Maul Tancat (LXIV)

Anterior

64

LES TOMBES

Les alarmes estaven sonant per tot arreu.

Derrotat, inconscient i deixat per mort pels homes d'en Jabba al carreró adjacent a les cel·les de contenció del Purga, Bissley Kloth finalment va obrir els ulls i va trontollar dret, esperonat pels clàxons eixordadors que estaven sonant d'alguna part del pont de la nau. Va agafar alè i va convocar la seva resolució. El seu últim record havia estat de baixar a comprovar als seus trenta-nou passatgers, que s'havien quedat en un silenci ominós. Ara es va trobar a si mateix mirant cap a baix, al forat semicircular atrotinat que havia estat tallat a través del nucli inferior del navili, portant a l'interior d'un iot espacial completament poc familiar i de disseny ornamentat.

Mirant avall, Kloth va captar tota l'extensió del que havia ocorregut amb una claredat esfereïdora. La nau que s'havia unit al Purga era el mateix iot que s'havia vist a mitja distància durant la seva aproximació al Sub Rusc 7. Havien estat abordats, el que significava que els passatgers havien vingut amb el propòsit explícit de facilitar una fugida de...

Es va balancejar, obrint-se pas a empentes a través de l'escotilla oberta que duia a les pròpies cel·les de contenció.

Estaven buides.

Els presoners eren fora.

No.

La sensació creixent de terror només va semblar amplificar les alarmes a la plataforma de vol del Purga. Sacsejant l'últim alè de la seva desorientació, es va llançar cap amunt pels graons a través de la passarel·la i gairebé va ensopegar amb el cos d'un dels membres de la tripulació tirat davant d'ell en un bassal de la seva pròpia sang. L'altre guàrdia jeia cap per avall a dos metres pel passadís.

Kloth va recórrer la resta del camí fins al pont i es va aturar en el seu camí. Aquí, l'interior de la nau feia pudor de foc de blàster i cables sobreescalfats. Al davant d'ell, el capità del Purga, Wyatt Styrene, s'asseia lligat al seient giratori davant de la suite de comandament de la nau, el seu cap inclinat en una contemplació aparent del seu destí.

–Capità, –va dir Kloth, agafant l'espatlla d’Styrene, i el cap d’Styrene es va inclinar cap enrere per revelar la seva gola tallada. Era només el cinturó el que evitava que caigués del seu seient.

Els reflexos d’en Kloth es van apoderar d'ell. Difícilment detenint-se per considerar el que estava fent, ell va desencadenar el cos d’Styrene i el va arrossegar lluny dels controls del Purga. Es va asseure al seient del pilot i va mirar a les pantalles davant d'ell, mirant a la plataforma de càrrega de la presó, a la qual la barcassa presó encara estava unida.

El que va veure en els monitors va fer que el seu cor li saltés de la gola. Encara que podia esbrinar cada petita forma des d'aquest angle, semblava com si tot l'hangar estigués amuntegat de guàrdies de presó morts, dotzenes d'ells. Enmig d'això, en alguna part del primer pla, una forma –Kloth pensava que era un hutt– s'asseia sobre una plataforma repulsora, fent gestos cap a dos gamorreans mentre reunien armes del sòl.

Què està passant?

Hi va haver una commoció sobtada des de baix, com un ressò del que havia passat abans. Una cosa més va colpejar el Purga, colpejant-lo amb prou força com per sacsejar-lo del seu amarratge, i en un instant, tots els controls i monitors de la barcassa es van apagar, portant a Kloth a la negror.

Estenent el braç cap endavant, les seves mans van buscar a cegues els controls, lluitant per reactivar-los, però era inútil.

El Purga va cruixir al seu voltant. Des sota el casc de la barcassa van arribar els bruscos sorolls de trencaments de les vàlvules d'acer sent esquinçades, seguit per un enorme soroll mentre el mecanisme de succió acoblat de segellat al buit es va obrir per complet. Els pensaments d’en Kloth van tornar al iot espacial que s'havia fixat al seu casc com un paràsit, els pirates que havien tallat un camí cap al celler.

Llavors ho va saber.

Caient sobre les seves mans i genolls en la foscor, va sortir del pont i baixà cap al passadís de baix, movent-se més ràpidament ara, anant purament de memòria i sentit del tacte. Per quan va arribar als cossos dels guàrdies, va percebre que estava certament molt a prop.

Kloth es va aturar, l'adrenalina inundant-li a través del seu cos, tractant de recuperar el seu alè. Lentament es va alçar dret. Els llums auxiliars d'un verd malaltís il·luminaven el forat irregular en el nivell inferior del Purga, però quan Kloth va mirar avall pel forat, ja no va veure l'interior generosament moblat del iot espacial.

Simplement ja no hi era.

Quelcom, o algú, l'havia separat, deixant només el forat irregular.

Però el forat no estava buit.

Kloth va retrocedir, sentint un horror baix, atàvic reptant des de la seva panxa fins a la boca de la seva gola.

Quelcom estava pujant pel forat, arrossegant-se cap a ell, una figura com res que hagués vist abans, fins i tot entre els reclusos i l'escòria galàctica aleatòriament variant que havia transportat des de cada sistema imaginable.

Kloth el va mirar un moment, raptat per un poder que no podia ni identificar ni resistir. El cap de l’ésser estava cobert d'un crani, amb llargues banyes esmolades que sobresortien de cada costat. Les conques buides, on els seus ulls havien d'haver estat, brillaven amb una llum blava primordial.

És una bogeria, el color de la bogeria...

Si era una màscara o si realment era la seva cara, Kloth no tenia intenció de quedar-se per esbrinar-ho, particularment mentre es tornava clar que l’ésser no havia vingut sol.

El forat estava ple d'ulls blaus flotants.

Estaven obrint-se pas fins al Purga, i ara Kloth va veure que no tenia on anar... i que, en tot el temps que havia tingut des que es despertés a terra fora de les cel·les de contenció, no havia aconseguit agafar una arma, i ara era massa tard.

Els éssers es movien cap a ell com un exèrcit de morts, amb una terrible determinació i força. Kloth va fer un pas enrere i va ensopegar amb el cos d'un guàrdia, no aconseguint recompondre’s abans de caure cap enrere contra alguna cosa esmolada i angular. Quan ell va tornar a mirar cap amunt, els éssers amb cara de crani li havien envoltat.

–On és ell? –va preguntar una veu femenina.

Kloth va alçar la mirada cap a ella. La dona davant d'ell tenia un floc de pèl blanc pur que semblava crespar-se directament cap amunt des del seu front, que només accentuava l'expressió d'intensitat fosca que tenia gravada a la cara. Tenia uns ulls estranys, groc químic, el color d'un sol moribund, tòxic. Sota altres circumstàncies, Kloth pensava que podia haver-la trobat bufona, fins i tot bella, encara que ara mateix estava segur –absolutament segur, de fet– que podia haver-lo matat sense escrúpols.

–Qui?

–Qui he vingut a veure.

–Jo no... jo no sé qui és aquest, –va aconseguir dir Kloth–. No sé qui ets. –Mirant-la, va lluitar contra un impuls salvatge, irracional, de tractar d'explicar com tot això podia haver estat algun terrible error, i com aquesta dona i el seu exèrcit de cares de crani havien d'estar en el lloc equivocat del tot–. Això només és una barcassa presó, jo només sóc el navegador, jo no sé...

Pam! La bufetada a la cara el va portar de tornada a la realitat.

–Sóc Komari Vosa, –va dir la dona–, i aquests són els Bando Gora. Hem vingut a adquirir una arma.

Següent