Maul Tancat (LVII)

Anterior

57

CAIXA DE MORT

Tot estava anant bé fins que els dracs Kell es van deslligar.

Quan els trets van començar, Sadiki no havia perdut el temps en la incredulitat. En la seva experiència, era el que sempre havia pensat com la «derrota de l'idiota» –aquest moment atordit, tossut, quan el cervell humà es negava a acceptar el que era obvi, fins i tot quan estava passant davant mateix de la teva cara–, això et matava. Els seus instints es van apoderar d'ella. Reptant pel terra sobre genolls i colzes, mantenint el seu cap cot, va trobar cobertura immediata darrere d'un dels droides de càrrega i descàrrega sense usar mentre que l'onada inicial de foc de blàster s'havia apoderat de la plataforma de càrrega. Això havia estat el pitjor.

–Bo shuda, Guardiana Blirr, –va cridar la veu d’en Jabba a través dels altaveus esmorteïts de l’holoprojector–. Ohta mi marvalec fiz plesodoro.

Traduint les paraules sense esforç, Sadiki va entendre el missatge perfectament en bàsic. Hola, Guardiana Blirr. Deixa’m veure la teva preciosa cara.

Ella va mirar fora des de darrere del droide i va veure la seva imatge surant allà, una projecció completa en estèreo, enorme, arrossegada cap endavant sobre una plataforma repulsora per dos enormes dracs Kell. Per descomptat Jabba mai s'arriscaria a baixar aquí ell mateix. Ella només podia assumir que estava còmodament en el seu iot espacial, prou lluny com per a romandre sense danys, no tan distant com per perdre’s la diversió.

Tan imponent com era, l'arribada del hutt, en persona o virtualment, no havia estat molta sorpresa. En aquest punt Sadiki ja havia esbrinat la majoria del que estava passant i el per què, i quan les orelles van deixar de sonar pel foc, havia sortit de darrere del càrrega i descàrrega, caminant completament a la vista.

–Jabba, –va dir ella, mans en l’aire, caminant més a prop, escollint el seu camí entre els cossos dels guàrdies caiguts i els membres de la tripulació de la plataforma. Els supervivents, aparentment, ja s'havien retirat de l’hangar–. Benvingut al Rusc. Suposo que he fet alguna cosa per provocar la seva ira?

Els trandoshans i gamorreans van donar la volta per apuntar els seus blàsters cap a ella, però l’holo d’en Jabba va fer un gest perquè baixessin les seves armes. La plataforma on s'assentava el projector d'imatges tremolava visiblement, amb els dracs tirant famolencs dels seus lligams.

–Guardiana Blirr, –va respondre Jabba, continuant en huttès–, vaig pensar que érem amics.

–Hmm. –Temeritat, es va adonar ella, o almenys l'aparença d'això, seria la clau per sobreviure els següents cinc minuts. Ella va mirar als cossos fumejants de la seva pròpia gent amuntegats per terra i va arronsar les espatlles–. Aparentment no. A què li dec el plaer d'aquesta visita?

–Vas executar als meus soldats rasos.

–Llavors suposo que estem en pau.

–Com si això no hagués estat prou dolent, –va continuar Jabba despreocupat–, vas permetre que fossin menjats per aquesta escòria reclusa que enfrontes els uns contra els altres per esport.

–Un toc graciós, no ho creu?

–Em coneixes bé. –Ell va riure entre dents i capcinejà–. Sota circumstàncies normals aplaudiria aquella carnisseria, però no sembles captar els elements bàsics del respecte.

–Respecte? –Sadiki va alçar la cella–. Llavors estàs aquí per instruir-me en les fines arts de la diplomàcia?

–Entre altres coses.

–Em sap greu, Jabba, però no cola, –va dir ella, fent un altre pas cap endavant, les mans encara alçades on ell pogués veure-les–. I a més, vostè em va dir explícitament que aquells no eren els seus homes. Li vaig donar una clara oportunitat per a recuperar-los, i vostè va negar conèixer a cada un d'ells.

–Sadiki, Sadiki... –El hutt va encongir els ulls–. Tots dos som gent de negocis. Deixem de perdre el temps de l'altre.

–En qualsevol cas. –Ella es va aventurar més, prou a prop ara com per veure dins de la caixa on estava el trandoshà, una ganyota va retorçar la seva cara, el rifle WESTAR encara agafat en les seves urpes. Als seus peus, el cos d'un dels guàrdies s'estava retorçant, la seva pica estàtica encara agafada dèbilment en una mà, i la resta de la seva vida drenant d'ell–. Simplement digui el que vol.

Jabba el va mirar des de darrere de les seves parpelles encongides.

–Què vull?

–Així és com funciona, no és així? Va enviar un grapat de músculs de lloguer i jo els vaig intimidar a tots i vaig deixar anar el que va fer falta per fer-los marxar. Així que què vol?

–Què tal el teu preciós cap? -li va dir Jabba–. Muntat sobre la paret del meu palau, on pugui admirar-lo per tota l'eternitat.

Sadiki va somriure fredament.

–Em temo que això no està sobre la taula per a la negociació.

–Què decebedor. Llavors què hi ha d'un menjar ràpid mentre sóc aquí?

Ella va mirar l’holovídeo, perplexa.

–Un menjar?

–Sí. –Jabba va baixar els ulls a les criatures alliberades davant de la seva plataforma–. Per a les meves petites mascotes.

De cop, tots dos dracs van saltar i van venir llançats cap endavant, precipitant-se sobre els cossos dels caiguts, mentre que la comitiva d’en Jabba retrocedia per donar-los l'espai que necessitaven per acabar amb ella.

Sadiki imaginava que estava prou a prop ara, i ella tenia raó. En un ràpid moviment de navalla va agafar la pica estàtica de l'agafada morta del guàrdia a terra, es va girar, i el va llançar cap al coll del trandoshà, clavant la punta elèctricament carregada en la seva pell reptiliana i enviant un xoc enorme, que va detenir el seu cor. Mentre el shà se sacsejava i tremolava amb el corrent solcant per ell, ella va agafar el WESTAR de les seves mans, va rodar, i va disparar una sèrie de trets directament a la cara del primer drac Kell.

El drac va atrapar el raig de partícules d'alta energia entre els ulls a menys d'un metre de distància, l'impacte polvoritzà el seu crani ossut i fregint el seu cervell de llangardaix dins del crani, però sense aturar-se del tot. Patinant de costat sobre les seves urpes, captiu del seu propi impuls, la bèstia va surar de cap cap a la caixa on el trandoshà havia col·lapsat i va xocar contra ella, encara retorçant-se. El seu cos escamós va aterrar en un munt voluminós als peus de la Sadiki.

No t'oblidis de l'altre.

Ella va pivotar, el dit en el gallet. El segon drac va donar la volta darrere d'ella amb un xiuxiueig gutural. Tibant-se, apuntà el WESTAR cap a ell i va prémer una ronda, però va ser massa tard. En un flaix la bèstia ja estava a sobre d’ella, tirant-la a terra. Estremint-se a sota, Sadiki va alçar les cames, va lluitar per apartar-la...

... I va ser aquí quan va sentir les seves mandíbules tancant-se sobre el seu panxell dret, les dents estripant a través de la seva bota de cuir, profundament en la carn i múscul, molent fins a l'os.

Ella va cridar. Una agonia com res que hagués experimentat va arribar per atrapar tota la meitat inferior del seu cos, enfonsant-se en un globus brillant de dolor que amenaçava amb emportar-se la pròpia realitat. Ella va arquejar l'esquena, els seus dits afirmant a cegues al WESTAR, picant al terra de l'hangar, però el rifle blàster ja no hi era, perdut on ella no podria trobar-lo.

Crack! Una cosa a la part inferior de la cama es va deixar anar amb un cruixit trencadís, i la seva visió es va duplicar, llavors es va triplicar, mentre llàgrimes de dolor li queien dels ulls.

–Tranquil, dolça, –va grunyir la veu d’en Jabba al drac–, pren-te el teu temps. –Lleument, des d'alguna part més enllà del dolor, la Sadiki va escoltar-lo rient, aquest ho ho ho buit, que gairebé tothom que l'havia escoltat ho associava amb una mort imminent–. Ja veus, Guardiana, m'agrada fer passar gana als meus preciosos dracs, perquè tinguin gana. –Encongint els ulls cap a l’holovídeo, la cua retorçant-se amb plaer, el Hutt es va recolzar i va estendre els seus dits pel gran sac del seu estómac abotifarrat–. Però també els vaig entrenar per menjar lentament, per mantenir-te amb vida tant com sigui possible. Així s'obre pas lentament cap amunt, una mica cada vegada.

Retorçant-se cap amunt, retenint les llàgrimes, Sadiki va abaixar la mirada amb una barreja d'horror i incredulitat davant el monyó on el seu peu dret havia estat. Havia desaparegut... arrencat completament. Els nusos estellats de la tíbia i la fíbula sobresortint visiblement des del panxell malmès. Directament per sobre d'ella, el drac Kell s'inclinava cap amunt fins a ella, la cara i dents tacades d'un vermell brillant, els seus ulls vius amb una gana insaciable. Mentre el llangardaix s'obria pas a mossegades més a prop, esbufegant ansiós, Sadiki podia olorar l'alè de la bèstia sortint de les seves fosses nasals, una pudor nociva de jungla, de bilis de l'estómac, i de carn rància barrejada amb l'olor recent de coure de la seva pròpia sang.

La ràbia va tallar una franja blanca pel núvol de xoc imminent, i ella va saber el que havia de fer.

–3D? –Ella es va girar cap a enrere, els seus ulls movent-se per l'hangar fins que va trobar el que estava buscant: el droide administratiu, dret al costat de la paret més allunyada–. 3D?

–Sí, Guardiana? –El droide administratiu va mirar enrere cap a ella des de la paret de l'hangar.

–Inicia la sèrie de reconfiguració 121, immediatament.

–Sí, Guardiana.

–Jabba, –va cridar Sadiki, forçant la seva veu perquè romangués constant. Des d'on jeia amb el drac Kell sobre ella, era incapaç de fer contacte visual amb el hutt, però sabia que estava allà–. Jabba, pot escoltar-me?

–I tant que puc, –va dir ell–. Creus que em perdria el teu so pregant per la teva vida?

Sadiki va aconseguir negar amb el cap.

–Cridi’ls, –va dir ella, a través de les dents premudes–. Aquesta és la seva única oportunitat. La resta dels seus homes, ara, digui’ls que s’ajupin.

–O?

–Tota la seva gent morirà aquí. Ho juro.

–Ho jures? –Jabba es va recolzar i va rugir amb un riure, el seu enorme embalum sacsejant-se amb força–. No estàs en posició...

Ella va tancar els ulls mentre tot l'hangar començava a tremolar al voltant d'ella amb una tremolor profunda, metàl·lica, la maquinària de Sub Rusc 7 anant al que seria la seva última reconfiguració. Per a la Sadiki, la tremolor era reconfortantment familiar, el soroll d'un gran gegant hidràulic amb un únic propòsit ara, que era salvar-li la vida. Rebutjant la vista del drac, empenyent enrere el xoc de la pèrdua de sang i el trauma, va estendre cap enrere dues mans tant com va poder. Hi havia una gran canonada de metall recolzada contra la paret a la seva esquena, i ella va prendre adherència d'ella mentre els panells de sota de cop i volta s'obrien sota ella.

Amb un xiscle, el drac va caure al buit, perdut.

Els ulls grocs d’en Jabba es van obrir com plats. Al davant d'ell, els trandoshans i gamorreans van retrocedir mentre les grans parets començaven a col·lapsar al seu voltant, el sostre inclinant-se, tot l'hangar doblegant-se de dalt a baix mentre que els buits recentment revelats i conductes s'obrien a cada costat del port d'amarratge del Purga. En la seva plataforma flotant repulsora, l'expressió del hutt ja havia canviat de xoc a ràbia sorpresa.

–Meuca presumptuosa! –La saliva volava dels llavis d’en Jabba, i tota la seva cara semblava enfonsar-se i sobresortir de menyspreu–. Faré que et portin davant meu. Devoraré la teva carn! Em banyaré a la teva sang! –Els seus ulls ametllats grocs van brillar i es van posar en blanc cap al gamorreà més proper al port del Purga–. Senyal Scuppa! Deixa’ls sortir! Deixa’ls sortir a tots!

L’holovídeo va desaparèixer.

Al seu voltant, indiferent als esdeveniments al seu interior, la plataforma de càrrega va continuar reconfigurant-se. El buit que s'havia obert per empassar-se al drac Kell ara era de cinc metres d'ample, massa perquè qualsevol dels sequaços d’en Jabba el saltés, però la Sadiki tenia el pressentiment que no els detindria per molt.

–Guardiana, –va dir una veu darrere d'ella, i ella va alçar la mirada per veure a 3D per sobre d’ella, agafant-li del braç–. La tinc. Deixi’m ajudar-la. –Inclinant-se cap endavant, la placa pectoral del droide es va obrir per treure una fina eina de manipulació amb una hipodèrmica agafada en les seves pinces articulades.

–D'on... Ha sortit això?

–Vostè m’ho va fer instal·lar personalment durant la millora inicial. Fa tres anys.

–No ho recordo en absolut.

–No hi fa res. –L’agulla va lliscar en el seu braç, i un instant després, Sadiki va sentir el dolor començant a fluir. Encara hi era, però el que fos que el droide li hagués injectat havia creat una sensació de desafecció ben rebut, com si ho estigués observant des d'una gran distància–. Necessitem treure-la d'aquí ara mateix.

–Estaré bé.

–Al final, si. Ara mateix necessita tractament immediat.

Ella va deixar de discutir, permetent al droide alçar-la perquè pogués inclinar-se sobre ell. Els braços de 3D eren sorprenentment forts, i ella estava agraïda per la seva estabilitat, perquè els narcòtics estaven funcionant ràpid, ja emportant-se el que quedava del seu equilibri. Coixejant, es va llançar de tornada cap al turboascensor.

–Per aquí, –va dir 3D–. Ja m'he comunicat amb el GH-7. Està esperant-la a la plataforma mèdica.

Sadiki va parpellejar, mirant de veure amb claredat. Al davant d'ella, l'ascensor estava obert i esperant. Hi va haver una tremolor darrere seu, un estrèpit que no tenia res a veure amb la reconfiguració.

Ella va mirar enrere cap al costat d’en Jabba en l'hangar.

Darrere d'ella, a l'altre costat del buit de cinc metres, els reclusos recentment alliberats –els trenta reclusos o així que inicialment havia esperat– estaven sortint del port d'amarratge del Purga, cridant i udolant davant la seva inesperada llibertat. Com la comitiva d’en Jabba, no podien creuar l'obertura al terra de l’hangar, encara no. Però no els va aturar d’agafar els rifles blàster i armes de mà de la caixa d'armes al seu costat i obrir foc en cada direcció.

En el parell de segons que havien estat fora, Sadiki va veure que cinc dels reclusos ja havien sortit de la llarga plataforma d'amarratge del port del Purga i estaven arrossegant-se pel pont cap a l'espai obert. No els portaria més d'un parell de minuts, es va adonar ella amb cert tipus de seguretat atordida, abans que poguessin estar dispersos per la plataforma de càrrega i llavors pugessin a tots els nivells de la presó.

I al contrari que els reclusos habituals, cap d'ells tenia càrregues electrostàtiques implantades encara en els seus cors.

Estàs perdent el control aquí. Se t'està escapant de les mans.

–No, –va murmurar ella en veu alta–. Encara no. No així.

Però una pesadesa profunda ja s'havia assentat sobre ella, fent-la caure. Ella estava perdent la consciència també. Esvaint-se ràpidament. Observant als presoners empenyent la passarel·la pel forat obert, va sentir els seus pensaments finals alçant-se lentament com una veu en eco des del fons d'un pou buit i profund.

Quants guàrdies més em queden? Trenta? Quaranta com a molt?

L'adherència del droide es va reafirmar en el seu braç.

–Ja he activat totes les alarmes d'emergència. –3D anava amb urgència, aixecant-la ara, portant-la endavant–. Els guàrdies armats i la tripulació de suport estan de camí cap avall ara. Ells estabilitzaran la situació. Vingui amb mi.

–Hem de baixar..., –es va sentir dir a si mateixa la Sadiki–, a baix... per comprovar...

–Sí. Després.

Ella va fer que sí ennuvolada, les últimes restes de consciència drenant-se. L'última cosa que va veure abans que els seus ulls es tanquessin va ser el càrrega i descàrrega binari que havia estat amagant-se enrere abans, obrint-se pas per la planta, cap al buit a terra. Amb un gran pas, va creuar el buit obert i es va obrir pas cap a la caixa d'armes. Va estendre el braç cap avall, ignorant a tot el que estava succeint al seu voltant, i va treure una caixa negra de mida mitjana del mateix fons de la caixa. Sadiki va observar tot això amb una fascinació gelada.

Una última pregunta atordida li va passar per la ment.

Què fa aquí?

Llavors la negror.

Següent