52
PURGA
–No m'agrada.
El
navegador recent allistat de la barcassa de presó Purga i segon al comandament, Bissley Kloth, era al pont, encara en
el procés de contactar amb el iot espacial cridanerament decorat que s'havia
posicionat directament davant d'ell, quan tota la consola va esclatar en una
tempesta d'alarmes de proximitat.
Kloth
les va apagar bruscament, prenent el control de la situació amb una confiança
silenciosa que traïa la seva edat. Als vint-i-dos, encara era un home jove,
però ja havia estat treballant a bord del Purga
durant cinc anys, des que va ser prou gran com perquè el contractessin a temps
complet. Dur a convictes i a l'escòria local a diverses estacions de detenció i
colònies penals galàctiques incloent la Sub Rusc 7 no era la manera més fàcil
de guanyar-se la vida. Tot i així, ràpidament s'hi havia acostumat –a la
majoria, en qualsevol cas– incloent les trobades indesitjades ocasionals amb
navilis parany a la deriva en la Vora Exterior. I encara que el Purga no era realment res més que una
barcassa d'escombraries modernitzada amb cel·les de contenció i una plataforma
mèdica improvisada, Kloth havia tingut la visió de transformar-la un dia en una
presó flotant per si mateixa, una a la que podria fins i tot algun dia estar al
comandament. Seria el Guardià Kloth.
Avui el Purga estava duent a quaranta-sis
reclusos, tant humans com no humans.
–Sr.
Kloth. –Era el capità del Purga,
Wyatt Styrene, coixejant pel pont cap a ell, els seus pàl·lids ulls blaus
il·luminats amb un entusiasme implacable. Un antic contrabandista per si
mateix, Styrene coneixia aquests sistemes no cartografiats tan bé com qualsevol
que Kloth hagués conegut mai, i ell mai fugia d'una batalla–. Què es diu?
–Alarmes
de proximitat d'aquest iot espacial. –Kloth va assentir, assenyalant la nau de
luxe que encara no havia respost a la seva crida–. La tinc sota control. No...
Una
onada sobtada d'explosions va colpejar al Purga,
llançant-los amb força suficient com perquè Kloth hagués d’agafar la consola
davant d'ell i subjectar-se. Comprovant les pantalles davant seu, va veure per
primera vegada el que d'alguna manera havia passat per alt fins que va ser
massa tard... un eixam d'atac de Caçacaps Z-95 apropant-se des de sota d'ells,
disparant al seu lateral inferior amb una onada contínua de míssils de
commoció. Les alarmes van cridar.
–D’on
vénen? –va cridar Kloth, sense estar al cas de moment que estava fent la
pregunta en veu alta. Per descomptat que els Caçacaps havien estat els que
havien activat les alarmes de proximitat que ell estúpidament havia atribuït al
iot espacial davant d'ells... un farol que no podia creure que s'hagués
empassat, malgrat que l'expressió d’Styrene semblava impertorbable. De fet,
Kloth podia haver jurat que el vell pirata tenia un somriure irònic a la cara.
–Volen baralla,
els hi donarem baralla. –Sense mirar enrere cap a Kloth, energitzà tot el
reguitzell de l'assortiment d'armes del Purga–.
Asseguri el nostre carregament, Sr. Kloth.
–Capità?
–Endavant,
tinc el pont. A més... –Ell va fer un gest cap a l’escotilla–. Ja gairebé és
hora de donar-los de menjar, no?
Kloth va
caminar ràpidament enrere a través del Purga,
assentint als guàrdies a cada costat mentre obria l'escotilla que portava al
celler principal de la nau.
–Tot segur
aquí baix?
–Tancat,
–va cridar en resposta al guàrdia–. Què està passant a dalt?
–No estic
segur, –va dir Kloth, prenent una decisió de mig segon de mantenir l'arribada
dels Caçacaps per a si mateix per ara, pel bé de mantenir certa similitud
d'ordre–. El capità està en el pont ara. Està sota control.
–Digues-ho
a ells, –va dir el guàrdia, assenyalant al celler, on el Purga havia estat preparat amb les seves cel·les de contenció.
Kloth ja
podia escoltar els convictes allà baix, alguns d'ells cridant, escridassant, o
exigint respostes en la gairebé foscor. Típicament els reclusos que portaven a
Sub Rusc 7 havien caigut en un estupor silenciós d'avorriment ena aquest punt
del viatge, però el foc de blàster els havia encoratjat, i Kloth els escoltava
cridant per esbrinar si la nau estava sota atac.
–Vaig a
baixar a comprovar el celler principal de càrrega, –va dir Kloth al guàrdia–.
Qui més està allà baix?
–Carrier
i Hayes.
Dos bons homes, va pensar Kloth, o
almenys provats en batalla. Ell va fer que sí, ja ajupint-se cap endavant.
–Digues al
capità que si no torno en cinc minuts...
Thwam!
Una cosa
va xocar de costat del navili per la meitat, més fort que un turbolàser,
gairebé com si haguessin estat colpejats per un asteroide, o per una altra nau.
Kloth ja estava a mig camí de la passarel·la entre les cel·les de contenció
quan va colpejar, i l'impacte el va fer retrocedir cap a la paret de la consola
darrere d'ell. Va ser seguit per un soroll poc familiar de moldre de to alt
d'alguna part de baix, com una fulla oscil·lant tallant l'acer.
El
guàrdia al costat d'ell va treure el seu blàster, comprovant el cartutx, la
seva cara tensa de nervis.
–Què kark ha estat això?
–Sembla...
–va començar Kloth, i les paraules se li van encallar a la gola.
Sembla com si estiguéssim sent abordats.
Segons
més tard, des de baix, ho va escoltar.
Les veus
dels presoners havien caigut absolutament al silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada