Revelació (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Digues-me paranoic, però després que ens hàgim ocupat dels problemes més immediats, suggereixo que dediquem alguns recursos a esbrinar on Daala té la seva base en aquests dies, i on va guardar tota la tecnologia de la Instal·lació de les Goles. Pot ser una visita agradable avui, però qui pot dir com se sentirà sobre nosaltres en el futur?

-Almirall Makin a l’almirall Niathal.

NAU DE GUERRA DE L'AG ÀNAKIN SOLO, PROP DE FONDOR

Així que ella pensava que podia jugar en aquest joc, oi?

-Senyor, no tenim contramesures per a qualsevol cosa que sigui. -El comandant Inondrar es llançava de pantalla a pantalla de sensor, comprovant les dades escanejades de les naus afectades-. La meva conjectura és que és un canviador de fase.

Caedus estava davant l’holomapa principal del pont, integrant el que podia veure físicament amb el que ell podia sentir. La flota de la Daala semblava estar a tot arreu com un núvol d'insectes, però si tots ells tenien canviadors de fase no els estaven utilitzant. També podia sentir alguna cosa més: Jedi, però no a prop, no en la batalla, no venint darrere d'ell.

Però no vaig sentir al Luke abans, oi?

-Identifiquin quina de les naus de la Daala el té i concentrin el foc sobre elles -va dir Caedus-. Interrompin l'atac a Fondor. Llancin-li tot el que tenim a la Daala. I em refereixo a tot. Fins i tot les naus que estan responent a trucades de socors.

-Senyor, tenim un munt de naus i Ala-X danyats allà fora als que hem de respondre...

Una membre dels equips de sensors va aixecar la mirada de la pantalla.

-Senyor, el Lleial Defensor ha emès una ordre d'abandonar la nau... no poden mantenir la integritat del casc. L'Estrella Brúixola va en la seva ajuda.

I aquest era el seu altre dilema: les naus danyades endarrerien als seus altres recursos en operacions de rescat.

Podria deixar-los...

No, no podia. Ningú lluitaria si pensava que no hi hauria cap intent de rescatar-los. La moral era crítica, i ni tan sols Caedus podria modelar les ments de tota una flota per sentir que abandonar als seus camarades era positiu.

-Aquest podria ser un punt prudent per a una retirada tàctica per reagrupar-nos -va dir Inondrar-. Reavaluar la situació.

Caedus generalment sentia derrota quan algú deia retirada, però ara estava en desavantatge numèric, i l'addició de les armes poc ortodoxes de la Daala probablement significava que també estava superat en armament. Tornar enrere i guanyar un espai per respirar sobtadament sonava com una idea atractiva; però es va preguntar si estava reaccionant davant l'esgotament, i potser un impuls agressiu ara tornaria la batalla al seu favor.

-En quina forma estem?

-La meitat de la flota ha patit alguns danys, i hem perdut més de trenta naus, senyor.

Caedus estava perdent. Si es demorava, podria perdre la majoria de la flota. Córrer era humiliant, però era una de moltes batalles, no la guerra.

Encara se li encallava a la gola.

-Comandant, identifiqui una àrea de reunió, i ordeni a les naus que puguin saltar i que no estiguin responent a senyals d'emergències que ho facin. Només comandants lleials, de moment. -Ara estava lluitant una batalla en tres fronts: no només la coalició ad hoc formada contra ell, sinó també una arma per la qual encara no estava equipat per resistir i una traïdora que instava a les seves naus a amotinar-se -. I anem a veure qui és la veu legítima de l'Aliança Galàctica... -Dos podien jugar en aquest joc. Si la Niathal tenia una mica de sentit comú, seria tan poc inclinada com ell a lluitar a Coruscant-. Totes les naus... aquí el coronel Solo. L’almirall Niathal està actuant il·legalment, i faig una crida a què romanguin fidels a l'Aliança Galàctica. Indiquin les seves intencions i esperin ordres.

-Què farà, senyor? -va preguntar Inondrar.

-Si són fidels, donar-los un segon punt de reunió on saltar -va dir Caedus-. Llavors anem a veure el que li queda a la Niathal. Si retenim menys dels que esperàvem: serà un bon moment per retirar-se. Si aconseguim més: retrocedim a Coruscant, i deixem a la Niathal penjada a assecar-se. Perdem Fondor, però encara podem lluitar contra això un altre dia.

-Les naus no poden saltar fins haver passat l'òrbita de Thanut.

-Llavors digui'ls que es moguin.

-Sí, senyor.

-I preparin-me un corredor de rescat.

-Tots els de l’Ànakin han estat llançats.

Caedus anava a exigir que fes tornar un, però tenia una alternativa que faria que l'extracció de la Tahiri fos una mica més fàcil.

-Llavors aconsegueixi’m un corredor med.

-Tenim més trucades d'evacuacions mèdiques de les que podem...

-La tinent Veila està atrapada en l’Aleta de Sang, i no la deixaré. Ningú li dispararà a un corredor med. Aconsegueixi’m un corredor med i un uniforme d'infermer.

Inondrar semblava que estava a punt de preguntar com planejava Caedus pujar a bord de l’Aleta de Sang, però només va murmurar:

-Molt bé, senyor -i es va comunicar amb la coberta de l'hangar.

Caedus resoldria els detalls quan arribés a l’Aleta de Sang. Hi hauria una oportunitat per retirar els ferits, o en crearia una.

-Comunicacions, què tal estem en les respostes? -preguntà-. Quants comandants lleials tenim?

-Ara dos terços de totes les naus de l'AG.

-Bé. Envieu les coordenades de reunió. -Ara Caedus podia sentir la Tahiri: tenia problemes-. Aleta de Sang. Què està passant aquí?

-Hem perdut la comunicació amb el centre de comandament, senyor, però de totes maneres estaven amb energia d'emergència.

-No, alguna cosa està passant.

-No hi ha senyals d'accions enemigues en contra seu. Les forces imperials semblen haver-la abandonat des que varen transferir el càrrec d’insígnia.

Potser els amotinats havien pres la nau. Hi havia d'haver baixes. No hi havia senyals d'un abordatge opositor. De qualsevol manera, havia de fer la seva jugada.

-Comandant, la nau és seva -va dir a Inondrar-. Rebreu una notificació de la meva ubicació quan hi hagi extret a la tinent Veila. Retiri la flota a Coruscant, i si la Niathal intenta tornar amb els seus traïdors, repel·leixi’ls.

NAU DE GUERRA DE L'AG OCEÀ ESPAI FONDORIÀ

-Stang.

Diversos caps es van voltejar, fins i tot enmig d'una batalla. La Niathal mai maleïa en veu alta -gairebé mai, almenys- i per l'equip era un indicador de molt males notícies.

-Les meves disculpes -va dir, traient espurnes per dins-. Alguns dels nostres camarades han decidit abandonar la festa d'hora.

A l’holomapa, les icones de naus van desaparèixer de l'existència en un parpelleig, i la vista de cada sensor, pantalla de seguiment i holocàmera va mostrar la disminució de les flotes. Algunes naus que havien estat sota el comandament d’en Jacen encara hi eren, al costat de les naus de rescat i evacuació. La flota de la Daala creuava per entre el decreixent nombre de naus com taurons firaxa en un banc de matshi i les confuses comunicacions que ella estava recollint mostraven que fins i tot els anomenats Irregulars de les Goles tenien problemes per veure qui estava del costat d’en Jacen. Les naus imperials eren més fàcils d'identificar i rebien molt del foc, una part de canó d'ions i turbolàsers convencionals, i una de canviadors de fase.

Si la frase boira de la guerra s'aplica a algun moment, llavors aquest era el moment.

-Crec que això bé podria ser anomenat una arma de doble tall -va dir la Niathal-. Però de moment, em concentraré en el fet que la Daala va salvar els nostres colls.

La Niathal estava ara en l'estranya posició d'haver forçat a retrocedir a la flota combinada d’en Jacen, però a canvi va perdre el seu poder. Va mirar amb sorpresa al modest recompte de naus lleials a ella a la pantalla, amb Makin inclinant-se sobre la seva espatlla.

-Realment vaig pensar que aquesta vegada ell havia mossegat més del que podia mastegar -va dir ella-. Com va aconseguir conservar tantes naus?

-Carisma, terror i la tendència natural dels éssers en uniforme a seguir el procediment. -Makin va bellugar el cap-. Demanar-li a les tripulacions que triïn entre dos líders conjunts acabarà en una fractura d'una o altra forma. De totes maneres, què farem? Perseguir-los? Lluitar amb ell pel control de Coruscant? Perquè necessitarem la Daala i alguns cascos addicionals perquè això passi, i crec que envair la capital amb les forces d'un altre planeta seria políticament un pas massa lluny, fins i tot si poguéssim aconseguir-ho militarment.

La Niathal es va reprendre a ella mateixa per no pensar en això fins al final, però hauria fet alguna diferència? El moment en què Jacen es va negar a honrar la rendició, el curs d'acció de la Niathal va estar decidit per ella. No podia quedar-se enrere i deixar que passés: si el seguia dòcilment, hauria perdut molt més que una feina.

-No, en lloc d'això vaig a donar-li un mal de cap -va dir per fi-. Ens retirarem a una altra base i establirem un govern de l'AG a l'exili. Oferirem un punt de reunió per als seus enemics, i sabem que té una col·lecció cada vegada més gran. Això dividirà l'AG desafortunadament, i potser acabarem amb alguns companys poc desitjables, però és millor que jugar al joc d’en Jacen.

Per descomptat, encara hi havia el Consell Jedi, però la Niathal havia de mantenir la seva distància. Era un cas d'interessos mutus, però ella no podia comprometre les seves forces al control d’en Luke Skywalker, i dubtava que ell li donés els seus pilots Jedi al seu comandament.

I on eren? Els InvisiblesX estaven aquí –l’escapament indigne i apurat d’en Jacen era una prova d'això-, però deduir el que estaven fent era una altra cosa.

Jacen estava retrocedint. S'arriscaria a obrir comunicadors i veure si algun Jedi responia.

-Oceà a qualsevol InvisibleX, si us plau, respongui...

Va esperar. Vinga, Luke, sé que hi ets...

-InvisibleX Cinc-Cinc a Oceà.

-Mestre Skywalker... no són al nostre camí, així que no vaig a ficar-me en el seu, però apreciaríem un cop de mà.

-Entesos, Oceà. Estàvem mantenint les naus d’en Jacen allunyades dels serveis d'emergència fondorians, però ara sembla que tenen un lloc més interessant on anar.

-Puc preguntar-li si van tenir alguna cosa a veure amb l'ocultació de la flota fondoriana?

-Vam fer tot el possible per protegir els civils desarmats que treballen a les drassanes orbitals.

-Això està... al límit de l'ètica Jedi, no és així?

-El nostre objectiu és detenir a Jacen amb una mínima pèrdua de vides. -Luke va empassar audiblement, com si emmarqués una cosa que trobava difícil de dir-. Lamento molt el que ha passat amb les tripulacions dels minadors. Vaig pensar que Fondor podria abordar l'amenaça de manera diferent.

I aquest home vola en un caça. Ha lluitat veritables batalles. Va destruir l'Estrella de la Mort. Mai entendré als Jedi... i tot això és culpa meva, per espiar per a ell.

-Tots tenim coses de les que penedir-nos a la guerra -va dir ella-. I el que avui sembla ser una solució misericordiosa esdevé el sofriment del matí, mestre Skywalker. Tots som part d'aquesta xarxa d'esdeveniments.

-Així és...

-La meva intenció ara és establir un govern de l'AG a l'exili, perquè no podem derrotar-lo a Coruscant, no sense ajuda externa, i no estic segura que sigui prudent fer això ara.

-Oceà, a on aniran? On poden anar?

Era una excel·lent pregunta. La base de la Flota de l'AG més propera -o almenys una base que no era hostil a l’AG- era Nallàstia.

-Nallàstia.

-No és l'ideal.

-Fondor hauria estat útil, però sembla que ja hem esgotat la nostra benvinguda...

-Enviïn alguns equips de rescat al planeta, i vaig a veure què puc arreglar amb el president Vadde. Impedir que Jacen ignorés la rendició podria haver-te regalat alguns punts amb ell. I ja no són l'AG oficial.

La guerra podia suspendre tota lògica i sentit comú. No hauria estat la primera vegada en la història que uns enemics havien trobat una causa comuna a mig camí i es van convertir en aliats. La Niathal es va aferrar en allò que li donaria a la seva gent la millor oportunitat de supervivència.

-Estic molt agraïda per la seva ajuda, mestre Skywalker -va dir.

-Estic segur que faries el mateix per mi, almirall...

I mira on em va portar.

Un dia, la Niathal sabia, que seria incapaç de guardar-s'ho més temps, i hauria de confessar-li a algú sobre la fugida dels moviments dels minadors.

I tu, Luke Skywalker. Com t'enfrontaràs amb la teva consciència?

Ara no era el moment de preguntar-li.

Havia deixat el port com a Cap d'Estat Conjunt i ara no podia tornar a casa... no fins o tret que Jacen Solo fos deposat. Per alguna raó, el centenar de tripulants dels minadors pesava més en ella que els milers perduts en aquesta batalla.

-Per cert, el Resistent informa que han recuperat al capità Nevil, senyora -va dir l'oficial de comunicacions-. Pregunta si pot unir-se a l'Oceà.

Nevil, un salvat de tants perduts.

-Digui-li, permís concedit.

L'esposa d’en Nevil no havia de perdre tant a un fill com a un marit unes setmanes l'un de l'altre. La Niathal ho va aferrar com un moment brillant en un dia de foscor.

CORREDOR D'EVACUACIÓ MÈDICA, APROPANT-SE A ALETA DE SANG

El camp de batalla era un dipòsit de ferralla de restes d'un centenar de naus i més.

Caedus va escollir el seu camí lentament entre trossos de naus que donaven tombs, des d’escotilles i plaques de panells de plastoide trencades a seccions senceres més grans que la seva pròpia nau. La batalla havia acabat, deixant desolació al seu pas.

Però la Tahiri era viva; podia sentir-la.

I podia sentir la Jaina.

De totes les persones que havia perdut -en el sentit que eren imatges monocromes d'una altra vida, que tornarien a ser clarament rellevants i a tot color només si ell podia tornar a ser la persona que havia estat- Jaina era la que més li preocupava. Hi havia estat segur que hauria estat l’Allana; feia un esforç conscient per no pensar en la seva filla, i funcionava... gairebé sempre. Però era la seva bessona la que aguaitava els seus pensaments, i això potser era inevitable.

Així que ella també vindria darrere d'ell, per acabar el que Luke havia començat. Yun-Harla: la deessa Mentidera dels yuuzhan vong, qui hauria estat satisfeta de veure els dos bessons lluitadors de la seva religió fets carn. Es va estendre en la Força per localitzar-la, l'única manera en què podia detectar la ubicació del seu InvisibleX. Mai el sentiria ara que estava amagat a la Força; i ella mai obriria foc contra una nau d'evacuació mèdica. Però va romandre alerta.

L’Aleta de Sang anava a la deriva, aparentment intacte, envoltat per deixalles que no eren seves. Dos creuers imperials l'envoltaven a la distància, gairebé els últims de la flota del Romanent a abandonar l'àrea. El comunicador del corredor mèdic es va activar.

Evacuació mèdica, aquí el Fortalesa Daurada. Tenim una situació de seguretat a l’Aleta de Sang. Si us plau mantingueu-vos allunyat.

Ceadus va avançar lentament cap a la popa de l’Aleta de Sang.

-Aquí Evac Med Deu-Catorze de la Quarta Flota del Coronel Solo de l'Aliança Galàctica, oferint ajuda. Estem al corrent del seu problema.

-On és el seu cap, Deu-Catorze? Va sortir corrent a corre-cuita, oi?

-Doni'm temps per parlar amb l’Aleta de Sang i persuadir-los que em deixin portar a qualsevol ferit. -Amb l'uniforme d'un infermer, Caedus era bastant anònim. Fins i tot si la gent coneixia una cara, tendia a ser dolenta per reconèixer-la fora de context. Una mica d'influència mental, una petita empenta aquí i allà i podria entrar-. Sóc d'evacuació mèdica, maleïda sigui. No són salvatges, hi hagi motí o no. Encara tenen contacte de comunicador?

-Negatiu, Evac Med. Estem esperant. Han arreglat la nau per explotar si algú intenta abordar-la.

-Deixi'm intentar-ho.

El comunicador va quedar en silenci uns instants com si el Fortalesa Daurada estigués considerant la proposta.

-D'acord, Evac Med, hem enviat un senyal indicant que vostè està esperant, però no sabem si algú l'està rebent. L'últim que vam sentir és que els soldats estaven retenint l'àrea de l'hangar. Així que és sota el seu propi risc. Òbviament no és una partida d'abordatge, però podrien disparar primer i preocupar-se per la ID després.

-Faig això tot el temps -va dir tranquil·litzadorament Caedus-. Puc calmar la gent.

O fer que vulguin lluitar fins a l'últim soldat. Però no li cal saber això ara.

-La seva millor aposta és atracar en l'accés d'emergència al casc superior a popa de la torre, i esperar que el sentit comú prevalgui. Assegureu-vos d'estar ben il·luminat, Doc...

Un Ala-X destrossat va rodar lentament davant de la seva proa mentre s'acostava a l’Aleta de Sang, i una nau amb costats com lloses d'un tipus que mai havia vist abans va passar a la deriva sense energia pel costat de babord del Destructor. Caedus va captar una alenada de vida i ansietat en la Força. Un de la col·lecció de museu de la Daala, sens dubte, però on havia amagat tot això quan la Instal·lació de les Goles va ser netejada? Havia de localitzar aquest petit Sarlacc de sorpreses desagradables, més d'hora que tard.

Tahiri, aquí estic. Ajuda’m. Concentra't.

Ella estava viva, però sota tensió. Gairebé podia sentir el seu cor bategant com per sortir-se-li del pit. Estava sent atacada.

Caedus va alinear el corredor mèdic amb l'escotilla d'accés de rescat, amb els galons grocs i vermells brillant intensament en les seves llums d'aterratge.

Següent