La ira d’en Darth Maul (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

En arribar a Coruscant, Maul va guiar al Simitarra a l'hemisferi fosc, on la nit havia caigut, inclinant-se passant els gratacels il·luminats fins a l'agulla que albergava la caserna secreta de Sidious. Amarrà l’Infiltrador a la plataforma d'aterratge, va comprovar per assegurar-se que la plataforma d'aterratge fora segura i llavors va anar a trobar-se amb el seu Mestre.

Va trobar la figura encaputxada d’en Sidious asseguda al mig de la buida habitació de meditació. La porta es va lliscar per tancar-se un cop va passar en Maul. Sidious va demanar:

–Informa.

–La Reina Amidala i els Jedi estaven a Tatooine, Mestre. Un Jedi i un noi jove estaven corrent cap a la nau estel·lar de la Reina quan vaig arribar fins a ells en el desert. El Jedi i jo ens vam batre en duel. Gairebé el tenia. Però el noi va aconseguir arribar a la nau, la nau es va enlairar, i el Jedi va saltar dins. Vaig fracassar en detenir-los, Mestre.

A causa de la caputxa posada del seu Mestre. Maul no podia veure la seva cara, romanent alerta per qualsevol torciment marcit de la seva cara o canvi en el to de pell que li indiqués que el seu Mestre estava enfadat. Però l'expressió del seu Mestre va romandre neutral mentre deia:

–Vas sentir que hauries derrotat en aquest Jedi?

–Sí, Mestre. El vaig sentir cansar-se. Puc derrotar-lo.

–Tenia barba?

Maul va assentir.

–Bé. Aquest és Qui-Gon Jinn. Ell és el més fort dels dos. El seu Padawan és Obi-Wan Kenobi.

Sidious sonava satisfet, la qual cosa confonia a Maul. Hi havia imaginat que Sidious estaria furiós amb ell per fracassar en detenir els Jedi i la Reina. Però llavors se li va ocórrer a Maul... Els Jedi lliuraran la Reina a Coruscant, perquè l'estúpida Reina pensarà que el Senat pot ajudar-la. Maul es va adonar que tindria una altra oportunitat de complaure al seu Mestre. Però abans que pogués anunciar la seva deducció, el seu Mestre va dir:

–La Reina Amidala creu que el Senat Galàctic li donarà suport. Ja ha arribat a Coruscant. Està en les habitacions senatorials.

Maul es va tensar.

–I els Jedi?

–Estan a Coruscant també.

La mà d’en Maul es va moure fins a l'empunyadura del seu sabre làser. Va sentir un ardor que va començar en el seu pit i es va estendre cap a fora.

–Deixi'm matar-los, Mestre.

–No aquí. –Va dir Sidious–. No a Coruscant. Tinc un altre pla.

I llavors Maul va percebre que Sidious estava preocupat per altres pensaments. Semblava ignorar la presència d’en Maul. Maul va abandonar la sala de meditació i va anar a la seva pròpia cambra.

Tan aviat es va quedar sol, es va preguntar si el seu Mestre estava realment furiós i ara només estava retardant el càstig. Està al corrent del meu combat amb els pirates? De la meva decisió estúpida de seguir el rastre dels banthes? Va percebre la ferida a la meva cama? Maul no estaria sorprès si el seu Mestre simplement estigués esperant per castigar-lo com mai abans. Se sentia avergonyit.

Però llavors va pensar en els ensenyaments del seu Mestre. Pensa en l'ara. Pensa en el futur. No meditis sobre el passat.

Maul sabia el que havia de fer. Utilitzaria la seva vergonya, la tornaria cap a dins per alimentar la foscor i l'odi que fluïen a través de les seves venes. Dirigiria la seva fúria cap al seu enemic, el Jedi anomenat Qui-Gon Jinn.

En el passat, Maul mai s'havia preocupat dels noms de la gent que havia matat. Per a ell, els enemics no eren res més que objectius. Però ara va dir el nom de Qui-Gon Jinn en veu alta. Va prémer les dents i va repetir el nom, llavors va començar a entonar-lo com una maledicció.

Et destruiré, Qui-Gon Jinn. Veuré el xoc en els teus ulls quan et travessi, Qui-Gon Jinn. M'aixecaré sobre el teu cos sense vida amb triomf, Qui-Gon Jinn.

Següent