Revelació (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Aquest serà un assumpte difícil per tancar amb uns altres, però estaria disposat a oferir refugi segur a la flota de l'almirall Niathal. En un moment com aquest, quan el coronel Només clarament representa la major amenaça per Fondor i la resta de la galàxia, unir-se contra ell és el més important. Podria molt bé tornar per acabar la feina que va començar, i si no ho fa, llavors m'agradaria posar les forces que ens queden per acabar amb ell.

-Shas Vadde, President de Fondor, a Luke Skywalker.

DESTRUCTOR ESTEL·LAR IMPERIAL ALETA DE SANG

-Mand'alor, tenim companyia.

Fett es va aturar per ajustar l'àudio al comunicador del casc amb un parpelleig. El foc blàster s'escampava pel compartiment, fendint l'aire.

-Pots ocupar-te d'ella, Orade?

El Tra'kad era la nau correcta en el moment adequat; fins i tot sense sistemes manuals, era ideal per fer el mort.

-Un corredor metge acoblant-se a l'escotilla de rescat de dalt.

-Que acurat. -Fett s'estava cansant d'esperar que els Moffs i l'escamot de soldats de xoc que defensaven el compartiment contigu renunciessin i morissin-. Fora! –Llançà una petita granada atordidora dins, res de detonadors, mantinguem el lloc en una sola peça, si podem, i instintivament va fer un bot davant la fogonada de llum i el soroll, tot i que el seu casc els esmorteïa. Va regar l'espai amb foc blàster-. Un metge valent, o alguna bossa de fems abusant del senyal de no combatent?

-Serà millor que siguin metges, o ells mateixos podrien acabar necessitant cirurgia. Deixa’ns-els a Ram i a mi.

Mirta va retrocedir per la mampara, amb el blàster enlaire, i va passar al costat d’en Fett per comprovar el compartiment. El cor de la nau estava defensat com un niu de caixes. Era genial... sempre que no estiguessis tractant de sortir. En algun lloc a popa d'ells, podien sentir uns cops esporàdics a través de la nau com soldats tractant d'obrir-se pas a la secció central.

-Vas fregir els panys de les escotilles de la coberta hangar? -va preguntar Fett.

-Sí. -Mirta va escoltar a la següent escotilla barricada a l'última resistència dels moffs-. Odio que m’interrompin quan estic treballant. Podem obrir-les més tard si encara volen baralla.

Càrid i Vevut desenrotllaren una tira de detonita per fer una càrrega marc.

-Creus que cediran quan desmoffem aquesta caixa?

-Potser. -Fett va calcular per un moment: vint mandos a l’Aleta de Sang, uns trenta esperant per seguir-los i prendre als soldats que intentaven obrir-se camí a cops a l'àrea d'enginyeria. Els imperials podrien haver tingut moltes més tropes, però això comptava poc en un espai reduït, on no podien utilitzar-les-. Estan encallats.

Càrid i Vevut li van fer senyals que retrocedeixin, i es va cobrir amb Mirta. El whump de l'explosió de la càrrega va deixar l'escotilla penjant oberta; Vevut la va arrencar a un costat amb l’esclafaos d'una mà i va ruixar de foc l'escotilla. Si la Daala no hagués volgut la nau majorment intacta, això ja podria haver acabat. Una andanada de trets colpejà a Càrid a la placa pectoral de beskar i el va estavellar contra la mampara. Va fer un grunyit animal de molèstia.

-Ah, m'encanta quan es posen picants! -va fer broma. Fett va sentir el Shunk de la vibrofulla del seu guantellet-. Veniu a saludar a l’oncle Càrid...

Càrid es va capbussar per l'obertura seguit per Vevut i Fett. Era un doll d'adrenalina, com sempre, i Fett va ser conscient de Vevut sent colpejat per armadures blanques; els soldats van haver d'haver empès els Moffs restants al següent compartiment per protegir-los. Ara els espais eren tan estrets que estaven lluitant cos a cos, amb tan poc espai que no es podia aixecar un rifle. Les pantalles i panells sensors es van estavellar amb les consoles posades com barreres. Quan va inhalar -tenia que olorar el seu medi ambient, filtres de casc o no- va assaborir el plastoide socarrimat i hauria estat encegat pel fum si les pantalles integrades no estiguessin captant altres longituds d'ona. Va saltar sobre un panell ensorrat que es va partir sota les seves botes, catapultant-lo endavant cap a un soldat de xoc. L'home va empènyer la seva arma contra el ventre d’en Fett i va disparar.

L'impacte de l'aire sobreescalfat que s'expandia ràpidament va ser com un cop en els budells, però el beskar realment valia el pes extra. Fett va colpejar fort amb la vibrofulla en el buit entre la placa pectoral i les aixelles, sentint-la encallar i després penetrar. Una sageta blàster que no era seva va partir el casc de l'home en una espurna de llum encegadora. El soldat va deixar de debatre’s.

-Ba'buir -va dir la Mirta, tractant d’aixecar-lo -. On és la Jedi?

Jaina Solo era prou dura per tenir cura de si mateixa. Però si se les havia enginyat perquè la matessin, estaria furiós. Això no estava en el pla. Es va posar dempeus ràpidament, i llavors va sentir un soroll sord i va girar. Jaina va saltar des del que semblava ser un conducte de ventilació.

-Tahiri -Va dir ella-. S'ha anat pels conductes. Els plànols diuen que és una ruta de sortida d'emergència, un últim recurs.

-Estàs ocupat, Mand'alor? -va cridar Càrid. Semblava oblidar que no tenia necessitat d'alçar la veu en un casc. Generalment preferia lluitar sense un-. O simplement anem a acabar amb aquest grup sense ajuda, vols?

-Vaig de camí -va dir en Fett-. Solo, pots atrapar-la?

-Necessito bloquejar-la en algun lloc al llarg de la ruta.

-Jo ho faré. -Mirta s'havia ajustat el casc-. Sóc prou petita per passar amb l'armadura.

-Hi ha un corredor mèdic acoblat a la part de dalt -va dir Fett-. És només un pressentiment, però s'uneixen els conductes?

Mirta va comprovar el seu quadern de dades.

-Sí... Hi ha un espai de poc menys de dos metres d'altura que corre per la part inferior de l'escotilla. Jo crec que la Tahiri va demanar un viatge de tornada a casa. Potser hauries de fer servir el llançaflames.

-Millor no –Va dir la Jaina, mirant al sostre. Va tancar els ulls com si escoltés, i va tossir. Fierfek, la propera vegada faré que usi un vestit ambiental-. No puc sentir-la, però no puc sentir a ningú a l'exterior en el casc.

-Pots sentir això?

-Quan realment em concentro. –Respirà profundament i va tornar a tossir-. Podria ser un droide metge, o podria ser algú que pot desaparèixer en la Força i puc endevinar qui serà.

-No necessitava de la Força per saber que el teu germà havia de venir a recollir el seu víllip -va dir la Mirta, i va arrossegar una cadira per la coberta per pujar a una altra reixa de ventilació-. I si jo l’atrapo primer, el teu entrenament hi haurà estat en va.

-Vaig dir que li deixem la bossa de fems a ella. -Fett es va abalançar per agafar la Mirta pel turmell quan ella es ficava al troncal. Ell no podia pensar en res que pogués expressar la seva sobtada por per ella. Ho va intentar-. No et facis matar ara que t'he comprat un regal de noces.

Ella va sacsejar la cama per deixar-se anar.

-Demana un reemborsament.

Jaina li va fer un encongiment d'espatlles simpàtic i va doblegar els genolls, rebotant una mica com si anés a saltar. Ho va fer. Es va esvair pel conducte i no hi va haver cap so que xoqués amb res. Sí, intel·ligent. El soroll de la lluita en poc espai ja havia donat pas al més distant so transmès a través de les cobertes de la nau, la feble vibració d'alguns cops forts. Les mampares i escotilles a prova de blàster en les seccions d'enginyeria semblaven també a prova de soldats.

Fett es va girar per veure el cap de Càrid apuntant per l'escotilla.

-No et posis envejós. Tu pots fer això amb una motxilla jet. Ara, Mand'alor, estem a punt d'obrir la teva sorpresa, així que si no t'importa ficar els teus shebs aquí...

-No hauria d'haver-la portat. Ni a Orade.

-No te m’estovis, Fett.

-Necessito a algú que balli sobre la meva tomba. -Càrid era un bon home, però Fett trobava a faltar a Beviin en operacions com aquestes-. A quants tenim aquí?

Fett es va obrir pas entre la runa fins a una altra escotilla, una amb portes dobles. Els plànols deien que aquest era el santuari interior. El seu radar de penetració de terahertzs ​​mostrava cossos movent-se, ara només una dotzena o alguna cosa així. Fins on ell sabia aquest era un disseny estúpid per a una nau de guerra, però clar que ell no lluitava de la manera que ho feien les armades imperials.

-Calculo que tindrien uns bons vint o trenta Moffs i els seus lacais en una nau insígnia -va dir en Vevut-. Fins ara he comptat catorze morts.

-Bé, no sembla que estiguin liderant les seves tropes des del front. Anem a arrencar a la resta dels cucs.

Vevut i Fett es van parapetar darrere d'una consola arrencada de la coberta, agenollats a punt per saltar cap endavant tan aviat com Càrid volés els perns de l'escotilla. Fett no sentia cap dolor: sabia que se sentiria mòlt al matí, però en aquest moment era immune, impulsat per la urgència, l'adrenalina, i una llarga pràctica. El seu cos sabia el que calia fer, fins i tot si el seu cervell seguia tractant de dir-li que era massa vell per a aquestes ximpleries, i que havia de preocupar-se per la seva néta.

La seva mare no et va importar un cul de mott fa dècades, i ara et preocupes per la nena.

No hi havia lògica en les coses que passaven pel teu cap quan pensaves que podries morir. I cada vegada que treia un blàster, una veueta li deia que aquesta podria ser l'última vegada que ho fes, encara que ell mai li creia.

-A cobert! -va cridar Càrid.

-Volum... -va sospirar Fett, amb les orelles ressonant.

Whump.

Les portes de l'escotilla van ser arrencades. El corrent de foc blàster d’en Fett el va precedir quan va saltar sobre Càrid i va entrar per l'escotilla. Endins s'acabaven de quedar sense soldats, i no li importava si estava tractant amb Moffs armats o no, perquè la seva mà no tenia temps per considerar aquest factor abans de començar a disparar.

Va esperar que el soroll s'aturés; blàster, lluminàries de transpariplast explotant, crits, crits de dolor. Havia sentit dir a la gent que els mandos eren totalment silenciosos quan atacaven, però clar que ells mai sentien el que passava a l'interior dels cascs. Càrid tenia el seu vívid torrent d’invectives corrent tot el temps, i mai semblava fer servir el mateix llenguatge profà dues vegades. Vevut murmurava per a si mateix. Quan eren colpejats, cridaven. Fett no podia recordar emetre cap so, a part dels forçats quan perdia l'alè per un cop o una caiguda.

-Bé, fi de l'exercici per a ells -va dir Càrid. Va apuntar la seva arma mentre que comprovava si en quedava algun viu. Cinc homes: potser hi havia altres oficials, però no aquí. Havien arribat al nucli de la ciutadella. Fett va mirar cap amunt.

-No, no vaig pensar que serien tan ximples. Hi havia una escotilla de mida decent per sobre del seu cap, res tan petit com perquè fossin necessàries maniobres indignes per passar. Un panell de controls estava inserit en el sostre al seu costat. Fett va aixecar el braç per tocar el panell amb el canó del blàster, i es va obrir sotraguejant, alliberant una escala que es va estendre fins a la coberta i va arribar a recolzar-se sobre dues potes.

-Llavors no s'enfonsen amb la seva nau. -Va dirigir el radar de penetració inclinant el cap, i la seva pantalla integrada li va mostrar que el conducte vertical pujava, llavors es ramificava a quaranta-cinc graus. Si els plànols estaven bé, el conducte inclinat sortiria en un passatge més gran just a sota de l'escotilla d'emergència. Els sons de metall crepitant deien que o bé el conducte s'estava bombant amb la calor d'un incendi, o algú estava copejant, probablement botes sobre esglaons.

-Per què la gent sempre fuig de nosaltres? -va dir Càrid.

-Anem a preguntar-los-hi -va dir en Fett.

DESTRUCTOR IMPERIAL ALETA DE SANG: RUTA D'EMERGÈNCIA BETA-U

El Destructor Estel·lar estava travessat de conductes que li recordaven a la Jaina els sins en un crani.

Va emergir en el nivell superior, suant. Havia de ser el de més amunt: va córrer ajupida al llarg del passatge, mirant a banda i banda i no va poder veure més obertures. Tampoc tenia la sensació de cap escotilla oculta.

Però si Jacen hi era... ell sabria que també estava ella, encara que ell no pogués precisar la seva ubicació exacta.

Mirta... on és la Mirta?

Ben li va dir una vegada que utilitzava els comunicadors de casc de la GAG, perquè la Força estava molt bé, però necessitava enviar i rebre informació complexa en aparent silenci, i la força era bastant pobre per això. Jaina va desitjar un casc -només per un moment- per comunicar-se amb la Mirta. Al final, no el va necessitar. La va trobar a la gatzoneta amb el blàster anivellat cap endavant. Jaina també es va ajupir.

Els senyals amb la mà de la Mirta van ser realment molt clars: Tres o quatre contactes endavant. Llavors va dibuixar un símbol T amb el dit en l'aire -Tahiri- i va arronsar les espatlles.

-Ella hi és -va xiuxiuejar la Jaina. Tan silenciosament com va poder-. Puc sentir-la.

Aparentment els plànols no ho mostraven tot. Mirta va aixecar l'avantbraç esquerre, sostenint el blàster amb la mà dreta com el seu avi, perquè la Jaina pogués llegir el quadern de dades integrat en ell. Jaina podia veure una escotilla a la coberta del passadís que no estava indicada. Van passar corrent ajupides per davant, enganxant les soles de les botes a la superfície per evitar el soroll, i llavors, van arribar a una cantonada.

Hi havia un so raspant, lent, i rítmic, com algú descaragolant un recipient de metall. El que va succeir a continuació es va sentir completament natural: Mirta va assenyalar al capdavant i a un costat, després a la Jaina, i després a si mateixa i va indicar endavant. Li donaria foc de cobertura mentre ella girava la cantonada.

Escolta, m'estic acostumant a aquesta gent.

Mirta va fer senyals: Un, dos... ara.

Jaina va sortir disparada girant la cantonada i encara que estava en l'arc de foc de la Mirta, es va sentir completament confiada. Però per davant d'ells, Tahiri -lluitant per alliberar alguna cosa del sostre, aferrada a una escala i vestida amb un vestit ambiental groc brillant- clarament no. Va deixar anar una andanada de trets blàster que la Jaina va desviar amb el sabre de llum. El foc va colpejar les plaques de la Mirta.

Jaina mai havia estat prou a prop d'algú en aquestes circumstàncies com per preocupar-se del que succeïa amb les sagetes desviades, però ara ella ho sabia. Mirta va jurar en veu alta i va tornar el foc. Tahiri va desviar els trets amb el seu propi sabre de llum, i després Mirta es va tornar boja segons l'opinió de la Jaina: va córrer a tota velocitat cap a la Tahiri, cridant alguna maledicció al límit de la seva veu, una mena de «Gar shab'ika!»

Mirta no hauria d'haver estat capaç de superar el temps de reacció d'una Jedi. Però ho va fer.

Va xocar contra la Tahiri i l'impacte va aixecar a la Jedi. Havia de ser la pura impressió de veure aquesta bola de fúria maleint en armadura, venint cap a ella, sense preocupar-se per si l'enemic tenia un blàster, sabre de llum o canó d’ions, que va congelar la Tahiri el temps suficient perquè la colpegés fort. Va carregar amb el sabre de llum. Jaina va poder veure a la Tahiri a través de la placa facial i sabia que mai oblidaria la seva mirada d'horror quan la fulla d'energia simplement no va poder tallar el cos de la Mirta: El meu sabre de llum no funciona. Per a qualsevol Jedi, era un moment impactant i vulnerable.

Jaina només estava una fracció de segon darrere de la Mirta, però es van sentir com minuts. Es va trobar en pilot automàtic, d'alguna manera accedint a aquesta violència cega que Beviin li havia mostrat, aquest enfocament absolut, i per un moment -per bastant temps- va aplacar totes les advertències sobre el Costat Fosc.

No hi havia cap fúria, només el seu cos prenent el control i una veu dient: No pots matar la Mirta, s’ha de casar, la seva mare va morir, ha trobat a la seva àvia. Llavors li va semblar perfectament lògic. Jaina es va llançar cap a la Tahiri com una boja. Mirta es va apartar rodant i es va sentir el Shunk d'una vibrofulla. Es va ajupir sota els centellejants sabres de llum, rebent alguns pocs cops accidentals, i Jaina ho va veure succeir en aquesta estranya càmera lenta del combat desesperat, la fulla de la Mirta va colpejar la cama de la Tahiri i es va enfonsar en la seva cuixa. La sang va brollar: li havia donat a una artèria. El seu blàster va anar girant per la coberta.

I llavors hi va haver trets des de darrere; i botes corrent. Tahiri va caure cap enrere, agafant-se la cama. Jaina es va girar per veure el que havia de venir en la seva direcció i allà estaven: tres o quatre homes amb uniformes i gorres d’un gris terrós corrent cap a ells. Un es va tornar per disparar darrere d'ell i va obtenir una sageta al pit per la molèstia. La resta van obrir foc contra elles, i estava clar que volien arribar on la Tahiri estava anant. Tahiri mateixa era la segona prioritat en aquest moment. Jaina va apunyalar les sagetes voladores. Fett, Càrid, i Vevut van venir atacant per darrere dels Moffs i el tiroteig va enviar la Jaina girant instintivament, darrere de la seva sabre de llum.

Va sentir el buf d'aire fred darrere d'ella. Metall raspant. Tahiri havia desallotjat el que fos que havia encallat l'escotilla, i quan la Jaina es va tornar, va veure-la pujant precipitadament a través del sostre. Hi havia sang per tot arreu a la coberta; Mirta estava de genolls, agafant-se la gola amb una sola mà.

-El teu shabla germà -panteixà-. Està allà dalt.

Els Moffs jeien morts. Llavors la Jaina va sentir a Jacen; estava estrangulant la Mirta per deixar escapar la Tahiri pel tub d'acoblament per sobre de l'escotilla. Jaina va posar cada tros de vigor que li quedava a trencar l'adherència invisible de la Força que Jacen tenia sobre la Mirta. El veia com una cadena negra i va visualitzar les baules separant-se quan Càrid va passar disparat al costat d'ella i va pujar precipitadament per l'escala, seguit per Vevut. Fett es va aturar i va agafar la Mirta per l'espatlla, com si pensés que la sang a la coberta pogués ser d'ella.

-Estic bé -va dir ella.

-Si t'ha ferit, vaig a trencar la meva pròpia regla i em prendré un llarg temps per matar-lo -va dir en Fett.

-No et preocupis. -Va dir la Mirta fregant-se el coll-. Tinc la meva pròpia Jedi...

Llavors l'escotilla per sobre d'ells es va tancar de cop. Fett va pujar un parell de passos per l'escala de mà i la va colpejar.

-Deixeu-me pujar. –Colpejà de nou. Devia haver estat la resclosa d'aire: no podien sentir res-. Càrid? Obre l'escotilla. Ara. Deixa l'escòria. Tu també, Vevut.

Però hi havia silenci; i, a continuació, Jaina va poder sentir una vibració rasposa a través del casc.

CORREDOR MÈDIC: TUB D’ACOBLAMENT DE L'ESCOTILLA VENTRAL

-Tahiri! -Caedus podia veure-la en el fosc túnel del tub, a través de la finestreta de transpariacer de l'escotilla exterior. El tub tenia cinc o sis metres de profunditat, el llarg suficient per estendre’s a través de les múltiples capes del nucli i arribar fins a la resclosa d'aire per sota. Ell va obrir l'escotilla; era una simple obertura manual, del tipus que s'aixecava sobre si mateixa-. Tahiri, vinga...

-Estic encallada –Va dir ella feblement.

-Només et queden uns pocs metres per arribar-hi. -Jaina... Podia sentir la Jaina molt a prop-. Anem.

-Estic... Estic sagnant. Estic tractant d'aguantar.

-On?

-A la cuixa... la sang surt a dojo... el meu vestit està atrapat...

Artèria femoral. Estaria morta en un parell de minuts. Podria aixecar-la amb la Força.

-Aquí hi ha un truc que podem fer-te aprendre, fill -va grunyir una veu des de baix-. A respirar al buit. Nosaltres podem. Som ben durs. Es fa així...

Hi havia mandalorians sota de la Tahiri, en el tub.

Una eina de motor va començar a brunzir, i Caedus va olorar el metall sent tallat. L'aire va passar corrent al seu costat, assotant petits trossos de flimsi per l'adreçador.

Estan tallant el tub d'acoblament.

-Se m'ha enganxat el vestit... -Ara Caedus podia veure la Tahiri, la cama amarada de sang del seu vestit ambiental abonyegada en un puny potser per segellar el tall, potser en algun va intent d'aturar l’hemorràgia-. El meu vestit està atrapat en una cosa esmolada...

Tahiri no va cridar, però Caedus va sentir el seu terror i la va escoltar empassant saliva mentre lluitava per alliberar el seu vestit del que fos que l'havia atrapat. Ella l’estava estripant mentre tirava.

Podria aturar l'hemorràgia.

Podria tancar la bretxa.

Podria tirar d'ella per apartar-la.

Ell podria empènyer amb la Força als seus atacants o agafar-la per alliberar-la o arrabassar els talladors, però això també esquinçaria el tub d'acoblament. No podia fer-ho tot. Encara estava exhaust per l'esforç de l'enllaç de batalla i fer caure les defenses de Fondor.

No, no sóc omnipotent.

I podria tornar al cos del corredor mèdic per salvar-se a si mateix i deixar-la morir.

Però necessitava la Tahiri.

-No t'atreveixis a morir-te. -Caedus va lliscar pel tub, agafant-se als agafadors-. Agafa’m quan estigui al teu abast i aguanta’t.

Donaria un salt de la Força quan ella estigués agafada i deixaria anar l'anell d'acoblament. Estava bé. Podria fer-ho.

I llavors alguna cosa per sobre va fer que el corredor mèdic s'estremís. El tub es va sacsejar i es va tensar des de l'extrem on ell era. L’escotilla de dalt es va tancar de cop.

Estava tancat en un tub d'acoblament que estava perdent atmosfera, amb una dona moribunda per sota i uns mandalorians psicòtics disposats al suïcidi.

-Tenen... Tenen vestits a prova de buit... -va dir la Tahiri.

A Caedus mai se li havia creuat per la ment preguntar-se com funcionaven les armadures i vestits interiors mandalorians. Era obvi: eren com els vestits dels soldats. L'aspecte arcaic i maltractat emmascarava la millor tecnologia que podria ser integrada en les armadures.

Si pressiono fort, puc tornar a obrir l'escotilla.

L'aire no s'estava escapant tan ràpid com havia temut; els homes de sota estaven usant algun tipus de serra de motor amb el material dur, i l'obertura que havien aconseguit crear era petita en comparació amb el volum d'aire que corria per escapar. Caedus es va deixar caure al túnel, i una cosa es va agafar a la seva cama. Va pensar que era la Tahiri, però era una mà amb un guantellet, i li feia mal.

Li estava aixafant el turmell. Algú també el va agafar per la cintura.

Però aquesta era la Tahiri, esperava. El seu turmell es va retorçar. Aquesta no era la Tahiri.

-Hola, Jacen. Sento com si ja et conegués, hut'uun.

Hi havia una quantitat d'elements en competència que fins i tot un Lord Sith podria gestionar alhora. Caedus havia de triar, i ràpid.

Següent