diumenge, 25 de juny del 2017

Revelació (i Ep)

Anterior



EPÍLEG

CAMPAMENT JEDI: UBICACIÓ NO REVELADA A LES BOIRES TRANSITÒRIES, A PROP DEL CÚMUL DE HAPES
El santuari perfecte era només un sac de dormir i una manta al terra de terra, i era tot el que Ben necessitava en aquell moment. Només volia dormir. Es va ficar a la tenda i es va deixar caure cap per avall al llit.
-Estàs bé, Ben?
La veu d’en Luke va arribar sobre el feble murmuri de la brisa carregada de fatiga. Ben es va girar i es va quedar mirant el carener de la tenda.
-Sí, pare. Realment crec que ara ho estic. I tu?
-Aposta al fet que si. Només comprovava.
-Dorm una mica.
-Mira qui parla...
Però Ben no podia dormir, encara no. Es va conformar amb deixar que la seva ment s’arremolinés, preguntant-se com li estava anant a Lon Shevu i si havia pogut veure a Shula des que li havia enviat la transmissió, i si els pares de Jori Lekauf estaven tirant endavant, sense poder explicar-li a ningú que el seu fill va morir com un heroi. Hi havia tanta gent trencada i famílies destrossades en aquesta guerra. Ben se sentia com si els conegués a tots personalment.
Ho faig, o almenys conec a massa.
El somni arribaria quan el seu cervell decidís que estava bé i llest, així que no va lluitar contra ell. Només va deixar que la seva ment fora a la deriva pel que van semblar hores fins que la veu del seu pare el va sacsejar i el va fer posar-se totalment alerta.
Sí: el pare estava parlant amb algú.
Qui li havia despertat en aquesta hora de la nit? Ningú pot seguir-nos aquí. Però Ben de totes maneres va deixar caure el braç al costat i va buscar la seva espasa de llum, perquè ara mai es despertaria de sobte sense buscar-la, mentre visqués. Era un altre llegat més d'aquesta guerra.
-Oh... amor... m’has trobat. M’has trobat. Queda't una estona.
Ben es va preguntar si el seu pare estava parlant en somnis, llavors va saber que no ho estava, perquè podia sentir l'emoció sobtada d’en Luke com una llum que il·luminava el seu rostre. El seu reflex va ser de sortir ràpidament de la tenda i córrer al costat del seu pare, eufòric, aquesta vegada amb molt més a dir i preguntar; però es va contenir. Aquest era el torn del pare, no el seu.
Ben va saber exactament qui havia trobat a Luke Skywalker.
Va somriure, va recolzar el cap en el seu coixí improvisat, i va deixar que les llàgrimes correguessin sense control per les galtes fins que la son el va reclamar.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada