CAPÍTOL 9
Probablement vostè ja ha sentit això abans,
però és un parany.
-Luke Skywalker, al President de Fondor, advertint de
l'activitat de mines en l'espai fondorià.
BRALSIN,
PROP DE KELDABE
-És difícil
no odiar els vong -va dir la Jaina.
Es va
baixar del seient del passatger de la moto lliscadora i va mirar cap avall,
protegint els ulls del sol amb les mans. L'àmplia vall poc profunda que
descendia des d'on estava era un mosaic de camps de conreu, boscos, antics
cascs de granja circulars fortificats, i unes petites teulades rodones disperses
que marcaven les noves cases en construcció.
Però
encara hi havia enormes franges de terra morta, enverinada pels yuuzhan vong,
on no creixia res.
-Jo no
ho intento. -Beviin va descarregar les alforges i va apilar les plaques d’armadura-.
Tinc un bon odi i em sento millor per això. Millor fora que dins, això és el
que dic.
-M'has portat
fins aquí per les vistes?
Jaina va
veure la torre de MandalMotors a la distància i una desmanegada nau creuant el
cel darrere d'ella; era la cosa semblant a un tanc que l'havia sorprès quan va
arribar a l'espai mandalorià. De fet, hi havia dues d'elles. Tenia una gran
curiositat, en part perquè tenia la sensació que un dia podria enfrontar-se a
una del costat equivocat d'una frontera, i en part perquè era una pilot. Havia
d’haver-se sentit com volar en una llosa de permacret.
-En realitat
no -va dir Beviin-. Però no tindrem una audiència, i és un lloc amb la seva
pròpia història.
-Sí, jo
semblo atraure una multitud al teu graner. Hauries de vendre entrades.
-Molta gent
no ha vist a un Jedi viu abans.
-Això no
és molt encoratjador.
-Només és
una forma de parlar.
Jaina va
seguir a Beviin al cim del petit turó, un dom suaument arrodonit que s'aplanava
en una zona més baixa esquitxada d'arbres i arbustos. La sensació del lloc va
fer que se li ericessin els borrissols del clatell de la forma en què ho feien
els camps de batalla, però magnificat moltes vegades. En realitat no era un
sentiment de temor; només una sensació que havien succeït coses terribles però
que d'alguna manera havia estat triomfal, encara que estranyament contingut al
final. Creuant tota l'extensió d'herba curta i esponjosa hi havia una avinguda
d'arbres. Ella no podia veure a on portava, però portava a algun lloc. Podia
sentir-ho.
-És un
lloc sagrat? -va preguntar. Beviin es va inclinar i va llançar un parell de
talls a la gespa amb el beskad. Semblava com si estigués cavant a la recerca
d'alguna cosa-. Puc sentir que aquí va passar alguna cosa, una batalla potser.
-Vong.
Però no hi ha premi per endevinar-ho. –Caminà fins a una altra formació
d'herba, buscant alguna cosa-. Ah, mira. Apareixen tot el temps. Vine aquí.
Un crani
semblava haver-se desenterrat. No era mandalorià, Jaina ho podia veure per les
estranyes crestes que anaven des del front fins al capdamunt en el seu únic
costat net que havia estat un soldat yuuzhan vong, però encara semblava molt
humà: molt més humà del que els yuuzhan vong havien estat en vida, quan estaven
tan orgullosos de les mutilacions facials rituals que els feien semblar
totalment alienígenes. Beviin es va ajupir per arrencar el crani. Quan va ficar
un dit en una conca buida, un cuc groc pàl·lid va caure de la terra enganxada i
es va moure retorçant-se frenèticament per ficar-se en la seguretat del sòl.
-Crec que
hi havia alguns milers d'ells -va dir Beviin-. I aquest era un mal lloc per
defensar-se, però els vam enfrontar. Tu has lluitat amb els vong, oi? Tu
entens. –Inclinà el crani i va netejar la terra que encara s'aferrava al costat
dret, revelant un enorme tall sobre la carena orbital-. Ah, ner vod, ja ens hem vist abans. Com has
estat? Podrint-te, espero.
Beviin va
desembeinar el seu sabre i va alinear amb cura la fulla amb el tall en l'os.
Encaixava perfectament. Una vegada que la Jaina va haver demostrat la seva
vàlua en el taller i treballava fins a caure cansada, Beviin havia estat
l'amfitrió més atent imaginable, i a ella li resultava difícil quadrar aquest
encant paternal amb l'home que podia arribar a ser quan empunyava aquell
beskad.
-I aquest
-va dir, assenyalant a l'avinguda d’arbres-, és el monument a Fenn Shysa. La
teva mare el va conèixer, i el teu oncle Luke, també. Presenta-li els teus
respectes i podrem seguir endavant amb les teves lliçons.
Era un
maltractat casc vermell i verd en un pedestal, sense inscripció, sense baranes,
sense res que indiqués que el seu propietari havia estat un cap d'estat o fins
i tot algú a qui commemorar. Ara a la Jaina li impactava menys la cara
intimidant que els mandalorians presentaven que la seva societat aparentment
anàrquica i -malgrat els crèdits que ara arribaven a dojo per la seva mineria
de beskar i vendes de Bes'uliik- la seva ombrívola pobresa rural. Llavors va
recordar a la petita Briila, capaç de manejar una pistola als cinc anys d'edat,
i al vell Fett gairebé rebentant-li la melsa d'un cop de puny a l'estómac, i va
decidir que la cautela encara era la millor opció.
Era
difícil saber com ser reverent cap a un casc. Ella va fer el que faria en un
funeral d'estat, i simplement va inclinar el cap per un moment, com ho feien
els Jedi.
-Shysa ens
va liderar quan vàrem fer fora l'Imperi -va dir Beviin-. No és així, Fen'ika? -Va anar fins al casc i li va
donar un copet amb afecte-. Un gran Mand'alor. Però sempre va voler que Fett
estigués al capdavant, i Fett no volia fer-ho. Encara que Shysa es va sortir
amb la seva al final. Ei, vols gravar una holoimatge per la teva mare?
-En algunes
cultures això seria una falta de respecte.
-Ah, no
en la nostra. A Shysa li hauria encantat, si era per a la princesa Leia. Fins i
tot tu podries haver estat una mando
si la teva mare hagués acceptat... i si no hagués conegut al vague de l'espai,
és clar.
Beviin
ho va dir amb un gran somriure, i no va sonar com l'insult que hauria estat en
boca d’en Fett.
-Per què
Shysa pensava que Fett havia de ser Mandalore? Perquè ho era el seu pare?
-Jaina no va afegir que Fett no li donava la impressió de tenir una mentalitat
de comunitat-. A vosaltres no us importa el llinatge.
-És cert,
però Jango tenia una temible bona reputació de lluitador, i va ser l'hereu
triat de Jaster Mereel, així que el nom d’en Fett té una mica de poder. Quan
les coses estaven tan malament com ho havien estat quan va caure la República...
bé, fins i tot nosaltres necessitàvem icones. Sabies que Shysa fins i tot va
fer que un desertor clon es fes passar per l'hereu d’en Jango Fett, només per
donar-los la impressió als aruetiise
que estàvem sòlids de nou? Ningú sabia qui o què estava en realitat sota
l'armadura. Va funcionar... per un temps.
-I llavors
Fett va arruïnar tota la seva solidaritat nacional en presentar-se com la mà
dreta del gamberro del meu avi. -Jaina sabia que la seva pròpia autoritat moral
dinàstica no estava molt per sobre de la línia de flotació de la d’en Fett-.
Què va passar amb ell?
-Amb
Shysa? -va dir Beviin fent l'ullet-. O amb Vader?
-El desertor.
-Spar?
Oh, la filla d'en Fett el va matar. Era un bon doble d’en Fett, molt bo...
massa bo, que trobi la pau al manda.
Ailyn odiava al seu pare.
-Això és
tràgic. -Beviin estaria fent broma? No, no ho estava; però per què un home es
posaria a si mateix en perill per Fett? - Així que, també està Shysa...
-Això hauràs
de preguntar tu mateixa a Fett.
-Ho posaré
a la llista després que li pregunti per la seva no-morta esposa. -Jaina va
lluitar una amarga ira perquè Sintas Vel estigués viva i la Mara no-. Crec que
l'oncle Luke li podria aconsellar que aprofiti aquesta benedicció.
-Si la
seva néta va tractar de matar-lo, i la seva filla fins i tot va matar un home
que s'assemblava a ell, què creus que farà la seva ex-dona si es recorda de qui
és?
Jaina no
sabia què dir, però va pensar en Jag, i en els seus pares, i va saber que ella
tenia molt que Fett no. Ell era massa vell i aïllat per tan sols tenir
l'esperança de tenir-lo. Però que el vell enemic del seu pare estigués tan
danyat no li donava cap sensació de venjança satisfeta, l'únic que podia sentir
era llàstima.
-Llavors
seguim endavant -va dir, amb ganes d'oblidar una història miserable. Ella havia
tingut prou de pròpies; i sens dubte tindria més per venir-. Si em dius
ballarina twi'lek un cop més, et mostraré com de dolents que ens fan a
l'acadèmia.
Beviin
va somriure i es va posar el casc.
-Parlar és
barat, Jedi. Posa't la teva armadura.
L'armadura
d'entrenament no estava feta a mida i el casc només era un protector de cap,
però era de beskar. La pitjor lesió que podia fer-se mentre entrenava eren
blaus pels cops. Beviin va treure dos sabres de metall i li va lliurar un per
l'empunyadura.
-Duracer
-va dir-, i aquest també, perquè els dos volem veure créixer als nostres néts. Vinga.
-Així que
creus que hauria d'intentar enfrontar al meu germà amb un sabre real -va dir la
Jaina, balancejant i sospesant el pes.
-No, crec
que has d'aprendre una tècnica diferent, perquè ets predictible.
-Per què
tots els Jedi aprenen els mateixos moviments bàsics?
Beviin
va demostrar uns passis de sabre de llum simulats.
-Són tot
escombrats llargs. Cada part de la fulla talla, pel que no has de pensar en
l'angle, i és lleuger, per la qual cosa no poses molt pes en el cop. I gastes
una gran quantitat d'energia saltant al voltant dels oponents, tractant de
travessar la seva defensa. Fixa't el que passa quan t'acostumes a un beskad.
Canviarà la teva manera de gestionar aquest pal brillant.
La Jaina
va examinar el seu beskad; una fulla de quaranta-cinc centímetres de llarg,
potser cinc o sis centímetres d'ample, un sol tall que es corbava cap a la
punta... i molt més pesat del que semblava, potser més de dos quilos. El mànec
folrat en cuir, amb la seva guàrdia plana i el pom pesat feia que se sentís més
aviat com un martell ben equilibrat... no, més aviat com una eina agrícola per
tallar el gra o la mala herba. Podia veure la facilitat amb la qual va poder
encaixar en el crani d'un yuuzhan vong.
Jaina va
provar l'equilibri per acostumar-se al pes extra. Immediatament va trobar a
faltar l'abast del sabre de llum -era dos terços d'ell, de fet- i també va
trobar que no podia subjectar el sabre a dues mans. La feia sentir sobtadament
exposada. Beviin estava relaxat, colpejant la seva espasa contra la placa de la
seva cuixa. Si ell hagués estat un Jedi... tots dos haurien adoptat les
postures d'obertura i començat les maniobres acurades per trobar el moment i
l'angle òptims per al primer cop.
Beviin
es va quedar immòbil durant tant de temps que la Jaina es va trobar incapaç de
quedar-se enrere, i va començar a acostar-se sigil·losament a ell, sense saber
què fer amb la mà esquerra a més d'estendre-la per mantenir l'equilibri. Quan
va balancejar el beskad en un arc horitzontal al pit, va sentir la punta
colpejar les seves plaques, estava massa enrere, seguia pensant en una arma més
llarga, i ell simplement va baixar el braç del seu sabre estavellant-lo sobre
el d'ella, va aixecar el seu puny esquerre cap al seu estèrnum i li va donar un
cop de puny que la va fer retrocedir uns quants passos. Va seguir endavant i
simplement la va aixafar saltant sobre ella. S'havia acabat en dos segons, i
ell ni tan sols havia usat la seva espasa.
-Bon
començament, Solo -va dir ella. Era la primera vegada que havia estat
enderrocada en un combat amb sabre de qualsevol tipus en anys. Beviin es va
posar dret d'un salt i la va ajudar a aixecar-se -. No puc ser tan estúpida...
oi?
-L’únic
punt que estic demostrant -va dir Beviin amablement-, és que tu no coneixes cap
dels meus moviments... encara. Et vaig fer venir a mi, i això et va portar a
cometre errors. La propera vegada, tot val excepte colpejar parts del cos sense
armadura. Estàs llesta?
-Llesta.
Aquesta
vegada ella només va donar un parell de passos enrere i va tallar en diagonal
sense quadrar-se. La fulla va sonar amb l'impacte, dolorosament forta, i de
sobte el beskad d'ell era a l'altra mà, ella no va poder superar el seu
moviment de bloqueig, i ell es va ajupir per envestir amb el casc i l'espatlla.
Cada vegada que ella s'aixecava, ella acabava d'esquena una altra vegada
després d'alguns cops i talls, i sí, ell va usar molt aquesta mà esquerra; un
cop de seguiment, una maniobra 1-2 després d'un cop de sabre que li va sacsejar
els ossos, quilos de metall mort xocant contra ella. La fulla ni tan sols havia
de tallar-la. Era un cop de martell cada vegada que era copejada. Tot el que
podia fer era apartar-se del camí amb un salt de la Força.
Beviin
era pesat, confiat, i usava el seu major pes corporal com una arma, com un
ariet. No podia trobar la manera de ficar-se dins del seu abast sense ser
bloquejada pel seu braç lliure i quedar malparada, l'armadura canviava el joc,
de manera que qualsevol membre era tant un escut com una arma. Amb el temps
l'única forma en què va poder fer dos cops consecutius i encara quedar dempeus
va ser empènyer-lo amb la Força per compensar la seva falta de pes i impuls. El
va tirar a terra i el va aixafar amb la Força, panteixant.
-Em preguntava...
quan anaves a fer... això -va dir ell, igualment sense alè.
-Ets més
alt... i més pesat que jo.
-No estic
dient... que vas fer trampa.
-Què he
après? -Ella es va agenollar al seu costat, i ell es va asseure-. Això és una
cosa que mai havia vist. Trenques totes les regles del combat cos a cos.
-Exactament.
-Beviin va agafar al beskad per l'empunyadura i la punta, aixecant-lo cap a la
llum mentre jeia sobre la seva esquena-. Jo el faig servir com un martell que
també talla en retirar-se, i tu estàs esperant tècniques d'esgrima
convencionals. I estàs obstaculitzada per la memòria muscular. Has estat tan
ben entrenada que el teu cos respon a l'instant sense consultar al teu cervell,
cada vegada.
-Oh, fins
i tot estem entrenats per no pensar, només per sentir intuïtivament en la
Força. -Jaina es va sentir una mica robada-. Escolta, t'estic ensenyant com
matar Jedi. Tipus llest.
-Ja ho
sé. Un Jedi em va ensenyar.
-Bé, no
ets tu el Mestre útil...
-No ho
diguis a la galàxia, però Fett i jo, vam lluitar al costat d'un Mestre Jedi
moltes vegades durant la guerra vong.
-L’enemic
del meu enemic és el meu amic, no?
-El meu
enemic sempre és el meu enemic però tots dos podem ser intel·ligents i
deixar-ho de costat mentre ens ocupem d'una amenaça comuna.
Jaina
havia de saber-ho. Ella seguia pensant en l'ancià d'armadura, poderós en la
Força, i si algú més sabia el que era.
-I jo
sóc el teu enemic, Goran?
Beviin
es va asseure, amb el sabre sobre la seva falda.
-Jo no
sóc Fett. En primer lloc, vaig a preguntar per qui estàs lluitant. Jutjar algú
per la seva genètica no és la forma mando.
-Fett no
és com la resta de la teva gent. Puc veure-ho fins i tot després de només un
parell de dies.
-No. És
un Fett. És la seva pròpia espècie. -Es va aixecar i va canviar de tema-. Així
que, aquí estàs, una mestra d'un art marcial molt exigent, i t'ha donat una
puntada de peu a les shebs un vell i esparracat mercenari mando. Perquè no tenies ni idea del que jo podia fer. Perquè mai
vas lluitar tan de prop i em tenies a la cara, per dins del teu abast, així que
totes les teves habilitats de bloqueig eren inútils. Perquè jo no faig servir
un sabre com un sabre. No obstant això, en una setmana, acabaries matant-me,
perquè et tornaries bona en això, ets jove, i usaries la Força.
I no era
probable que ella portés un beskad per caçar a Jacen. Va intentar filtrar la
confusió d'impressions del matí i deixar només les lliçons que la van parar en
sec.
-Si em
trobessis en una batalla real, em mataries?
-Sí.
-Beviin ni tan sols va fer una pausa-. Em sap greu. I serà millor que tu també
siguis capaç de mirar-me als ulls i matar-me.
Jaina es
va treure el casc i es va netejar la cara amb la màniga.
-Ets un
bon home. Realment hauria de pensar que anaves a matar-me abans d'anar tan
lluny.
-Llavors,
com shab vas a fer front al teu
germà? Perquè capturar-lo a ell serà encara més difícil que matar-me a mi.
Sempre ho és. Hi ha moltes maneres de matar algú sense ni tan sols acostar-se.
Jaina no
necessitava una traducció.
-Ah...
Bé, ell no té límit per ferir als seus. Pregunta-li al meu cosí Ben.
-Però, podries
mirar-lo a la cara, i després tallar-li les cames de sota d'ell amb aquesta
espasa de llum teva? Perquè si vols atrapar-lo, hauràs d’atreure’l a un parany,
o fer-li tant de mal que puguis posar-li manilles de beskar. -Beviin es va
posar dempeus i li va empènyer la cama amb la bota-. I llavors, què faràs amb
ell? -Va tornar a colpejar-la casualment, aquest cop a la base de la columna
vertebral, just per sota de la vora de la placa de l'esquena-. Posar-lo en una
gàbia de beskar per la resta de la seva vida?
-No ho
sé -va dir, enfadant-se per les puntades. Ell estava tractant d'obtenir alguna
reacció, i ella es va trobar suprimint la fúria automàticament-. Au, ja n'hi ha
prou.
-Creus que
Jacen pararà quan diguis ja n'hi ha prou?
-Està bé,
tens un punt... AUU!
Aquest
cop, la puntada realment va fer mal. Va estar dempeus en un tres i no res i llesta
per enterrar el beskad fins a l'empunyadura. De seguida va aplacar la ira.
-Ho sento,
gairebé mai perdo la calma en un combat.
-Tots vosaltres
penseu que la ira condueix al Costat Fosc, no?
-Sí.
-Llavors
per què us ensenyen a sentir en un
combat i no pensar-hi?
-Així és
com fem servir la Força. Ens guia si ens rendim a ella.
Beviin
va imitar el moviment circular de malucs d'una ballarina twi'lek.
-Això és
parlar ballant, Jedi.
-Encara vam
guanyar moltes vegades.
-Molt bé,
intenta-ho a la meva manera. Visualitza les teves accions fins i tot abans de
desembeinar l'espasa, de principi a fi. Després vés a per això i no t'aturis
fins a acabar, per res. -Li va treure l'espasa i va rebuscar a l'alforja de la moto
lliscadora, traient dos curts bastonets de fusta-. Aquests no faran mal, així
que pots realment, realment embogir amb ells. D'acord? Aprèn a deixar-te anar i
no a la shabla Força. A voler acabar
amb el teu enemic.
-Odi -va
dir la Jaina, prenent el pal. Se sentia com una ploma després del beskad.
-No, odi
no. Ell o jo. Guerra total.
Sonava
memoritzat; sonava com el que li havien advertit que evités des del moment en
què va sostenir per primera vegada un sabre de llum. De l'edat de la Briila. Sí, en aquesta edat. Era només una altra
forma de dir que no havies de rendir-te quan eres enderrocada. Era
sobreposar-se. Jaina estava parada un parell de metres enrere d’en Beviin, ara
menys autoconscient i llesta per donar-li una pallissa. No podia matar-lo amb
això.
Jaina es
va llançar en primer lloc, xocant contra Beviin sobre les seves espatlles,
avantbraços, fins i tot el seu cap tan fortament com va poder sense ajuda de la
Força quan ell va baixar la guàrdia. Era un pal tan lleuger. El va fer
retrocedir, grunyint amb l'enorme esforç de posar tot el seu pes en els cops i
no sentir que estaven deixant cap marca. Ell no va tornar els cops. Ella es va
aturar, amb la pols bategant.
-Bon intent.
-Beviin sonava una mica diferent-. Ara sent això.
Va anar
directe cap a ella, amb el pal aixecat, amb una explosió d'alè animal. A
l'instant el va sentir canviar en la Força a una total falta de tota emoció
excepte una sola... paraula, sí, era
gairebé una paraula: final. Es va
acostar i va fer ploure cops sobre ella com una màquina, sense estil, gràcia,
ni pausa, fins que va caure, i ell encara seguia martellejant-la mentre ella
jeia feta una bola i es protegia instintivament el cap. Es va preguntar per un
aterridor moment irracional si ell realment anava a colpejar-la fins a la mort
amb aquest bastonet. No anava a parar mai? No hi havia cap odi, només un
terrible enfocament, la resta del món no existia. Llavors alguna cosa va
activar un interruptor en ella i el va apartar amb la Força, espantada pels
dos.
Quan
finalment es va desenroscar i el va mirar, ell tenia el casc en una mà i el seu
rostre estava vermell. Se sentia avergonyit. Ella podia sentir-ho.
-Això és
-va dir ell, mentre recuperava l’alè-. Va ser bo que fessis això. No m'estic
tornant més jove. Si caigués mort després que una Jedi em copegés amb una shabla branqueta, mai m'ho perdonaria.
-De totes
maneres estaries mort. -Va riure la Jaina, sense trobar-ho graciós sinó al tall
entre les rialles i les llàgrimes.
-Així que...
no em detindria a la batalla fins a veure que estaves morta o completament fora
de combat. Es va sentir això diferent? Jo no estava prestant atenció.
-Si haguessis
tingut un sabre... sí, puc sentir la diferència.
-Pots posar-te
en un estat mental on res, però res et pararà? Ni tan sols el teu oponent
cridant-te que paris? Quan tot el que pots veure és sang i coses que et donaran
malsons?
El
silenci que va seguir va ser la lliçó, i ella la va aprendre. Beviin va semblar
bastant desorientat per això.
-Menjar
-va dir, embalant les armes i estirant-la per posar-la dreta i treure-li l’armadura-.
En Medrit odia quan faig que els nens es quedin esperant-me per menjar.
Jaina va
pujar a la muntura darrere d'ell i no va poder precisar que era el que sentia.
Van passar volant sobre tanques i tanques, atrapant forts aromes de fusta
tallada, fems, i fum de fusta. Els nerfs semblaven estar-los mirant sospitosament
des de tots els altres camps.
-Podem parlar
sobre el que acaba de passar?
-Et vaig
espantar, veritat? Jo també em vaig espantar. Sempre em passa.
-Et vas
tornar boig per uns minuts. I llavors et vas tornar assenyat altra vegada. I
pots triar quan?
-És una
tècnica. Comencem de joves.
Bé, aquesta és una nova tècnica de meditació.
-El primer
a morir perd, eh?
-Més o
menys. No veig res excepte al final del combat. Ni tan sols veig un ésser
vivent. No tinc cap connexió en absolut amb l'oponent. Només ho veig com una
cosa que he d’eliminar, aturar, passar, de qualsevol forma que pugui, per
aconseguir el que vull... o morir.
-Uauu!.
-Algun doctor
de luxe va dir que podem encendre la psicopatia. -Beviin va decantar la moto
lliscadora tan abruptament que la Jaina va haver d’aferrar-se amb les dues mans
i genolls-. Sembla que tots tenim aquesta característica, ja sigui heretada o
apresa. Potser fins i tot vam adoptar fills que la mostraven. No ho sé. Però
hem estat una cultura guerrera durant tants segles que mai estarem realment
segurs.
Es va
posar a xiular per si mateix, una bonica melodia que la Jaina no va poder
deduir el ritme perquè no deixava de trencar-la i agafar-la de nou. Jaina havia
sentit parlar de moltes cultures on els guerrers avivaven la seva agressió amb
estranyes herbes i infusions abans d'anar a la batalla, però aquesta tàctica berserker era nova. Semblaven entrar a
la psicopatia visualitzant-la.
He de fer això?
Això era
el Costat Fosc. És clar que sí. Beviin podia encendre’l quan realment el
necessitava, i després apagar-lo i tornar-se un home a qui qualsevol li donaria
la benvinguda com un veí o un tiet. Jaina es va preguntar si així va ser com va
començar Jacen, només amb una ràpida i desesperada necessitat de guanyar, de
sobreviure, i després va caure pas a pas a la vegada.
Tot
sonava tan raonable. No podia odiar el seu germà; ella acabava de veure com
podia passar.
Però Beviin es va aturar. Jacen no ho ha fet.
I si jo puc aprendre a fer això... també hauré d'aprendre a aturar-me.
I Beviin
només era un humà ordinari, sense poders de la Força que explotar, només les
seves mans i les armes mundanes que pogués utilitzar.
-De totes
maneres, encara et vas contenir -va dir ell de sobte-. Si jo tingués poders de
la Força, també els hauria utilitzat.
Digues-me que no són telèpates. Si us plau.
-No tens
ni idea -va dir ella-, del molt que m'estàs ensenyant.
Medrit
estava dret davant de la taula amb els braços creuats quan van tornar. Dinua,
Jintar, i els dos nens estaven xerrant en mandalorià -Mand'oa- i semblaven emocionats. Els nens a l'instant van fixar la
seva atenció en la Jaina.
-Ahhhh, ella
té un tall al nas! -va panteixar Shalk, fascinat-. Uauu!
-Casc fluix
-va dir en Beviin, rentant-se les mans al bol de duraplast sobre el taulell-. I
estaré cobert de blaus al matí. Fett pot tenir-la de tornada abans que em faci
algun dany permanent.
Medrit
va tallar l’articulació de nerf amb una violència bastant impressionant.
-Li va
mostrar la teva sense presoners.
-Nasaad Murci't! -va dir Shalk-. Sense
presoners!
-Els
Jedi usen la força raonable -va dir en Beviin-. Amb f minúscula. No els
serveix.
Dinua va
riure. Aquesta era la que havia lluitat amb els yuuzhan vong als catorze anys. S’ho
podia permetre.
-El problema
amb aferrar-se als Jedi, Buir, és que
és com fer mascotes dels nerfs i nuna... és realment molest quan has de
matar-los.
Tots van
riure. Jaina se les va enginyar per fer-ho també, una mica dolguda, però això
només era el seu humor. No és res personal, no és pitjor que totes les bromes
de caps tallats que el seu pare havia fet sobre la mort de Jango Fett. Van
menjar amb ganes, totalment a gust amb ella.
-Si alguna
vegada tenen un mandalorià usuari de la Força -va preguntar ella amb atenció-,
com el tractarien?
-Hi hauria
una gran demanda per obrir llaunes encallades -va dir Medrit-. O millorar el
rendiment dels cultius.
Cap
d'ells va reaccionar com si sabessin al que ella volia arribar. La seva
curiositat l'estava menjant fins a tornar desesperada més ràpidament del que
ella estava devorant els trossos de nerf i verdures.
-Qui són
Venku i Gotab? Per què aquesta armadura?
-Oh,
Venku... -Beviin va deixar la forquilla-. Kad'ika.
És el més proper que tenim a un agitador polític. Ell és l'únic que ha estat
impulsant l'agenda de Mandalore el Primer en anys. Ja saps, deixa que la
galàxia amb alguns altres mercenaris ximples que morin per ella. Ens quedarem a
casa, tindrem cura dels nostres, enfortirem el sector Mandalore, i ens riurem.
-I l'armadura?
-Tradició.
Versió extrema. Sovint fem servir una placa de l'armadura d'un ésser estimat
després de la seva mort, de vegades també durant la seva vida. Ell usa de tota
la seva família.
-Està boig
-va murmurar Jintar.
-Té raó
-va dir Beviin.
-Sí, té
raó mentre duri la nova veta de beskar.
-Fett l’escolta,
Jin'ika.
Totes
les famílies eren iguals en els menjars. Ara la ment de la Jaina era un caos de
noves i desorientadores tàctiques de combat, discussions polítiques, preguntar-se
si seria educat prendre una llesca extra de nerf, i voler plorar perquè es
recordava de la tia Mara.
-I
Gotab? -va dir casualment.
-Un dels
homes salvatges de Kyrimorut, com Venku -va dir Beviin, fent girar els ulls-.
Ni tan sols preguntis què fan allà. Es mantenen apartats. Ells van i vénen,
però hi són quan els necessitem per lluitar, així que no fem preguntes. Allà
també hi ha una mica de sang de clons Fett, perquè el lloc va ser un refugi per
als desertors durant les guerres. Com el pare d’en Venku, suposo. Però Fett diu
que Gotab és un kiffar. Va llegir la pedra cor-de-foc. Kiffar... Sintas també
és kiffar.
Si només ho sabés.
-Tots els
Jedi poden curar? -va preguntar la Dinua.
Jaina va
arronsar les espatlles.
-Podem curar-nos
a nosaltres mateixos, però alguns Jedi són millors que altres en la curació
d'altres persones.
-Llavors
series tan útil...
Jaina va
haver de trepitjar els frens mentals per a voler veure què estava passant. Els mandalorians
eren adoptants compulsius, i no només dels nens. Semblaven voler col·leccionar
habilitats, qualitats, tecnologia, qualsevol avantatge que no estigués clavat.
I era massa fàcil deixar-los-hi. Potser així va ser com Gotab es va trobar
encallat aquí en un vestit de metall.
-Llavors...
-Ara ella estava encaixant les peces-. Què va passar amb el Jedi amb el qual
vas lluitar a la Guerra Vong?
-Kubariet
-va dir Medrit, veient-lo trist per un moment-. Està mort. Em pregunto quantes
persones saben fins i tot ara que nosaltres hem lluitat en secret per la Nova
República.
-Jo ho
sé -va dir la Jaina-. I lamento molt que mai van rebre cap ajuda de Coruscant
després de la guerra.
-Jo no.
Vol dir que no els hi devem naas.
Així que Gotab no era Kubariet. Hi havia alguna cosa
en la seva presència a la Força que li seguia donant voltes a la ment. No eren
el ressentiment i la sospita, que ja eren bastant estranys en un Jedi, però el...
el...
Era com
identificar alguns compassos d'una melodia, prou familiar com per tornar a
crear la cançó sencera, però just fora de l'abast de la memòria...
Curació.
Gotab podia curar.
Ara ho
veia. Tenia aquesta mateixa impressió de cansament tranquil a la Força, de ser
un amortidor enfront de l'adversitat, que ella havia trobat en altres sanadors.
Això
només la intrigava més, però no estava aquí per ser fascinada. Estava aquí per
millorar les seves possibilitats d'arrestar al seu germà i detenir el seu
descens autodestructiu, que estava destruint la galàxia, a la foscor total.
Va
clavar la forquilla a l'última llesca de nerf a la font, cosa que ella mai
faria a casa.
Sigues una Jaina diferent.
Podia fer-ho.
DESTRUCTOR
IMPERIAL ALETA DE SANG, DRASSANA
IMPERIAL, RAVELIN
-Llavors,
almirall -va dir l'oficial executiu-, ho aprova?
Pellaeon
va contemplar el pont del nou Destructor, un quadre de normes definitives
congelades en un moment de perfecció amb aroma a pintura.
-És esplèndid
-va dir-. Encara que tinc dubtes sobre el fet d’utilitzar la nostra millor
vaixella quan tenim una companyia tan bruta per al sopar, per així dir-ho, però
no pot seguir sent una decoració.
Va
caminar fins a l’holomapa. La projecció era tan gran com per aturar-se al seu
interior. Ell també tenia els seus dubtes sobre aquest refinament, perquè no
sentia que li donés el millor panorama de teatre per a lluitar amb la nau, però
sempre podria utilitzar un dels repetidors del pont. Això era més de la seva
escala.
-Anem a
provar el sistema de comunicacions, d'acord? Comuniqui’m amb l’almirall
Niathal.
-Molt bé,
senyor.
Cha
Niathal ja hauria d'haver fet contacte amb ell ni que fos per desfogar-se. Les
seves fonts -vells amics i camarades que simplement es mantenien en contacte,
mai espies- deien que ara hi havia una guerra més gran entre Niathal i Solo que
la que hi havia al front. Ella estaria buscant un aliat.
Bé,
només hi havia espai per a un cul en aquesta cadira gran. Què esperaven
compartir el poder?
Si la Niathal
tenia una mica de sentit comú... estaria buscant un triumvirat. Pellaeon tenia
sentit comú, i no estava segur de si volia compensar els nombres.
-Gil -va
dir la veu de la Niathal.
Ell es
va girar i va somriure a la pantalla hologràfica. Es veia cansada. Els ulls
dels mon cal eren indicadors de la seva fatiga, els d'ella estaven apagats i
havien perdut la seva brillantor.
-Com estàs,
Cha? El noi et va deixar al càrrec?
-Tots trobem
molt a faltar el teu humor. Així que aquest és l’Aleta de Sang.
-En efecte.
Classe Turbulent. Més petit i àgil. Pensava mostrar-te una gira hologràfica.
-En realitat,
m'alegro que m’hagis trucat. Per molt que m'agradaria examinar l'Aleta de Sang, podríem discutir un
assumpte personal i confidencial?
Pellaeon
li va fer un gest a l’OE[1]
per indicar que passaria a la seva cabina de dia per continuar la conversa. Amb
l'escotilla tancada darrere d'ell, es va desviar la comunicació.
-Endavant,
Cha.
- Ja
pots dir «t'ho vaig dir».
-Ah,
Jacen. Molt bé, sí que ho vaig esmentar, però seguim endavant. D'aquí a uns
dies, estarem enviant naus i tropes a Fondor. Si hi ha alguna cosa que vulguis
dir-me, ara seria un bon moment.
-S'està preparant
per minar l'acostament a Fondor i aïllar els orbitals en un parell d'hores, i
està parlant d'una fase de primer assalt en una setmana. Ha discutit amb tu els
detalls del pla?
-Em diu
que s'està posant en marxa a les vint-i-tres cinquanta-nou hora de Coruscant,
que és... anem a veure... en tres hores estàndard. Aïllar el planeta, assegurar
les drassanes, llavors avançar sobre el planeta mateix.
-Defineix
avançar.
-Ell espera
una rendició, segons diu.
-Tu també?
-No, crec
que haurà d’ocupar-lo, i primer ha de prendre la capital.
-Jo estimo
que té tropes suficients per prendre els orbitals, i això és tot. Llavors
digues-m'ho francament, Gil, perquè ja no em fio que Jacen valori la vida de les
meves tripulacions... li va oferir Fondor als imperials? Estan planejant ocupar-lo?
Pellaeon
no tenia una resposta afirmativa o negativa en això. Un «ho he pensat i hauríem
de fer-ho» no serviria.
-Ell no
ha fet aquesta oferta -va dir-, ni ho ha donat a entendre. Podria voler que
interpretem el seu silenci sobre l'assumpte com un indici que això podria estar
sobre la taula, per garantir la nostra assistència, però a menys que tingui
algun elaborat pla per al desplegament de tropes que no ha compartit amb mi,
una vegada que les seves tropes estiguin compromeses en les drassanes, les
úniques forces que quedaran per aterrar a Fondor són les meves. En aquest cas...
ha deixat les portes obertes perquè nosaltres li robem.
-Ets molt
honest.
-Sóc massa
vell per voler la glòria. A la meva edat, et preocupes més pel que podrien dir
de tu després que estiguis mort. M'agradaria ser recordat com un almirall que
va deixar a la galàxia una mica més ordenada i tranquil·la que com la va
trobar.
-El que
vol dir?
-Ho va a
espatllar?
La Niathal
va abaixar la mirada a terra per un moment.
-Saps
que ell és un Sith?
-Els usuaris
de la Força ens compliquen les coses als simples mortals.
-Crec que
aquest cop sobreestima les seves possibilitats. Però també jo podria no conèixer
algun segon pla que pot posar en marxa i que ens deixarà a tots aturats.
-Vols
que jo faci alguna cosa.
-Només estic
compartint els meus temors que això pot ser molt costós en termes de vides, i
que Jacen pot ser extravagant. Tinc elements de la Tercera Flota esperant per
anar a Fondor. Estic pensant més en permetre una retirada que en tirar més
personal a la batalla.
-Ah.
-Pellaeon va seure i es va sentir una mica enganyat-. Vols que em quedi a casa.
-No, realment
estava expressant la meva preocupació i buscant informació. Preferiries no
unir-te a ell? Sé que alguns dels Moffs són més expansionistes que tu.
-Si fora
a dir que en cap sentit vessaria cap llàgrima si Jacen fora a estavellar-se i
cremar, i que acceptaria la responsabilitat de netejar el desastre que ha
deixat, respondria això a les teves preguntes?
-Així que
vas a esperar el seu següent gran error i li donaràs el cop de gràcia.
-Si sentís
que això estabilitzaria la galàxia. -Pellaeon no pensava que fos el moment
d'explicar que dubtava de la capacitat de l'AG per fer la feina amb o sense
Jacen, atès que havia permès que Jacen prosperés; la Niathal probablement ho
sabia de tots maneres-. Però una cosa que et prometo és que tinc una línia que
no vaig a creuar, i encara que els Moffs i jo puguem estar anant pel mateix
curs en aquest moment, no compartim tots una sola ideologia.
-Mantenir
les bones formes i fer el decent...
-Sí. Si
vols exposar-ho així.
-M’uniré
amb tu en això.
Pellaeon
ara sabia com se sentia ella, però no el que podria fer.
-Esperem
un millor resultat.
-És clar.
Estaré en contacte.
Pellaeon
va tallar l'enllaç i es va asseure rumiant les paraules de la Niathal per una
estona, preguntant-se quant pitjor podria arribar a ser Jacen si per qualsevol
motiu la Niathal fora treta de la foto. Ella encara semblava ser un fre per a
Jacen -no era una baixa mesura de la seva pròpia força-, i Pellaeon podia
tractar amb ella.
Recolzar-la serveix als interessos imperials.
Mantenir els moderats en el poder és molt més barat en tots els aspectes que
combatre dèspotes cada pocs anys.
Si les
coses sortien malament a Fondor, i la Niathal podia salvar-se, llavors Jacen
podria trobar-se sol.
Quant
suport tenia Solo dels seus oficials i en les files després de l'incident de la
Tebut? Aquest seria el factor crític. Sith, Jedi, o déu, ell seguia sent un de
sol.
Pellaeon
es va aixecar i va caminar pels passadissos i cobertes de l’Aleta de Sang, adonant-se d’on els
instal·ladors encara estaven segellant cobertes de conductes i els droides
d'enginyeria estaven ocupats en els pous.
-Senyor?
Senyor! –L’oficial de coberta subaltern, el tinent Lamburt en el torn actual,
caminava tan ràpid com podia sense cometre el pecat de realment posar-se a
córrer-. Senyor, seguretat té a una visitant a la rampa de desembarcament
preguntant per vostè, però és reticent a presentar una identificació.
-Hi ha
alguna causa de preocupació? Està armada? Gelosa? Rossa o pèl-roja?
Els
oficials van riure cortesament, semblant pensar que Pellaeon estava fent broma
sobre que el seu ull per a les dones atractives, encara era vivaç. No podia
saber que la rossa –la Tahiri- no era algú a qui volgués a bord, sense importar
com d’encantadora que fos, perquè era una criatura d’en Jacen Solo, i gairebé
amb seguretat no era tan dolça com semblava, o que la pèl-roja probablement era
algú que realment estaria molt ansiosa de veure’l.
L’ODC[2]
va deixar anar una altra riallada nerviosa.
-Ben dit,
senyor. La dama té el cabell pèl-roig.
Pellaeon
va tirar dels punys per allisar les mànigues i es va dirigir a popa cap a la
rampa de desembarcament com un home renovat.
-Llavors
vaig a donar-li la benvinguda a bord personalment. Faci que el droide majordom
serveixi una tisana en la meva cabina de dia, potser algunes confitures i també
una ampolla de syrspirit.
-Molt bé,
senyor.
Sempre hi
havia una excitant sensació d'optimisme en una nau nova, i Pellaeon podia
sentir-la. Els subalterns es van estrènyer contra les mampares per deixar-lo
passar, tot i que hi havia espai suficient per caminar costat a costat. Li
agradaven les naus més petites. Tenien quelcom concís i funcional, la
diferència entre una nau amb les línies d'una nau estel·lar i el que bé podria
haver estat una torre d'oficines. La tripulació de la nau era prou petita com
per conèixer a tots de forma apropiada. Aquesta era una nau amb la qual volia
lluitar, una veritable nau de guerra, només per l'emoció d'estar més a prop de
la vibració, del soroll, i la virtual vida mecànica de la gran bèstia de
combat.
Pellaeon
es va aturar un moment abans de tornar-se cap al passatge i enfrontar
l'escotilla, i es va passar el dit pel bigoti. Hi havia passat molt de temps.
Va prendre aire i va entrar a la rampa de desembarcament. Ja s'havia reunit un
petit grup de tècnics d'enginyeria i s'estaven prenent un temps excessiu per
comprovar els llums d'estat de les escotilles mentre miraven a una dona que
havia estat caminant per les cobertes abans que qualsevol d'ells naixés.
-No has
canviat res -va dir en Pellaeon, fent-li un gest amb un moviment del braç que
passés a bord-. M'alegra tornar-te a veure, almirall Daala.
ÀNAKIN SOLO, ESPAI FONDORIÀ, SECTOR TAPANI: 0500
HEG
Quan el
Destructor Estel·lar va sortir del silenci de comunicacions de l’hiperespai,
Caedus va saber que alguna cosa no havia anat precisament segons el pla.
Les batalles mai ho fan. Així que adaptem el
pla.
Els
taulers i pantalles de comunicacions al pont van tornar a la vida amb les
connexions restaurades; els oficials i personal es van posar al dia amb els
senyals i els informes de situació retardats per cinc hores. Caedus va sentir
el canvi d'humor al pont en els deu passos que li va prendre arribar a les
pantalles d'estat, i no va ser generat per por cap a ell. L'atenció i la
creixent desesperació de la tripulació estava fixa en els informes d'estat que
s'actualitzaven.
S'encorbaven
sobre escàners i monitors. Caedus es va acostar a la finestra i va mirar cap al
camp d'estrelles, buscant el disc de Fondor en el primer pla. En aquesta
distància, es veia com si res estigués passant.
-Senyor,
no podem contactar amb els minadors.
Caedus
va mirar sobre l'espatlla de l'operador de sensors més proper per comprovar la
imatge de l’holomapa construït a partir de l'escaneig en temps real. No hi
havia ni rastre dels cinc minadors; se suposava que havien de llançar els seus
núvols de mines Vigilant i retrocedir més enllà de l'espai fondorià a les
coordenades de reunió.L’Ànakin Solo
hauria d'haver sortit de l'hiperespai just a sobre d'ells.
Tahiri
estava al seu costat. Es va estendre amb la Força, i va sentir els habituals disturbis
de fons de les guerres: hi havia por, ira, perill, destrucció, febles ecos
d'explosions, la mateixa barreja d'emocions col·lectives i seqüeles que podia
percebre qualsevol dia, qualsevol hora, si es parava a pensar-hi.
La
capacitat d'un usuari de la Força per detectar el perill i les armes ocultes
era un recurs meravellós en una cantina de Coruscant o una ciutat estranya,
però era gairebé inútil en un camp de batalla. Tot era perill i instruments de
mort; Caedus estava a uns centenars de milers de quilòmetres d'un planeta que
construïa naus de guerra i estava en un alt estat d'alerta.
-Senyor,
Operacions de la Flota diu que van tenir l'últim contacte amb els minadors
abans del salt a l’hiperespai. -El tinent de l'estació de guerra electrònica no
es va atrevir a parpellejar mentre mirava als ulls a Caedus. Irradiava
ansietat, i aquesta vegada era personal-. Després res, ni tan sols una balisa
d'emergència. Si haguessin tornat a Coruscant, ja estarien de tornada al port.
Els
minadors invisibles eren embarcacions petites amb els motors
desproporcionadament poderosos per poder entrar o sortir de l’hiperespai prop
de les seves zones objectiu; l'objectiu era passar el menor temps possible en
l'espai real per evitar la detecció, deixar caure la sorpresa a les portes de
l'enemic, i saltar a l'hiperespai. Amb les mines autodesplegables en xarxa que
no necessitaven de col·locació convencional, hauria d'haver estat una operació
de colpejar i córrer.
-Deixi'm
parlar amb ells. -Caedus, encara només lleugerament preocupat, es va apoderar
del comunicador d’Operacions i va fer aparèixer les dades entrants, amb un
moviment del seu dit. Mostrava una llista brillant de text blau amb els temps i
coordenades dels controls de posició passius de tota la força d'operacions, inclosos
els minadors sortints-. Operacions, què ha passat?
-Coronel
Solo, ja hauríem d'haver tingut la confirmació de la posició i dels propers
moviments dels minadors si han completat la seva missió. No els hauríem
detectat en el sondeig del costat de Fondor, mentre estiguessin en mode sigil,
òbviament. -Hi va haver una breu pausa. Mentre que el comandant de sala
d'operacions semblava estar prenent una inspiració profunda, Caedus va sentir
una acumulació de temor al seu voltant com si la tripulació hagués vist alguna
cosa que ell no-. Sé que això pot sonar obvi, senyor, i em disculpo per
preguntar, però pot vostè detectar alguna mina en posició?
Caedus
va canviar mentalment de volta al món ordinari d’allò mesurable i perceptible.
Ningú al pont va dir ni una paraula. Sí, havien vist alguna cosa tangible.
És culpa teva, Lumiya. Tu em feies la guitza perquè deixés de confiar en els meus sentits mundans.
Solia comprovar els escàners primer i la Força després. Què va passar amb el
meu intel·lecte?
-Senyor,
no hi ha senyal de la xarxa de mines perquè les activem, de manera que mai van
sortir del celler, i aquesta és l'exploració de mig abast de l'espai fondorià
en direcció a Nallàstia. -El tinent canviar les maneres de visualització perquè
Caedus pogués veure-ho no en columnes de nombres, sinó en un mapa de densitat i
temperatura millorat amb colors.
Fondor
apareixia com un disc de graduació de temperatura irregular amb els orbitals
creuant la seva cara destacant-se com barres més regulars, el costat a la vista
de drassanes amb forma de puntes de fletxa aplanades. Però més enllà del
planeta, la imatge millorada mostrava pegats perceptibles com nebuloses en
miniatura. Quan el tinent va fer un zoom per mostrar-li a Caedus una resolució
més fina, els pegats es van tornar anells concèntrics que mostraven la densitat
de partícules i petites variacions de temperatura en l'espai.
-Què és
el que estic veient? -va preguntar Caedus, sabent perfectament bé el que era,
però necessitant sentir-ho perquè aquesta vegada volia estar equivocat. La
resta del pont va semblar allunyar-se del seu camp de visió; els escàners i
sensors al davant d'ell eren tot el que podia veure. Estava enfadat, i s'estava
enutjant més, però era en silenci i lentament.
-Les traces
residuals d'una explosió, senyor. L'anàlisi de espectròmetre del núvol de
partícules mostra que coincideix amb el material utilitzat per als minadors
classe Nonvídeor. -L'home va empassar saliva. Era nou: el reemplaçament de la
Tebut-. La base de dades, senyor. Tenim una base de dades de materials per
ajudar en les missions de rescat i recuperació, així podem saber quines naus
han estat...
Tot el
que Caedus podia sentir era el feble murmuri mecànic dels instruments del pont,
i el silenciós brunzit dels motors i generadors que era tan tranquil·litzador
com el batec d'un cor per a la tripulació.
Va
sentir que també estaven esperant una explosió d'ell. Però això hauria estat
una debilitat. Va sentir que ells estaven tan impactats i enfadats com ell.
-Quantes
hi ha... Loccin? -va preguntar, llegint la insígnia de nom de l'home-. Veig tres.
-Hauríem
de moure'ns a la línia de visió amb l'altre costat de Fondor per estar segurs,
però és molt possible que hi hagi dos núvols de runa més fora de vista. Només
perquè estigui informat ho estic verificant per tercera vegada... tres de les
coordenades de sortida de salt coincideixen amb les tres zones de runes.
-Pont a
comandant de vol -va dir en Caedus-. Vol, faci que un Ala-X vagi al costat del
Nucli del planeta i confirmi els camps de runes i coordenades, si us plau.
La
resposta pel comunicador de tota la nau va omplir el silenci del pont, tot i
que la comandant de vol era una dona de veu suau.
-Molt bé,
senyor.
-Gràcies,
vol. Ara, que algú em digui què està passant a Fondor. Què estan dient? Hi ha
alguna cosa en les fonts de notícies de l’NEH? Protestes diplomàtiques?
-No hi
ha res de l'oficina del Cap d'Estat, senyor...
-Sí, comuniquin-me
amb la Niathal. Ha estat esperant amb les comunicacions enceses durant almenys
cinc hores, raó per la qual ella hauria de ser la que ens actualitzés a
nosaltres, oi?
El pont
va començar a tornar a la vida. El murmuri de les converses de treball normals va
augmentar de murmuris a un volum normal.
-Senyor,
absolutament cap esment de cap incident a l’NHE.
-Relacions
Exteriors de l'AG diu que no hi va haver cap contacte diplomàtic, oficial o
extraoficial, senyor.
-El monitoratge
de la GAG diu que els seus agents estan informant que a Fondor segueix
havent-hi un alt estat d'alerta, i hi ha una gran quantitat de trànsit militar
entre la superfície i els orbitals, però això ha estat constant des de fa
diversos mesos.
Havien
estat esperant que l'AG els tornés a posar en línia per la força; només era una
qüestió de quan.
Tahiri,
que havia estat observant a Caedus amb l'expressió d'algú esperant que un
detonador carregat esclatés, es va acostar a ell.
-Llavors
els minadors van ser interceptats a penes van sortir. Ni tan sols van tenir
l'oportunitat de dispersar-se.
-Correcte,
Tinent Veila, depenent del que es trobi sobre les dues naus desaparegudes.
-Un centenar
de tripulants, no? Vint per cada nau?
-Sí. –La
mida i el perfil de propagació de les partícules de runa indicaven enormes
explosions, com Caedus hauria esperat amb naus carregades de mines patint
impactes directes. El final va ser almenys misericordiosament instantani. Encara em preocupo per la meva gent. No sóc
un monstre-. Traïts.
-Fondor sabia
que veníem.
-Tinent,
Fondor sabia que veníem des de fa setmanes, però sabien on i quan anàvem a
arribar? -Caedus va creuar l'ample del pont i va deixar que la seva mirada
caigués a l'atzar sobre la tripulació. Tots triats a dit, seleccionats per la
seva lleialtat i actitud correcta; i aquesta vegada van tenir poques
oportunitats d'espiar per Fondor. No va sentir cap traïció, realment no. Si la
fuita no estava en aquesta nau, la ubicació específica només podia provenir de
la caserna general de la flota, les comunicacions, o algú que va estar en
contacte directa amb les tripulacions dels minadors després que rebessin les
seves ordres, i hi havia hagut molt poc temps perquè aquesta informació es colés
a través del sistema. No era suficient perquè algú advertís a Fondor que venien
els minadors. Havien tingut coordenades completament precises que els hi van
permetre destruir a tots els minadors el mateix instant en què van sortir a
l'espai real. Les patrulles fondorianes, fins i tot amb molta sort, no haurien
estat esperant prop dels punts precisos.
-Companyia
de la nau -va dir Caedus en veu baixa-. Tenim, almenys, a un ximple
criminalment negligent en la flota, i en el pitjor dels casos, a un traïdor.
Loccin
es va tornar cap a ell.
-Senyor,
continuarem amb la missió, oi?
-Ho farem
-va dir Caedus-. No donarem la volta i tornar corrent a casa només perquè no
hem establert un cordó. Els plans de batalla sempre canvien. Aquest és un
contratemps, res més. Seré a la meva cabina de dia. Notifiquin-me quan contactin
amb l'almirall Niathal, i si l'almirall Pellaeon fa contacte, no li diguin res
i comuniquin-lo directament. No volem alarmar els Moffs, d'acord?
Caedus
es va quedar dret a la seva cabina i es va preguntar com se les havia arreglat
per no descarregar la seva ira. Va començar a examinar mentalment la seqüència
des de decidir els punts de sortida de l’hiperespai a què els minadors realment
emergissin, i els ulls de qui havien vist els detalls. Va pensar en caminar en
el corrent de tornada al centre d'operacions i escoltar, però era un esforç que
no estava disposat a fer quan hi havia una curta llista d’idiotes -no, de traïdors-
i una invasió per tornar a planificar.
Va veure
el seu propi reflex en un mirall mentre s'asseia, i de sobte es va adonar de
per què el jove tinent del pont no podia apartar la mirada de la seva.
Els ulls
d’en Caedus eren grocs. Va tenir aquest breu moment de desorientació quan va
pensar que estava mirant a algú més, però llavors el seu propi rostre -els seus
propis ulls- es van tornar ràpidament familiars, i va veure que el groc citrí
es feia fosc, al marró normal dels seus iris.
Llavors
es va asseure i va començar a treballar amb l’holomapa, i en un nou, però
igualment decisiu pla per Fondor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada