiri realment no havia acceptat això, fins i tot si la seva ment racional li deia que Ànakin s'havia anat per sempre, i que cada mirada enrere paralitzava la seva vida en el present; però ell la desprendria d'aquesta dependència del pesar tant pel seu propi bé, com pel d'ell.

La Niathal ve. No és una amenaça. És una oportunitat. Com aprofito l'oportunitat que m'ofereix? Què he après?

En qualsevol guerra, els oficials també morien.

Ell reconeixeria l'oportunitat quan la veiés. No hi ha necessitat d'alienar a la gent de la Niathal fent-la quedar com una màrtir. Els necessito al meu costat. No puc fer-ho tot pel meu compte, i la por no manté l'ordre per sempre.

-Senyor?

La veu de la Tahiri es va filtrar fins a ell. Hi havia sabut que ella s'acostava -estava segur, -va pensar- però ho va deixar passar.

-Sí, Tahiri?

-Hi ha una cosa que em preocupa.

Si es tractava de l'Ànakin, estaria decebut. Ella de vegades apareixia com un tall a la Força.

-Endavant.

-Quan la Niathal hi arribi, com funcionarà aquest atac? Com podrà seguir treballant amb ella després d'això?

Llavors no era l’Ànakin. El futur; bé.

-Això és retòric.

-No. –La Tahiri semblava estar fent un esforç actiu per aprendre quan més pogués en aquesta missió-. No entenc quines opcions queden obertes per a vostè. No pot desfer-se'n.

-Per què?

-Ni tan sols vostè pot controlar tota la flota, tot el temps, tots els dies, perquè fins i tot un Sith té un temps finit. Raó per la qual necessita tants oficials lleials com pugui aconseguir. Si alguna cosa li passa a la Niathal, es preocuparan que ningú estigui fora de perill de vostè.

-M’estàs impressionant en aquests dies, Tahiri. -I vols el meu treball. I jo em preocupava on podria trobar un digne substitut d’en Ben Skywalker-. Crec que la Niathal cometrà un error. Jo només estic donant-li la soga proverbial amb la qual penjar-se a si mateixa.

Tahiri va semblar com si estigués mastegant les paraules i després digerint-les, però no gaudint del sabor.

-Els aterratges en les drassanes orbitals... els comandants de la força d'assalt s'estan posant-se molt nerviosos. Els sento omplint de preguntes al capità Nevil en els comunicadors del pont. Necessiten tenir la certesa de temps i coordenades.

-Encara no puc donar-los això, però tenen les dades d'intel·ligència del disseny de les drassanes, no és així? -Caedus va pensar en Nevil, atès que ell havia llançat al seu capità contra una mampara en l'incident Tebut, es preguntava com de tan baix s'havia enfonsat en l'estimació del quarren. Hauria de recuperar a Nevil per al seu costat-. I Nevil els està tranquil·litzant?

-Sí.

-Només són nervis.

-D’acord, senyor.

-Et diré què, Tahiri -va dir Caedus, recordant al Jacen Solo que podia fer que tot un hangar de tropes l’animés-, els hi vaig a mostrar que no sóc aquí assegut còmodament llimant-me les ungles.

Caedus va obrir l'escotilla de l'armari on estaven guardats el seu vestit de vol i altres velles robes de treball. Ell solia veure’s com un dels seus propis soldats; era hora de restaurar aquest símbol reconfortant per aquesta força d'operacions. Es va treure el mantell negre de les espatlles i es va posar el vestit de vol per sobre dels seus pantalons i túnica.

Caedus va prémer el comunicador del seu escriptori.

-Hangar Delta, preparin el meu InvisibleX, si us plau. -Tahiri el va mirar com si estigués esperant que continués-. Només una sortida per fer una ullada més de prop. Sé la classe de coses que diuen en les cobertes de menjador. Els comandants que es queden massa lluny de la línia de front són condecorats amb l'Estrella de Coruscant per les files. Jo no vull que em donin aquesta condecoració. Mai.

El temps estimat per a l'arribada de la Niathal era d'una hora. Això era suficient per comprovar almenys un parell dels orbitals de Fondor. Mentre Caedus recorria el camí a través de les escotilles i passadissos del destructor, va captar l'ànim dels tripulants, la seva falta de confiança, la seva incertesa, i va suprimir la ira que amenaçava amb acumular-se. A la coberta hangar, els tècnics de terra semblaven desconcertats.

Fes que creguin en tenir èxit. Solies inspirar-los. Pren temps per construir una reputació, però un segon perdre-la. Només va ser un segon. Només una relliscada. Només una lliçó.

-És hora que faci un reconeixement -va dir Caedus, barrejant-se en el seu llenguatge i la seva comunitat-. Mai li demanaré a ningú que faci el que jo no estic disposat a fer.

L’InvisibleX va abandonar l'escotilla al buit i hipersaltà cap als orbitals. Quan va caure a l'espai real moments després i a distància d'atac de Fondor, era només una petita taca negra d'un no-res indetectable que va esborrar les estrelles -tan vívides, tan nítides de l'espai- per l'instant que va passar. De vegades Caedus es preguntava si això era el que se sentia sent un fantasma, veient-ho tot tan clarament però no obstant això sense ser vist.

Quan va passar alt per sobre del primer orbital, una punta de fletxa metàl·lica de quilòmetres de llarg, va poder veure els contorns dels Destructors Estel·lars flanquejats per edificis, grues i teranyines de canonades i cables. Els seus sentits li deien que els éssers vius s'arraulien allà baix esperant un atac. Al voltant de la corba del planeta, el següent orbital endavant estava orientat de front, un bloc amb estructures que s'estenien des de dalt i avall. Es va resoldre en una ciutat industrial quan va passar per sobre d'ella. Podia observar al seu antull. Un cop més, una força de treball esperava el pitjor, irradiant ansietat i agressió a la Força; i a tot arreu, en orbitals i planetes, Caedus va sentir armes i naus llestes per repel·lir-lo. Fondor era petit en termes galàctics, però tot el planeta era una drassana amb milers de milions de personal. Havia de tornar a ser un recurs de l'AG: o havia de deixar de ser operatiu.

Realment no confiaria en què el Romanent Imperial jugués molt bé amb aquesta joguina.

Els Moffs tenien Borleias i Bilbringi. Per un temps es mantindrien ocupats admirant aquestes llaminadures, donant-li temps a Caedus per restablir l'estabilitat i eliminar qualsevol temptació d'intervenir i imposar el seu propi tipus d'ordre, només per ajudar.

Per un moment, Caedus va pensar que podia sentir presències familiars en la Força, però la sensació va passar. Va ser substituïda per la seva consciència de batalla Sith dels seus capitans i comandants, una quadrícula vivent de reaccions interconnectades que s'inclinava, lliscava i s'acostava com un holomapa marcat amb icones de microxip. Caedus tenia una imatge millor del teatre de guerra de la qual podien donar-li els instruments, ho sabia; era un difícil acte de fe per a ells suspendre el seu judici per una cosa tan imprecisa.

Una cosa va parpellejar fugaçment en el seu camp de visió i va tornar a desaparèixer.

Potser mai havia estat allà. Aquest era un inconvenient de la consciència de batalla. Com més podia veure amb la tècnica, més detallada es tornava, i de vegades era més difícil separar les imatges del seu ull intern del que podia veure físicament.

Els orbitals que se les va enginyar per observar abans de quedar-se sense temps estaven plens de naus, moltes amb aspecte de trobar-se prop de la fase final de construcció, i més de les que mai s'havia adonat que Fondor estava fabricant. Aquest no era només un planeta simbòlicament important de posar en línia. Era un objectiu legítim.

Hauria estat molt més simple amb la xarxa de mines al seu lloc.

Hipersaltà breument per acostar-se a la seva nau insígnia. La tècnica alarmava als pilots no-Jedi d'Ala-X; un cop li van dir que si seguia rebotant així a cegues un dia cauria de l’hiperespai per estavellar-se amb el casc d'un SDE. Però Caedus sabia instintivament on era en tres dimensions, i fins i tot en les més altes. Ho sabia.

Allà.

Estava a l'espai real i l’Ànakin Solo era visible en una constel·lació de fragates, creuers, naus de desembarcament, porta-naus i deu Destructors Estel·lars.

La Tercera Flota de la Niathal -una força d'operacions, però era convenient pensar-hi en termes de flotes separades, perquè no eren tot una armada feliç, ni de lluny- necessitaria mantenir ocupades les defenses del planeta mentre ell capturava els orbitals. El Romanent Imperial hauria de rondar al límit exterior, alerta pel retorn de l'armada fondoriana. Caedus sentia que ho havia planejat prou bé. Fins i tot la rauxa i insistència de la Niathal a venir corrent aquí per mostrar-li com fer-ho correctament encaixava elegantment en el pla de batalla. Va substituir a la xarxa de mines per la Niathal.

Caedus va acostar-se cap als comandants i va difondre una mica de confiança genuïna que les coses anirien bé. Nevil... podia enfocar-se en Nevil i l'home estava molt pertorbat. Oh, si. El seu fill havia mort. Ho vaig oblidar. Era una ment infeliç i Caedus va seguir endavant, concentrant-se en l'amenaçadora tempesta pressionant sobre els seus pits, la vaga sensació en la Força que li deia que les naus estaven allà fora, reunint-se en algun lloc... i la Niathal hauria d'estar sortint de l'espai just...

Ara.

Va mirar al seu voltant a la recerca de les floracions de llum quan les naus reapareguessin en l'espai real. Mentre desaccelerava en la seva aproximació, va captar l'efecte d'estrella fugaç en la seva visió perifèrica i va rodar lentament a l’InvisibleX per fer una ullada. Sí, la Tercera Flota arribava puntualment. La flota gradualment es va acumular, estrella a estrella artificial, en una constel·lació desigual de llums de navegació i superfícies il·luminades pel sol. Els sistemes d'alerta primerenca a Fondor ja haurien detectat la flota emergent.

Encara podien rendir-se. Seguiria els moviments, però només per marcar les caselles. Si realment es rendien, encara hauria d'ocupar el planeta durant un període de tota manera, només per assegurar-se que es quedessin així. Això devorava més recursos.

No obstant això, encara faltava l'armada fondoriana.

Ell la sentia allà fora. Estava a l'hiperespai, i la seva consciència no era gens com la que tenia a l'espai normal; no hi havia mida o abast real per guiar-lo, només una impressió, quelcom més sòlid que un pressentiment.

Era hora d'enfrontar la Niathal.

Va encendre el comunicador, perfectament segur tan a prop de la nau. Els InvisiblesX operaven gairebé sempre en complet silenci de comunicacions, i ningú podia monitorar-los sense grans pistes com un canal obert. Els caces realment desapareixien.

-Solo a Nevil, la Tercera està en el seu lloc. Comuniqui’m amb l'Oceà.

Hauria d'estar...

No...

Caedus havia virat violentament l’InvisibleX noranta graus a estribord abans que la seva retina -marginalment més lenta que els seus sentits en la Força-registrés una nau en forma de bloc omplint el seu camp de visió. I no era l'Ànakin. Es va posar dret pel que fa a la flota reunida; però de sobte va estar aclaparat, naus tornant a l'existència al seu voltant en un anell complet de 360 ​​graus. On sigui que girés l’InvisibleX, s'enfrontava a antenes i pals de sensors i escotilles esquitxats en naus de guerra. Torretes de canons... no va poder identificar el tipus, l'armada, res. Era una flota d'un altre temps i lloc.

Podia sentir les naus, però no tenia una impressió de massa letal i implacable. Els seus sensors passius mostraven estàtica, com si hagués estat colpejat per un pols EM que no havia disparat l'alarma. Però va sentir el perill; una amenaça real.

Caedus va fer el que faria qualsevol pilot, i va emetre un senyal d'alerta el millor que va poder, intentant esbrinar on havia caigut.

NAU INSIGNIA DE L'ALMIRALL NIATHAL OCEÀ; PROP DE FONDOR

El comunicador obert d’en Jacen Solo va llançar un caos inusualment fort al tranquil pont de la Niathal.

-Naus enemigues, repeteixo, naus enemigues, estimo cinc destructors, de tipus desconegut, vint creuers lleugers, no, quinze, rang cinc-cents...

Ella va mirar els repetidors de mapes. Res. Només les naus que havia esperat i desitjat trobar, els components de la Tercera i Quarta flota. Va aixecar la mirada, a la recerca d'una explicació simple, i la secció de control de guerra electrònica, els deu oficials, li van tornar una mirada en blanc de perplexitat, igualment estupefacta, les seves pantalles visiblement mancades d'icones parpellejant frenèticament NO IDENTIFICAT fins i tot des de la seva posició. Una oficial de cop i volta va tornar a la seva pantalla i va començar a teclejar codis. Ningú més va dir una paraula. Tothom amb un sensor o pantalla estava buscant, per contrastar, tractant de veure el que s'havien perdut i quin caos es desenvolupava allà fora. Hi havia l’hipersalt descalibrat tots els seus instruments? Estaven a punt de ser vaporitzats?

-Què està fent aquest home? –La Niathal estava completament desconcertada, preguntant-se si ella podria haver-li interromput en algun exercici pre-atac per aixecar la moral; aquest era el tipus de coses místiques i irracionals que ell faria en un moment com aquest-. Coronel Solo, aquí l'Oceà, no veiem els objectius, repeteixo, no veiem els objectius...

L'oficial de guàrdia i els seus subordinats estaven al finestral davanter, buscant físicament mitjançant el transpariacer per qualsevol cosa que Jacen pogués detectar, però no van poder. Hi havia un límit al que un observador podia detectar a simple vista contra un camp d'estrelles i des d'aquesta posició en la nau, però tenint en compte que Jacen estava trucant, haurien d'haver estat capaços de veure l'activitat i la brillantor de les superfícies facetades reflectint la llum cap a ells.

I la veu d’en Jacen -impressionantment tranquil·la, la Niathal ho havia de reconèixer- continuava omplint el pont, transmetent rangs i posicions aproximades relatives a la seva.

-El tinc, senyora -va dir l'OGE que havia estat clicant a la seva consola-. He mapejat el seu senyal de comunicador a l’holomapa. Miri el rastre porpra.

Era només una taca de llum violeta una mica apartada del patró ordenat de marcadors de microxip blaus. Els marcadors blaus estaven en dues formacions diferents, codis d'identificació vàlids, que mostraven les dues forces d'operacions de l'AG. La llum violeta –l’InvisibleX d’en Jacen Solo- estava corrent per l’holomapa, sacsejant-se i donant voltes, com si estigués navegant a través d'una ruta espacial congestionada i esquivant les naus més grans.

El xoc inicial de la Niathal, que havia fet que la seva sang bombegés amb força suficient com per escoltar-la a les orelles, estava donant pas a la incredulitat i a un altre tipus de preocupació. Va mirar a baix al panell del comunicador. Jacen estava enllaçat amb ella i amb el pont de l’Ànakin Solo.

Està bé. Anem a compartir la teva única visió de Sith, d'acord, coronel?

Va accionar un interruptor i el canal de comunicador de veu va anar a cada pont de les dues flotes.

-Senyora, confirmat zero contactes. –L’OGE va semblar vacil·lar, com si dir el que ara estava en la ment de la Niathal i probablement en la de tots els altres fos una mica rude-. No hi ha res allà fora, llevat que algú tingui tecnologia de camuflatge sobre la qual no sabem i el coronel Solo sigui capaç de veure a través d'ella... en ser un Jedi, i tot això.

Era una possibilitat remota, la Niathal ho sabia. Només per estar del costat segur, es va tornar cap a l'oficial d'armes.

-Bargos, llanci el torpede més petit que tingui a una d'aquestes coordenades que ens va donar el coronel, vol? -va dir ella-. A veure si colpeja en alguna cosa sòlida.

-Molt bé, senyora... -Bargos tenia un mapa ple d'objectius fantasma per triar. Va teclejar un curs sense res en el que fixar-lo, i va emetre l'advertència estàndard a tota la força de operacions-. Atenció, atenció, a totes les embarcacions, arma carregada, prova de llançament, llançament i curs... aquest... en cinc segons estàndard... i torpede llançat.

Van esperar.

El rastre de sensor del torpede va traçar una línia constant per la pantalla. Va passar pel punt d'impacte previst i va seguir endavant... i endavant. Semblava que anava a arribar a Bestine en uns pocs anys, sense ser obstaculitzat per cap objectiu misteriós.

-Potser s'ha mogut... -va dir Bargos, lluitant per mantenir una expressió seriosa. No era humor, sinó que era una ansietat que desfeia els nervis, no sobre un enemic invisible, sinó d'un comandant que es comportava de forma irracional.

-Uh, l'ha perdut -va dir una veu xiuxiuejant darrere de la Niathal, tot just audible-. Et vaig dir que s'havia tornat boig, quan li va fer això a la Tebut...

Jacen seguia transmetent, amb calma però definitivament confós.

-Ànakin Solo, he... perdut contacte visual. -Hi va haver una pausa.

-Molt bé, senyor.

-Ànakin Solo, respongui, van poder confirmar el meu contacte visual? Qualsevol cosa?

-Negatiu, senyor.

-Una revisió visual final, i torno a la nau.

Hi havia tant silenci en el pont que la Niathal podia sentir el unk col·lectiu dels humans empassant després d'aguantar la respiració per un temps. Tot l'episodi s'havia reproduït en directe per la flota. Tothom havia sentit com el JEC-2 -Cap d'Estat Conjunt Nombre Dos, com Jacen era conegut en els memos- havia estat perseguint fantasmes. Si no ho havien sentit en viu, el totalment fiable servei de xafarderies de la flota els hi proporcionaria el més destacat durant els propers anys. La Niathal va comprovar el seu crono i els codis de temps dels senyals. L'estrany incident havia durat una mica menys de vuit minuts estàndard.

Ella va considerar que era el moment adequat.

-Ànakin Solo, aquí l'Oceà. Posi’m amb el capità Nevil. Ara.

Nevil havia d'haver estat just al costat de l'estació de comunicacions. La Niathal amb prou feines va tenir temps de parpellejar. Ni tan sols va poder fer una pregunta abans que ell la contestés. Va fer un bon treball per sonar com si no haguessin parlat en mesos.

-Senyora, nosaltres no sabem més que vostè sobre el que va passar.

-Digui'm que això va ser algun simulacre de preparació en un moment inoportú, capità.

-No puc, senyora.

-Grans Déus de les aigües, està boig en Solo? –El seu comunicador seguia transmetent a tots els ponts. Ella tenia un motiu per fer-ho, si l'amenaça hagués estat realment una flota invisible, però era molt més sobre permetre un cop sense vessament de sang. Els tripulants de les naus i els seus oficials ara podien treure les seves pròpies conclusions sobre a quin comandant preferirien seguir per una corba tancada-. Sé que ell no beu licor...

-Senyora, quan el coronel Solo estigui disponible, li dic que desitja parlar amb ell?

-Molt amable, capità. –La Niathal es va allisar la jaqueta, amb la sensació d'haver-se trobat mil crèdits al carrer. Hi havia mostrat el seu menyspreu per Jacen a tota la força d'operacions, i Nevil s'havia vist donant suport lleialment al seu oficial superior. L'honor estava satisfet-. Totes les naus, reassumeixin les guàrdies defensives.

Ella va baixar de la tarima lleugerament elevada que dominava la coberta, i va fer una pausa.

-I... Si algú no descobreix res que no hi sigui, no dubti en no dir-m'ho.

Un murmuri de rialles va recórrer el pont. Tot i que la batalla encara era imminent, la tensió va baixar uns quants graons. Va entrar en la seva cabina de dia i es va recolzar en la mampara, amb els ulls tancats per un moment, abans de trucar a Nevil.

-Capità Nevil -va dir ella-. Lamento això. Gràcies per sonar convenientment evasiu. Només vull que sàpigues que no estàs sol.

Següent