EPÍLEG
CAMPAMENT
JEDI: UBICACIÓ NO REVELADA A LES BOIRES TRANSITÒRIES, A PROP DEL CÚMUL DE HAPES
El
santuari perfecte era només un sac de dormir i una manta al terra de terra, i
era tot el que Ben necessitava en aquell moment. Només volia dormir. Es va
ficar a la tenda i es va deixar caure cap per avall al llit.
-Estàs bé,
Ben?
La veu d’en
Luke va arribar sobre el feble murmuri de la brisa carregada de fatiga. Ben es
va girar i es va quedar mirant el carener de la tenda.
-Sí, pare.
Realment crec que ara ho estic. I tu?
-Aposta al
fet que si. Només comprovava.
-Dorm una
mica.
-Mira qui
parla...
Però Ben
no podia dormir, encara no. Es va conformar amb deixar que la seva ment s’arremolinés,
preguntant-se com li estava anant a Lon Shevu i si havia pogut veure a Shula
des que li havia enviat la transmissió, i si els pares de Jori Lekauf estaven
tirant endavant, sense poder explicar-li a ningú que el seu fill va morir com
un heroi. Hi havia tanta gent trencada i famílies destrossades en aquesta
guerra. Ben se sentia com si els conegués a tots personalment.
Ho faig, o almenys conec a massa.
El somni
arribaria quan el seu cervell decidís que estava bé i llest, així que no va
lluitar contra ell. Només va deixar que la seva ment fora a la deriva pel que
van semblar hores fins que la veu del seu pare el va sacsejar i el va fer
posar-se totalment alerta.
Sí: el pare estava parlant amb algú.
Qui li havia despertat en aquesta hora de la
nit? Ningú pot seguir-nos aquí. Però Ben de totes maneres va deixar caure el
braç al costat i va buscar la seva espasa de llum, perquè ara mai es
despertaria de sobte sense buscar-la, mentre visqués. Era un altre llegat més
d'aquesta guerra.
-Oh... amor...
m’has trobat. M’has trobat. Queda't una estona.
Ben es
va preguntar si el seu pare estava parlant en somnis, llavors va saber que no
ho estava, perquè podia sentir l'emoció sobtada d’en Luke com una llum que
il·luminava el seu rostre. El seu reflex va ser de sortir ràpidament de la tenda
i córrer al costat del seu pare, eufòric, aquesta vegada amb molt més a dir i
preguntar; però es va contenir. Aquest era el torn del pare, no el seu.
Ben va
saber exactament qui havia trobat a Luke Skywalker.
Va
somriure, va recolzar el cap en el seu coixí improvisat, i va deixar que les
llàgrimes correguessin sense control per les galtes fins que la son el va
reclamar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada