Maul Tancat (LXVII)

Anterior

67

L'HOME TORNA

Maul va mirar a Radique per un moment en silenci. Després de buscar-lo tant de temps, la visió d'ell a menys de dos metres de distància va portar una tremolor distintiva d'irrealitat, com si això pogués ser poc més que un somni.

Radique era un quasi–humà alt de pell blava, pèl negre brillant, i ulls vermells brillants. Anava vestit amb túniques negres, amb guants negres i botes dissenyades de la mateixa pell gruixuda, ben polida de rèptil. La seva cara era prima i freda, com si hagués estat tallada en un sòlid bloc d'acer de vàrdium. Els ulls carmesins van tornar la mirada a Maul, i els seus llavis es van retorçar amb un tipus d'arrogància silenciosa que parlava de milers d'enemics derrotats, milers d'atemptats contra la seva vida sobreviscuts.

Els ocells arpa s'havien acomodat al voltant d'ell, reunits als seus peus.

–Veig que has trobat a les meves mascotes, –va dir Radique–. O que elles t'han trobat a tu.

–Sabies que ho farien, –va dir en Maul–. Tu les vas enviar a buscar-me.

–Potser ho vaig fer.

–Hem de marxar, –va dir en Maul–. Els Bando Gora ja estan sobre nosaltres.

–Els Gora. –La cara d’en Radique es va tensar amb el parpelleig més breu de dolor–. Has comès un greu error en portar aquestes feristeles aquí. –Ell va mirar a Eogan–. El pare del noi va pagar per això amb la seva vida. Ara sembla que la teva vida també s'ha de pagar per ells.

Maul no es va moure.

–No em creus? O no creus en el poder que posseeixo?

–En cap. –Maul va caminar cap a davant–. Simplement no se m'ha donat elecció en l'assumpte, i tampoc la tens tu. –Ell va passar la seva mirada per la botiga d'armes. De la línia d'acoblament de reclusos sense ulls que havien estat treballant amb les diferents parts d'armes i components l'última vegada que havia estat aquí, quedaven poc més de la meitat. Els que quedaven s'asseien rígids davant d'armes parcialment acoblades, agafant la taula amb els artells blancs. Hi havia la gent d’en Radique desertant d'ell, fugint durant aquests moments finals? O hi havia algun motí més profund tenint lloc?

–T'equivoques, –va dir Radique.

Maul va tornar a mirar aquests ulls vermells. Per un llarg moment cap d'ells va parlar. Llavors tota la presó va fer una tremolor violenta, galvànica, prou forta com per alçar les files i piles de caixes lligades contra la paret del darrere. Radique mai va moure la seva mirada d’en Maul.

–Tot està arribant al final, –va dir en Maul–. Si no actuem ara, tots morirem aquí.

–Morirem de totes formes. –Radique va pressionar el seu dit contra el pit d’en Maul–. Encara portes un explosiu en el teu cor, Jagannath, no ho oblidis. I el teu temps s'esgota.

Ell va mirar cap a baix, al terra, sota l'espai de treball, i Maul va abaixar la mirada per veure on els altres presoners havien anat. Jeien morts sota la taula, les seves conques sense ulls alçades en la versió de l'oblit que s'hagués apoderat d'ells.

–Què ha passat?

–Si jo hagués d’especular, –va dir Radique–, crec que la Guardiana Sadiki ha llançat la Iniciativa Omega. És un mecanisme a prova d'errors dissenyat per activar sistemàticament les càrregues electrostàtiques en els cors de tots els reclusos d'aquí.

–Inclòs tu?

–Bé. –El somriure d’en Radique era fi com una navalla–. He tingut el que podries anomenar un tracte especial.

–Espera, –va dir Eogan–. Llavors vols dir... –Ell va mirar a Maul, llavors de tornada a Radique, la seva veu elevant-se en to–. Quant de temps tenim?

–Això depèn del teu número. Els més baixos van primer. Però t’arribarà el teu torn. Estic segur.

–Llavors no tenim temps per perdre, –va dir en Maul–. En algun lloc de la botiga tens un dispositiu nuclear prohibit. Vas a ajudar-me a lliurar-lo en mans dels Bando Gora. Això és tot.

L'habitació va trontollar de nou, amb més força. A terra, les piles de morts sense ulls es movien i retorçaven junts com un comitè d’espàsmics.

–Per què incompliria un jurament de per vida per fer negocis amb un culte de matons criminals que van tractar de matar-me? –va preguntar en Radique.

Sense respondre, Maul el va empènyer passant-li cap a la taula, on una caixa a mig embalar dels sabres làser sintètics d’en Radique estava oberta, oblidada pel reclús que havia estat treballant amb ella. Va estendre el braç i va agafar un d'ells, va obrir l'empunyadura i va retirar el vidre.

–Noi, –va dir ell–, obre el paquet.

Eogan va parpellejar i llavors va caure de genolls al costat del paquet que havien portat de la plataforma de càrrega. Retirant la capa externa, va treure una consola oblonga, deixant-la al terra. La unitat compressora per si mateixa era fina i gairebé sense marques, amb l'excepció d'una petita cúpula transparent sobre ella.

–Reconeixes el nou compressor geològic, –va dir en Maul–. Estaves esperant la seva arribada... vas enviar a Slipher a recuperar-lo. –Sense esperar la resposta d’en Radique, va aixecar la tapa i col·locà el vidre sintètic dins.

Va tancar els ulls, col·locant les dues mans en el compressor, deixant que el poder del Costat Fosc es mogués a través d'ell mentre la consola s'escalfava sota els seus palmells. Podia sentir el vidre canviant dins, els seus mateixos àtoms movent-se, els vèrtexs estrenyent-se i unint-se a noves molècules, convertint-se en una cosa completament diferent sota la pressió de la Força aplicada.

Obrint el compressor, va retirar el vidre i el va alçar. Semblava diferent ara... més fosc, més pesat, les seves facetes brillant amb una ombra més profunda de vermell.

Maul el lliscà de tornada al sabre làser, reacoblà els components, i va alçar l'arma, encenent l'interruptor.

El raig va saltar a la vida a la seva mà, omplint la botiga amb el brunzit oscil·lant familiar que havia reconegut en el seu somni.

La fulla era sòlida, recta, i autèntica. Maul podia sentir el poder de l’arma vibrant a través dels ossos del seu avantbraç, una extensió natural de la seva pròpia força innata.

Estenent el seu braç en tota la seva longitud, va esperar mentre Radique l'examinava. La cara blavosa del traficant d'armes havia canviat de color a la llum del llamp.

–Destacable, –va xiuxiuejar ell.

–Puc mostrar-te com es fa, –va dir en Maul–. Però primer necessito que lliuris el dispositiu nuclear. I necessito els explosius desarmats de dins del meu pit... el droide de la plataforma mèdica pot fer això.

–Què et fa pensar...?

–No hi ha temps per discutir. Tenim un tracte o no?

Radique el va mirar. L'habitació va fer una altra sacsejada, i Maul va veure que diversos treballadors més havien caigut a terra sobre els cossos que ja hi eren.

Ell va alçar la seva mà.

Apagant el sabre làser, Maul el va col·locar en l'altre palmell que esperava.

–El dispositiu nuclear està en aquesta caixa, –va dir Radique, donant un únic gest amb el cap a la gran caixa lligada a la paret a la cantonada més allunyada de la botiga. No hi havia apartat la mirada d'ulls vermells del sabre làser de la seva mà–. Per aquí. Al final.

–Vinga, noi. –Maul va assenyalar amb el cap la caixa–. No tenim molt de temps.

–Espera, què hi ha de les càrregues electrostàtiques en els nostres cors? –va preguntar Eogan.

–Prendrem un desviament cap a la plataforma mèdica, –va dir en Maul, mantenint els seus ulls fixos en l'home d'ulls vermells–. El Sr. Radique tindrà el droide preparat per a nosaltres.

–Com sabem...?

–És del seu interès. Si estic mort, no seré capaç de mostrar-li el que necessita saber sobre els sabres làser.

Sense esperar l'acceptació d’en Radique, Maul va creuar cap a la caixa i la va deslligar. Era càlida al tacte, i brunzia lleugerament des de l'interior.

–Ara, noi.

Dubtant, Eogan va agafar el seu extrem i tots dos la van alçar, portant-la fora de la botiga. Un dels ocells arpa d’en Radique va volar davant d'ells, i el van seguir pel passadís fins als nivells superiors de la presó.

No gaire després, van començar a topar-se amb els cossos.

Següent