Cursa de beines cap a la llibertat (i XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

-Droide sonda, -va dir Qui-Gon, inspeccionant la closca de metall incandescent a terra davant seu.

El droide havia estat surant prop d'ells mentre abandonaven els afores de Mos Espa. Ànakin no l'havia vist, però Qui-Gon sí... i no havia perdut el temps en tallar-lo en trossets.

-Molt inusual, -va continuar en Qui-Gon-. No és com res que hagi vist abans. Som-hi!

Ell va començar a córrer.

Ànakin va seguir-lo fins al desert. El Jedi va donar llargs passos, i Ànakin estava determinat a seguir-li el ritme, però en la calor i la pols era impossible.

-Mestre Qui-Gon, esperi! -va cridar ell.

Qui-Gon es va girar, i llavors es va aturar en sec. Els seus ulls estaven fixos en l'horitzó, on un núvol de sorra aixecada venia cap a ells ràpidament.

-Ànakin, a terra!

Ànakin va caure a terra. Sobre el seu cap va passar un speeder repulsor, gairebé tocant-li el pèl.

Una espurna de llum va tallar per l'aire cap a Qui-Gon.

El sabre làser d’en Qui-Gon va semblar materialitzar-se a les seves mans. Amb els reflexos més ràpids que Ànakin havia vist mai, va bloquejar el cop.

Una figura fosca va saltar fora de l'speeder, la seva túnica negra onejant darrere d'ella. La seva cara estava tatuada de vermell i negre, i sostenia un enorme sabre làser, de doble fulla.

Va colpejar a Qui-Gon amb una ferocitat assassina.

-Annie, vés cap a la nau, -va cridar en Qui-Gon-. Enlaireu! Vés!

Ànakin va córrer la resta del camí fins a la nau. Va córrer pujant la rampa cap a dins. Padmé hi era, treballant amb el capità de la nau.

-Qui-Gon està en problemes! -va cridar l’Ànakin-. Diu que ens enlairem!

-Jo no veig res, -va dir el capità.

Ànakin va assenyalar cap al distant núvol de pols.

-Per allà... vola baix!

El pilot va saltar cap al seu seient. Padmé va tirar de l’Ànakin cap a dins, i la nau es va enlairar amb la rampa encara penjant oberta.

Ànakin es va agafar amb força. Jar Jar estava a bord, i R2-D2, juntament amb un altre home, més jove.

Mentre es balancejaven cap a la batalla, Qui-Gon va saltar a la rampa.

Mentre Qui-Gon trontollava cap a l'interior, la rampa es va tancar i la nau es va allunyar corrent.

Qui-Gon estava cobert de sorra i respirant amb força.

-Estàs bé? -va preguntar Ànakin.

-Això crec, -va dir en Qui-Gon-. Va ser una sorpresa que no oblidaré aviat.

-Què era? -va preguntar l'home més jove.

-No ho sé, -va respondre en Qui-Gon-. Però estava ben entrenat en les arts Jedi. Suposo que anava darrere de la Reina.

-Creus que ens seguirà? -va preguntar l’Ànakin.

Qui-Gon va fer que sí.

-Estarem fora de perill una vegada estiguem a l'hiperespai, però no tinc cap dubte que coneix el nostre destí.

-Què farem al respecte?

La pregunta de l’Ànakin va penjar en l'aire. L'home més jove li va fer una mirada divertida, sorprès.

-Serem pacients. -Qui-Gon va fer un gest cap a l'altre home-. Ànakin Skywalker, aquest és Obi-Wan Kenobi.

Ànakin va somriure.

-Ets un Jedi també? Encantat de conèixer-te.

Obi-Wan va mirar-lo inexpressiu, llavors li va fer a Qui-Gon una mirada escèptica.

Aquests Jedi eren tan seriosos.

La nau va començar a accelerar ràpidament. Tothom es va girar cap al pilot.

-Esperem que aquest hipermotor funcioni, -va dir en Qui-Gon amb un sospir-, i que Watto no rigui l'últim.

Continuarà...

SEGÜENT AVENTURA: LA BATALLA FINAL