Maul Tancat (XLIX)

Anterior

49

CÀBALA

La primera impressió d’en Maul de la botiga d'armes era que era més una sala d'operacions d'una masmorra que un espai de treball... un teatre gran, brillantment il·luminat d'aparent esterilitat, cada superfície semblava polida i neta. De moment, però, ell estava més preocupat amb la identitat del que li havia cridat cap a dins.

–Entra, –va dir el muun, encara dret dins de l'escotilla oberta–. Acabo d'arribar. –Ell va somriure finament–. Tots dos ens hem guanyat amb seguretat fer-nos una ullada, per dir alguna cosa.

Maul va mirar-lo fredament. Fos el que fos, l'individu que estava enfront d'ell clarament no era un presoner del Rusc. El seu uniforme era un abillament fiduciari estàndard del CBI, la túnica i pantalons verds exactes que un espera d'un executiu financer galàctic. La presència del Clan Bancari aquí EN una operació d'armes il·legal enmig d'una presó alçava més preguntes de les que responia.

–Sóc Vesto Slipher, –va dir el muun, i llavors, com si llegís els pensaments d’en Maul, va afegir–: Ho creguis o no, els meus propòsits aquí no estan del tot enfrontats als teus... no tant com pots pensar. Però si us plau, entra.

Maul va entrar a la cambra i va mirar al voltant, la seva ment ràpidament absorbint i processant una dotzena de detalls diferents simultàniament.

La botiga estava bullint d'activitat. Reclusos que no havia vist abans, humans i no humans per igual, estaven en grups davant les taules d'acoblament, escollint components de diferents caixes, passant-los cap enrere i cap endavant entre ells mateixos, posant-los junts pel sentit del tacte. Maul es va quedar observant-los per un llarg moment, tractant de processar què era el que li molestava d'ells. Funcionaven gairebé en total silenci, però hi havia alguna cosa peculiar en ells que no podia del tot fregar... fins que un d'ells va alçar la seva cara en direcció a Maul.

I llavors ho va veure.

No tenien ulls.

Le seves conques oculars buides eren coves de ceguesa, crues i fosques i buides. Després d'un moment, el reclús que havia estat mirant a Maul es va girar cap a l'arma parcialment acoblada davant d'ell i va tornar al seu treball.

–Radique els hi treu els ulls, –va dir Slipher conversacionalment–. Aparentment és un prerequisit per treballar aquí baix. Una altra salvaguarda, suposo... un mitjà de preservar l'absolut secretisme.

Maul no va dir res. S'estava recordant del seu primer dia al menjador, els reclusos cecs que havia vist asseient-se apartats, agrupant-se amb el seu menjar i estris. Així era com vivien. Ara, a excepció del suau clic i crac de les parts acoblades, l'únic so era el lleu cruixit dels ocells arpa, que s'havien acomodat a l'altra cantonada de l'habitació, en algun tipus d'àrea de niada improvisada.

Què estan fent encara aquí si Radique és mort? No ho saben?

Un parpelleig de moviment va captar la seva atenció des de l'altre extrem de l'habitació. Hi havia algú a la cantonada, els seus canells i turmells lligats... un guàrdia que Maul va reconèixer. L'anomenat Smight. Havia estat emmordassat, però els seus ulls eren enormes, brillant amb una barreja de ràbia, por, i confusió.

–Ah, sí, –va dir Slipher, adonant-se que Maul estava mirant al guàrdia–. Aparentment no som els únics que ens hem trobat aquí sota. Estic bastant segur que al Sr. Radique no li agradaria la idea que un intrús rebusqués en el seu arsenal, no? Particularment algú tan menyspreable com el Sr. Smight.

–Radique és mort, –va dir en Maul–. Jo el vaig matar.

–Mort? –Slipher va mirar-lo per un moment, llavors es va riure–. Això és graciós, –va dir ell. Ja saps, per un moment gairebé t'havia cregut.

–És cert.

–Oh no, Iram Radique està bastant viu, t'ho asseguro. El weequay que vas matar en l'últim combat era un representant. Radique té una dotzena d'ells en circulació en qualsevol moment per assegurar-se la seva pròpia seguretat.

–Com ho saps? –va preguntar en Maul.

En lloc de respondre, el muun es va girar per mirar els grups de reclusos cecs mentre sense descans acoblaven els components en les taules davant d'ells.

–Saps el que estan construint?

–Armes.

–No només armes, –va dir Slipher–. Sabres làser.

Maul va sentir alguna cosa estrènyer al seu pit.

–Què?

–Sabres làser sintètics... la més recent innovació d’en Radique. Un punt de partida radical per qualsevol cosa que s'hagi aconseguit fins a aquest punt. Aparentment funciona amb un vidre sintètic... –El muun va caminar cap a l'extrem d'un gran taulell i va agafar una gemma llisa vermella, sostenint-la, admirant-la i girant-la per captar la llum–. Són enfornades en un compressor geològic. Pots imaginar el poder dins de només una d'aquestes?

–Ah. –Va parlar una veus darrere d'ells–. Però el poder està en els ulls de qui la sosté, no és així?

Maul va saber qui era fins i tot abans de donar-se la volta i baixar la mirada. Allà hi era en Coyle, alçant la mirada cap a ell.

–Què estàs fent aquí?

–Jo li vaig trucar, –va dir en Zero mentre caminava a través de l'escotilla i la segellava darrere seu–. Després d'enviar un missatge convocant al Sr. Slipher. Vaig sentir que era hora que tots ens reuníssim cara a cara.

Maul els va mirar.

–El verí... –va començar ell, i llavors va recordar qui li havia parlat d'ell per primera vegada. Coyle va somriure i li va fer un encongiment d'espatlles lleuger, en disculpa com dient, què és la vida sinó una endevinalla que cap de nosaltres pot respondre?

–De veritat pensaves que podries haver colat alguna cosa remotament perillosa en el meu menjar sense que m’alertés això abans? –va preguntar en Zero–. Jagannath, continues sorprenent-me.

Maul va mirar les seves cares, des de Zero a Coyle fins a Slipher, i llavors de tornada a Zero de nou.

–Has trobat el camí fins al cercle interior d’en Radique–, li va dir Zero–. L'esquelet de la càbala, si ho prefereixes. Els ocells arpa el van reconèixer quan et van portar aquí...

Zero va estendre el braç cap a la caixa sota ell, traient un rifle blàster de dins i apuntant al pit d’en Maul.

–Desafortunadament, aquí és on acaba per a tu. Has vist massa. El Sr. Radique mai et permetria anar-te'n.

Maul va mirar enrere als grups de reclusos sense ulls, ajupits davant les estacions de treball, silenciosament acoblant les armes. Una possibilitat va prendre forma en la seva ment sense adonar-se'n, però ho va veure ara, clarament.

–No estan funcionant apropiadament, no? –va preguntar ell.

Zero va vacil·lar.

–Què?

–Els sabres làser sintètics d’en Radique. Els vidres no estan funcionant com ell pensava que ho farien.

–Com...? –va començar Slipher, però Zero li va silenciar amb la mirada.

–No estem tenint aquests problemes. –Ficant-se el rifle blàster sota el braç, Zero va caminar cap a l'espai de treball, va estendre el braç fins a la caixa empaquetada, i va treure un tub llarg cilíndric, sostenint-lo per inspeccionar-lo.

–Llavors no et farà res fer-me una demostració, –va dir en Maul–. Endavant. –Ell va fer un pas cap endavant, inclinant cap enrere el cap per exposar la seva gola–. Fes-lo servir amb mi.

Per un llarg moment Zero no es va moure ni va parlar. Llavors, amb el sabre làser encara en una mà i el blàster en l'altra, el twi'lek es va girar per mirar per l'espai de treball on el guàrdia, Smight, encara estava mirant-los amb una mordassa a la boca, les mans i turmells lligats.

–Porta’l aquí, –va dir ell.

Coyle va caminar cap a Smight i, amb una força que contradeia la seva grandària, va agafar al guàrdia i el lliscà sobre la seva espatlla com un sac de bugaderia, portant-lo fins a Zero.

–Deixa’l anar, –va dir Zero, i llavors el chadra-fan vacil·là–: Endavant. No anirà enlloc.

Encongint-se d'espatlles, Coyle va treure un objecte esmolat amb forma d'interrogació de la butxaca del darrere –alguna arpa o dent d'alguna espècie inferior, sens dubte saquejada per una de les seves escultures– i la va enganxar a través dels lligams de plàstic dels canells del guàrdia, alliberant-lo. Zero es va girar cap a Smight.

–Agafa això, –va dir en Zero, donant-li el sabre làser al guàrdia i assenyalant amb el cap cap a Maul–, i mata al zabrak.

Smight va mirar al sabre làser. La mordassa encara estava sobre la seva boca, però Maul podia veure tota mena de coses passant per la cara del guàrdia: ràbia, humiliació, inseguretat, i finalment un tipus de resolució assassina.

Va prémer l'interruptor.

Un estret raig vermell es va disparar de l'empunyadura del sabre làser. El raig era més fi que cap que hagués vist Maul abans, i en lloc de brunzir, espurnejava i xiuxiuejava irregularment des de la base fins a la punta. Rares troques de plasma pujaven i baixaven per la longitud del raig com centenars de serps semitransparents. El total semblava fins i tot més inestable que l'home que el sostenia.

–Endavant, –va dir Zero.

Un terrible tipus de rectitud va arribar sobre la cara d'Smight, com si –en agafar aquesta arma, fins i tot en el seu estat més vast– hagués arribat a un moment d'autorealització suprema, gairebé sagrada. El va alçar sobre el seu cap, preparant-se per fer-lo caure sobre la gola exposada d’en Maul.

Encara estava balancejant cap avall quan la fulla es va arquejar a un costat, corbant-se sobre si mateixa. Maul la va veure tallar al voltant com la cua d'un escorpí, una cosa viva i verinosa, ancorant-se a través de la cara d'Smight i partint-lo netament per la meitat, llavors tirant cap als costats. El guàrdia no va tenir temps de cridar. El seu braç dret va colpejar el sòl, l'espasa vermella encara parpellejant i saltant erràticament des dels seus dits morts, colpejant el que quedava del cos d’Smight fins a fer-lo trossos abans que finalment guspiregés i s'apagués en un llac escampant-se de fosca sang arterial.

Tots van fer un pas enrere des del que quedava del cos. Coyle va murmurar alguna cosa sota el seu alè. Zero estava mirant al sabre làser defectuós, la seva cara il·legible. Slipher va mirar com si anés a posar-se malalt.

–Bé. –Maul va assenyalar amb el cap el sabre làser sintètic–. El Sr. Radique no estarà content amb això.

Amb un grunyit, Zero va apuntar el rifle blàster que havia agafat abans.

–Oblida-ho. No el necessitem per matar-te.

–Podria ajudar-vos amb el vostre problema, –va dir en Maul.

Slipher estava observant-lo molt de prop ara, alternant mirades entre ell i Zero.

–Com?

–Quan era un mercenari, vaig assassinar una vegada a un Jedi, –va dir en Maul–. Em va donar l'oportunitat per estudiar el seu sabre làser de prop, desacoblant-lo. Vaig ser capaç de fer enginyeria inversa dels propis components, estudiar el seu disseny. Podria arreglar el que va malament amb aquests.

–Estàs mentint, –va dir Zero. El seu dit ferm sobre el gallet del rifle–. Diràs el que hagis de dir per salvar la teva pell, i ara estàs...

–Atura’t.

La veu en l'intercomunicador no era una que Maul hagués escoltat abans. Va sonar a través de la botiga, clara i profunda i ressonant, omplint tot l'espai disponible. Davant el so, cada un dels reclusos cecs en els grans mostradors van parar el que estaven fent i van girar les seves cares cap amunt, com si poguessin d'alguna manera veure qui s'estava dirigint a ells.

Zero també estava mirant amunt als altaveus encastats al sostre de l'habitació, tot i que encara mantenia el blàster apuntant a Maul.

–Sr. Radique...

–Deixa que el zabrak parli.

En Maul es va ajupir i va agafar el sabre làser amarat de sang del cos desfigurat que havia estat un cop l'OC Smight. Treballant ràpidament, sense dir ni una paraula, va obrir la tapa de l'empunyadura i la va colpejar cap endavant, permetent que els diversos microcomponents llisquessin fora, a la mà. Li va portar menys de deu segons sortejar-los, traient el vidre sintètic i sostenint-lo per inspeccionar-lo.

–Això és inútil. –Maul va deixar anar el vidre a terra i el va aixafar sota els seus talons–. El teu procés és defectuós. És massa inestable. És possible que el teu compressor geològic no estigui generant suficient calor i pressió per fabricar completament l'estructura cristal·lina apropiada. Tot el que aquests sabres làser van a fer és matar als seus usuaris. –Ell va alçar el seu cap cap amunt en direcció a la veu–. Puc fer-los funcionar apropiadament.

Hi va haver silenci a l'habitació. Va semblar continuar per un llarg temps.

–Però necessito alguna cosa de tu a canvi, –va dir en Maul–. Saps el que és.

El silenci va arribar de nou, més llarg aquest cop. Insuportable.

Maul va esperar.

Una eternitat.

I una altra.

–Mata’l, –va dir la veu.

I Zero va prémer el gallet.

Següent