Maul Tancat (LXV)

Anterior

65

TANT A DALT, COM A BAIX

–Quin camí és? –va preguntar Eogan.

Maul no va respondre. Durant els últims cinc minuts s'havien estat dirigint per un passadís que semblava familiar, però la reconfiguració ho havia canviat tot. Per tot el que sabia, no havia acabat, i la presó anava a continuar reconfigurant-se a si mateixa fins que s’esgarrinxés a trossos.

Potser aquesta és la idea.

Ell va llançar enrere el seu cap i va fer un agut so de grall, un so que havia sentit prou freqüentment com per ser capaç de mimetitzar-lo amb certa precisió.

–Què estàs...?

Maul va alçar la seva mà demanant silenci, va inclinar el cap, i va escoltar. El so va tornar a ell, un ressò imperfecte del crit estrident.

–Ajup el cap.

–Què? –Eogan va arrufar les celles–. Per què...?

Una explosió sobtada d'activitat va arribar irrompent pel passadís. Maul es va ajupir mentre un gran núvol fosc d'ocells arpa escombrava per la longitud del passadís en una onada gairebé sòlida, clacant i xisclant mentre venien.

Ell es va ficar el paquet sota el braç i va córrer darrere dels ocells amb el noi enganxat als seus talons. L'esbart va volar fins i tot més ràpid com una unitat col·lectiva, en espiral i enfonsant-se cap avall a través dels passadissos recentment reconfigurats dels nivells més inferiors, arremolinant-se com fum a través de les càmeres d'algun gran nàutil mecànic.

Maul podia veure on estaven anant.

Estava arribant ara, molt a prop.

Va veure una porta davant d'ell. Va observar els ocells passant a través d'ella.

Maul va saltar a través, el noi just després d'ell.

Van aterrar de tornada en un lloc familiar: la botiga d'armes on havia estat no molt abans. Coyle estava encara aquí, el seu morro de rosegador retorçant-se amb ansietat. El blàster que havia utilitzat per matar a Dakarai Blirr encara agafat fermament a les mans.

–Jagannath, –va dir el chadra-fan, mirant al paquet sota el braç d’en Maul–. Estàvem començant a preocupar-nos perquè no haguessis tingut èxit en la teva missió, no és així? –Ell va mirar enrere per sobre de la seva espatlla, on una alta figura estava darrere el taulell.

L'home alt va caminar a la llum.

–El resultat mai va estar en dubte, –va dir ell, i va mirar a Maul–. Salutacions, Jagannath. Sóc Iram Radique.

Següent