Cursa de beines cap a la llibertat (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

-Queda't assegut, Annie. Deixa’m netejar aquest tall.

Més tard aquella nit, Qui-Gon va aplicar algun tipus de gel al braç de l’Ànakin, on s'havia tallat. No li feia mal, en realitat, però Qui-Gon havia insistit.

Mentre Ànakin es quedava assegut impacient, inclinat contra la paret del porxo, va mirar cap al cel nocturn. Ara que la tempesta s'havia buidat, semblava que podia veure cada estrella a la galàxia.

-Hi ha tantes, -va murmurar ell-. Totes tenen un sistema de planetes?

-La majoria, -va respondre Qui-Gon.

-Algú ha estat a tot arreu?

Qui-Gon va riure entre dents.

-No ho crec.

-Vull ser el primer a veure-les totes... auch! -Ell es va acariciar el braç mentre Qui-Gon netejava un parell de gotes de sang.

-Ja està, com nou.

-Annie, hora de dormir! -va cridar Shmi des de dins de la casa.

Qui-Gon va transferir una gota de la sang de l’Ànakin a un petit xip i va treure el seu comunicador.

-Què estàs fent? -va preguntar l’Ànakin.

-Comprovant la teva sang per si hi ha infeccions, -va respondre Qui-Gon.

Estrany. Cap comunicador que hagués vist a la botiga podria fer alguna cosa així.

-No he vist...

-Annieeee! No vaig a dir-t'ho de nou! -va cridar la seva mare en el seu to de veu perdent la paciència.

-Vinga, -va dir Qui-Gon-, demà serà un gran dia. Bona nit.

Ànakin va posar els seus ulls en blanc. Realment era una nosa ser tan jove.

* * *

Vés amb compte.

Ànakin es retorçava al seu llit mentre un somni li embolicava. Era tan real... una guerra en un altre planeta, la pols sacsejant-se sota un exèrcit de droides, sentir retrunyir els transports i tancs, el brunzit de les armes làser. I davant de tot, una poderosa reina. No, no una reina...

Padmé, què estàs fent? Qui és tota aquesta gent? Faràs que et matin...

Els seus ulls van parpellejar en obrir-se en una habitació il·luminada pels sols sortint de Tatooine... i ella hi era. Inclinada sobre ell en la seva pròpia habitació, no comandant tropes, ni vestida com una reina.

-Estaves en el meu somni. -Va murmurar l’Ànakin-. Estaves liderant un exèrcit enorme.

-Espero que no, odio lluitar, -va respondre Padmé, mirant-lo amb curiositat-. La teva mare vol que vinguis i et netegis. Haurem d'anar-nos aviat. -Ànakin va saltar fora del llit. Era el Boonta Eve, el dia de la cursa. No hi havia temps per dormir més del compte.

Fora va veure la porta del pati oberta. Kitster cavalcava en un eopie, robust i de morro llarg, i portava un altre darrere d'ell.

Ànakin va haver d’enganxar els motors els animals abans de l'esmorzar. Mentre es dirigia cap a fora, va dir a Padmé:

-No trigaré molt. On és Qui-Gon?

-Ell i Jar Jar ja s'han anat. Estan amb Watto a la sorra.

Ànakin va sortir corrent.

-Enganxa’ls, Kitster!

* * *

Mentre entraven a l'hangar, Ànakin tremolava d'excitació. El lloc estava ple de droides i grups de tots els grans corredors de Beines de la Vora Exterior. Els mateixos pilots estaven rondant, provant el seu equip. L’aràcnid Gasgano, l'esmunyedís Ratts Tyerell, el corpulent Teemto Pagalies, i per descomptat, Sebulba, eren els principals contrincants. Els altres, Bols Roor, Mars Guo, Mawhonic, i la resta, eren secundaris.

Ànakin i Padmé estaven asseguts al llom d'un eopie, Kitster i Shmi en l'altre. Darrere d'ells, R2-D2 s'arrossegava al costat de la Beina de carreres mentre que C-3PO caminava al costat d'ells. Es dirigien cap a un port d'hangar buit, on Watto i Qui-Gon semblaven estar en una profunda conversa.

-Bonapa keesa pateeso, -va cridar Watto a l’Ànakin animat mentre començava a allunyar-se volant-. O wanna meetee chobodd! -Serà millor que el teu amic deixi d'apostar, o acabarà sent el meu esclau també!

-Què ha volgut dir amb això? -va preguntar l’Ànakin.

-T'ho diré més tard, -va dir en Qui-Gon.

Estrany, Ànakin hauria pensat que els Jedi estaven per sobre d'activitats com les apostes. Però mai se sap.

Mentre guiava les peces de la Beina de carreres al seu lloc, R2-D2 es comunicava amb bips i xiulets amb l’androide de protocol.

-Ai mare, el viatge espacial sona bastant perillós, -va respondre C-3PO-. Et puc assegurar que mai em ficaran en una d'aquestes terrorífiques naus espacials!

Kitster va somriure.

-Això és genial! Estic segur que ho aconseguiràs aquest cop, Annie.

-Aconseguir què? -va preguntar la Padmé.

-Acabar la carrera, és clar! -va respondre en Kitster.

Padmé es va tornar cap a l’Ànakin, amb aspecte pàl·lid.

-Mai has guanyat una carrera?

-Bé, no exactament... -va dir l’Ànakin.

-Ni tan sols l’has acabat?

Ànakin va arronsar les espatlles.

-Però Kitster té raó... ho faré aquesta vegada.

-I tant que sí, -va dir en Qui-Gon.

Ànakin tenia just el temps suficient com per comprovar l’enllaçat dels cables, lubricar els motors, i provar els propulsors abans que la crida a la línia de sortida sonés pels altaveus. Amb el seu equip, va guiar la seva Beina de carreres lentament fora de l'hangar cap a la Gran Sorra de Mos Espa.

Ànakin amb prou feines podia mantenir els seus peus a terra.

Mentre entraven, el soroll de la multitud els va colpejar com una tempesta de sorra. El famós anunciant de la sorra, un amfibi de dos caps anomenat Fode/Beed, estava excitant a la multitud en dues llengües: bàsic i huttès.

-TOOGI! TOOGI! TOONG MEE CHA KULKAH DU BOONTA MAGI, TAH OOS AZALUS OOVAL POD-RACES. -Tenim un clima perfecte avui per a la Clàssica de Boonta Eve, la més perillosa de totes les Curses de beines.

-AIXÒ ÉS ABSOLUTAMENT CERT. I HI HA UNA GRAN ASSISTÈNCIA AQUÍ, DE TOTS ELS CANTONS DELS TERRITORIS DE LA VORA EXTERIOR. VEIG QUE ELS PARTICIPANTS ESTAN OBRINT-SE PAS FINS A LA GRAELLA DE SORTIDA...

-POO TULA MOOSTA, WOE GRANEE CHAMPIO SEBULBA DU PIXELITO! SPASTYLEEYA BOOKIE OOKIE! -A la línia davantera, el campió regent, Sebulba de Pixelito, de lluny el favorit per avui.

-I UN PARTICIPANT D'ÚLTIMA HORA, ÀNAKIN SKYWALKER, UN NOI LOCAL.

-WAMPA PEEDUNKEE UNKO. -Espero que tingui millor sort aquesta vegada.

-VEIG QUE ELS BANDERILLERS S'ESTAN MOVENT CAP A LA PISTA...

Millor sort? Aquesta victòria no tindrà res a veure amb la sort, va jurar l’Ànakin. Serà per habilitat i intel·ligència.

Després d’alinear-se en la sortida, els pilots van sortir de les seves Beines de carreres. Mentre s'inclinaven davant Jabba el Hutt a la llotja principal, la multitud animava salvatgement.

Jabba era un gran tirà, tant en poder com en grandària. Encara que Ànakin mai ho havia admès davant ningú, Jabba li recordava a una pila de greix de bantha embolicada en una carcassa de llimac gegant.

Fent un gest gran, Jabba va donar la benvinguda a la multitud i va començar a anunciar als participants:

-SEBULBA... TUTA PIXELITO!

La multitud va rugir. Una banda va tocar una fanfàrria mentre Sebulba saludava la multitud.

Ànakin es va tornar cap a la mare. Estava somrient, però la seva cara era tensa. Temorosa.

Ell la va abraçar fermament. Ella no tindria res del que preocupar-se.

-... ÀNAKIN SKYWALKER, TUTA TATOOINE!

Ànakin va saludar mentre la multitud local donava un gran ànim.

Jar Jar li va donar uns copets a l'esquena.

-Açò és muito aterridor, Annie. Qüe ils déus siguin amabiles, misa culega.

-Portes totes les nostres esperances, -va dir Padmé, donant-li un suau petó a la galta.

-No us decebré, -va respondre l’Ànakin.

Sebulba va trontollar al costat de l’Ànakin. Les seves protuberàncies de les galtes es sacsejaven al vent, i els seus llavis secs es van tornar cap amunt espantosament en el que havia d'haver estat algun tipus de somriure.

-Bazda wahota, Shag, -va grunyir ell-. Dobiella nok. Yoka to bantha poodoo. -No sortiràs caminant d'aquesta, escòria esclava! Ets fems de bantha.

-Cha skrunee da pat, sleemo, -va respondre l’Ànakin-. No comptis amb això bola de mocs.

Ell va enfrontar a Sebulba amb una mirada d'acer, que només es va trencar quan Qui-Gon va arribar per ajudar-lo a pujar a la cabina de comandaments.

-KAA BAZZA KUNDEE HODRUDDA! -va anunciar Jabba finalment-. Que comenci el desafiament!

Ànakin va saltar al seu seient. La gent a les grades estava posant-se dempeus. Els membres dels equips cridaven ordres urgents d'última hora, els eopies espantats clacaven, i Kitster va deixar anar un fort hurra d'alegria.

Qui-Gon va haver d'alçar la seva veu sobre el soroll de fons.

-Recorda, concentra't en el moment. Sent, no pensis. Confia en els teus instints. -Li va fer a l’Ànakin un profund somriure-. Que la Força t'acompanyi.

Ànakin es va lligar les seves ulleres. Va encendre l'interruptor d'activació de l'acoblament d'energia. Els motors d'acoblament rugien mentre els enllaços d'energia es disparaven entre les dues càpsules posteriors. Al voltant de la sorra, el so de les Beines de carreres revolucionant-se s’emportava l'aire.

Sobre la pista en un pont de metall, una gran llum brillava vermella. Els banderillers, que havien estat sota el pont, ara es van apartar. De cua d'ull, Ànakin va veure a la seva mare i als seus nous amics aixecant-se sobre una plataforma de vistes elevada.

Tres voltes. Tres voltes ràpides. Va haver de mantenir el seu entusiasme a ratlla, contenir-se prou per una última empenta definitiva.

-ENCENGUIN ELS SEUS MOTORS! -va ordenar Fode/Beed.

GRRRRROMMMMMMM!

Mentre els motors principals s'encenien amb un bum estrepitós, tots els ulls se centraven en Jabba. Seguint la tradició Hutt, va mossegar el cap d'una criatura semblant a una granota i la va escopir al gong cerimonial.

El cap va rebotar. El gong va sonar.

La llum es va tornar verda.

Ànakin va prémer l'accelerador. El motor va cridar.

I es va apagar.

Següent