La cursa de bongos (i XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Era oficial. Jar Jar Binks va ser bandejat de la ciutat submarina d’Otoh Gunga. De per vida.

Jar Jar estava en una riba pantanosa i va veure al Capità Tarpals travessar de tornada per l'aigua cap al bongo que l'esperava. Jar Jar va sentir un dolor en el seu estómac mentre s'adonava que podria no tornar a veure un bongo. O a Tarpals, o la Fassa, o Otoh Gunga. Cada perspectiva de no tornar a veure mai al Cap Nass li feia sentir trist, encara que sabia que probablement era una bona idea mantenir-se allunyat del Cap Nass un llarg temps.

El desterrament podia haver estat pitjor. El Cap Nass podria haver insistit que Jar Jar fos portat al pantà per una dotzena de soldats armats. En el seu lloc, el seu escorta simplement havia estat Tarpals.

Va veure a Tarpals enfilar cap al bongo, i no es va sorprendre quan Tarpals no li va dir adéu. Va mantenir els seus ulls en el navili fins que es va enfonsar sota la superfície de l'aigua. El bongo va deixar un petit rastre de bombolles, i no va poder evitar observar-les, també, fins que cadascuna d'elles havia pujat a la superfície i l'aigua va quedar completament en calma.

Jar Jar va sospirar.

Parpellejant amb els seus ulls, va mirar els seus voltants. El pantà estava a la vora d'un dens bosc, i el sol estava baix sobre l'horitzó. Encara que havia tingut moltes excursions als pantans de Naboo, havia passat la major part dels seus anys sota l'aigua. Mai s'havia familiaritzat amb les òrbites de la lluna de Naboo o de la rotació del planeta al voltant del sol, ja que aquestes eren coses que no podia veure des dels tubs de transport d’Otoh Gunga. Ara, mentre alçava la mirada al cel, Jar Jar es va adonar que no estava segur de si estava clarejant o fent-se fosc. Hauria d'esperar que es posés el sol. O a què sortís.

Un udol llarg, solitari, va fer ressò des del bosc, i Jar Jar va sentir una esgarrifança contra el seu clatell. Es preguntava quant li portaria trobar un lloc segur en el qual dormir.

També li estava entrant gana.

Jar Jar va mirar enrere cap a l'aigua, esperant veure un bongo sortir a la superfície, i llavors escoltar a Tarpals dir-li que el desterrament havia estat només un malentès. Sabia que s'estava enganyant a si mateix, però esperava això mateix.

L'àrea es va omplir de cop i volta d'una brillant resplendor de llum, i Jar Jar va pensar que podria passar-li alguna cosa als seus ulls. Segons més tard, una forta explosió va esclatar a l'aire, i Jar Jar va col·lapsar a terra amb les mans sobre el cap. Per un instant, es va preguntar si algun dels droides del Capità Swagg estava encara per allà. Va mirar a través dels seus dits i va alçar la mirada cap al cel per veure un gran núvol fosc alçant-se sobre el bosc.

La resplendor havia estat un llamp. L'esclat havia estat un tro. Jar Jar es preguntava quan començaria a ploure.

El cel es va tornar més fosc, i Jar Jar es va adonar que la nit certament cauria sobre Naboo. Ben amunt, un punt de llum es va fer visible a través dels núvols. Era una estrella. Jar Jar va mirar l'estrella durant tot un minut, llavors va tancar els ulls i va demanar un desig. Més que res, esperava que se li permetés tornar a casa de nou. Algun dia.

Aviat.

Continuarà...

SEGÜENT AVENTURA: PERILL A NABOO